POPULARITY
Avui és el torn de Forrest Clare “Phog” Allen, mític entrenador dels Jayhawks de Kansas al llarg de 39 anys en dues etapes. Nascut un 18 de novembre de 1885 a Jamesport, Missouri, Phog Allen és considerat el pare dels entrenadors de basquetbol. podcast recorded with enacast.com
Un altre dels nostres tenors m
Pere Rosselló Bover (Palma, 1956) és poeta, escriptor i catedràtic de filologia catalana de la UIB. Nascut al barri palmesà de Santa Catalina, ha dedicat bona part de la seva vida a l'estudi d'algunes de les figures més importants de la nostra literatura. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.comSegueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Josep Amengual Batle és teòleg i historiador i ha estat missioner i prior del Santuari de Lluc. Nascut a Biniali, provinent d'una família de pagesos, actualment viu al Monestir de la Real, on s'ha dedicat a investigar la història de l'església a les Illes.Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.comSegueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Torn avui de Lou Campanelli, entrenador històric dels Dukes de James Madison entre 1972 i 1985; i dels Golden Bears de Califòrnia entre 1986 i 1993. Malauradament, Campanelli ens va deixar fa poc més de dos anys, el 31 de gener del 2023. Tenia 84 anys. Nascut un 10 d'agost de 1938 a Elizabeth, Nova Jersey, es va graduar a l'Estatal de Montclair, del seu estat natal. Malgrat tot, sempre va reivindicar Springfield com al seu lloc de pertinença, ja que és on havia crescut. podcast recorded with enacast.com
Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel
Nascut al Brasil, i resident a Portugal des de fa 10 anys, Argel
¡Primera paella del año! Arrancamos este 2025 con un buen puñado de peripecias que comentar. Por una parte, tenemos a Donald Trump eligiendo de qué naciones quiere apoderarse y qué nombre les pondrá. Canadá, Groenlandia… ¿seremos los próximos, así, por las risas? Y últimamente, hablar de Trump implica también hablar de su compinche en la liga de megavillanos: Elon Musk. En su caso, ha decidido dedicar 2025 a apoyar a todos los gobiernos de extrema derecha que pueda en distintos países. Reino Unido, Alemania… de nuevo, ¿seremos los próximos? Y una mala noticia para nuestros dos magnates preferidos: la muerte de Le Pen (padre). El mejor regalo de reyes para miles y miles de franceses. Por supuesto, en este capítulo de La Paella Rusa contamos con una nueva entrega de la ya célebre sección “¿Qué ha hecho esta semana el exteniente general del Ejército de Tierra, vicepresident y conseller para la Recuperación Económica y Social, Francisco José Gan Pampols?”. En esa ocasión, el interrogante va acompañado de otro: ¿dónde está y a qué narices se está dedicando Carlos Mazón estos meses? La respuesta no os sorprenderá. Y, como no podía ser de otra manera, abordamos la última hora de la Liga Villaconejos (conocida por algunos como Hypermotion). En nuestra recomendación cultural, os proponemos fervientemente escuchar el podcast documental Canviar la vida: 50 anys sense Llidó, llevado a cabo por nuestros compañeros de Greuges Pendents. ¡Dentro sinopsis! “L'1 d'octubre de 1974, ara fa cinquanta anys, el sacerdot Antonio Llidó Mengual és detingut per la DINA, la temuda policia política del règim de Pinochet i enviat a la seua xarxa de centres de detenció i tortures, d’on ja no eixirà amb vida. O això pensem: a dia de hui, és l’únic dels sis sacerdots assassinats per la dictadura xilena que continua desaparegut. Nascut a Xàbia el 1936, Llidó no era només sacerdot: també era professor, activista, germà, oncle, amic; un home més preocupat de com ens comportem i quin llegat deixem ací baix que de contemplar el cel. Canviar la vida és un podcast documental de caràcter híbrid que parla d’ell, de tot el que va deixar enrere aquell octubre del 74, i també del mig segle que l’ha seguit. Reconstruïm en cinc capítols la seua figura a partir dels fragments i records dels qui el van conéixer i de les seues cartes; de la lluita per reivindicar la seua memòria i fer justícia; i també per entendre què queda, hui, del seu esforç i dels qui foren els seus amics i companys. Entre moltes altres coses, esta és la història de com una família valenciana i el seu advocat, també valencià, foren claus per a la detenció de Pinochet i la investigació dels crims de la dictadura xilena i sobretot, per al concepte de justícia universal, tan necessari i absent en els nostres temps”.See omnystudio.com/listener for privacy information.
Nascut a Palma l'any 92, Guille Wheel va fundar The Weels quan era un adolescent. Amb la maduresa descobrim la seva carrera en solitari amb un nou disc, "Island joy", que ens ha tocat la fibra sensible.
Nascut a Menorca, a Maó, el 1947, Pedro Coll López va dedicar-se a l'advocacia abans d'abandonar la carrera que havia estudiat per dedicar-se a la seva gran passió, la fotografia. Com a professional de la imatge ha sabut fluir amb naturalitat i sense traumes entre els encàrrecs i els seus projectes personals, convertint-se en un dels grans noms de la nostra fotografia. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.com Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
El periodista Xavier Graset rebrà el títol d'Ambaixador dels Xiquets de Valls d'enguany. L'acte de proclamació es portarà a terme el dissabte 15 de juny en el marc dels actes previs de la Festa Major de Sant Joan. Nascut a Vila-seca l'any 1963, Graset és des de l'any 2015 director i presentador del programa informatiu […]
Gabriel Janer Manila (Algaida, 1940) és un dels autors més prolífics i importants de la seva generació i de les lletres catalanes del darrer mig segle. Nascut a l'Algaida de post-guerra en una família de comerciants, ha escrit més de cent llibres, a més d'exercit com a docent. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.com Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Nascut als Estats Units i resident a Londres, aquest jove m
Nascut als Estats Units i resident a Londres, aquest jove m
En aquest cap
En aquest cap
En aquest cap
En aquest cap
En aquest cap
El "Revoluci
Avui volem parlar de Joaquín Hernández, jugador històric dels 50, internacional indiscutible amb la selecció espanyola i el tècnic blanc que va aconseguir la primera Copa d'Europa del Reial Madrid. Nascut a Bilbao un 5 de febrer de 1933, el nostre protagonista va haver d'emigrar a Bèlgica en esclatar la Guerra Civil, país en el qual va començar la seva trajectòria a l'esport de la cistella. Va ser a principis dels anys 50, en el marc d'un torneig nadalenc en el qual hi va participar el RCD Espanyol, quan el van descobrir. Jugava al Brussel·les. podcast recorded with enacast.com
Memento #273. La seva mirada ir
Memento #273. La seva mirada ir
Nascut a mitjans dels anys 50 a Palma, fill de pare felanitxer i mare de s'Alqueria Blanca, Antoni Artigues Bonet ha estat professor de geografia a la UIB fins fa un parell de mesos. Provinent d'una família humil i treballadora, es va criar en el Camp Redó. Els seus pares, però, des de ben petit li varen inculcar el valor de l'estudi com a via per assolir una vida millor i ell, influït per alguns dels seus professors a la facultat de filosofia i lletres i atret per les seves aplicacions pràctiques, acabaria especialitzant-se en una matèria que, fins llavors, mai havia format part dels seus plans. De vegades són les vocacions les que ens troben a nosaltres. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.com Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Víctor Gayà Porcel (Palma, 1952) és psicòleg i escriptor. Nascut a Palma, el seu pare era metereòleg i físic, però va ser la seva mare i la seva passió pels llibres el que tendria una gran influència en ell de per vida. Si ens vols proposar alguna entrevista ho pots fer enviant un correu a aire@ib3radio.com Segueix-nos a: https://linktr.ee/aireib3
Ha nascut a la Xina el primer mico del món format amb cèl.lules mare embrionàries de dos animals diferents
Avui hem sentit: "Masques et Bergamasques", op. 112; Quartet de corda en mi menor, op. 121. Gabriel Faur
Nascut un 22 de setembre de 1966, avui el sabadellenc celebra l'aniversari i li volem fer un regal especial, a ell i a tots els que, com nosaltres, considereu Albert Pla un dels darrers genis de la nostra m
Nascut un 22 de setembre de 1966, avui el sabadellenc celebra l'aniversari i li volem fer un regal especial, a ell i a tots els que, com nosaltres, considereu Albert Pla un dels darrers genis de la nostra m
Memòria 647 - juny 2023 Memòria a Pollestres, Berenguer Ballester en companyia de Francesc Bitlloch. Nascut a Barcelona el 1947, refugiat polític a Catalunya Nord el 1982. 40 anys a Ràdio Arrels. L'emissió Memòria comença el setembre 2014.
Memòria 648 - juny 2023 Memòria a Pollestres, Berenguer Ballester en companyia de Francesc Bitlloch. Nascut a Barcelona el 1947, refugiat polític a Catalunya Nord el 1982. 40 anys a Ràdio Arrels. L'emissió Memòria comença el setembre 2014.
La seva rauxa en directe, la mala llet de les lletres i la dinamita instrumental fan d'aquest projecte una injecci
Enric Verdaguer sembla haver trobat el seu motlle perfecte despr
Memòria 502 Juny 2021- Memòria a Torrelles, a la Salanca, amb Albert Taillade, nascut a Pontellà el 1921. Parla de la Retirada, de l'aiguat del 40, de la guerra, per no fer el treball obligatori se'n va al maquis...Acabada la guerra treballa la vinya i els arbres fruiters a Torrelles i s'ocupa de rugbi, participa al rellençament de l' US Torrelles i en serà president.
Nascut a Londres el 1930, Pinter és l’únic fill d’una família de classe mitjana baixa d’ascendència jueva. Amb el bombardeig de l’aviació alemanya sobre Londres el 1941, Pinter és traslladat a un entorn rural, fet que li provoca forts sentiments de soledat, desconcert, separació i pèrdua que a la llarga seran una influència constant en la seva obra. Durant els seus anys a l’escola primària, destaca com a bon atleta i jugador de cricket, participa en nombroses obres de teatre escolars i comença a escriure poesia que es publica a la revista escolar. En acabar l’educació primària, s’inscriu a la Real Acadèmia d’Art Dramàtic de Londres, però no arriba a acabar el curs. Objector de consciència convençut, aconsegueix no haver de fer el servei militar, però no s’escapa de la sanció econòmica que se li imposa per aquest fet. El 1951, reprèn la seva formació artística a Central School of Speech and Drama i comença a actuar com a actor de repartiment amb diferents companyies teatrals, sovint utilitzant el pseudònim de David Baron. Durant aquest període d’interpretació, creix el seu interès per la creació dramàtica, i així és com, el 1957, surt a la llum la seva primera obra, ‘’The room’’. La bona acceptació de l’obra, l’esperona a continuar com a autor dramàtic, i inicia així un fructífer període creatiu amb títols com ‘’The birthday party’’ i ‘’The Dumb Waiter’’ (1957), ‘’The caretaker’’ (1959), ‘’A slight ache’’ - concebuda originalment com a obra de teatre radiofònic i emesa per la BBC el 1959 i adaptada per a l’escenari dos anys més tard - ,‘’The Dwarfs’’ (1960), ‘’The collection’’ i ‘’The lover’’ (1962), o ‘’The homecoming’’ (1964), entre d’altres. Pinter comença a ser un autor reconegut, i les seves obres comencen a ser programades en diferents teatres, sovint dirigides per ell mateix i amb la participació com a actriu de Vivien Merchant, la seva esposa des del 1956. D’ençà de la dècada de 1970, intensifica la seva activitat com a director teatral i com a guionista de televisió i cinema, alhora que continua escrivint obres teatrals d’èxit com ‘’Old times’’ (1971), ‘’No man’s land’’ (1974), o ‘’Betrayal’’ (1978). Després de la mort de la seva esposa i tres anys de sequera literària, Pinter recupera la seva creativitat, però les seves obres ja no obtenen tant ressò com les anteriors. Amb l’entrada del nou mil·lenni, intensifica la seva dedicació com a activista polític i decideix deixar parcialment de banda el teatre per dedicar-se més a la poesia. El 2001, després de superar un càncer, Pinter comença a patir un declivi físic progressiu i la seva salut comença a ser fràgil, però continua actiu en els escenaris i la pantalla. El 2005 rep el Premi Nobel de Literatura; i tres anys més tard, un càncer hepàtic li provoca la mort a l’edat de 78 anys, deixant un llegat de més d’una trentena d’obres teatrals, una dotzena d’obres en prosa i gairebé una desena de llibres de poesia. ‘’L’amant’’ (The lover) és una comèdia dramàtica d’un sol acte centrat en la relació d’un matrimoni anglès de posició acomodada que equilibra la seva vida satisfent els seus impulsos amb amants que són acceptats mútuament. Un matí, abans d’anar a treballar, el marit pregunta, amb tota naturalitat, a la seva esposa, si té prevista la visita del seu amant. Ella assenteix, i l’adverteix que no torni a casa abans de les sis. A partir d’aquí, comença el joc de l’adulteri que manté la parella i que acabarà tenint un desenllaç inesperat. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2021, sota la direcció de Rosa Aguado, on ella mateixa interpreta a Sarah, Toni Garrich és Richard i Jordi Bernad és el repartidor de llet. La narració és de Marta Plaza, el Muntatge Musical de Lluís Gavaldà i la realització tècnica de Joan Borràs.
Nascut a Valladolid el 1942, José Luis Alonso de Santos es trasllada a viure a Madrid el 1959, on es llicencia en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Informació a la Universidad Complutense. El 1960 comença a interessar-se pel món del teatre i rep formació a càrrec de l’actor i dramaturg nord-americà William Layton. Forma diversos grups de teatre i el 1975 estrena la seva primera comèdia, ‘¡Viva el duque, nuestro dueño!’. D’ençà d’aleshores, inicia un període de creació força fructífer, amb títols d’èxit com ‘Del laberinto al 30’ (1980), ‘La estanquera de Vallecas’ (1981), ‘El álbum familiar’ (1982), ‘Besos para la bella durmiente’ (1984), ‘Bajarse al moro’ (1985), ‘Fuera de quicio’ (1987), ‘Pares y nines’ (1989), ‘Yonquis y yanquis’ (1996), ‘Salvajes’ (1997), ‘¡Viva el teatro!’ (2006), ...; algunes d’elles portades al cinema, com és el cas de ‘La estanquera de Vallecas ‘ o la mateixa ‘Bajarse al moro’. A banda de la cinquantena d’obres teatrals escrites, Alonso de Santos és també autor de nombrosos guions de cinema i sèries de televisió, novel·les i narracions infantils; i moltes de les seves obres han estat editades a l’estranger. A banda de la creació, ha dirigit més d’una quarantena d’obres en escena, tant pròpies com d’autors universals de l’abast de Brecht, Calderón de la Barca, Baroja, Valle Inclán, Shakespeare, ... Ha escrit diversos assajos i articles de recerca teatral, ha dirigit entitats teatrals de prestigi i ha estat guardonat amb nombrosos premis de Teatre com el Nacional de Teatro (1986) o el Max (2005), entre d’altres. ‘Bajarse al moro’ és una comèdia de caire costumista dividida en dos actes que reflecteix el Madrid castís poblat de personatges perdedors i entranyables que sobreviuen com poden als barris madrilenys de baixa estofa. Chusa i Jaimito són dos cosins que comparteixen un petit pis al centre de Madrid, on també viu un altre amic, Alberto. Chusa acull Elena, a qui proposa viatjar al Marroc per traficar amb droga. Però Elena és verge i no pot transportar la mercaderia amagada a les seves parts íntimes. Per a remeiar el problema, i una vegada descartat Jaimito, Elena ha de perdre la seva virginitat amb Alberto. A partir d’aquí, les dificultats i interrupcions se succeeixen i Chusa ha de prendre decisions que canviaran el seu futur de dalt a baix. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2009, sota la direcció de Joan Garrigó i Ismael Majó, i amb les veus de Júlia González en Chusa, Rosa Aguado en Elena, Dolors Trenchs en Antonia, Jordi Bernad en Jaimito, Ricard Pagès en Alberto, i Aurelio Rodriguez en Abel. La narració és d’Ismael Majó, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.
De Narcís Comadira i Moragriega, podem dir que és tot un polifacètic. Nascut a Girona el 1942, és pintor, dramaturg, poeta, guionista, crític literari, assagista, traductor, ... Després de ser seminarista a Montserrat entre 1962 i 1965, decideix estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on, més tard, es llicencia en Història de l’Art. També assisteix com a lector a la Universitat de Londres, fet que té una gran influència en la seva obra poètica posterior, que representa el gruix de la seva activitat artística, amb més d’una vintena de llibres, entre els que destaquen ‘Terra natal’ (1978), ‘Àlbum de família’ (1981), ‘La llibertat i el terror’ (1981), o ‘Enigma’ (1985). A començaments dels anys vuitanta, Comadira inicia l’activitat de guionista de documentals a la televisió. El 1990, arran d’una convocatòria del Centre Dramàtic de la Generalitat i Catalunya Ràdio, escriu una trilogia de guions radiofònics teatrals: ‘La vida perdurable’, ‘Neva’ i ‘L’hora dels adéus’. Tots tres guions tenen en comú que l’acció transcorre al voltant d’una taula on els personatges conversen sobre les seves inquietuds, els seus desitjos i els seus penediments. De tots tres, el que obté més ressò és ‘La vida perdurable’, l’obra que us oferim avui, que l’any següent és portada entre bambolines amb força èxit, motiu pel qual obté el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi de Crítica Teatral de Barcelona. A banda d’aquesta trilogia, Comadira és també autor de dos guions dramàtics més, ‘El dia dels morts, un oratori a Josep Pla’ (1997) i ‘’L’hort de les oliveres’’ (2015). Després del parèntesi teatral, Comadira continua amb la seva activitat poètica combinant-la amb la de crític, assagista i traductor. A banda dels ja esmentats, ha obtingut diversos premis, entre els que destaquen la Creu de Sant Jordi el 2013, el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana el 2020, o el Premi Nacional de Cultura el 2021. ‘’La vida perdurable’’ és l'enfrontament entre una mare i el seu fill de 40 anys, a partir d'un àpat quotidià a casa. El diàleg entre tots dos desvetlla un panorama familiar conflictiu, en el qual hi té una forta presència el record del marit, mort anys enrere, i a qui la mare mai va perdonar. L’obra fou estrenada l’octubre de 1991 al Teatre Municipal de Girona, protagonitzada per Teresa Cunillé i Lluïs Soler, sota la direcció de Boris Rotenstein. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 1988, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Margarida Fabregat en la Mare i Joan Salvador en el Fill. El Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.
Lorca és un dels genis de la literatura espanyola del segle XX. Nascut a Fuente Vaqueros, província de Granada, el 1898. Malgrat ser una època força conflictiva, la seva família té força recursos per no passar gaire penúries. La seva mare, mestra de professió, é la seva primera influència literària i el motiva per la lectura des de ben jove. Rep formació a la Universitat de Granada on es llicencia en Filosofia i Lletres i Dret. És durant aquest període que viu en residències d’estudiants i entra en contacte amb d’altres escriptors, artistes i científics. La seva passió per la reflexió, la justícia, la poesia, la música i el teatre el porten a començar a escriure més seriosament i publica el seu primer llibre de poesia. Així és com entra en contacte amb d’altres poetes de l’anomenada ‘Generació del 27’ i obté un gran èxit entre bona part de la societat de l’època, però també odis i recances entre un sector oposat a les seves idees. Lorca viatja a Nova York i a diferents països d’Amèrica del Sud per donar a conèixer la seva obra i establir relació amb d’altres personalitats artístiques del moment. L’obra de Lorca està carregada de símbols literaris que s’identifiquen amb unes idees i uns elements característics i comuns presents en gran part de les seves composicions ; tan poètiques, amb títols destacats com ‘Romancero gitano’ (1928), ‘Poeta en Nueva York’ (1931), o ‘Sonetos del amor oscuro’ (1936); o dramàtica, on destaquen les tres grans tragèdies rurals de l’autor, ‘Bodas de sangre’ (1933), ‘Yerma’ (1934) i ‘La casa de Bernarda Alba’ (1936). ‘Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores’ és un drama en tres actes escrit el 1935; i és, a més, la darrera obra estrenada en vida de Lorca, el desembre de 1935 al Principal Palace de Barcelona amb la companyia de Margarida Xirgu. La trama de l’obra, basada en una història real viscuda per la cosina del mateix autor, narra la relació de Doña Rosita amb el seu cosí, que és alhora el seu promès. Quan el cosí ha d’emigrar a l’Argentina per fer fortuna, la parella es veu obligada a separar-se, però abans de fer-ho, tots dos es prometen amor etern. La distància i el temps sembla que no són obstacles per mantenir viu l’amor entre ells i Doña Rosita rep, periòdicament, les cartes d’amor que li envia el seu promès. L’espera del retrobament es fa llarga i els fets es desencadenen de manera diferent als previstos. La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2004, segons l’adaptació de Joan Carles Peris, sota la direcció de Joan Garrigó, i amb les veus de Júlia González en Doña Rosita, Dolors Trenchs en la Ama, Glòria Farrés en la Tía, Margarida Fabregat en la Madre, Marta Plaza en Manola 1 i Ayola 2, Laura Castillo en Manola 2 i Ayola 1, Joana Palau en Solterona 1, Rosa aguado en Solterona 2, Francisco Domingo en el Tío, Joan Salvador en el Sobrino, Ramon Bravo en Don Martín, Jordi Bernad en el Catedrático de Economía i Ismael Majó en un Muchacho. La narració és de Ricard Pagès, el Muntatge Musical de Nina Mataix, i la realització tècnica de Joan Borràs.
Nicole Cherry și-a dorit să ii facă un cadou special copilului ei în prima zi in care a venit pe lume: un interviu sincer despre gândurile ei în acest moment. Podcastul Acasă la Măruță surprinde visurile și fricile lui Nicole la acest frumos început de drum.