Podeu escoltar aquí totes les sessions del Cercle d'Economia
Durant la RCE2023 vam tenir l'oportunitat de conversar amb Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia. Compartim amb vosaltres un pòdcast on posa en relleu la importància de pertànyer a Europa i a l'aliança transatlàntica. Per a Trzaskowski, Espanya va ser un referent: un país que venia d'un règim totalitari i es va convertir en un de democràtic. Posa èmfasi en com Europa va ser clau per a la modernització de l'economia polonesa i l'adopció dels valors democràtics.Pots escoltar el pòdcast a Spotify, on també trobaràs una conversa amb Mário Centeno, governador del Banc de Portugal, i Carmen Romero, vicesecretària general de Diplomàcia Pública l'OTAN.
Conversando sobre geopolítica con Carmen RomeroDurante la Reunión Cercle d'Economia 2023 conversamos con algunos de los ponentes sobre los temas que marcan la agenda económica y geopolítica. Hoy compartimos con vosotros el segundo capítulo de esta serie: una conversación con Carmen Romero, vicesecretaria general adjunta de Diplomacia Pública de la OTAN.*Esta conversación fue previa a la cumbre de la OTAN celebrada los pasados 11 y 12 de julio en Vilnius (Lituania).
Com abordem els reptes urbans en l'horitzó 2030? L'any 2030 ha estat pres com a referència per a la definició de les estratègies de la majoria de ciutats i territoris, que s'han volgut alinear així amb l'Agenda 2030 de Nacions Unides. En aquest horitzó, menys ja d'una dècada, les transformacions que han d'experimentar les nostres ciutats són molt grans i profundes, i demanen de la implicació del gruix dels actors urbans. L'1 de desembre va tenir lloc a l'Auditori del Cercle d'Economia la trobada ‘Planificar les ciutats del 2030‘, organitzada conjuntament amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. L'objectiu de l'acte va ser debatre amb representants dels plans estratègics i agendes urbanes de diverses ciutats espanyoles sobre les perspectives de transformació de les ciutats en l'horitzó del 2030 i l'estat de la qüestió dels respectius fets metropolitans.
Diàlegs empresa i societat amb Carlos Torres Vila, president de BBVA La Junta Directiva del Cercle reprèn el cicle de diàlegs amb empresaris de llarga i reconeguda trajectòria. Amb aquesta iniciativa es mostra, d'una banda, el reconeixement públic. I de l'altra, l'experiència i reflexions com a estímul per fer front als nous reptes que es plantegen en les empreses i en la societat. Amb la participació de: Carlos Torres Vila, president de BBVAJaume Guardiola, president del Cercle d'Economia
El 16 d'octubre de 1958, el Dr. Jaume Vicens Vives pronunciava la conferència titulada El capitán de industria español en los últimos cien años, un ideari considerat fundacional pel Cercle d'Economia.L'historiador havia esdevingut un referent pel grup de joves fundadors de l'entitat i un dinamitzador de les seves energies i inquietuds. Hi destacaven Carles Ferrer Salat, que va ser-ne el primer president, Joan Mas Cantí, Artur Suqué, Carlos Güell i Ernest Lluch, entre d'altres.En el seu discurs, Vicens Vives fa una lloança a la generació d'empresaris que, situats temporalment en un convuls primer terç del segle XIX –el període de decadència que va seguir a la fi de la Guerra del Francès–, van ser capaços de començar a donar forma a la indústria tèxtil catalana, la qual aniria creixent en importància fins a ser considerada, a finals de segle, com el motor econòmic de l'Estat, doncs va arribar a representar més del 50% de l'economia espanyola.La figura del capità d'indústria va ser l'eix vertebrador d'un interessant cicle de converses que es van dur a terme al Cercle d'Economia durant els anys 2016, 2017 i 2018, coordinats per en Xavier Cambra, i en què es compartia el testimoni directe, i amb un enfoc intergeneracional, d'algunes de les famílies empresàries més rellevants del país.En un país de tradició industrial com el nostre, resulta paradoxal que el percentatge d'empreses de nova creació que involucren processos productius representin només al voltant d'un 10% del total. Els estudis indiquen que les empreses de nova creació en el sector industrial tenen un índex de supervivència molt superior a les digitals, i ofereixen feines més estables i millor remunerades.Amb l'objectiu de fer un diagnòstic general de l'emprenedoria industrial en l'actualitat i entendre els seus reptes i oportunitats, el pasat dia 26 de maig vam acollir la segona sessió del cicle “Capitans d'Indústria”.Judith Viader, CEO de Frit RavichJosé Miguel Bermúdez, CEO i cofundador de Bound4BlueOriol Pascual, conseller delegat de Stage2 i exdirector d'IQS Tech FactoryXavier Comerma, director general adjunt i director territorial de Catalunya del Banc SabadellModerats per Dani Aicart, Head of Strategic Planning & Research a BSM i soci del Cercle d'Economia
El 16 d'octubre de 1958, el Dr. Jaume Vicens Vives pronunciava la conferència titulada El capitán de industria español en los últimos cien años, un ideari considerat fundacional pel Cercle d'Economia. L'historiador havia esdevingut un referent pel grup de joves fundadors de l'entitat i un dinamitzador de les seves energies i inquietuds. Hi destacaven Carles Ferrer Salat, que va ser-ne el primer president, Joan Mas Cantí, Artur Suqué, Carlos Güell i Ernest Lluch, entre d'altres.En el seu discurs, Vicens Vives fa una lloança a la generació d'empresaris que, situats temporalment en un convuls primer terç del segle XIX –el període de decadència que va seguir a la fi de la Guerra del Francès–, van ser capaços de començar a donar forma a la indústria tèxtil catalana, la qual aniria creixent en importància fins a ser considerada, a finals de segle, com el motor econòmic de l'Estat, doncs va arribar a representar més del 50% de l'economia espanyola.Durant la seva conferència, i prenent com a referent a aquells capitans d'indústria, Jaume Vicens Vives defensava que la revolució industrial no havia estat encara completada, i animava als joves oients a contribuir a la modernització econòmica i social del país mitjançant la creació de noves companyies industrials. Cal recordar que el context històric de mitjans del segle XX no estava tampoc exempt de reptes –en ple franquisme i amb una Europa que estava començant el seu procés d'integració–.La figura del capità d'indústria va ser l'eix vertebrador d'un interessant cicle de converses que es van dur a terme al Cercle d'Economia durant els anys 2016, 2017 i 2018, coordinats per en Xavier Cambra, i en què es compartia el testimoni directe, i amb un enfocament intergeneracional, d'algunes de les famílies empresàries més rellevants del país.Enguany vam reprende el debat per entendre el context històric i el capità d'indústria de l'actualitat i del futur pròxim. El darrer 2 de març vam parlar sobre “El context històric del capità d'indústria del segles XIX i XX” amb la participació de:Jordi Maluquer de Motes, catedràtic d'història i institucions econòmiques a la UABJordi Mercader Miró, president de Miquel i Costas & MiquelJosep Oliu, president del Banc SabadellXavier Cambra, president del Grup Enciclopèdia Acte amb la col·laboració del Banc Sabadell.
En el 2022 l'economia mundial es dibuixa a través d'un ecosistema de ciutats molt distribuït. Superat ja el cicle en què uns pocs centres financers, com Nova York, Londres o Tòquio, eren els grans impulsors de l'economia, existeix avui una extensa i complexa xarxa de més de cent ciutats que participen en els fluxos internacionals de mercaderies, serveis, talent i capital, i que es converteixen, per tant, en motors del progrés i les transformacions globals.Barcelona és un clar exponent d'aquest paradigma: una ciutat oberta i un lloc d'acolliment, de generació de coneixement, de benestar, de prosperitat. I tot gràcies a aquesta noció de col·laboració global i de compromís amb les persones, però també gràcies a una tasca constant de cerca de la seva pròpia posició i de posar en relleu per què Barcelona és un lloc únic.El darrer 18 de març, Jaume Collboni, primer tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, va pronunciar la conferència «L'ambició global d'una ciutat d'escala humana» que va contar amb la participació de José Manuel Albares, ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació; Rita Almela, sòcia fundadora de 101 Ventures i presidenta de la AED Catalunya; i Javier Faus, president del Cercle d'Economia.
La crisi d'Ucraïna ha despertat els temors sobre el retorn d'un enfrontament geopolític armat al continent europeu. L'augment de tropes russes a la frontera i les amenaces del Kremlin han posat l'OTAN, la UE i els països occidentals en alerta, alhora que ha fet augmentar els riscos d'inestabilitat econòmica i de subministrament energètic a bona part d'Europa, en un moment en què s'espera consolidar la recuperació post-pandèmia. Quines són les intencions de Rússia respecte Ucraïna? Són possibles la invasió i l'enfrontament armat? Quines en serien les conseqüències geopolítiques i geoeconòmiques per a Europa?En aquesta sessió s'analitzarà la crisi a Ucraïna en el context de l'informe “El món el 2022: deu temes que marcaran l'agenda internacional”, elaborat pel CIDOB, amb la participació de Pol Morillas, Director del CIDOB; Carmen Claudín, Investigadora Sènior Associada del CIDOB; Eduard Soler, Investigador Sènior del CIDOB i coordinador de l'informe; i Oriol Aspachs, Secretari Tècnic de la Junta del Cercle d'Economia.
Sessió amb Timothy MortonFilòsof, escriptor i docent. Ocupa la càtedra de llengua anglesa Rita Shea Guffey a la Rice University de Texas, Estats Units. Forma part del nucli de pensadors de l’Object-Oriented Onthology (OOO), un moviment filosòfic que proposa una reinterpretació marcadament antiantropocèntrica de la nostra relació amb el món, els objectes i les jerarquies. Ha col·laborat amb diversos artistes com Björk, Olafur Eliasson, Jennifer Walshe, Haim Steinbach o Pharrell Williams. Entre les seves obres més destacades es troben Realist Magic: Objects, Ontology, Causality (Open Humanities, 2013), Hyperobjects: Philosophy and Ecology After the End of the World (University of Minnesota Press, 2013), El pensament ecològic (Paidós, 2018) , Humanitat: solidaritat amb els no-humans (Adriana Hidalgo, 2019) o Ecologia fosca: sobre la coexistència futura (Paidós, 2019).
Sessió amb Hito SteyerlArtista i assagista. És considerada una de les creadores actuals més rellevants dins el camp del videoart. Els seus textos, conferències, vídeos i instal·lacions vinculen la reflexió filosòfica i política a un activisme crític inserit en l’univers de la producció i circulació de la imatge i de la paraula. Doctora en Filosofia per la Universitat de Viena, doctora honoris causa pel Royal College of Art de Londres i professora a la Universitat de Berlín, el seu treball ha estat presentat en diverses mostres col·lectives com la 55a Biennal de Venècia (2013), la 13a Biennal d’Istanbul (2013) o Documenta 12, a Kassel (2007). A més de l’exposició monogràfica Duty-Free Art que el Museu Reina Sofia li dedica el 2019, ha exposat individualment en la 58a Biennal de Venècia (2019), l’ Artist Space de Nova York (2015), la galeria KOW de Berlín (2015), el Van Abbemuseum d’Eindhoven, l’ Institute of Contemporary Arts – ICA de Londres (2014) i l’Art Institute of Chicago (2012). Durant 2021, el Centre Pompidou de París i el museu K21 de Düsseldorf exhibeix I will survive, la retrospectiva més important de l’artista celebrada a França i Alemanya.
Sessió amb Nelly RichardTeòrica i assagista. Fundadora i directora de la Revista de Crítica Cultural (1990-2008) i directora del màster en Estudis Culturals de la Universitat d’Art i Ciències Socials (ARCIS) de Santiago de Xile entre 2006 i 2013. És autora d’un ampli nombre de publicacions nacionals i internacionals com Márgenes e Instituciones. Arte en Chile desde 1973 (Metales pesados, 1986, reedició el 2008), Masculino/Femenino. Prácticas de la diferencia y cultura democrática (Francisco Zegers, 1993), La insubordinación de los signos (Cambio político, transformaciones culturales y poéticas de la crisis) (Cuarto propio, 1994), Residuos y metáforas. Ensayos de crítica cultural sobre el Chile de la transición (Cuarto propio, 1998), Fracturas de la memoria. Arte y pensamiento crítico (Siglo XXI, 2007), Feminismo, género y diferencia(s) (Palinodia, 2008), Crítica de la memoria (Universidad Diego Portales, 2010), Crítica y política (Palinodia, 2013) i Diálogos latinoamericanos en las fronteras del arte (Ediciones upd, 2014). També ha estat comissària del Pavelló xilè de la 56a Biennal de Venècia de 2015, amb el títol Poéticas de la disidencia: Paz Errázuriz – Lotty Rosenfeld. Des de 2019, coordina la línia-força Políticas y estéticas de la memoria i la càtedra homònima emmarcada en l’àrea d’Activitats Públiques i el Centre d’Estudis del Museu Reina Sofia.
Sessió amb Marco BaravalleActivista i comissari. Bona part del seu treball com curador s’ha desenvolupat com a membre de S.a.L.E. Docks, un espai col·lectiu i independent per a les arts visuals, l’activisme i el teatre experimental, ubicat en un antic magatzem de sal a Dorsduro, Venècia. Fundat el 2007, el seu programa inclou reunions de grups activistes, exposicions i projeccions.Baravalle participa com a investigador convidat en el projecte INCOMMON. Inpraiseofcommunity. Sharedcreativityin arts andpoliticsinItaly (1959-1979), amb el suport de la Universitat IUAV de Venècia. També forma part de l’Instituteof Radical Imagination (IRI), una xarxa d’àmbit mediterrani fundada el 2017 per artistes, activistes, acadèmics i productors culturals amb un interès compartit en la coproducció de coneixement, la investigació artística i política, i les intervencions dirigides a implementar formes de vida postcapitalistes.
L’acte és conduït per l’escriptor i periodista Jordi Amat, membre de les juntes del Cercle de Cultura i del Cercle d’Economia i comptarà amb una breu introducció d’en Jordi Pardo, president del Cercle de Cultura, i director general de la Fundació Pau Casals.Amb la participació de:Dulce Campos, cap de la “Unidad de Apoyo del plan de recuperación.” Dirección General de Industrias Culturales y Cooperación. Ministerio de Cultura y DeportesMariachiara Esposito. Policy Officer, Culture and Cultural Heritage, European Commission (DG EAC)Xavier Marcé, regidor de Turisme i Indústries Creatives, Ajuntament de BarcelonaFrancesc Vilaró, cap del Gabinet Tècnic, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya#NextGenerationCultura
Amb la participació de Xavier Espot Zamora, Cap de Govern d’Andorra, Neus Tomàs, directora adjunta a eldiario.es i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.
Reflexió sobre el model territorial d’Espanya, amb el punt de mira posat a Andalusia, després d’un any marcat per la covid-19 i amb l’arribada dels fons Next Generation en els propers mesos. Amb la participació de Juanma Moreno, president de la Junta d’Andalusia, Miquel Noguer, director de El País a Catalunya i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.
El 2021 es presenta com una oportunitat de reconstrucció o construcció. Amb motiu de l’aparició de ‘El món el 2021’ Nota Internacional de l’equip d’investigadors del CIDOB en col·laboració amb EsadeGeo, el CIDOB i el Cercle d’Economia van organitzar una sessió de debat que comptarà amb la participació d’Eduard Soler, investigador sènior del CIDOB, coordinador i editor de la nota, Carme Colomina, investigadora principal del CIDOB, Pol Morillas, director del CIDOB, d’Oriol Aspachs, director d’Estudis de CaixaBank Research i secretari tècnic del Cercle d’Economia, i Javier Faus, president del Cercle d’Economia.
La Fundació Cercle d’Economia entén l’educació com a un factor decisiu de desenvolupament social i cultural, equitatiu i cohesionat, plenament integrat en el model social europeu. La millora contínua de l’educació no només és un repte dels responsables polítics i dels professionals que s’hi dediquen, sinó de tota la societat i molt especialment dels sectors econòmics i socials. És per aquest motiu que cada any convoquem el Premi Ensenyament Fundació Cercle d’Economia destinat a fomentar especialment l’esforç dels mestres, professors i centres educatius que busquen i afavoreixen la generació del talent. El passat 22 de febrer vam celebrar l’acte de lliurament del Premi Ensenyament 2020. Centres finalistes: Infantil i Primària (de 3 a 12 anys), Premi Cuatrecasas ESCOLA EDUMAR, de Castelldefels ESCOLA GABRIEL CASTELLÀ I RAICH, de Igualada ESCOLA LLUÍS MILLET, de Santa Coloma de Gramenet ESO i Batxillerat, Premi Fundació Agbar ESCOLA DAINA-ISARD, de Olesa de Montserrat INSTITUT ESCOLA DANIEL MANGRANÉ, de Jesús INSTITUT DOCTOR PUIGVERT, de Barcelona Formació professional, Premi Fundació Bankia INSTITUT BONANOVA D’FP SANITÀRIA, de Barcelona INSTITUT CAN PUIG, de Barcelona INSTITUT ESCOLA DEL TREBALL, de Lleida Jurat composat per: Joan Ramon Borrell, Juan José Brugera, Gregori Cascante, Antón Costas, Carlos Cuatrecasas, Pepa Domingo, Oriol Escardíbul, Josep Maria Esteve, Mercè Franquesa, Josep Gallifa Roca, Carles Mata, Joan Molins, Neus Pons, Joaquim Prats i Coral Regí.
La covid ha deixat al descobert les imperfeccions i desigualtats d’un sistema i unes polítiques que s’hauran de revisar a fons” Xavier Jubierre a “L’any que ens ha canviat (o pres) la vida” del #28 de Política & Prosa. El passat 14 de febrer es van celebrar les eleccions al Parlament de Catalunya i en vam parlar amb Paola Lo Cascio, professora d’Història Contemporània de la UB i investigadora del Centre d’Estudis Històrics de la UB, Juan-José López Burniol, vicepresident de la Fundació Bancària La Caixa, Rafael Jorba, periodista i Jordi Amat, membre de la Junta Directiva del Cercle d’Economia sobre el nou número de la revista Política & Prosa dedicat especialment als comicis.
Reflexionamos sobre el modelo territorial español y les dinámicas que surgen entre el centro del país y la periferia en esta sesión del ciclo «España en el contexto geopolítico de la pospandemia«. Con la participación de Enric Juliana, periodista en La Vanguardia, Jacint Jordana, catedrático en Ciencia Política y de la Administración por la Universitat Pompeu Fabra y director del Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), Francisco Pérez, catedrático emérito de análisis económico en la Universitat de València y director de investigación del IVIE y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.
La pandemia provocada por la covid-19 ha asestado un duro golpe sobre la evolución de la economía a nivel global y estatal. Europa afronta un horizonte de riesgos en un contexto de alta incertidumbre. Solo planteamientos ambiciosos e imaginativos pueden situar de nuevo a nuestro país como un polo de atracción de talento e inversiones. Consiguientemente, se necesita una propuesta de futuro que se enmarque en las coordenadas geopolíticas que se van dibujando para el contexto pospandemia. Con la participación de Nadia Calviño, vicepresidenta tercera y ministra de Asuntos Económicos y Transformación Digital, Albert Sáez, director de El Periódico y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.
El buen funcionamiento de las administraciones públicas (organización, actuación regulatoria y políticas públicas), es crucial para mejorar la productividad de la economía española. Reflexionamos sobre el el papel del sector público en el relanzamiento de la productividad en esta sesión del ciclo «España en el contexto geopolítico de la pospandemia». Con la participación de Meritxell Batet, presidenta del Congreso de los Diputados, Víctor Lapuente, catedrático en el Quality of Government Institute de la Universidad de Göteborg, Jordi Gual, vicepresidente del Cercle d’Economia y Javier Faus, presidente del Cercle d’Economia.
La pandemia provocada por la covid-19 ha asestado un duro golpe sobre la evolución de la economía a nivel global y estatal. El sur de Europa corre un serio peligro de convertirse en una zona en decadencia. Solo planteamientos ambiciosos e imaginativos pueden situar de nuevo a nuestro país como un polo de atracción de talento e inversiones. Consiguientemente, se necesita una propuesta de futuro que se enmarque en las coordenadas geopolíticas que se van dibujando para el contexto pospandemia. Hablamos sobre retos económicos de España y Cataluña en la pospandemia con la participación de Pablo Casado, presidente del Partido Popular y Manel Pérez, periodista y subdirector de La Vanguardia.
La covid-19 ha impactado con una gran virulencia sobre nuestro sistema sanitario, pero también sobre el económico. Ahora es el momento de la reconstrucción y es, por ese motivo que, los fondos europeos tienen que suponer una oportunidad para repensar el modelo económico de nuestro país para convertirlo en uno de más productivo y sostenible. Con la participación de Pablo Hernández de Cos, Gobernador del Banco de España, Isabel Martínez-Cosentino, consejera de Cosentino y Xavier Vives, Profesor de Economía y Finanzas del IESE.
El Fondo de Reconstrucción de la Unión Europea supone una gran oportunidad para Europa y para España. El pasado 22 de diciembre hablamos sobre este reto y el plan «España Puede», la propuesta económica presentada por el Gobierno de España para el uso de los Fondos Europeos. Contamos con la participación de Luis Garicano, uno de los europarlamentarios que representa al Parlamento Europeo en la negociación con los 27 países sobre el Reglamento del Mecanismo de Recuperación y Resiliencia, el capítulo más importante del Fondo de Reconstrucción de la Unión Europea, con Núria Mas, miembro de la Junta Directiva del Cercle d’Economia y Javier Faus, Presidente del Cercle d’Economia.
El pasado septiembre llegó la conexión 5G a todo el territorio español. Esta herramienta, que llega en un mundo post pandémico donde las brechas digitales y sociales se han hecho más evidentes, pretende transformar nuestro presente más inmediato y beneficiar a la sociedad y a sectores como la salud, la industria o incluso al transporte. El plan de recuperación económico propuesto por la Comisión Europea da especial protagonismo al vector digital para convertir Europa en ecológica, digital, resiliente y adaptada a los retos actuales y futuros. Con la participación de María Jesús Almazor, Consejera Delegada de Telefónica en España, Carlos Grau, CEO de Mobile World Capital Barcelona, José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, y Jordi Hereu, miembro de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.
La pandemia provocada por la covid-19 ha puesto en evidencia las debilidades del modelo productivo español. Así como también se han reflejado las deficiencias de gestión que acarrea nuestro sistema público. Los problemas que está teniendo que afrontar España son generalizados y las debilidades que afloran no son una singularidad. Pero lo cierto es, que tanto la crisis sanitaria como la económica, nos están azotando con una particular virulencia. Una economía excesivamente dependiente del turismo, una administración pública llena de ineficiencias, un modelo territorial desajustado y una situación política particularmente polarizada nos llevan a un desafío de gran envergadura. En un marco global caracterizado por un progresivo desplazamiento del centro de gravedad económico hacia la cuenca Pacífica, el sur de Europa corre un serio peligro de convertirse en una zona en decadencia. Solo planteamientos ambiciosos e imaginativos pueden situar de nuevo a nuestro país como un polo de atracción de talento e inversiones. Consiguientemente, todo proyecto político debe realizar una propuesta de futuro que se enmarque en las coordenadas geopolíticas que se van dibujando para el contexto post pandemia. Con la participación de Ximo Puig, Presidente de la Generalitat Valenciana, Miguel Trias Sagnier, Miembro de la Junta Directiva y Javier Faus, Presidente del Cercle d'Economia.
Con intervenciones de Josep Benet, Joan Sardà Dexeus, Ernest Luch y Fabià Estapé, entre otros
L’objectiu del Port de Barcelona és crear prosperitat generant valor econòmic, social i ambiental, i per poder-ho fer hi ha dos vectors imprescindibles: la transició digital i la transició ecològica. Som l’smartport de referència del sud d’Europa i la nostra responsabilitat, com a motor econòmic del país, és fer front als reptes de futur emprant la tecnologia més capdavantera i tenint present alhora que totes les nostres actuacions han de suposar el menor impacte possible en l’entorn. Nova sessió del cicle “Infraestructures i mobilitat per a una Barcelona de segle XXI. Repensar les infraestructures per millorar la competitivitat empresarial”, amb la participació de Mercè Conesa, Presidenta del Port de Barcelona, Javier Faus, President del Cercle d’Economia i Joan Piera, Director Regional de BBVA Catalunya
Sesión de debate en ocasión de la presentación del libro «Todo lo que aprendí de mis hijos y no me enseñaron en la escuela de negocios». Con la participación de Helena Guardans, autora del libro y Presidenta Webhelp Spain, Sergio Vila-Sanjuán, redactor jefe del suplemento Cultura/s de La Vanguardia y Antón Costas, Presidente de la Fundació Cercle d’Economia. Se hablará sobre cómo las experiencias personales con los hijos pueden llevar a inspirar en el mundo empresarial, aprender a comunicarse y resolver conflictos en el trabajo.
La Comissió Ciències de la Salut del Cercle d’Economia es va crear a inicis del mes de juny d’enguany per tal d’obrir una reflexió sobre el futur post covid-19 del sistema de salut i per mirar d’analitzar en detall tota la indústria de les anomenades ciències de la salut, indústria que entenem serà cabdal al llarg dels propers anys. El Cercle d’Economia es complau a convidar-te ara a l’acte de presentació de les conclusions d’aquesta comissió. Amb la participació de Salvador Illa, Ministre de Sanitat, Andreu Mas-Colell, President de Bist, Raül Blanco, Secretari General d’Indústria i de la PIME del Govern d’Espanya, Marc Ramentol, Secretari general del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Cristina Garmendia, Presidenta Cotec i Javier Faus, President del Cercle d’Economia.
Nova sessió del cicle “Infraestructures i mobilitat per a una Barcelona del segle XXI. Repensar les infraestructures per millorar la competitivitat empresarial”, amb la participació d’Isaías Táboas, President de Renfe, Javier Faus, President del Cercle d’Economia i José Ballester, Director Territorial de BBVA Catalunya.
Barcelona impulsa des de fa temps un seguit de projectes sobre transformació digital de la societat i de les polítiques públiques orientats a allotjar una capital global que abordi els reptes humanístics que té la revolució digital per davant. Amb la participació de Laia Bonet, Tinent d’Alcalde d’Agenda 2030, transició digital, esports i coordinació territorial metropolitana, Ajuntament de Barcelona, José Manuel Casas, Director territorial de Telefónica Mediterráneo i José María Lassalle, escriptor i vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia
There is no doubt that the COVID-19 pandemic constitutes a major political and economic turning point. Leading to an unprecedented global socioeconomic crisis, it has exposed the vulnerabilities of our economic model. It has also strengthened the conviction which was already gaining increasing traction that, in face of climate change and environmental degradation, our economies must be subjected to a profound overhaul to include the concept of sustainability as their fundamental guiding principle.Drawing up on the lessons of the 2008 Great Recession which led to a “grey” transition scenario, voices from economists, ecologists and policymakers have highlighted that the Post-COVID-19 context urges us to rediscover the road to growth through the transition to a sustainable and green economic model, as a promise for prosperity and resilience.In Europe, the EU Green Deal announced in December 2019 is providing the much needed roadmap to achieve such a transition. However, because the ambition to make the EU the first climate-neutral continent by 2050 cannot be achieved by Europe on its own, the transformation of the EU economy will also depend on its partners’ efforts, including in its most immediate neighbourhood such as the Mediterranean, major hotspot of climate change.This is why the European Union will have to cooperate with its southern neighbours to accompany their recovery and transition towards a more sustainable economic path. This priority will undoubtedly further guide the Euro-Mediterranean cooperation, today celebrating the 25th anniversary of the Barcelona Process, notably through the mobilisation of expertise and funds and the creation of new environment, energy and climate partnerships in the region.With the strong commitment to keep developing dialogue and exchange among prominent actors of the Mediterranean, the European League of Economic Cooperation (ELEC), the European Institute of the Mediterranean (IEMed) and Cercle d’Economia will devote the XVI Annual Conference of the ELEC Mediterranean Commission to exchange ideas on the ambition of the EU Green Deal in the Euro-Mediterranean context marked by the socioeconomic consequences of the COVID-19 pandemic. Experts from the North and South of the Mediterranean will debate the opportunity to use this crisis to advance towards a greener and more circular economic model in the Mediterranean. Furthermore, energy will be addressed as one of the pillar of this transition where interdependence between both shores of the Mediterranean demands coordination and collaborative solutions that will be analysed throughout the second session.
Barcelona impulsa des de fa temps un seguit de projectes sobre transformació digital de la societat i de les polítiques públiques orientats a allotjar una capital global que abordi els reptes humanístics que té la revolució digital per davant.
“La Covid-19 ho ha sacsejat absolutament tot. En qüestió de dies hem passat d’una sòlida estabilitat econòmica a haver de fer front a una pandèmia sense precedents i a situar-nos davant d’una nova crisi socioeconòmica de gran magnitud. Avui, un cop superada la fase més dura de l’emergència sanitària, és l’hora d’alçar el cap i començar a perfilar com aprofitem la reconstrucció per fer avançar de nou el país. És l’hora d’iniciar un nova etapa on parlem de vida i de qualitat de vida; on parlem de benestar, d’equitat i d’igualtat d’oportunitats; on parlem d’innovació, recerca i coneixement; i on parlem, també, de llibertat. És l’hora d’iniciar una nova etapa que ens permeti superar la crisi de la Covid-19 i situar-nos en l’horitzó de prosperitat de la Catalunya del 2030.”Pere Aragonès, Vicepresident del Govern i Conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya
Con la participación de José María Fernández Seijo, Magistrado de la Audiencia Provincial de Barcelona, Mar Serna, Magistrada,del Juzgado Social de Barcelona y Miguel Trías, Socio de Cuatrecasas y Vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia.
Con la participación de Antón Costas, Presidente de la Fundació Cercle d’Economia, Miquel Roca Junyent, Socio Fundador y Presidente de Roca Junyent y Luis Rodríguez Vega, Magistrado de la Audiencia Provincial de Barcelona.
Coincidiendo con lo que debía ser la inauguración de la 36RCE, el Cercle d’Economia organiza una sesión online que quiere reunir el análisis político, económico, empresarial y social y facilitar el debate sobre las posibles vías de salida de una crisis sin precedentes que condicionará nuestra manera de vivir y de entender el mundo.
Sesión a cargo de José María Lassalle, escritor y vocal de la Junta Directiva del Cercle d’Economia y Pipo Serrano, Director de Estrategia Digital y Contenidos de las productoras Broadcaster & Bas.
Josep Vicent Boira, Comissionat de Govern per al desenvolupament del Corredor Mediterrani i Jordi Hereu, President de Idencity, ens oferiran algunes consideracions derivades d’una anàlisi inicial dels efectes de la crisi actual sobre el transport i la logística.
“Es necesario exponer los problemas actuales del dinero y de la banca porque, aunque la opinión pública sabe que las crisis bancarias son muy nocivas, tiene una conciencia limitada de los daños que causan. La mayoría de las personas creen que dichos daños son considerables, pero no se dan cuenta de que en realidad son catastróficos, que el destrozo que causan las crisis bancarias es más profundo y duradero que el que producen otras crisis económicas. Pero sobre todo es necesario darse cuenta de que esos daños no son el problema, sino la consecuencia del principal problema del sistema actual: la fragilidad del dinero”Miguel Ángel Fernández OrdóñezAdiós a los bancosTaurus 2020
Com serà el món el 2020? Quins grans reptes marcaran la dècada que ara comença?El 2020 dibuixa un món desorientat per la manca de referents sòlids, desincronitzat globalment i socialment, i desigual, dins de cadascuna de les societats i entre països.
L’última ocasió en què l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat va centrar el debat econòmic es qüestionava obertament que pogués donar resposta a les necessitats de Catalunya. Avui, amb 47 rutes intercontinentals i un constant creixement de passatgers de llarg radi pot consolidar-se com l’aeroport de referència de la Mediterrània i com a pont entre Àsia i Amèrica.
“Per desgràcia, aquesta nova actitud de control i de protecció dels fills té greus consequències per al seu correcte desenvolupament [..] La veritat és que el camí cap a l’autonomia és llarg i continu. Comença als orígens de la vida, quan es talla el cordó umbilical que separa la mare del fill. Des d’aquest moment, i justament gràcies a la separació, comença la relació i el llarg camí cap a l’autonomia. Cada dia s’hauria de verificar si s’està afavorint i fent crèixer o si es cusen nous cordons umbilicals.”Francesco TonucciPer què la infància, Destino, 2019
La transformació digital se sustenta en un ecosistema digital que ha de reunir unes condicions de creativitat, diversitat i innovació que Barcelona acull i projecta a través de nombroses iniciatives empresarials i socials que podrien ser potenciades si es coordinessin i s’integressin dins d’un relat més ambiciós. En aquest sentit, la proposta de Barcelona capital global de l’humanisme tecnològic podria impulsar un marc de disrupció digital basat en els actius que té la ciutat i que poden ser potenciats a partir d’una nova experiència d’urbs centrada en l’humà a través de la tecnologia.
Santi Vila planteja en aquest llibre la seva proposta per recuperar els consensos constitucionals bàsics per a la convivència i, a través del diàleg, reprendre la senda de la reconciliació i el progrés a Catalunya i al conjunt d’Espanya.
La revolució digital necessita projectar-se com una oportunitat de progrés que restableixi la confiança en el futur mitjançant un horitzó de drets, legislació, equitat i llibertat. Open Society Foundations han dissenyat una proposta al respecte que podria convertir Barcelona en l’espai per abordar la seva realització.
“[…] la historia es memoria colectiva acumulada y, por consiguiente, fuente de experiencia, estímulo para la prudencia e invitación a la moderación. Este libro que el lector tiene en sus manos contempla con seriedad y verdad un episodio concreto de nuestra historia. Nos será a todos útil conocerla”Juan-José López BurniolPròleg a Companys, ¿golpista o salvador de la República?Marcial Pons 2019
Finançament autonòmic i competència tributàriaEl debat sobre el finançament autonòmic és un dels més difícils d’abordar, ja que ha de considerar variables com les diferències de renda entre comunitats, el principi de progressivitat de l’IRPF, l’ordinalitat o el possible còmput dels anomenats “beneficis de la capitalitat” de Madrid. Consegüentment, cal una aproximació temperada que vagi pas a pas. Una de les qüestions que en l’actualitat es troben en l’agenda política és la de la desigualtat recaptatòria entre comunitats autònomes, que genera desassossec en les comunitats sotmeses a major pressió.
© 2020-2025 Ivy Podcast Discovery LLC
