Podcasts about uuuh

Sie machen 2D-Animationen, sind an europäischen Filmfestivals anzutreffen und schneiden Fussballspiele zusammen. Themen (03:01) Animation – Was versteht sich darunter? (06:45) Technische Fortschritte – Wassertropfen & Toy Story (09:45) «The Invention of Less» – Internationale Festivals & Jane Mumford (24:48) Toiletten – Massagen am Pissoir & WC ohne Türen (29:14) Fokussieren – Ratschläge von Hemingway und Co. (33:08) Google Bewertungen – 5 Sterne dank kaputten Hosen Shownotes The Invention of Less https://www.youtube.com/watch?v=g2k3ooqXRWA Dinner For One https://www.youtube.com/watch?v=4n_iJoNf8Rc

Uuuh, Samstag! Der König der Woche! Und diesesmal mit wunderbaren Gästen! Jonas hat die Standup Comedians Rasmus Symancik und Ezra

Uuuh, eines der unangenehmsten Gefühle: Scham! Wir alle kennen dieses schrecklich unbehagliche Gefühl der aufsteigenden Wärme, der Enge, dem schnell schlagenden Herzen… Situationen, in denen wir uns bloßgestellt fühlen oder die scheinbar überhaupt nicht zu der Person passen, die wir sein wollen. Am liebsten wollen wir sie ausradieren und nie mehr darüber nachdenken, geschweige denn sprechen. Doch genau das tut Katinka in ihrem Buch “My lovely Shame”. Und switcht damit von tiefer Scham zu aufkeimendem Empowerment. Danke Katinka für ein offenes, ehrliches Buch und das Gespräch mit mir über die Verbindung von Scham, Selbstliebe und neuer innerer Stärke. Euch viel Spaß beim Lauschen und schmunzeln Jenni von Movimientos Auténticos e.V. “Hält dich die Scham auch davon ab, du selbst zu sein? Wünschst du dir, endlich im Reinen zu sein mit deinem Leben und deiner Herkunft?” Katinkas Buch https://www.mylovelyshame.com/ (sehr süße Webseite!) Katinka bei Instagram https://www.instagram.com/katinka_kulens_feistl/ Am 21.10.22 startete endlich unser Online Programm für körperliches, kreatives & interkulturelles Empowerment “Mut/ Coraje” https://www.movimientos-autenticos.org/ Wir freuen uns von ganzem Herzen auf dieses besondere Projekt! Dank der Crowdfunding Kampagne konnten wir dies realisieren: https://www.startnext.com/empowerment

In this NFL Week 6 Edition of Thee Rabb Yeaux SPORTS SHOW Podcast,I perform "Boro City Bounce", talk defenders playing TOO uuuhh ROUGH(ing the passer), Matt Rhules reign in Carolina ends, Ron Rivera disses Wentz, Devante Adams gets PUSHY, my Week 5 (12-3) parlay picks recap, Games of the Week MATCHUPS, Mystery Team of the Week and lastly My Complete Week 6 PICKS, prognostications, predictions and parlay PREVIEW: #PherroNixPicks --- This episode is sponsored by · Anchor: The easiest way to make a podcast. https://anchor.fm/app Support this podcast: https://anchor.fm/rabbyeauxec/support

‘Heb je die nu pas gelezen?!' Uuuh ja! Bemoei je met je eigen zaken. Voor alles is een tijd en plaats. Zijn niet m'n eigen woorden trouwens. Maar dat hoor je wel als je gaat luisteren naar Het Zakmes. Naast een soort van recensie over de klassieke film dat eigenlijk een boek is hoor je:

Naja Habermann kalder sig for klimaaktivist med sine penge og har investeret grønt i masser af år. Hun har arbejdet mere end et årti på Grønland, hvor det for alvor gik op for hende, hvor sort det ser ud for vores blå planet. Men hun forstod også, at løsningen kan være at investere vores penge som magtfulde stemmesedler. Naja står bag facebookgruppen "Bæredygtige investeringer for alle", der lige nu har knap 5000 medlemmer, og gruppen vokser dag for dag. Her er hajer, let øvede og nybegyndere, og her inspirerer man og hjælper hinanden med at få turbo på omstillingen! Undervejs vil du også møde Cecilie på 29 år og Stine på 45 år, som jeg fandt på Naja's facebookside, hvor jeg efterlyste kvinder, der ville fortælle om deres motivation for at sætte penge i de grønne aktier og fonde. Sidst men ikke mindst tak til Anders Morgenthaler for en bid af hans klimatale i Middelfart. Og stor tak til bandet Patina, der lader mig afslutte episoden med nummeret "Uuuh det er mærkeligt". Patina spillede et brag af en koncert på andendagen af Klimafolkemødet i Middelfart, hvor Naja og jeg gik danseamok til nummeret.

Uuuh para cuidado!!! ahi viene un impuesto atajalo!! Monotributo? a ver para, levanta esa piedra, Regimen General? que onda con todo esto, que cagaso todo este mundo.En este episodio te tiramos un poco de luz sobre esta oscuridad tan temida muchas veces en nuestra realidad Argentina y que no te agarre tan desprevenido y que la señora 4F1P no te toque la puerta jajaja

Uuuh... Ik bedoel water bij de whisky! Vandaag nemen Max en Lucia de proef op de som: Is Gedemineraliseerd water beter dan kraanwater? Proef je het verschil? En wat zeggen de professionals hierover? We gaan erachter komen! 

Uuuh mikä kattava Sinkkuelämää Mr. Big eli Chris Noth -tarinasaldo! Eli siis kolme kuulijatarinaa. Onko hän kärttyinen fanejaan kohtaan? R.I.P Prinssi Philip, olit aikamoinen letkauttelija. Pelkkää lovee -osiossa Lil Nas X, Actors Roundtable -tubesarja ja paljon kaikkea muuta. See acast.com/privacy for privacy and opt-out information.

L'Ana ens va enviar una nota de veu des de Mèxic i ens va fer tanta il·lusió que vam decidir convidar-la a parlar amb nosaltres. En aquest episodi ens parla de la música tradicional de l'estat de Veracruz i també de com va aprendre el català: la música, els estudis, l'amor, els viatges, les festes populars, el menjar... Per a l'Ana, la llengua va ser una porta d'entrada a la cultura catalana, i ara diu que no es pot imaginar la seva vida sense el català. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/3brj5u6o9ffdvf7) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/3brj5u6o9ffdvf7/easycatalanpodcast3_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/3brj5u6o9ffdvf7/easycatalanpodcast3_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música Disc Per al meu amic (https://www.youtube.com/watch?v=v9q393RHDtM&list=PLTDZWZuI44CCh6OWA-L7PhnmatJrGEiJS), de Joan Manuel Serrat (YouTube) Son jarocho (https://en.wikipedia.org/wiki/Son_jarocho) (Wikipedia) Grup musical El Costumbre (Facebook (https://www.facebook.com/el.costumbre.oficial) i canal de YouTube (https://www.youtube.com/channel/UCJkacW2qcDWthqqie4_qncQ)) La Patum de Berga Article de la Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga) Lloc web oficial (http://www.lapatum.cat/) Vídeo de YouTube (https://www.youtube.com/watch?v=zTIoYQ9vXJc&ab_channel=Patum) Menjar Mel i mató (http://deplatenplat.gastronomicament.cat/2014/07/mel-i-mato.html) (blog De plat en plat) Fuet o espetec (https://ca.wikipedia.org/wiki/Fuet) (Viquipèdia) Calçots (https://www.youtube.com/watch?v=AeATtNCUN5E) (YouTube) L'expressió de la setmana 1) ésser bufar i fer ampolles ('ésser senzill, fàcil') Exemple: "L'examen ha estat bufar i fer ampolles, no calia estudiar per aprovar-lo." - Vídeo 9 frases fetes explicades per youtubers catalans (https://www.youtube.com/watch?v=c-onVRMP-mE&t=2s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) 2) tenir la mà trencada (en alguna cosa) ('tenir molta pràctica en alguna cosa') Exemple: "A casa, els pastissos sempre els fa el pare; hi té la mà trencada." Easy Catalan recomana Sèrie Merlí (https://www.ccma.cat/tv3/merli/primera-temporada/fitxa/127201/) (TV3) Orfeó Català de Mèxic (Viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_Catal%C3%A0_de_M%C3%A8xic), Instagram (https://www.instagram.com/orfeocatalademexic/) i Facebook (https://www.facebook.com/OrfeoCatalaMexic/)) Transcripció Introducció Andreu: [0:12] Hola hola! Sílvia: [0:13] Hola, Andreu, què tal? Andreu: [0:15] Hola, Sílvia! Molt bé, com estàs? Sílvia: [0:17] Bé. Ja es nota la primavera, oi? Andreu: [0:19] Sí, però a mi això del canvi d'hora la veritat és que em desestructura mentalment, eh. Sílvia: [0:24] Home, però ara molt millor, perquè a les tardes hi ha molt més sol, podem anar a passejar després d'haver anat a treballar i tot! Andreu: [0:30] Hi estic d'acord, el que passa (és) que sort que tu ho portes millor que jo, això del canvi d'hora, perquè si no, no ens hauríem trobat a la mateixa hora. Sílvia: [0:39] Sí, hi ha hagut un petit problema amb això del canvi d'hora, però... solucionat! Andreu: [0:45] Molt bé. Primer de tot volíem comentar que ja som a punt d'arribar a 30 membres a Patreon. Sílvia: [0:51] Estic supercontenta! Andreu: [0:52] Això què vol dir, Sílvia? Sílvia: [0:55] Doncs això significa que ja estic preparant els exercicis per al pròxim vídeo. El vídeo és el de ioga, hem fet un vídeo sobre ioga i les parts del cos, i aquest vídeo segurament ja tindrà els exercicis disponibles per a tots els nostres mecenes. Andreu: [1:11] Exacte, perquè ara mateix, avui, 28 de març, que és el dia en què gravem, tenim 29 membres a Patreon i segurament quan es publiqui, doncs ja serem 30 o més, i doncs, començarem a publicar exercicis a partir d'aleshores per a cada vídeo nou. [Exacte.] I com seran, aquests exercicis? Sílvia: [1:28] Doncs hem fet un format molt visual, molt bonic, el format l'ha fet el Joan amb l'ajuda de l'equip d'Easy Italian, que els hem d'agrair que ens hagin passat el format que fan servir ells, l'hem modificat una mica i els exercicis seran molt variats. Hi haurà exercicis que seran de contestar les preguntes del vídeo, o sigui hi haurà per exemple cinc preguntes de cinc moments concrets el vídeo que s'hauran de contestar, o hi haurà mots encreuats, hi haurà un exercici de vocabulari, hi trobareu unes taules de vocabulari amb les paraules en català i les paraules en anglès al costat. Per tant, genial per a tots aquells que esteu aprenent la llengua. Andreu: [2:05] Seran molt útils per als aprenents. [Segur!] Bé, hem rebut alguns comentaris sobre l'últim episodi, en què vam parlar de la vida al camp i la vida a la ciutat. Per exemple, hem rebut un missatge de correu electrònic d'una noia que, bé, és la meva germana i que ens diu: "Ara fa 11 anys que estic independitzada, amb parella i una filla de cinc anys, soc molt feliç i visc en un poble als afores de la ciutat. Visc tranquil•la però no apartada de tot. És un lloc tranquil però social. Ho tinc tot a dos passes: l'escola, el supermercat, el centre d'atenció mèdica, el parc, el camp, també, el bar i els amics, i a la nit només se sent algun grill o algun gat del carrer". Sílvia: [2:46] També és una privilegiada, eh, la teva germana. Viu molt bé. [Sí.] Molt bé. Andreu: [2:51] Sí, sí. I vaja, diu: "La ciutat no m'agrada. Hi ha massa cotxes i massa gent". Sílvia: [2:56] Molt bé. Ens ha arribat també un comentari per Twitter (d')un noi que es diu Mitchell, i posa: "M'encanta el vostre podcast! M'ajuda moltíssim a aprendre la llengua i les vostres conversacions són molt divertides i interessants. Sempre estaré esperant el proper episodi. Una salutació des del Canadà". Andreu: [3:16] Uau! Que bé, moltes gràcies, Mitchell, pel missatge. Sílvia: [3:20] Ens fan molta il•lusió tots els missatges que ens envieu. Andreu: [3:23] La veritat és que ens estan escoltant molt des de l'altra banda de l'Atlàntic. Sílvia: [3:28] Ah, sí? Des del Canadà, sobretot? Andreu: [3:31] Des del Canadà, des dels Estats Units, però també des de Mèxic. Per exemple, vam rebre aquest missatge: Nota de veu Ana Pajarito: [3:38] Hola, Andreu, hola, Sílvia! Com esteu? Doncs només volia felicitar-vos, perquè he estat escoltant el (vostre) podcast d'Easy Catalan en ràdio i la veritat és que m'ha agradat molt. Jo em dic Ana, visc a Ciutat de Mèxic, porto uns anys estudiant el català, la veritat és (que és) una llengua que m'agrada moltíssim i soc una persona apassionada de la cultura catalana també. I re, que us vagi molt bé i de debò que us felicito molt, perquè heu fet una feina molt gran i jo crec que compartir tot això de la cultura, del menjar, de moltes coses que ens pot oferir la cultura catalana, per mi és com un regal supergran. Una abraçada forta i molts petons macos. Adeu! Andreu: [4:23] L'Ana, des de Ciutat de Mèxic, ens ha escrit aquest missatge i ens ha fet molta il•lusió, perquè és la primera persona que ens envia una nota de veu i que ens explica una mica la seva història, i l'hem convidat en aquest episodi per fer-la petar una estona amb nosaltres. Hola, Ana, bon dia! Ana: [4:38] Hola, bon dia! Com esteu? Sílvia: [4:40] Com estàs, Ana? Ana: [4:41] Molt bé! Aquí és una mica d'hora, són del 8.30 h del matí. Andreu: [4:49] T'hem fet matinar. Ana: [4:51] Una miqueta, però molt bé. En diumenge és una mica més difícil, però tot bé, tot bé! Andreu: [4:56] Escolta, Ana, tenim ganes de coneixe't. A veure, presenta't una mica. Qui ets? On vius? Bé, ja ho sabem, a Ciutat de Mèxic. A què et dediques? Estudies, treballes...? Ana: [5:06] Soc una filla de la Ciutat de Mèxic, visc al centre, gairebé al centre de la ciutat, (bé), centre-sud, visc en un barri que es diu Narvarte, tinc 30 anys i la propera setmana (en) faré 31. Sílvia: [5:22] Oooh, felicitats! Ana: [5:23] Moltes gràcies! Sí, sí, sí, ja 31. I (bé), visc amb el meu marit, una gossa, un gat i soc professora, ara mateix, d'universitat. Treballo a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la UNAM, a la Facultat de Filosofia, i també faig classes d'idiomes, principalment d'anglès i una mica de francès i català. Sílvia: [5:48] Molt bé. Andreu: [5:49] Caram, molt bé! Aleshores ets professora de filosofia? Ana: [5:55] No, soc professora de Gestió Cultural, específicament d'una assignatura que es diu Patrimoni Cultural, i em dedico a tot això de la preservació, conservació i difusió de la cultura. Andreu: [6:08] Uau! Carai, molt bé! Doncs, a veure, al teu perfil d'Instagram tu et presentes així, diu: "Hi, I'm Ana Pajarito. I love eating tacos, drinking tea, speaking Catalan and playing Son Jarocho". "Jarocho", ho dic bé? Ana: [6:23] Sí, sí, sí, "jarocho". Andreu: [6:24] Molt bé, doncs abans d'entrar en la història del català, explica'ns això del son jarocho. Què és? Ana: [6:30] Jo des (que) tenia cinc anys, més o menys, els meus pares ens van ficar a nosaltres, a la meva germana i a mi, a una escola que és una escola superimportant aquí, a Mèxic. És una escola que és única (a l')Amèrica Llatina, que es dedica a la difusió de la música tradicional mexicana i es diu Ollin Yoliztli, i aquesta escola fa classes a nens de tots els gèneres que hi ha de música tradicional, i un d'ells és la música veracruzana, la música de l'estat de Veracruz. Es divideix en dues parts: al nord s'hi toca la música huasteca i a la part sud de l'estat s'hi toca el son jarocho. Llavors, té les seves especificitats, perquè té com uns instruments especials, els instruments són endèmics de la zona, són molt diferents a altres instruments del món, i té una sonoritat molt especial, el son jarocho. Llavors, per nosaltres ha sigut un regal tota la infància aprendre aquestes cançons, i hem fet un grup de música tradicional, i doncs, (bé), ara, amb la pandèmia, no toquem, però portem ja més de 10 anys fent música d'aquest tipus. Sílvia: [7:47] Però llavors, (en) el grup que teniu de música, tu cantes o toques un instrument? Ana: [7:53] Toquem, cantem, ballem les cançons que fem i... fem de tot, una mica. Toquem diferents instruments. Sí, sí, sí, jo toco el mosquito jarocho, que és la filla petita de tota la família de les jaranas, que són els instruments amb què es toca el son jarocho, i toco també la quijada de burro, que és un instrument una mica complex i estrany, perquè és una quijada de burro, realment, i... És una mandíbula de burro, de ruc! Andreu: [8:26] Uau! Us podem veure en algun lloc, a YouTube o a través d'internet, us podem veure? Ana: [8:32] Sí, i tant! Tenim una pàgina de Facebook, que és El Costumbre, si poseu "El Costumbre Oficial" sortirà segurament el nostre perfil, i tenim un canal de YouTube on hem pujat un parell de vídeos, que la veritat és que ja portem una mica sense pujar res, pel tema de la pandèmia i per coses, però sí que tenim uns vídeos, per si voleu veure'ns. Andreu: [8:54] I tant, i tant! Hi donarem una ullada i deixarem els enllaços també a les notes del programa perquè la resta d'oients ho puguin veure també. Ana: [9:03] Moltes gràcies per la difusió. Sílvia: [9:04] I, Ana, què ho fa que parles català? Ana: [9:07] Doncs jo crec que (fa) gairebé uns 8 anys que parlo català. Vaig començar... No, jo crec que ja (en) són 10. Vaig començar el 2011-2012 a parlar català, a aprendre català, realment. Vaig començar amb l'interès (des que) tenia jo crec que uns 15 anys, uns 14 anys, perquè principalment va sorgir la idea perquè al meu pare li agradava molt el Serrat, (bé), li agrada encara, el Serrat, i tenia uns discos d'aquest grans, com es diuen? D'acetat o...? [De vinil.] De vinil, de vinil! I (d'aquests discos n'hi) ha un que es diu "Per al meu amic", i a mi sempre m'havia intrigat aquest nom, i vaig pensar que era un nom molt interessant, però no entenia què volia dir, i llavors vaig (investigar) una mica i vaig descobrir que era una llengua que es deia "català". I (d'aleshores ençà), la veritat és que m'he ficat molt en la música, he començat a entendre una mica les cançons, i quan vaig començar la universitat, vam tenir la sort que a la meva universitat donaven classes de català, i m'hi vaig inscriure. Llavors, vaig cursar la universitat al mateix temps que feia classes de català. Sílvia: [10:24] És molt curiós, perquè molts aprenents de català comencen per la música. Andreu: [10:30] Una noia que és membre de Patreon d'Easy Catalan, la Brianna, ella també ho explica, que va començar per la música, o que com a mínim la música li ha servit moltíssim per a aprendre la llengua. Carai, molt bé! Quina és, la universitat aquesta en què vas fer els cursos de català? Ana: [10:44] És el CELE, que és el Centre de Llengües Estrangeres, que ara s'ha canviat a l'Escola de Lingüística, perquè l'han fet com una mica més gran, i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la UNAM, amb el professor Carles Bondia, que vull saludar-lo, si (em sent), perquè ha sigut un superprofessor. Andreu: [11:04] Molt bé! Veiem també, en el teu perfil d'Instagram, que tens alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entenc que hi has estat algun cop, no? Ana: [11:14] Sí, sí, sí. La veritat és que tot va ser... O sigui, per mi el català m'ha canviat la vida. Jo crec que, de debò, o sigui, no podria dir-ho d'una altra manera. Ha sigut, jo crec que gràcies o principalment al català, que he aconseguit moltes coses. La primera és ehm... Jo tenia moltes ganes d'anar a Barcelona a viure (i a mesura que les classes avançaven) jo veia moltes coses de la cultura, i com que estava superficada en el tema del patrimoni, el professor ens donava coses de cultura popular... I cada vegada jo tenia moltes moltes més ganes de viure l'experiència, llavors vaig (sol•licitar) una beca de màster i, (bé), vaig enviar una carta a la Universitat de Barcelona, em vaig treure una certificació de llengua i (bé), vaig aconseguir que em donessin una beca. Sílvia: [12:07] Uuuh, molt bé! Ana: [12:08] Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut com un somni. I justament a les classes del màster vaig conèixer un noi, que és ara el meu marit, que es diu Xavi, i ell sempre sempre que parlem de la nostra història i com vam començar, la veritat és que sempre diu que (el) va sorprendre molt, la primera classe que vam (fer) al màster, que teníem unes classes en català, perquè a la UB moltes classes són... gairebé totes les classes són en català, que a mi m'encanta, vaig començar a parlar català i com que sabia que era de Mèxic, es va sorprendre. Va ser molt emocionant i ell, doncs es va enamorar de mi. Sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser una mica perquè li va fer molta curiositat aquesta idea que jo parlés català sense que haver viscut mai a Catalunya. Andreu: [13:00] Carai, quina història més bonica! Sílvia: [13:01] Que bonic, eh! Molt bé. Andreu: [13:03] I ara viu amb tu a Mèxic? Ana: [13:05] Sí, sí, sí, ha vingut amb mi. Vam estar un parell d'anys estudiant el màster, ens vam graduar, i jo havia de tornar, perquè clar, jo no podia quedar-me, (havia de) tornar per temes de la beca i perquè volia treballar una mica també aquí, al meu país, i ell va decidir de venir amb mi a provar sort, i la veritat és que li va molt bé aquí, gaudeix molt del menjar... Al principi li va costar una mica adaptar-se, perquè és una ciutat de 21 milions d'habitants, i doncs ell a més és d'un poble, és d'un poble no (gaire) petit, però... No és de Barcelona centre, és d'un poble que es diu Piera, a l'Anoia. Sílvia: [13:45] Ah, Piera! Sí, sí. Ana: [13:46] Sí, sí. I llavors va ser un canvi brutal per ell, però li agrada. Sílvia: [13:49] Home, normal! Ana: [13:51] Ja portem més de 3 anys, ens vam casar i ara molt bé, molt bé. Sílvia: [13:57] Que bonic, quina història tan bonica! Ana: [13:59] Sí, sí, la veritat... Andreu: [14:01] És que, de fet, han sortit els dos elements que se solen sentir més entre la gent que aprèn el català des de fora: un és la música i l'altre és l'amor. Sílvia: [14:09] Sí, hi ha molta gent que la seva parella és catalana i llavors aprenen el català. Sí, sí. Andreu: [14:13] Carai! Llavors, Ana, pel que has dit, tu quan vas arribar a Barcelona ja tenies una base de català o ja el parlaves, no? Ana: [14:21] Sí, jo crec que ja el parlava, perquè ja portava gairebé tres anys a Mèxic, i no sé si va ser sort, però la veritat és que tenia molts companys a la classe de català molt compromesos, o sigui, érem aquests... nosaltres diem "ñoños", però aquests, ai, no sé com (és) la paraula, molt molt estudiosos, que ens agradava fer recerca, ens agradava exposar a classe... Llavors, ens vam forçar una mica a avançar més ràpid (en) la llengua, llavors el primer any nosaltres ja... A més, que teníem classe tots els dies, o sigui, tots els dies teníem classe de 7 a 9 del matí, i fèiem molta feina de casa, també. Llavors, jo sentia que jo ja tenia un nivell gran, avançat, de català, vaig treure'm el B2, quan vaig arribar a Barcelona, no, al Ramon Llull, a l'Institut Ramon Llull, i jo vaig arribar allà amb un B2. Llavors, jo crec que sí, que ja parlava bé, entenia perfectament tot, potser l'accent era una mica més diferent, perquè portava l'accent dels meus companys, o sigui parlava, fins aquell moment, només havia parlat amb mexicans parlant català, i el professor. Andreu: [15:36] O sigui, perdona, llavors, els teus companys, també, aquests que éreu aplicats, diguem, els companys "ñoños", que dius tu, éreu tots mexicans i parlàveu en català entre vosaltres? Ana: [15:47] Sí. Sí, ens obligàvem a parlar en català entre nosaltres, perquè érem una mica (estranys), perquè també és una llengua que no s'estudia gaire a l'Institut de Llengües, la majoria són d'anglès, de francès, italià... I llavors érem com uns set nois i noies que no teníem (ningú més amb qui parlar), llavors era com un... entre nosaltres parlem en català tot el temps. Llavors, sortíem a fer birres o qualsevol cosa i ens forçàvem a parlar català. Sí, sí, sí. Però amb els nostres accents. Sílvia: [16:16] Però és que això és un goig, eh! Andreu: [16:18] És molt fort! O sigui, no hi havia cap catalanoparlant nadiu entre vosaltres i vosaltres parlàveu en català? Ana: [16:23] I tant! [Uau!] Sí, sí, i ens emprenyàvem si no dèiem bé les coses, i llavors ens sentíem allí corregint-nos entre nosaltres, sense ser catalans ni haver estat a Catalunya. Un parell, però la veritat és que sí. Andreu: [16:35] Que fort! Escolta, un aplaudiment! Molt bé. Sílvia: [16:39] Molt bé! Uau... Fantàstic! Tan de bo tothom que aprengués una llengua ho fes d'aquesta manera, eh, perquè segur segur que vau aprendre molt molt ràpid. Ana: [16:52] Sí, sí, sí. Vèiem pel•lis, molt molts recursos, també, ens van ajudar a avançar. Andreu: [16:57] Ara parlarem d'aquest recursos. Abans, per això, et volia preguntar també si a part de Barcelona, doncs si coneixes altres territoris, altres zones de parla catalana...? Si has estat altres llocs, vaja. Ana: [17:09] De parla catalana, sí, sí, sí. (Bé), jo em considero a mi, i una de les coses que més m'agrada al món són els viatges. Els viatges m'han fet créixer molt i sempre han sigut una part de la meva vida. De fet, aquí a Mèxic (s'acostuma) molt que quan fas 15 anys, no sé si vosaltres sabeu de les festes de 15 anys mexicanes, però són aquestes festes supergrans (en què) la família gasta moltíssims diners per fer unes festes amb tota la família, i es fan amb aquests vestits superflorits i colorats... i no sé, és una tradició que està molt enraila... [Arrelada.] Arrelada, exactament, i justament jo no volia aquesta festa. Jo, des del primer moment, jo els hi vaig als meus pares que... els hi vaig dir que volia anar de viatge. Llavors tenia 14 anys i va ser la primera que vaig sortir del país, i vaig anar a uns països europeus. Principalment, vaig anar a França, a Bèlgica, a Anglaterra i a Itàlia. I llavors vaig tornar amb unes ganes de tornar a Europa i conèixer altres països, i (des que) tenia 14 anys he tractat de fer un viatge almenys una vegada l'any, i ho he mantingut. I de parla catalana, jo crec que he anat a Balears. a Mallorca, he anat al País Valencià, a Andorra, a Perpinyà i... (Bé), vaig fer unes pràctiques als Pirineus, llavors vaig conèixer allí una mica... pobles dels Pirineus entre França i Catalunya, però sí, jo crec que aquests països. Sílvia: [18:57] Uau, fantàstic! Andreu: [18:59] Que guai! Sílvia: [19:00] Has estat gairebé a tot arreu, eh! Ana: [19:03] M'ha (faltat la) Cerdanya. Encara la tinc pendent. Sílvia: [19:08] La pròxima vegada. Ana: [19:10] Sí, la pròxima vegada, sí, sí, sí. Sílvia: [19:12] I com ho fas per practicar el català des de Mèxic? O sigui, només amb el teu xicot, o també fas servir altres recursos? Ana: [19:20] La veritat és que jo crec que (hi) ha hagut un canvi en l'aprenentatge del meu català i també la fluïdesa, que jo crec que ara tinc, des que vaig tornar de Barcelona, perquè evidentment, estar exposada a una comunitat catalanoparlant nativa, llavors, m'ha fet aprendre noves paraules, i vaig avançar molt en el tema d'accentuació, de vocabulari, i vaig fer molts amics. Això m'ha ajudat molt, que vaig fer molts amics al màster i altres àmbits a Barcelona, amb la família del meu xicot, també, i llavors quan vam tornar jo ja portava una llengua com molt més, diguem-ne, avançada, però aquí em va començar a fer falta aquesta pràctica. Llavors, vam fer una regla, amb el Xavi, que a casa es parla català. [Molt bé!] Hem tractat de mantenir-la, a vegades és difícil, però entre nosaltres, a casa i amb el mòbil, si ens truquem pel mòbil o ell està treballant o qualsevol cosa, tractem de parlar en català tot el temps que sigui possible. I òbviament amb amics de Mèxic, que no el parlen, la veritat és que tractem de... normal, castellà, castellà de Mèxic, i ens ha ajudat, aquesta regla, eh, que a casa estiguem practicant el català i a fora, normal, amb la família, el castellà de sempre. Sílvia: [20:49] Una pregunta, Ana. Tu dius que a casa sempre parleu català, però jo he sentit que algunes parelles que decideixen parlar el català, per exemple, a casa, però per a un dels membres de la parella no és la seva llengua materna, quan es barallen, quan es discuteixen... Quan es barallen, quan es discuteixen, o sigui, quan no s'entenen en algun moment, normalment la persona que no té (el català com a llengua materna) passa a la seva llengua materna, que pot ser el castellà o l'anglès o la llengua que sigui. En aquest cas, que espero que no us discutiu gaire sovint, et mantens al català o canvies el castellà? Ana: [21:28] No, canvio. Quan estic emprenyada, sí, sí, sí, sí, quan estic enfadada o quan ens barallem, sí, sí, automàticament em surt la mexicana que soc i dic totes les coses que haig de dir en mexicà, sí, sí, perquè tenim a més un castellà molt particular, i sí, sí. I també quan tinc cap problema de fer comptes, per exemple, o coses de diners, em costa molt fer-les en català, o sigui, passo immediatament al castellà, perquè sí, sí que per a barallar(-me i pels) comptes... Sí, sí, sí. Sempre passo al castellà. Andreu: [22:09] Ana, jo et volia preguntar també per què t'agrada el català, o què t'agrada especialment del català. Ana: [22:14] Okay. És una pregunta difícil, Andreu. Doncs... Jo crec que... Per què m'agrada el català? Ara mateix, perquè no em puc imaginar la meva vida sense el català. Andreu: [22:28] Oooh! Ana: [22:30] He compartit moltes experiències, moltes vivències, molts viatges amb gent, amics catalans, i me'n recordo, (d')aquests viatges, parlant en català o coses que m'han dit que han sigut en català i les tinc com molt estimades, i també perquè jo crec que és una eina meravellosa per conèixer més una cultura. Jo crec que les llengües sempre t'obriran les portes a conèixer més la gent, a entrar en contextos que potser sense parlar-la seria una mica més difícil. Un exemple: jo sempre havia volgut anar a la Patum, a la Patum de Berga. Jo veia els vídeos i deia "Uau, no pot ser, què és això?!" i em feia molta il•lusió, i una vegada em va tocar a classe de català aquí, a Mèxic, exposar sobre què era la Patum i totes aquestes músiques i festes i correfocs i gegants... i em va tocar que el 2014, em sembla, o el 2015, vam anar a la Patum i un amic que viu a Berga ens va dir que si volíem després anar a fer birres a casa seva, i vam començar a conèixer els seus amics, que eren com supercatalans de la zona i no parlava ningú en castellà, no?, i cada vegada que se m'apropaven, com que tractaven de parlar-me en castellà, encara que els costava, eh, perquè estan molt acostumats a parlar català, llavors era com molt curiós, perquè no m'imaginava que a la gent li costés parlar el castellà, i sí, sí (que els costa, perquè no hi estan acostumats). Llavors, la barreja que feien de català i castellà... Jo els deia "No, no, no" i sempre els tractava de respondre en català i se sorprenien molt. Llavors van començar a convidar-me més i de cop començàvem a anar a altres pobles, i jo sento que m'hi vaig integrar molt bé, justament perquè parlava, o sigui, m'ha ajudat molt a parlar i va ser un compartir molt, no?, i també em preguntaven molt, la gent començava a (tenir curiositat) de per què parles català i si realment tens un accent (estrany), però també entens bé... I jo crec que sí, sí, sí, ha sigut com la possibilitat de socialitzar en àmbits que mai m'havia imaginat, no? a un poble petit del Pirineu o amb els amics de Berga o, no sé, no m'imaginava jo, la mexicana, parlant amb gent, i sí, sí, sí que m'emocionava molt. Llavors, sí, ha sigut per mi la porta per la cultura catalana. Sílvia: [25:10] [Uau!] Molt bé, Ana. Doncs, Ana, segur que estàvem totes dues a la Patum, o sigui, jo hi era segur. I tu també, o sigui que perquè no ens coneixíem, perquè si no... Ana: [25:20] Sí??? Doncs potser que entre tanta gent ens hem, en algun moment, creuat, no? Sílvia: [25:26] Segur, segur! Ana: [25:29] [Que bo!] Que guai! Andreu: [25:31] Que bo! Carai, Ana, quines històries més boniques. I llavors, clar, o sigui, dius, ha sigut per tu una eina per introduir-te en la cultura directament, no?, com una porta directa cap a la cultura catalana. La llengua, no?, el català. Llavors, també el volia preguntar: què t'agrada de la cultura catalana? Ana: [25:46] M'agrada molt la música. De fet, el meu treball final de màster va ser de música popular catalana, música tradicional. I m'agraden molt les festes tradicionals, en específic m'agraden els correfocs, i vaig tenir l'oportunitat de fer unes pràctiques al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT, que (bé), vull enviar una salutació a tots els del CAT, que la veritat és que m'han ajudat molt a entendre una mica més aquest món de la cultura popular. I sí, sí, sí, jo crec que és la música, principalment. I per altra banda, el menjar. Oi, sí, sí, sí. Jo estic enamorada de les postres, la veritat. M'encanta la mel i mató. No puc viure sense la mel i mató, i cada vegada que podem anar-hi sempre arribo a casa de la meva sogra i és com, podem comprar mel i mató, sisplau? O ja (en) tenen, ja saben que arribo i (en) tenen ja a la nevera. Això, el fuet, (bé), els embotits, l'espetec... Ai, no, no, no, m'encanta això, de debò. Malauradament només (ho) puc tastar quan hi vaig, però sí, sí, sí, el menjar és una cosa superdeliciosa. Andreu: [27:03] I els calçots, t'agraden? Ana: [27:05] Sí, sí, m'agraden molt! I de fet l'última vegada que vaig anar-hi em vaig emportar un parell de llaunes de salsa romesco aquí, per a casa. Andreu: [27:15] Molt bé. I per últim, també com a mexicana, quina opinió tens dels catalans en general, o si creus que hi ha diferències importants de manera de ser, de manera de fer, entre mexicans a catalans? Ana: [27:28] Jo crec que... que sí. Jo crec que sí. Puc dir que potser són persones que són molt amables, la veritat, però també crec que és una cultura una mica més seva, o sigui, per a ells, no? Una mica més tancada en el sentit que nosaltres, (bé), des de la meva perspectiva, nosaltres a Mèxic som molt de braços oberts amb qualsevol gent, no?, ens encanta... De fet, per això jo crec que som un destí turístic, perquè la gent és molt... càlida, no? I som molt d'interessar-nos molt pels altres, i a vegades som massa invasius, potser invasius, perquè ens encanta com ficar-nos (en) la vida de la gent, perquè som molt molt curiosos, i jo crec que els catalans són una mica més reservats, i això (em) va costar una mica, perquè jo soc molt d'abraçar, de tocar, de ser com... (Doncs) sí, sí, sí, no sé, com molt més, amb una manera corporal diferent de demostrar l'interès, (l'afecte) i així, i sí (que) sentia que hi havia com aquesta, al principi, aquesta barrera de "Aviam, ens acabem de conèixer la setmana passada, per què m'estàs tractant de donar una abraçada", no?, i això em costava, perquè jo soc molt expressiva i això és molt cultural d'aquí, i a poc a poc me'n vaig adonar, que una vegada que tanques aquesta com barrera de "Sí, sí, ens coneixem, però...", comences tu a apropar-te a la gent, la gent et rep amb molta més seguretat i de cop ja estàs en una relació d'amistat o coneixes gent i comences a fer bona, o sigui, parlar, xerrar guai, no?, però al principi jo crec que sí que és una mica més difícil tancar aquesta barrera (del) "no ens coneixem", i també crec que si tu no t'interesses una mica per la cultura i comences a buscar aquestes coses en comú, costa una mica entrar a l'àmbit i a la vida, diguem-ne, catalana. Per mi ha sigut així; per això dic que la llengua m'ha ajudat molt, perquè jo crec que no hauria tingut aquesta rebuda si no hagués sigut perquè he tractat jo de comunicar-me i d'entrar una mica en l'àmbit per interès meu, no? Jo crec que sí (que) és una mica diferent. No dic que sigui dolent ni res, simplement que sí (que) tenim maneres de comunicar-nos... Andreu: [30:00] Diferents. Ana: [30:01] Sí, diferents. Exactament, exactament. Andreu: [30:04] Sí, ja ho diuen, hi ha el tòpic aquest, no?, que diu que els catalans som més de mantenir les distàncies o més reservats... [Jo crec que sí.] L'expressió de la setmana Andreu: [30:15] Bé, Ana, t'hem demanat que pensessis en una expressió o una frase feta que t'agradi especialment i doncs... endavant, pots parlar d'una frase feta que t'agradi i en posarem algun exemple d'ús. Ana: [30:28] Doncs una frase que m'agrada molt, una frase feta és "bufar i fer ampolles". Això vol dir que, (bé), depèn com la utilitzis, però és que no és una cosa fàcil o que és una cosa fàcil, no? [Exacte. Sí.] M'explico: estic estudiant per un examen i alguna persona em diu "Per què estudies?" i jo li respondré "Perquè l'examen no serà bufar i fer ampolles", o sigui, serà un examen difícil, que s'ha d'estudiar per aprovar-lo, no? O, en l'altre sentit, si ja sé fer alguna cosa o ja tinc la mà trencada... (N')he ficat una altra! Per alguna altra cosa, (doncs) dic "Per mi, fer pastissos és bufar i fer ampolles", o sigui, que estic superacostumada a fer-los i no tinc cap problema a cuinar un pastís perfectament, no? Sílvia: [31:20] Exacte, exacte. Tenim un vídeo en el nostre canal de YouTube (en què) parlem sobre les frases fetes, i una d'elles és "bufar i fer ampolles". Per tant, si voleu veure una descripció més gràfica d'aquesta frase, la trobareu al nostre canal de YouTube. Andreu: [31:35] Sí, posarem l'enllaç del vídeo en les notes del programa, també, i jo volia dir, sobre aquesta frase, que un dia vaig llegir que ve de l'ofici vidrier, o sigui, els professionals del vidre, que el treball més simple que feien era fer ampolles, i llavors, bufar i fer ampolles, per a ells, doncs era la cosa més senzilla de fer. Ana: [31:55] Interessant. No ho sabia. Andreu: [31:59] Bé, aquesta seria la frase feta de l'Ana, i "tenir la mà trencada en alguna cosa", que també l'has deixat anar. Què vol dir, "tenir la mà trencada"? Ana: [32:08] És com tenir una superexperiència en fer això, que ja t'has fet un expert en una cosa, no? [Exacte.] Andreu: [32:16] Sí, quan quan una cosa la saps fer molt bé, hi tens la mà trencada. I per tant, o sigui, allò per a tu és bufar i fer ampolles. [Exacte.] Easy Catalan recomana Andreu: [32:32] Em sembla que tens també una recomanació preparada. [Sí.] Oi, Ana? [Sí. Sí, sí, sí.] Ana: [32:37] Sí. Jo us volia recomanar, a totes les persones que ens escolten, que hi ha una sèrie que es diu "Merlí", em sembla que és a TV3, i és una sèrie que m'agrada molt perquè a Mèxic ha tingut molt impacte. De fet, els meus amics que no parlen català han començat a interessar-se pel català perquè, per aquesta sèrie. És una història d'un professor de filosofia que fa classes a un batxillerat i, una mica, jo crec que la gràcia i l'interès d'aquesta sèrie és que (planteja) temes filosòfics i ètics amb una manera d'explicar-los molt divertida i amb una història que té a veure amb tots els personatges. Llavors, us recomano molt la sèrie de "Merlí". Andreu: [33:26] Molt bé. Jo l'he vista i també la recomano. O sigui, és una sèrie molt bona i, vaja, és que ha arribat a tot arreu. Al final, com que està publicada a Netflix, si no m'equivoco, ha arribat a tot el món. Sílvia: [33:39] Sí. I fins i tot ara ja han fet la segona part. Ana: [33:41] De debò? [Sí!] Ah, això no ho sabia! Andreu: [33:44] Sí, exacte, han fet una... un "spin-off", es diu? [Sí.] Doncs sí, sí, en què el protagonista ja no està al batxillerat, sinó que està a la universitat. Ana: [33:53] Oh... (Doncs) la veuré, la veure. Gràcies! Andreu: [33:58] Sí, l'has de veure. Molt bé, i em penso que la Sílvia té una altra recomanació, també. Sílvia: [34:02] Sí, avui portem una recomanació de Mèxic. Hi ha un orfeó català a Mèxic que estan molt presents a Facebook, sobretot, i organitzen cicles de cinema, activitats, classes per a aprendre català, fan concursos literaris, fan un munt de coses, un pilot d'activitats pensades per a tothom que parli català, que vulgui aprendre català, que sigui de Mèxic, però ara, en temps de pandèmia, estan fent totes aquestes activitats "online"; per tant, s'hi pot apuntar qualsevol persona del món. I a més a més, (perquè no hi hagi) complicacions amb el fus horari, quan fan una activitat "online", posen totes les hores, posen l'hora que serà a Europa, l'hora que serà a diferents països. No tots, però uns quants. Per tant, si entreu a l'Orfeó Català de Mèxic, tant al seu web com al Facebook, us assabentareu de totes les activitats i podreu participar-hi. Andreu: [34:59] Això dels fusos horaris, de la informació horària, està molt bé per a persones com jo, que sempre ens fem un embolic. Sílvia: [35:05] Hi ha molta gent. Andreu: [35:06] Fantàstic, Sílvia. Doncs posarem aquesta informació també a les notes del programa perquè hi pugueu donar una ullada, i amb això acabarem l'episodi d'avui. Moltes gràcies, Ana, ens ha encantat sentir la teva història amb el català. La veritat és que és preciosa (l'experiència) que has tingut amb la llengua, com t'ha servit la llengua per a introduir-te en la cultura catalana i conèixer gent i visitar el país i tot això, la veritat és que... Moltes gràcies per compartir la teva història amb nosaltres. Sílvia: [35:35] Moltes gràcies, Ana. [Moltes gràcies a vosaltres!] De veritat, ha sigut molt bonic tenir-te aquí i poder sentir la teva història. [Sí.] Ana: [35:41] Moltes gràcies per l'espai i l'oportunitat i per la feina que feu, que la veritat és que ens inspira a tots a seguir en aquesta idea d'aprendre català. Andreu: [35:52] Molt bé, doncs moltes gràcies, Ana. I seguim en contacte! I bé, per últim volíem recordar que aquest és l'últim episodi en què la transcripció està disponible de manera gratuïta i a partir d'ara només ho estarà per als membres de Patreon. Si us voleu fer membres de Patreon, heu de visitar el web https://www.patreon.com/easycatalan, i allà hi teniu tota la informació. I per últim també volíem anunciar que properament, al mes d'abril, farem un altre directe a YouTube, en què farem un Kahoot, això és com un joc de preguntes. [Sí.] Serà temàtic de llengua i llengües, o sigui, hi haurà preguntes sobre la llengua catalana, però també sobre llengües de tot el món. Us animem a participar-hi i estigueu atents perquè ho anunciarem ben aviat. Sílvia: [36:40] Exacte! Ho publicarem a totes les xarxes socials i també al YouTube. Andreu: [36:44] Exacte. Doncs amb això acabem. Una abraçada, Ana, moltes gràcies i fins aviat! Ana: [36:51] Una abraçada! Fins aviat! Sílvia: [36:52] Que vagi molt bé! [Adeu, que vagi bé!] Andreu: [36:55] Adéu adéu

Després de dos anys fent vídeos al nostre canal de YouTube, hem pensat que és hora de presentar-nos més bé. En aquest episodi entrevistem la cara més visible d'Easy Catalan, la Sílvia, amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Si vols saber més coses de nosaltres o fer-nos qualsevol pregunta, escriu-nos a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/5um1ahk5ulpapin) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/5um1ahk5ulpapin/easycatalanpodcast1_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/2tj6k2xmrusm2p8/easycatalanpodcast1_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música "Esbarzers", de La Gossa Sorda (https://open.spotify.com/album/4IXXVSqyg4P8AjZRWQyNhZ?highlight=spotify:track:7tiu52iT5YeFY7QhOCpmOs) (Spotify) Els Pets (https://open.spotify.com/artist/0OVfimlbekXaMrP8IoCzHJ) (Spotify) Txarango (https://open.spotify.com/artist/6XYRpcgPIK9OejoVzA7PbC) (Spotify) Buhos (https://open.spotify.com/artist/7BdgXLhynRQk78pKkhAsAR) (Spotify) "La Guspira", de La Pegatina (https://open.spotify.com/album/4exKF0kRZBvV9XP17EkhUa?highlight=spotify:track:0GJGSM0BfwN3aKIuOqNUyl) (Spotify) Oques Grasses (https://open.spotify.com/artist/5qPeAT4ikl6gJNUexAOEy0) (Spotify) Antònia Font (https://open.spotify.com/artist/503mwh1GWEiWy9bzzpiTFW) (Spotify) Obrint Pas (https://open.spotify.com/artist/2FURpqYsZpi99ySpKCOyQE) (Spotify) Zoo (https://open.spotify.com/artist/7a3ryRcO3alwbqaX4RagzM) (Spotify) Llocs Tortosa (https://www.youtube.com/watch?v=l73iAqaVzw0&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Delta de l'Ebre (https://ca.wikipedia.org/wiki/Parc_Natural_del_Delta_de_l%27Ebre) (Viquipèdia) Lleida (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida) (Viquipèdia) La Seu Vella (https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Seu_Vella_de_Lleida) (Viquipèdia) Girona (https://www.youtube.com/watch?v=s5bsCSw9ixU&ab_channel=EasyLanguages) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) Costa Brava (https://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava) (Viquipèdia) Reus (https://www.youtube.com/watch?v=WJ2v8lnsG9I&t=10s&ab_channel=EasyCatalan) (vídeo d'Easy Catalan a YouTube) El Berguedà (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0) (Viquipèdia) Cotlliure (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cotlliure) (Viquipèdia) Menjar Arròs a la cubana (http://lacuinadesempre.blogspot.com/2012/04/arros-la-cubana.html) (recepta del blog La cuina de sempre) Llibrets de llom (https://www.youtube.com/watch?v=X4C0i5Sj96k&ab_channel=CuinesTV3) (recepta del programa Cuines de TV3) Llibrets de carbassó (https://cansibina.com/2016/07/llibrets-de-carbasso/) (recepta del blog Els fogons de can Sibina) L'expressió de la setmana 1) posar fil a l'agulla ('començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball') Exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". 2) a poc a poc i bona lletra ('amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé') Exemple: "A poc a poc i bona lletra, que tenim molta feina per endavant!" Easy Catalan recomana Learn Catalan with Judit: Google Podcasts (https://podcasts.google.com/feed/aHR0cHM6Ly9hbmNob3IuZm0vcy8zODBiZmY4MC9wb2RjYXN0L3Jzcw?sa=X&ved=0CAMQ4aUDahcKEwjox-fp76LvAhUAAAAAHQAAAAAQBA&hl=ca) / Apple Podcasts (https://podcasts.apple.com/gb/podcast/learn-catalan-with-judit/id1533045850) Transcripció Andreu: [0:13] Hola a tothom! Jo soc l'Andreu i això que escolteu és el primer episodi del podcast d'Easy Catalan. Estem molt contents de començar aquest nou projecte i de poder crear més contingut en línia per a aprendre català. Oi que sí, Sílvia? Sílvia: [0:25] Hola! I tant! Ens fa molta il·lusió començar aquest podcast, que publicarem dos cops al mes: el segon i quart dijous de cada mes. Abans de començar, però, deixeu-me recordar-vos que teniu disponible la transcripció d'aquest episodi de manera gratuïta. La podeu descarregar com a PDF o HTML, i també obrir a Transcript Player, un reproductor que marca el text a mesura que sona l'àudio. Andreu: [0:52] Exacte. Aquesta transcripció també serà accessible de manera gratuïta per al segon i tercer episodi, i a partir d'aleshores només ho serà per als membres de Patreon. I dit això, comencem! Segurament ja ens coneixeu, a la Sílvia i a mi, perquè ens heu vist en els vídeos del nostre canal de YouTube, i després de dos anys fent vídeos per a vosaltres, potser us heu preguntat més d'un cop qui és aquesta noia que us explica coses de la llengua catalana cada mes. Doncs bé, hem pensat que aquest primer episodi el podem dedicar a coneixe't una mica millor, Sílvia, i per això et farem una entrevista amb preguntes fetes per part de l'equip d'Easy Catalan, dels membres de Patreon i de la resta de seguidors. Què et sembla? Preparada? Sílvia: [1:34] Bé, em fa una mica de vergonya, francament, però tens raó, penso que després de dos anys ens hem de presentar una mica millor. Va, som-hi! Andreu: [1:42] Perfecte! Doncs mira, tenim un munt de preguntes i molt variades. Començarem per les preguntes que et fan els membres de Patreon, d'acord? [Sílvia: Entesos!] Som-hi, doncs! Mira, el Rastor pregunta: "La Sílvia parla molt clar, cosa que és bo per a principiants. És professora o oradora pública?" Sílvia: [2:00] Doncs sí, soc professora d'alemany i faig classes particulars ara només online, només en línia a través de l'Skype. Andreu: [2:11] I suposo que en les teves classes, doncs, practiques molt el fet de parlar clarament perquè els alumnes t'entenguin, no? Sílvia: [2:17] Exacte. Com que són classes particulars, tot el que faig, intento sempre parlar de forma molt clara i entenedora per què puguin entendre millor tot el que els hi estic explicant, i... potser una altra cosa que també fa que parli de manera, així, molt clara és que la meva mare des de sempre que no hi sent gaire bé, té molts problemes auditius, i jo sempre soc la que li explico el que l'altra gent diu. Vull dir que quan algú de la família li diu alguna cosa, la seva reacció sempre és mirar-me a mi i dir-me "Què m'ha dit?", i llavors jo l'hi he de tornar a repetir i ella sap que quan jo l'hi dic, sempre ho entén. Andreu: [3:04] Aaah... Això explica molt! És molt interessant. Ets com una mena d'intèrpret, aleshores. Sílvia: [3:12] Una mica. Andreu: [3:15] Molt bé. La següent pregunta la fa la Brianna, i diu: "Quines llengües parles? I amb quin nivell cadascuna?". Sílvia: [3:22] Les meves dues llengües maternes són el català i el castellà, i llavors, com que soc professora d'alemany, doncs també tinc un nivell natiu de la llengua alemanya. L'anglès l'he estudiat a l'escola i a l'institut fins que vaig fer batxillerat, però el nivell que vaig sort... o sigui, el meu nivell d'anglès quan vaig sortir de l'institut no era (gaire) alt, així que no sé quin nivell tinc d'anglès, però és molt, molt baix, i ara mateix cada setmana quedo amb una amiga meva que és professora d'anglès i fem un tàndem, i ella m'ensenya anglès, (bé), només parlem. No fem ni gramàtica ni coses així; només parlem de la nostra vida, però ella em va corregint coses de fonètica i de pronunciació, m'ensenya també expressions i jo li ensenyo castellà. I a més a més, un cop a la setmana estem aprenent francès amb la meva mare, perquè... però estem aprenem francès d'una manera una mica peculiar, perquè només volem aprendre francès per anar de viatge, o sigui, vull dir, estem aprenent diàlegs per al restaurant, per a l'hotel, aprenem les begudes, els menjars... o sigui que... Andreu: [4:44] Ah, molt bé! Això és que teniu intenció de viatjar a França, no?, a fer-hi turisme, entenc. Sílvia: [4:49] Sí. Exacte. Sí, exacte. O sigui que aquestes són les llengües que parlo, i el nivell seria com... català castellà i alemany, alt, i anglès i francès, baix. Andreu: [5:01] Molt bé, i la següent pregunta que fa la Brianna, també, és: "En quins països has viscut o has visitat? O quants països, si són molts?". Sílvia: [5:09] He viscut a... (bé), a Catalunya perquè soc d'aquí, i a Alemanya, i no he viscut a cap altre país. Però sí que hem anat a molts llocs de viatge, com per exemple a Itàlia, a Portugal, al Regne Unit... Hem anat també a Brussel·les, Holanda, Alemanya, a Polònia, França, Suïssa... [Andreu: Andorra] Andorra! Andreu: [5:39] Home! Que és el primer vídeo d'Easy Catalan. Sílvia: [5:41] A Andorra hi anem molt sovint, com que és a prop de casa... I no sé si em deixo algun lloc més on haguem anat, però aquests serien els països que hem visitat, i tinc moltes ganes de visitar-ne molts més, o sigui que... Andreu: [5:58] A veure si la pandèmia ens ho permet aviat. [Sílvia: Sí, sí, espero que sí.] Molt bé, l'Aoife pregunta quina és la teva cançó preferida en català. Sílvia: [6:07] Uf! Aquesta pregunta per a mi és molt complicada perquè me n'agraden moltes. Només en puc triar una? [Andreu: Sí.] Doncs si només en puc triar una... (en) diré una que em posa de molt bon humor i que canto molt, molt fort sempre que l'escolto, i és "Esbarzers". Andreu: [6:34] "Esbarzers", de quin grup? Sílvia: [6:35] De La Gossa Sorda. [Andreu: Ah, no la conec.] No la coneixes? Andreu: [6:39] La cançó no la conec. Sílvia: [6:40] Segur que l'has sentit. [Andreu: Sí?] Segur, segur, segur. És com un himne. Andreu: [6:48] Carai, doncs ja la buscaré. Sílvia: [6:50] Sí, sí. Doncs aquesta m'agrada molt, però és que me n'agraden moltes, o sigui totes les cançons de, per exemple, Els Pets m'agraden, m'agraden les de Txarango, de Buhos, de... Ara n'ha tret una La Pegatina que es diu "Guspira" o "La Guspira", que és preciosa, Oques Grasses... No sé, molts, molts grups diferents. Antònia Font m'encanta, Obrint Pas, Zoo, ehm... Andreu: [7:17] Bé, la llista és interminable. Sílvia: [7:19] Sí, sí! És que no n'hi ha una de preferida, me'n poso moltes i totes m'agraden. Andreu: [7:24] D'acord. I l'última pregunta d'aquest grup dels membres de Patreon és de dovah_daddy, bé, aquest és el seu nom d'usuari a Discord, que pregunta quin és el teu lloc preferit del món i quin és el teu lloc preferit de Catalunya. Sílvia: [7:40] Uf! Andreu: [7:43] Potser el teu lloc preferit del món és Catalunya, no ho sé. Sílvia: [7:44] A veure, no tinc un lloc preferit, com si diguéssim. Hi ha un lloc que m'agrada molt, que és a Alemanya, una ciutat que es diu Leipzig, que és preciosa, que m'encanta. Andreu: [7:58] Oh, sí. No hi he estat mai, però m'encantaria visitar-la. Sílvia: [8:00] Doncs jo ja hi he estat tres vegades, amb diferents persones, i és perquè sempre que algú em diu d'anar a Alemanya els dic sempre "Doncs hem d'anar a la ciutat més bonica", i anem a Leipzig. Però... Andreu: [8:16] És perquè vas fer l'Erasmus allà? Sílvia: [8:18] Sí, vaig estar vivint-hi un temps, també, a Leipzig, però no és només això, és que... no sé, té alguna cosa, la ciutat, que és... no sé, m'agrada molt. Hi han músics pel carrer... (Bé), ara no sé, però totes les vegades que hi he anat hi ha gent, de veritat, que són músics, que es dediquen a això, tocant al carrer... Hi ha un lloc molt a la vora on hi ha un monument grandiós en honor a una batalla que van fer tots els països o gairebé tots els països contra Napoleó... No sé, és un lloc molt bonic, molt bonic. Andreu: [8:59] D'acord. I de Catalunya? Sílvia: [9:00] De Catalunya m'agrada tot. No és per dir un lloc concret, m'agrada... Quan vam anar, per exemple, a Tortosa, que també hi vam fer un vídeo, em va encantar Tortosa i el Delta de l'Ebre, em va agradar molt quan vam visitar Lleida i la Seu Vella, m'encanta Girona, m'encanta la Costa Brava, m'encanta Reus, que també hi vam fer un altre vídeo... M'encanta el Berguedà, que és d'on soc jo. M'encanta... tot. Andreu: [9:35] Vaja, que la llista també és interminable [Sílvia: Sí.], com amb la música. Sílvia: [9:39] Ai, no, no, no, no! Però vull dir un lloc. Es diu Cotlliure, pertany a la Catalunya Nord, ja és territori francès, i és un lloc que si no hi heu estat mai, és molt a prop de la frontera d'aquí, a Catalunya, i és preciós, preciós, o sigui que hi heu d'anar. Andreu: [10:01] Doncs mira, me l'apunto, perquè no hi he estat. Sílvia: [10:04] Doncs és preciós. Molt, molt bonic. Andreu: [10:08] Molt bé. Doncs ara passem a les preguntes que et fan la resta de membres de l'equip d'Easy Catalan. Jo et faig les preguntes, tu les respons i després hauràs d'endevinar qui te les ha fet, d'acord? Sílvia: [10:18] D'acord, som-hi, va! Andreu: [10:21] Molt bé, doncs comencem! Per què ets tan apassionada del català i l'ensenyament de la llengua? Sílvia: [10:27] No ho sé. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i... No sé, sempre... No ho sé, no ho sé, Andreu, és molt complicat. Andreu: [10:41] És complicat. Sílvia: [10:41] Sí. M'agraden molt les llengües, m'agrada molt la meva llengua materna i tot aquest projecte d'Easy Catalan el vaig, (bé), el vam començar entre tots amb aquest objectiu, no?, que la gent tingués més recursos per a aprendre el català. Andreu: [10:56] D'acord. La segona pregunta que fa aquesta persona és: "Quin és el teu plat preferit?". Sílvia: [11:02] El meu plat preferit? De menjar? [Andreu: Sí.] Doncs fa uns anys era l'arròs a la cubana, però ara ja no em ve tant de gust, no sé perquè, i el meu plat preferit ara és els llibrets. (Els) llibrets normalment estan fets de llom i a dintre hi ha pernil dolç i formatge, però aquí a casa els fem, en comptes de posar-hi llom, posant-hi carbassó, o sigui és: carbassó, pernil dolç, formatge, carbassó i arrebossat. I això m'encanta. Ara és el meu preferit. Andreu: [11:40] Fa bona pinta [Sílvia: Sí, sí.]. Ho provaré. Sílvia: [11:42] Sí, boníssims. Andreu: [11:44] Molt bé. I la tercera pregunta d'aquesta persona és: "Tens cap mascota? I, si no, quina mascota tindries?". Sílvia: [11:53] No tinc cap mascota i si hagués de tenir una mascota tindria un peix. Andreu: [11:58] Un peix?! Per què? Sílvia: [12:01] Perquè no m'agraden gaire els animals a dintre de casa i... no soc una apassionada de gossos i gats, ni tampoc de tortugues ni hàmsters ni res que s'hi assembli. Per tant, si hagués de tenir una mascota, seria un peix. Andreu: [12:22] Però n'heu tingut mai cap, de mascota, a casa? Sílvia: [12:23] Sí, sí. Sí, hem tingut gossos, hem tingut peixos... Vull dir, en diferents ocasions hem tingut diferents peixos i... Andreu: [12:33] D'acord. Doncs ara hauries d'intentar endevinar qui t'ha fet aquestes preguntes, de l'equip d'Easy Catalan. Sílvia: [12:37] Hmm... la Sophie. Andreu: [12:43] Sí! Molt bé! Sílvia: [12:43] No ho sabia, eh?, no ho sabia. Andreu: [12:47] Doncs passem a una altra persona de l'equip, que et pregunta quina llengua t'agradaria prendre si poguessis fer-ho. Ara, si tinguessis l'oportunitat d'aprendre una altra llengua. Sílvia: [12:58] Doncs segurament triaria o el portuguès o l'italià. Andreu: [13:02] D'acord, dues llengües romàniques. Per què? Sílvia: [13:04] Sí. Perquè penso que potser, venint del català... (bé), el castellà, una mica d'anglès, una mica de francès, potser serien dues llengües que serien bastant senzilles d'aprendre. Andreu: [13:18] Molt bé. La segona pregunta és: "Com vas conèixer el Joan?". I també pregunta: "Quins són els punts forts i els punts febles de treballar amb la teva parella?". Sílvia: [13:28] D'acord. Doncs amb el Joan ens vam conèixer fa 12 anys, perquè els dos teníem un blog, (bé), en aquella època els blogs eren normals, un blog d'internet, i cadascú escrivia la... Era com un diari personal, però a internet, i cadascú escrivia les seves coses, i un dia, de casualitat, vaig trobar el seu blog. No ens coneixíem de res, simplement li vaig escriure un comentari que era com "Endavant, continua així!" o "Continua escrivint!" o alguna cosa així, vam començar a parlar, de coses molt banals, i al cap d'un any ens vam conèixer i vam començar a sortir, i ja portem 11 anys junts. Andreu: [14:18] Molt bé. I ara quins són els punts forts i punts febles de treballar amb la parella. Sílvia: [14:23] A veure, t'he de dir que no és que treballem tot el dia junts, vull dir, jo tinc una feina, ell té una feina i... Easy Catalan sí que ho fem conjuntament. Per tant, aquesta pregunta potser seria bona d'aquí uns quants mesos, quan el Joan estigui treballant completament d'Easy Catalan, però una de les coses bones és que pots parlar directament amb aquella persona sobre els temes que et preocupen. Vull dir, el tens personalment a davant i és com si treballessis amb un equip en una oficina i pots parlar les coses i li pots ensenyar, a diferència del sigui amb la resta de persones de l'equip d'Easy Catalan, (amb qui) hem de parlar través del Telegram o a través de l'Slack o la comunicació no és la mateixa. Això seria el punt fort, i el punt feble potser seria que dius les coses potser, de vegades, com raja, vull dir que amb una altra persona que no coneixes tant, que no hi tens tanta confiança, doncs potser t'ho penses una mica més a l'hora de dir les coses, i quan és la teva parella o algú de la teva família, doncs... la confiança fa fàstic. Andreu: [15:37] Ja t'entenc. Bé, de fet sempre s'ha dit, no?, que barrejar feina i família és sempre complicat. Tot i que en aquest cas, doncs, encara no és una feina, perquè és el que has dit tu, que cadascú té la seva feina i a part teniu el projecte d'Easy Catalan, que en aquests moments diguéssim que és més aviat un "hobby" conjunt, no? Sílvia: [15:58] Exacte, sí. És simplement que ho fem durant les estones lliures. En el nostre temps lliure, doncs, fem Easy Catalan. Però la idea és que el Joan s'hi comenci a dedicar plenament. Andreu: [16:10] Bé, i la quarta pregunta d'aquesta persona és: "T'ha sorprès alguna cosa, treballant en el projecte d'Easy Catalan?". Sílvia: [16:18] T'ha sorprès? Andreu: [16:19] Sí. Suposo que vol preguntar si has descobert alguna cosa... Sílvia: [16:23] Aaah. M'ha sorprès que tantíssima gent a tot el món aprengui català i que les raons per aprendre català són tan diverses, vull dir, l'altre dia una noia ens va escriure per Instagram i em va dir que era de Bielorússia i que aprenia català o ha après català, perquè l'escrivia perfectament, simplement perquè li agradava la música catalana. Llavors... Andreu: [16:48] Uau! I l'aprèn pel seu compte, entenc? Sílvia: [16:51] Sí, sí, sí, pel seu compte. I jo crec que cada vegada que algú ens contacta, que ens diu alguna informació o per què està estudiant català o com ha trobat els nostres vídeos o si li serveixen els vídeos d'Easy Catalan per alguna cosa, sempre em sorprèn, em fa molta il·lusió i... és una de les coses que dius, mira, val la pena fer Easy Catalan només per aquests missatges. Andreu: [17:15] Tota la raó. Molt bé, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [17:20] Eeehm... la Paula. Andreu: [17:23] Correcte! Sílvia: [17:24] És que els conec una mica. Andreu: [17:29] Ja ho veig, ja! Molt bé. Bé, hem de dir que la Paula a estat col·laboradora i membre de l'equip d'Easy Catalan durant uns mesos, ara ho ha deixat, però vaja, continua donant-nos suport a través de Patreon i... i moltes gràcies, Paula, per tota la feina que has aportat! Sílvia: [17:48] Paula, molts records! Andreu: [17:50] Una abraçada! Bé, la quarta persona diu: "Per què vas decidir fer Filologia Alemanya?". Sílvia: [17:57] Uuuh... Andreu: [18:01] La tercera persona, perdó. Sílvia: [18:03] Doncs mira, va ser... No ho sé, no hi ha una raó clara, com si diguéssim, no hi ha un perquè molt clar, però jo quan estava fent batxillerat ja, (bé), vaig començar quan estava a l'ESO i al batxillerat també feia alemany com a llengua estrangera, i m'agradava molt, perquè la professora que ens feia les classes d'alemany, doncs, li agradava molt la llengua alemanya, i per tant quan una professora et transmet aquesta emoció, doncs a tu també t'agrada l'assignatura, normalment, no sempre. I vaig estar mirant a veure què podia fer de carreres universitàries que tinguessin a veure amb l'alemany i de la llista hi havia molt poquetes coses, i una de les coses era Filologia Alemanya, o sigui que vaig començar Filologia Alemanya! I la veritat és que em va agradar molt, la carrera, perquè... (bé), vaig conèixer gent molt interessant, érem un grup molt petitó, pensa que, (bé), quan ens vam graduar i tot érem set o vuit persones, vull dir que ens coneixíem tots i és molt bonic poder estar quatre anys així, amb un grup tan reduït. Andreu: [19:24] Molt bé! Quin tipus de persona ets menjant? Ets vegana, ets supercarnívora o menges de tot, però de producció ecològica? Sílvia: [19:32] No soc vegana, no soc molt carnívora, però sí que soc carnívora i intento menjar productes, potser no ecològics, però que sé que s'han produït per la vora, vull dir... [Andreu: De proximitat.] Exacte, de proximitat. Si puc comprar pomes que siguin de Sant Llorenç de Morunys, doncs les compro de Sant Llorenç de Morunys, en comptes de comprar-les d'un altre lloc que està a l'altra punta del món, però no sempre és així. Llavors, intento menjar variat, equilibrat i de tot. Andreu: [20:12] Molt bé! Doncs amb això també ha respost la tercera pregunta d'aquesta persona, que et preguntava si consumeixes productes de proximitat i de productors de confiança i... Bé, també pregunta si teniu un hort. Sílvia: [20:26] Sííí! Oi tant! Sí, (bé), un hort, en tenim tres. Andreu: [20:30] Uau! No un, no dos, TRES horts! Sílvia: [20:33] Sí, perquè, (bé), no sé si ho sabeu, però vivim al camp, vull dir com en una casa de pagès i hi tenim camps, i a l'estiu normalment sempre fem hort, i com que tenim molt terreny per fer-ho, ho dividim com en tres llocs diferents i així si les tomaqueres no van bé a un lloc van bé a l'altre. Andreu: [21:00] Molt bé. Carai, Sílvia, doncs m'has de convidar a casa teva, perquè a mi m'encanten els horts i els vull veure. Sílvia: [21:09] Doncs vine a l'estiu, a l'estiu hi són. Ara només tenim enciams i bròquils, que no hi ha gaire re, però a l'estiu és quan has de venir, a finals d'estiu és quan collim les coses. Andreu: [21:20] M'ho apunto. Perfecte, doncs qui t'ha preguntat tot això? Sílvia: [21:24] L'Andreu. [Andreu: No.] Doncs el Jack. Andreu: [21:31] Tampoc. [Sílvia: Què dius?] És una persona que s'ha incorporat... Sílvia: [21:34] Aaah, la Mònica! [Andreu: Exacte.] Aaah, per això m'ha descol·locat! Andreu: [21:40] Sí. De fet, t'ha preguntat per què vas decidir fer Filologia Alemanya perquè ella també va estudiar això i... doncs bé, tenia curiositat. Bé, tens excusa perquè no la coneixes tant, perquè s'acaba d'incorporar al projecte. La quarta persona, ara sí, et pregunta: "Per què vas decidir que volies ser professora de llengües?". Sílvia: [22:00] Perquè al fer la carrera universitària, (bé), al llarg, no?, al llarg de tot l'ensenyament obligatori, batxillerat i la carrera universitària vaig tenir l'honor de poder estar amb molts professors que no valien res. Andreu: [22:16] Vas tenir l'honor, dius? Sílvia: [22:18] Sí. Sí, perquè això va fer que veiés el que no s'havia de fer a les classes i que volgués, o sigui que volgués intentar fer un mètode diferent perquè la gent pogués aprendre la llengua correctament. O sigui, veure errors d'altra gent fa que tu no els vulguis cometre [Andreu: Clar]. I potser si no els hagués vist no (m'hauria) dedicat a ensenyar alemany. Andreu: [22:42] Molt interessant. Molt bé! I la segona pregunta és: "Què penses de la situació actual del català a Espanya?". Sílvia: [22:49] Andreu, aquest ets tu segur! A veure, ehm... a Espanya? Andreu: [23:00] Sí. Sílvia: [23:01] A veure, no ho sé, la situació actual del català a Catalunya o a València, (bé), al País Valencià o a les Illes encara, però a Espanya... Ehm... No sé. Políticament s'estan fent moltes coses per intentar que el català sigui una llengua viva, que s'utilitzi en el dia a dia i tot, però a nivell espanyol jo crec que no és una prioritat, vull dir, totes aquestes polítiques s'estan fent a nivell més territorial, més de Catalunya, País Valencià, les Illes, però crec que hi ha molt poques iniciatives a la resta de l'Estat. Tot i això, per exemple, hi ha grups a Madrid per poder aprendre català, i sempre és una cosa bona, no?, que a fora dels països de parla catalana també s'hi pugui aprendre català. Andreu: [24:00] Totalment. De fet, a Espanya, la veritat és que tenim força riquesa lingüística, a l'Estat espanyol, i jo sempre he pensat que seria bo que en tots els instituts de tot l'Estat hi hagués l'oportunitat, no dic l'obligació, però sí l'oportunitat, l'oferta, de poder estudiar la resta de llengües, és a dir, que des de Catalunya poguéssim aprendre una mica de gallec o una mica d'èuscar, per exemple, no? Sílvia: [24:25] Sí. Sí, sí. Exacte. Andreu: [24:27] No sé, sempre he pensat que això ajudaria també a crear més cohesió social. Sílvia: [24:33] Sí. Segur, segur. Andreu: [24:35] Bé, i la tercera pregunta que et fa aquesta persona, que potser soc jo o potser no, és quant de temps heu estat parella tu i el Joan, que em sembla que ho has dit abans. Sílvia: [24:43] Sí. Sí, al desembre vam fer 11 anys. Andreu: [24:47] Uau! Enhorabona! Sílvia: [24:48] Merci. Jo crec que ets tu, eh, Andreu! Andreu: [24:52] Doncs t'he de dir que no. No soc jo. Sílvia: [24:54] No? Doncs el Jack. Andreu: [24:58] Correcte. Sílvia: [24:59] Doncs mira que les preguntes... (Bé), d'acord, d'acord. Andreu: [25:06] Bé. I passem a la cinquena persona, que et pregunta: "Fa cinc anys, pensaves que acabaries sent youtubera? És a dir, que acabaries tenint un canal de YouTube?". Sílvia: [25:15] No. I fa dos anys tampoc. Vull dir... No, no. I encara no em sento com a tal. O sigui, el Joan sí que, per exemple, fa moltes bromes, no? "És que la Sílvia ja la paren pel carrer demanant autògrafs", que és mentida, però sempre fa bromes d'aquestes. Però no em sento en cap cas youtubera ni res que s'hi assembli, o sigui jo simplement el que penso és que estic fent, (bé), estem fent entre tots els vídeos de català perquè la gent pugui aprendre català i ja està. Em sento professora d'alemany, no em sento youtubera. Andreu: [25:58] Jo he de dir que tampoc m'ho hauria imaginat mai i que em fa... és a dir, posar-me davant la càmera encara em fa vergonya, però penso que la causa s'ho val, no? És a dir, falta molt contingut a internet per a aprendre català i nosaltres ara hem tingut l'oportunitat de crear aquest contingut, i ho faig per això, principalment. Sílvia: [26:21] Totalment. Totalment d'acord, Andreu. O sigui, quan vam començar el projecte me'n recordo que jo vaig oferir la possibilitat de posar-se davant de la càmera a tothom, perquè a mi tampoc no era una cosa que m'encantés, i si algú que ens està veient pensa que ho faria molt millor, doncs endavant, o sigui li deixaré el lloc... Andreu: [26:40] Segurament té raó! Sílvia: [26:41] Li deixaria el lloc encantada. I simplement ho vaig fer perquè tothom va dir "No, no, no, no, no, no, no!" I vaig dir, doncs m'hi hauré de posar jo, perquè si no s'hi vols posar ningú, algú hi haurà de ser. O sigui que... sí. Andreu: [26:55] D'acord. I de la mateixa manera que fa cinc anys o fa dos anys no hauries dit mai que acabaries portant un canal de YouTube, què creus que estaràs fent d'aquí cinc anys o què no estaràs fent? Sílvia: [27:09] Jo crec que d'aquí cinc anys ja no seré tant la imatge d'Easy Catalan. Vull dir, jo crec que d'aquí cinc anys estarem fent molts més vídeos i podcasts i coses diferents amb el projecte d'Easy Catalan i jo potser em posaré més cap a darrere i deixaré a d'altra gent que li vingui de gust posar-se davant de la càmera i ser la persona que coneixen més. Jo crec que aquest serà el canvi més gran respecte a ara. Andreu: [27:40] Molt bé. Escolta, però això és una molt bona notícia, o sigui tu creus que d'aquí cinc anys encara farem vídeos, i no només això, sinó que en farem més! Sílvia: [27:49] Sí, sí, sí, sí! [Andreu: Molt bé, fantàstic!] Soc molt tossuda, vull dir... Andreu: [27:51] Doncs ja en som dos! Sílvia: [27:57] A més, el temps passa molt ràpid, eh, Andreu... Andreu: [28:02] Ja, és veritat. Sílvia: [28:03] Ara portem dos anys i què, ha sigut com (un) obrir i tancar d'ulls, o sigui... cinc anys no és re. Andreu: [28:09] Totalment. I què creus que no estaràs fent? Què diries que no estaràs fent d'aquí cinc anys? Sílvia: [28:14] No sé. No en tinc ni idea. Ehm... No ho sé. Andreu: [28:19] Te n'aniries a Mart? Sílvia: [28:21] No! No, no, no, no, no. No, ni de broma, ni de broma. No, no, no. Andreu: [28:27] D'acord. D'acord. D'aquí cinc anys ja t'ho tornaré a preguntar. A veure on ets d'aquí cinc anys. Sílvia: [28:34] Hòstia, no fotem, eh? No, no. No, no pujaria mai a una nau espacial ni llocs així, no. Andreu: [28:43] D'acord. La segona pregunta és: "Quina és per a tu la clau per a aprendre llengües? O sigui, quin és l'element més important per a aprendre una llengua?". Sílvia: [28:52] Les ganes. Vull dir, si una persona ha d'aprendre la llengua perquè l'hi demanen a la feina, perquè l'hi demanen a... perquè ha d'obtenir un certificat per no sé què... Hmmm no. O sigui, si tu tens ganes de veritat d'aprendre aquella llengua perquè t'agraden les sèries, t'agraden les pel·lícules, t'agraden les cançons, vols parlar amb gent del país, coneixes algú que és d'allà i vols parlar amb ell en la seva llengua materna, això farà que aprenguis la llengua molt més ràpid, d'una manera exponencialment molt gran, comparat amb una persona que l'obliguen o ho ha de fer per alguna raó concreta. Andreu: [29:33] Totalment d'acord. La motivació és clau. [Sílvia: Sí. Sí.] Molt bé. Qui t'ha preguntat això, Sílvia? Sílvia: [29:39] Andreu, tu! No sé. Andreu: [29:43] Sí. Sí, sí. Ara ja tenies poques opcions. [Sílvia: Sí, clar, és que...]. Bé doncs, Sílvia, amb això acabem la part de les preguntes de l'entrevista i, si et sembla bé, passem a l'Expressió de la setmana! [Sílvia: Som-hi!] I, bé, l'expressió de la setmana són dos expressions, de fet. La primera és "posar fil a l'agulla". Què significa aquesta expressió, Sílvia? Sílvia: [30:07] Doncs significa 'començar alguna cosa', 'iniciar un projecte, un treball'. Per exemple: "Cal posar fil a l'agulla perquè el català sigui present en tots els àmbits". Andreu: [30:21] Correcte. O, per exemple: "Quan arribem a 30 membres, començarem a publicar exercicis basats en els nostres vídeos. Per tant, Sílvia, cal que posem fil a l'agulla". I la segona expressió que hem triat és "a poc a poc i bona lletra", que significa 'amb la lentitud necessària perquè una cosa surti bé', o dit en altres paraules, que les coses s'han de fer amb constància i ben fetes, per exemple: "Escolta, Sílvia, crec que això de les entrevistes m'agrada. Saps què m'agradaria fer en els propers episodis? Podríem entrevistar estudiants de català d'arreu del món perquè ens expliquin les seves experiències en l'aprenentatge del català. Sílvia: [31:00] Ostres! Doncs és molt bona idea, però a poc a poc i bona lletra, eh?, que tenim molts temes per tractar i molts episodis per endavant!". Andreu: [31:08] Exactament. Doncs ja ho sabeu: "posar fil a l'agulla" i "a poc a poc i bona lletra". I ara, per últim, passem a la secció Easy Catalan recomana. No sé si recordes que en el tràiler que vam fer del podcast tu em vas preguntar si aquest seria el primer podcast pensat exclusivament per a aprenents de català [Sílvia: Sí.] i jo, ingènuament, et vaig respondre que sí, que si ningú ens deia el contrari, pensava que sí. Doncs bé, vaig fer una mica de cerca i vaig trobar un podcast d'una noia que es diu Judit, i el podcast es diu "Learn Catalan with Judit", d'acord? El podeu trobar a Spotify, a Google Podcasts i a altres aplicacions, i és un podcast amb episodis molt curts, de quatre o cinc minuts aproximadament, pensats, penso jo, per a nivells inicials, d'acord? Aleshores, volem fer justícia i dir que el nostre no és el primer podcast per a aprenents de català, n'hi ha més i... doncs aquest n'és un: "Learn Catalan with Judit". Sílvia: [32:14] I tant de bo n'hi hagi més en el futur, que en trobem més que no els (coneguem) i que en el futur s'animi més gent a fer-ne. Andreu: [32:22] Exactament. De podcasts en català n'hi ha molts i ja us en recomanarem, però ara mateix ens referim a podcasts pensats per a aprenents de català, d'acord? [Sílvia: Molt bé.] Molt bé, doncs escolta, Sílvia, crec que ho haurem de deixar aquí per avui. No ha estat tan dur, no? Sílvia: [32:40] No, és veritat. Ha estat molt bé i ha passat volant! Andreu: [32:43] Doncs apa! Aquest estat el primer episodi del podcast, ara ja coneixeu més la Sílvia, i en el proper episodi continuarem aquesta entrevista amb les preguntes que ens heu enviat vosaltres a través de les xarxes. Encara sou a temps d'enviar-nos més preguntes, així que ho podeu fer tranquil·lament a través del Facebook, l'Instagram o el Twitter, o també enviant-nos un missatge a podcast@easycatalan.org. Pot ser un missatge de text o, si voleu, també de veu. Sílvia: [33:12] Fantàstic, Andreu! Doncs ens sentim en el pròxim episodi. Andreu: [33:15] Molt bé, Sílvia! Adeu. Sílvia: [33:17] Adeu.

Sea: Welcome to Saga Kraft: myths, fairytales, legends, stories comfort us, inspire us and heal us. Please join us as we share stories both old and new. More than anything, we are open to the story and it's unfolding. At times it may be one story told by one person, at times it's the same story told through three different voices. In the end, we go where the story takes us and we invite you to follow.  I'm Sea, a writer, artist, and storyteller. Betsy: I'm Betsy, a medium and teacher of mystery traditions.  Gabriela: I'm Gabriella, an artist and practitioner of folk magic.  Saga Kraft: We are magical fairy godmothers in training. .  Gabriela: Today's stories will be about wanting love, longing for love, having love, losing love, and everything in between. And of course, about magic. We hope you enjoy them. Sea, we would love to hear your story.  Sea: "I don't care!" I yelled down to my mom who asked what I wanted for breakfast. What I really wanted was to know if Abbey like liked me. I so wanted to kiss the beautiful full lips. We had been hanging out for about a year and we'd gone to the food truck together a couple of days ago. She wouldn't finish her stir fry because it touched by pork bun, but we had fun after we switched from a low budget sci-fi to a superhero movie anyway. But I was still afraid to ask her out, and she was starting to kind of like some other loser. It was time for me to make my move.  My sister said I should ask her witchy friend Claire. I've known Claire since third grade and figured, at worst, I'd get a laugh out of it. My sister called her and then said it was really important that I show respect. Claire had a gift and couldn't give up her homework time to talk to an unbeliever. I should be there at three forty five with a gift for her. She suggested a bunch of shells I had on my window.  So, Claire's mom answered the door, double taking because she forgot to put on the new-agey scarf she promised Claire she'd wear. She quickly pulled it around her head and bowed then offered me a cookie on the way to Claire's room. She knocked three times before opening the door and bowing.  The place was a sea of loud fabric. Claire was on her bed, cross-legged in the middle of a jungle of curtains. I was overwhelmed by the colors and the incense. It felt like an herb garden went gaseous and flowed into my sinuses. Thank God I had my inhaler. After a whiff. I sat down where Claire's mom pointed, on a round pillow on the floor at the foot of  the bed. There was a three inch string hanging from the blanket. Claire's mom left, closing the door behind her.  Claire sat on the bed, not looking down on me. She had her eyes closed and hands together like a small child praying, but in front of her chest. She was fuller than I remembered. I nibbled the cookie. When I'd eaten the whole thing, one crumb at a time, I cleared my throat and she whipped one finger up in a wait sign. I sighed and started pulling at the dangling thread as she dropped her hands. An eternity later the string was about twelve yards long, and Claire startled me when she spoke in an unaturally deep tone that made her voice crack.  "You have come for a spell." "Uuuh," I responded. She deployed her silencing finger.  "It is a love spell. What is the name of your beloved?" she asked, dropping her hand to her lap.  "Abbey." I frowned. I live in fairfield, not fairy tale. "Yes," she announced abruptly "you shall have it. Although," she continued "your guides want you to know that you, too, wield the power of altering destiny. Great, I thought, I had been approved to make choices. I considered altering destiny right then and there by getting up and leaving. But I'd never hear the end of it from my sister. "Abbey." she announced, squeezing her eyes shut and beginning to mutter under her breath. 

Uuuh, petani sedih permintaan menurun stok melimpah akhirnya harga sayuran menurun loh. Padahal kan sayuran banyak manfaatnya untuk kesehatan. Gak suka sayuran? Yuk inovasikan produk sayuran guys. ingat yaw, kita harus menjaga kesehatan for life with #safety.

Uuuh mein 30. Märchen schon! Wir merken uns: Klaut keinen Salat, verspricht nicht euer Erstgeborenes an eine Zauberin (oder an sonstwen), lasst nicht den erstbesten Prinzen zu euch (stranger danger!) und wenn, dann verhütet bitte! Viel Spaß mit Rapunzel wünsche ich euch! Musik: The Gray Forest - III Jocker by Aitua The Faerie Tree by James Trott creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

Uuuh. You got a warm feeling in your stomach? No, that's not the warm chocolate your're drinking right now. That's my fucking big bass bangers, vibrating through your intestines. Want more? Checkout my other BASS BASTARDS sets. MOSO

Uuuh, nu bliver det lidt uhyggeligt. Denne gang er det nemlig en helt speciel Halloween-Pixi! Tog- og bankrøveren Elmer McCurdy levede et farligt liv med masser af alkohol, skududvekslinger og nitroglycerin. Dog var han mest kendt for at være drønelendig til sit arbejde. Derfor var det heller ikke nogen overraskelse, da han i 1911 blev skudt og dræbt af det lokale politi. Men døden var langt fra enden på Elmer McCurdy. For selvom hans karriere var vanvittig allerede inden han tog sit sidste åndedræt, så var det ingenting i forhold til det liv hans krop ville komme til at leve efter døden...

James:  Hi, audience and listeners, this is James Kandasamy from Achieve Wealth Podcast. Today, I have Glen Gonzalez who have been a big operator out of you know, Austin, Texas, and Glenn has deals which he has done in Dallas area, Corpus Christi Clean and south of Houston City, called Lake Jackson. And he is currently owning about 3,000 units at some point, in the past few years, he owned like more than. 4,500 units and he also have a strong property management company, previously, which used to manage up to 6,500 units. So he brings really good value to this podcast. Hey Glenn, how are you doing? Glenn: Hey, James, doing great. Thanks for having me on, this is exciting.  James: Yeah. Yeah. Did I miss out any of the story behind you that you want to clarify? Glenn: Maybe. I think where I came from, you know, because people are always interested. You know, we talk about all the success that we have, but I actually started as a maintenance man. James: Wow.  Glenn: I was kind of at the bottom of the barrel, picking up trash and I was like a porter, really. And then I was eventually painting apartments and fixing stoves and stuff. So my involvement in the apartment industry started about 30 years ago. So I actually came through as a maintenance man, leasing agent, property manager, then a regional manager, director of operations and so all the way through. Pretty much all the different ranks of Property Management until about six years ago, when I started buying my own, as the owner. And that really changes the perspective on apartments, you know, you got an operator perspective and an owner perspective, so maybe I could share some of that today while we're all on the call.  James: Sure. That would be really, really interesting. I mean some of the big guys that I know in this apartment, such as Ken McElroy. I mean, he started as a property manager, right? And I interviewed Eddy Lauren who has done like more like 1 billion in transactions as an operator. One of the big first advice that he told our listeners when I interviewed him like a few podcasts back was like, start from the ground, start to learn from the ground itself. Be property manager or be a maintenance man or porter and then learned in the business because you can learn so many things. So it looks like you have that 'coming from the ground' experience. Now, you have no more than 3,000 units and you used to have 4,500 units, which is awesome. I mean looking at from the ground itself up to the asset management; like when you were maintenance man or a porter, what did you think about the owners? Glenn: Oh my gosh, I used to get so nervous when the owners would show up to one of my apartment complexes because my boss would call me and say, hey, the owners are coming so I want to make sure this place looks perfect and everything is in order. And then they would tell me things like, you know, if they ask you a bunch of questions, you know, they would say let me do the talking. So I was basically supposed to keep my mouth shut and that just kind of made me nervous, you know, because of all the hype and stuff.  So I don't know, you kind of think the owners are almost not like real people to some degree, but they are, they're just like you and me. They're just common folks.   James: Yeah, it's interesting. I mean sometimes, especially the maintenance crew, right? I mean usually when owners come into a property, when we go and visit our property - I mean, most of the owners, we talk to the office staff, right? Because we think we control the whole thing but the backbone of renewal in the property is the maintenance. Because people are happy when work orders are being taken care of and people really like that. So we really make it a point to really take care of the maintenance people and that's another advice for all the listeners out there. If you own property, don't just look at the property managers or the leasing agents or the assistant managers; go and say hi to your maintenance people because they are really, really important. Don't you think so? Glenn: Absolutely. I would add a little bit to that. You know, when I go visit a property, I always speak with the maintenance guys, always because they will tell you everything that's going on on that property, even the stuff the manager might not know. I mean, they know how often they're recharging air conditioners or how often they're fixing things. I mean, they know the work orders like the back of their hand, but beyond that, they even know the tenants. I mean they know which ones have pets and which ones don't have pets because they're in there, doing work orders. They know everything. And I would say that they're often the ones that are neglected because like you mentioned earlier, when we go and do a site visit, a lot of times we'll sit down with the property manager and we'll talk about the lessee and the marketing and the delinquency and some of those common things but rarely do we talk to the maintenance guy about, hey, is there anybody out here that's like a bad apple, that's like creating a lot of havoc? And they will tell you who's dumping the trash out there. They will tell you who are having parties late at night and whose got like 5 dogs in their apartment. You know, I mean, they know everything. So my advice is if you need to know what's really going on behind the scenes, get to know your maintenance guys. James: Yeah. I think it's also important during the due diligence process right? Because sometimes we are with the Brokers and we have the managers and you can see that they like to hide the people who know the real stuff which is the maintenance guys, right? So try to get to them to ask more questions. Did you have any tips and tricks to get to maintenance guys while doing due diligence so that we can get the truth from them?  Glenn: Yeah. Yeah. I think part of it is just making them feel appreciated and that their opinion matters, I'll tell you this just like I was sharing my experience. I used to get really nervous when the owners would come around because to me, when I was younger, they were very intimidating. So if one of those guys came up and wanted to talk to me, I'd be like, um, you're talking to me? So find a way to make them comfortable, you know, really, at the end of the day, just make them feel appreciated for all their hard work and acknowledge that they are such a big part of the team. And when they feel appreciated and they feel acknowledged, trust me, they'll share with you a lot of important information.  They may offer information that nobody else knows. They may say things like, hey, by the way, I would go check the roofs on building 3 because we had several roof leaks on that one building in the last four months. They know everything because they're doing all the sheetrock repairs on the inside, right? And so they even know where it's leaking. It could be around the chimney or something in there. Just be like, good idea, thanks. I will check that. So yeah, due diligence, maintenance guys, you're absolutely right. James: The other thing that we do, just to share with the listeners is you know, we also ask the maintenance guys to rank the property managers. So it's not only like property managers control the whole thing, I think six months, once a year, we do this 360 feedback on the property managers from the maintenance right? Because you know, sometimes you need to give them the voice, right? And I think we have to just give them an official channel for them to voice what they want to share in terms of how the property managers are doing,  what these people are doing. Glenn: You know and I've shared this with some of my friends in the industry that you'll never ever have a successful manager without a successful maintenance guy and vice versa. If one of them are really good at their job and the other one is not, you will not be maximizing the value of that apartment complex. I mean, it's almost like a marriage, you know, the manager and the maintenance supervisor, they're married at the hip. They've got to be on the same page and if they're not, if they're complaining about each other, you know, that's an opportunity to stop and pause about why they're not on the same page. So just FYI, you know, and if one of the maintenance guys like you said gives a rating to the manager of a very low number like, oh, that manager is a 2 at the best, you might want to go talk to the manager.  Like how do you rate your maintenance guy? He's like a negative 2 at best, you know, and it's like, what's going on and who knows what the problem is? Before you could then read the financials. The financials will tell you the story too because if your way out of budget, you know, say the maintenance guy is not very good at painting so he wants to contract out every paint and your turned cost could be very, very expensive. There's a lot of you know things that you can learn from each other. That's why it's on your part.  James: Absolutely. Absolutely. So, how did you climb that ladder from porter to maintenance to becoming an owner? Glenn: It's a funny story, James, it's really funny story. To be honest with you, I'm out there trying to do work orders and I started my industry in Salt Lake City and it's really cold outside. So when you're picking up trash, you're freezing cold, especially when you're going from apartment to apartment, carrying all this stuff. Anyway, so I went and I told my boss, you know, I don't want to be a maintenance guy forever. I want to be a manager because they get to sit in the office and talk on the phone. That was my motivation, I was young. I just don't want to be out in the cold. So they're like well, we don't have any openings for maintenance guys to be managers. I'm like well just so you know, that's my next step.  So they had a 60 unit apartment complex that needed a part-time manager and a part-time maintenance guy so I said I'll take it. So I was part-time on each one of those so I got to learn the manager skill and you know talk on the phone and then I needed the work orders and make ready and I learned with this valuable lesson. Somebody moved in and they had to fill out one of those move-in checklists to make sure that the units in proper condition when people move in and they turned it into the manager after they signed the lease and it's got all these things that don't work. The stove doesn't work right, the toilet is running and the dishwasher won't cycle or whatever. So that I got to know who fixed this apartment, you need to get them back. So I'd go back later in the day and I would take my tools and change my clothes and they're like, hey, what are you doing here? I'm like, well, I'm the maintenance guy. And they're like, oh, so you're the one that got this apartment ready? I'm like, yeah, that was me. And I realized then I was not a very good maintenance guy, but that was my transition.  But I really was able to turn that apartment community around. And the problem with occupancy and revenue and it got to the point where it was doing very, very well because I kind of was able to see it from both sides. I knew how much we can rent them for but I also knew we had to get them ready first and I work my little magic as a newbie to the industry. I was very successful.  My boss recognized the success and they had another, I think, it was larger, I don't remember exactly, 200 or 300 units. It was struggling with some of the same stuff and they asked if I would go there and give him my opinion. So I went, kind of as a manager, over to this other community and found that the leasing agent and the manager were really good friends but that leasing agent wasn't very effective at all and the manager was too good of friends to fire her friend.  So I said, well, let's do one of those secret shops and do an evaluation and kind of did all that and I showed the manager. Look, you know, you're not a very good manager because you're not able to make a business decision. You've got to make changes on the leasing and that leasing agent is affecting you as a leader. So she kind of said she realized at that time that if she wasn't able to make an improvement or change it was going to stifle her own career as well. So she made that change and all the sudden, the leasing got better and collections got better and people were giving better reviews and my boss recognized that I had this knack for identifying problems. Well, then I got to oversee multiple apartment complexes and I became what's known as an area manager so I had two or three that I could oversee. So my career just started kind of progressing a little bit. I graduated college and I was supposed to be a hospital administrator and I did my internship at a hospital and I did not want to do that the rest of my life. So here I was at a crossroads, maintenance manager/hospital administrator, now what?  So I said, I'm just going to make Property Management my career. And then I just started getting more educated with real estate licensing, then I eventually got my CPM designation and I was involved with the apartment association stuff. So there you go. That's kind of how I moved up the ladder a little bit. James: So at what point did you buy your first property? I mean, syndicated or you know, start using some other.. Glenn:  Sure that's a great question. So in the time frame from that point, it was probably another, gosh, 10 or 15 years later. I was now working for a big REIT, a Real Estate Investment Trust, in the Pacific Northwest. Equity Residential, they're very big property owner-manager REIT and I was getting great experience there. Well, I had a mentor that was serving on the board of directors for the apartment association, his name is John Gibson, also from Washington. And I went to John and said John I want to buy an apartment complex one day. And I showed him this little 60 unit deal that I was analyzing. And at this time I was still a regional manager. I still got a W-2 paycheck. When I went to John and I said, "You know, tell me what you think."  And he said, "You know, you'll probably do okay."  He said, "But I have this little 44 unit apartment complex, I'll sell you and I'll make it much easier to buy."  I said, "How so?"  He's like, "You just need to come up with a $150,000 down payment and I'll carry a note back for the rest."  And I said, "Great. Let me go look at it."  So I went and looked at it and this guy wasn't managing it very well and I knew how to manage pretty well so I'm like, 'This is great, we can make money on this."  So I went to two of my friends and I said, "You guys want to go in on this apartment complex with me?"  They said, "What do we need?" I said, "$150,000."  And they said, "You know, what are the splits?"  I said, "A third, a third, a third."  And they said, "Okay."  I said, "But you each have to put up $75,000."  And they're like, "Whoa, well, for a third, a third, a third, shouldn't we split that 150,000, a third, a third, a third?" But I didn't have any money. So I'm like, "I found the deal if we're gonna make money and you guys put up the equity, you guys will get your money back before me but once we start making money, we'll split a third, a third, a third."  And those two friends said, "All right, sounds good."  We did it. We bought that apartment complex. He carried a note back and we own it for like a year and a half and we sold it for about a million dollars more than we paid for it in eight months. So that third, a third, a third, those folks were pretty happy. So the mistake I made is when I sold it, I carried back a note on part of our profits and the guy that borrowed or bought it from us has defaulted on that note. So, actually, we made a lot of money on paper, I lost half of it to a bad note. So word to the wise if you're going to be a lender to a buyer, do your homework.  James: So you seller-financed to someone else, I guess. Glenn: Yes. We still pocketed a half million dollars. So I mean we did okay, but we carried a note back. That was my very first deal, it was 44 units and it was while I was still working as an employee. James: That's very interesting because you really came from the ground up and you made that transition to a owner, you know, and you found the deal and you able to convince your friends to finance it. So at what point did you had the realization that, hey, I'm a regional now, I want to buy and why did you want that thought process came in? Why did you want to be an owner?  Glenn: Well, a couple of reasons. One, I knew that these owners that came seemed like they had a lot of money, in my mind. I assume that they were pretty rich people. They drove fancy cars and stuff and from my perspective they were wealthy. But the other one is I realized that when I got really good at property management and I increased the value of that apartment community, that owner would eventually sell that property and he would take his money and run and I would get a thank you and he would get a lot of money. And they always said, "You know, Glenn we really appreciate your property management efforts. You've done very well for us and thank you very much."  So I got a lot of thank yous, not a lot of dollars and you know, that was a motivation for me. It's like someday I wish I could trade that value for myself. My wife always encouraged me. She's like, "You know, you're really good at making other people a lot of money. Someday, you got to do that for yourself." And so that was motivation too. You get really good at Property Management, you should maybe be the owner but I didn't have any money.   James: But you have that knowledge on how to increase the NOI, which is the most important, I would say. Having a lot of money and buying assets if you do not know how to increase the NOI from the ground up, you're maybe just half-blindfolded.   Glenn: Yeah, and I think you know what made me successful later in life, is that experience and the knowledge that I had from the ground up. It gave me great insight in helping me find good deals that I could fix if they're broken. And then, later in my career about six years ago, I started to buy my own. And I remember having to raise over a million dollars on my first deal and when people realize that you have experience, you know what you're talking about and you came from the ground up, they're more likely to invest with you than they would be with somebody who has no experience,19:48inaudible]  just go syndicate deal with no experience. So, the experience really paid off in the end for me.  James: Yeah, I'm sure it's paying off right now itself. So I want to go into some of the secrets in Property Management because you are the insider. Glenn: Yeah, that's right. James: Because I mean, for me, my wife does a lot of property management and just because of the knowledge that we have in asking questions to our employees and all the employes doesn't really tell us stories. They don't tell us like it takes five days to make ready or two to three weeks to make ready and all that kind of thing. I mean, property management is a people business, there's a lot of detailed things happening inside the property management itself. And if you do not know the details, people are just going to take you for a ride. So, let's go into the details. So how would you know a leasing agent is not a good leasing agent.   Glenn: So great question, James. There are indicators that are quite obvious, but then there's some that you kind of have to peel the onion back a little bit to figure out. The first indicator is if your occupancy is struggling, where all your competitors are saying, in the 90s and your property is like in the 80s and you have enough product that's already made ready, and it's priced correctly, but gosh, people are just not leasing so that could be an indicator.  You know, there are remedies to that. You can hire a secret shopper that will come and pretend to be a renter and they will give that leasing agent an evaluation.  James: And what does the secret shopper do? Glenn: They pretend like they are an average person coming to rent an apartment. You know, they give a name, they go on a tour and they kind of evaluate whether or not the leasing agent was able to connect with them as a renter if they took them on a tour of the apartment. Mostly if they followed up to say, "You know, are you still interested in renting?" You know, some leasing agents never follow up. Some agents aren't able to connect with people like emotionally connect with people because you know renting an apartment home it's an emotional decision. There's apartments everywhere. So the only thing that makes your apartment may be different than your competitors' apartment, maybe that leasing agent.  So if the indicators are there, there are remedies but sometimes you just got to peel the onion back and what I mean by that is you just need to listen to how they talk to people. You need to get feedback from the residents. As an owner, you can always send out a little flyer or a little questionnaire. You know, we get what's called the Move-in Report, where it talks about who moved in, in the last 30 days. I look at those moving reports to see if they've hit the targets on the rent and stuff, but you can send a little questionnaire or you could even call them on the phone, as the owner, and say, "Tell me about your experience from the time you moved in till now." And that'll give you a lot of insight.  The other thing is the closing ratio. There are averages in our industry about if 10 people apply, what percent actually come back and sign a lease and move in? And that percentage could be anywhere from 30 to 40 percent of the people come back. Now, granted some of those get denied because of credit, criminal activity or addictions and we expect that. But if some leasing agent has a closing ratio of 10% or 15%, you'll want to stop and say there's a problem here because that's below the industry average. And where do you find those industry average? Well, you got to talk to people in the industry. They're not widely publicized on closing ratios but that information is readily available. You can get it through the apartment association. You can get it through people who own and operate apartments and you can just ask, network with people.  James: Yeah, and what do you do if the leasing agent gives reason saying that our apartment is priced too high? Glenn: Well, there's your 'trust but verify'; she could be right, you know, I mean if they have a low closing ratio and you as the owner said, "Hey, we renovated this unit and I know we can get a thousand dollars for these two bedroom units." And all your competitors and your leasing agent saying, "Yeah, but all my competitors are at 950 to 900 and you want 1000." If you argue with the leasing agent say, "But I spent so much money and I need to get a thousand out of this deal." You know, she's going to get frustrated and so are you. But if I were you, I'd go verify that. If the leasing agent is saying all your competitors are renting their two bedrooms at 950 and she's right, you as the owner better eat some humble pie and take her word for it. And when you get the facts verified, you better adjust your price because you may lose a good leasing agent because you're a bad owner.  James: Correct. Yeah, so it's important that because sometimes as owners. We might hear a certain performer on rents and that may not be true because you are doing it pre-closing, you know. Only when the rubber meets the road then you really know whether whatever you projected in your performer is being able to be captured on the ground. All right, and it's very skill to identify [25:41crosstalk and unintelligible]  Glenn:  That's correct. I had a boss of mine one time, he was the CEO of a company and he said this to me one time. He said, "You know if it comes down to your opinion versus my opinion, my opinion wins because I'm the owner."   He says, "But if it comes down to my opinion versus your facts and your facts are right, it doesn't really matter what my opinion is, the facts always tell the truth." That's why we do Market surveys. That's why we figure out where competitors occupancy is. And if you're a good owner, you'll realize that sometimes the information is right in front of your face talking to you and you're just not willing to listen.  James: Correct. There's a lot of data that we can use to really see whether I priced it correctly or not. Such as, how many people are applying, how many vacancies you had for that certain configuration and all that, right? Glenn: Yeah. Yeah. James: And how do you select a good property manager?  Glenn: That's a tough one. That's a really tough one. Gosh, you know I have, in my career, when I was an asset manager for Pacific property company and I think we had like 8,000 units and we had hired two or three different property management companies that did fee management for us as an owner and I was an asset manager. But some of those were some big name brand management companies that had all the bells and whistles but you know what it came down to James? It came down to two individuals, how well did that regional manager get along with that property manager and how often is that regional giving support?              If they are pretty well connected and they're good communicators, chances are all the other things will fall into place. The bills get paid on time and you know, if the manager needs some overrides or permission to the regional and they're on the same page and readily available, that property will flow better. Sometimes I've seen that a regional manager may have 9 10 11 or even 12 Assets in their portfolio. How often can an effective Regional go visit 12 Assets in a week or a month or two months? Not very often. They're going to be spread so thin.             The trick is that I know a lot of fee management companies are moving away from this but their profitability increases because they get a management fee increases when they have one fixed cost of a regional manager spread out over many assets. So from the property managers company's perspective, they may give that Regional a big portfolio to cover their salary. You, as the owner, want that portfolio to be small because you want their undivided attention, you know, so that's a good question you can ask a management company. Is how many assets are in that regional manager's portfolio and how often that manager works with your property manager on site. Those are two key elements.  And of course, the other big one is the back office. How often are they producing your financial packages and are they reconciling every month and do they catch the bounced checks fast enough? The back office, people don't really jump into as an owner, they just look at what's presented to them on the front end. So there's lots of good bells and whistles.  James: Very interesting. So what is the good ratio for regional versus property that they manage? Glenn: Yeah. That's a great question. I think an effective regional manager shouldn't have more than seven or eight assets in their portfolio. That number can go up to 9 or 10 if all those properties are maybe smaller or they've got one manager that oversees two or three that helps or they're all stabilized. They are all stabilized in their the assets and they're all doing very well with the regional, then they could then handle more.             But if the regional manager has a new lease up or repositioning or undergoing a renovation or you're trying to change the demographic a little bit, those are very, very time-consuming. And if that's the case, you don't want them to have more than five in their portfolio.  So there's a big range. Variables are stabilized in the size and then the complexity of the assets that are in the portfolio. James: Yeah, yeah, that's a very interesting feedback on the regional because as you know, and I know is that property management is a business of issues, daily issues which a lot of asset managers don't want to touch. They say that is a thankless job, we do not want to touch it and all that. But how important do you think Property Management, in terms of the efficiency or the NOI optimization of a multi-family? Glenn: Again, it comes down to that regional manager and the property manager. You know, I guess the fixed costs are you know, some property managers charge you more, a larger percentage of the management fee. That's a cost that's going to affect your NOI. The property management company has to have some buying power. Hopefully, they buy so many carpets and so much paint that they get significant discounts on the product that they purchase and they pass that right along to you as the owner, that would be a great benefit.  You know, if you're paying, call it $10 a yard for carpet installed and the property management company can get it done for eight or nine, that's pretty significant overall your Capex. So all those are little variables that you need to kind of ask what kind of benefit you get as the owner. And some of them are the opposite. They're very expensive, some of them pay for very expensive software for the property management and they pass it right along to you the owner and you're, "Gosh, this is expensive every month." And then you start asking about this fee and that fee and there's like an accounting fee on top of the property management fee. They charge you a fee for processing your own payroll and like, "Why am I paying you to process my payroll? Isn't that part of the services?"  And they're like, "Oh, no that's an extra."  So, you know, gosh darn, you just got to dive into it, to be honest with you. That's a good question. It's really complicated. Call me and we'll talk offline. James: Yeah. That's good. Glenn: I used to be a property management company,[32:56crosstalk] and I know there are areas that the management company wants to make money on. James: Correct. Correct.  Glenn: It doesn't always benefit the owner. It benefits the management company. James: Yes, but I mean we have to understand property management is also a lot of work and they are the backbone of your operation. So choosing the right property management and how the profit centers and all that is how everybody... Glenn: Yeah. James if you step back and you realize sometimes it's worth paying those little fees to these property management companies if they're really good at what they do. Because if you step back, they're really good at what they do, they're going to make you Millions on your asset. if they're not very good at what they do, they're going to lose you Millions on your asset. And here's the key; sometimes they just make excuses on why they're poor performers. And I struggled with a very large management company at 30,000 units. I owned a 650 unit apartment complex up in Dallas and my occupancy was going down and down and down and the bad debt was going up and up and up and I'm like, "What the world is going on here?"  And they said, "Well, the market, the sub-market is getting worse."  And I scratch my head and I said, "Well, how could that be? Because our competitors are 94 and you're like 81."  They're like, "Well, that's because they have just filled it up with junk people."  And I'm like, "I talked to the owner of that one and they said their delinquencies are only like two and a half percent. You guys are like seven. I mean that doesn't an add up either."  So what's really going on and they were a mess. They were going through changes up above and they had two Regionals that quit because of leadership and the property manager had quit because she didn't like the management company and my 650 unit was struggling financially now after it had just had its best year. Her name was Letty, she was the property manager for us for a year year and a half. When Letty left, everything unraveled and I ended up having to terminate that management contract and I gave it to a different management company and they were very successful. And they turned it all around and I ended up selling that complex about a year and a half after the new property management took over. And guess what? They out-performed all of a sudden and it was the same submarket, it was the same community. So all the excuses the previous management company gave me was just a bunch of BS.  James: Yeah. Yeah. It takes a lot of leadership to really fire property management because as an asset manager who just know asset management your hands are tied. You can listen to one excuse this month and next month, I'm going to give you the same excuses. But at what point do you make that call saying that, okay, these guys are not good? So it's very hard for you to make that call if you do not know the details and how to read the financials; as you say, you know the owner on the comps, right? Glenn: Yeah. James: But not everybody knows the owners. So, how do they find out? It could be very well true that if [36:07inaudible] so do you have some tips on how to identify bad property management? One point should be fine.  Glenn: I know a couple of them by name.  James: We don't need names.  Glenn: I can't say it on the podcast; call me. How do you identify? Here's one indicator. There's a lot of turnover for some key people. You know if the bookkeepers are quitting and the regional managers are quitting and the property managers are quitting; if you can't have access to interview all those people and talk to them about why they're quitting, you're losing out on an opportunity, but that will tell you, that's an indicator. By nature, I think we turn over about 30 percent of the site people a year, you know. One of the indicators that I chart so if you're up to 40 50 percent of your site people move, including your maintenance guys and releasing agent, but if you're up above 30%, there's a problem. Either with the leadership or how it functions or they just can't get enough training. There's something going on because people don't just walk away from their jobs. And the way to indicate a good one, management company, is if they've got long-term employees that stay with them long term over and over and over again. So there are some indicators there.  And your intuition; let me just address that. If for some reason a property management company is telling you excuses over and over and over again and in your mind, it doesn't add up but your guts telling you something's not right here, I would say trust your intuition because there's probably something not right there. James: Got it. Got it. Let's go back to, as you said, the most important person in the whole pipeline for an owner, asset manager. So you have leasing agent, you have property manager, you have Regional and you have the property management leadership. So you said, if I remember correctly, Regional is the most important on how they communicate and... Glenn: The regional and the property manager those two together.  James: So how do you identify the qualities of a good regional?  Glenn: Yeah, you know the good regionals, you can always tell if they're pretty effective because you can ask them a question about, you know, call it turnover expenses or you know, we notice this big expense for HVAC, you know that Regional says, "You know what? I noticed that too because the manager had booked it up in the operating expenses and I reclassify it to Capex."  And if the regional knows what's going on, how the property is spending their money and where they're booking it and she just knows it or he knows it right off the bat, they're on it, and they are on it and you should be very grateful that they're watching your asset and your financials pretty effectively.  Now if you ask a regional manager, 'Hey, what's going on? Why did it go up?"  And she's like, "I've no idea. Let me get back with you."  And you're like, "okay, get back to me, let’s talk. " And she never he never gets back with you and you send them another email says, "You know, what did you find out? I mean, our NOI took a dip 10 grand this month and it's been pretty consistent, what's going on?"  If you have to follow more than one or two times, dude, you've got a problem. They're not looking at your bottom line. They're not talking to their manager and they're certainly not watching your asset.  James: Got it. Got it. Okay. It's very interesting. Let's go to a bit more personal side. Is there any moment in your whole career when you started in real estate up to now, is there a proud moment that you always remember, you're going to remember that proud moment for your whole life? Glenn: That's a good question. You should have given me some lead time on that. James: I'm really proud that I did that. It could be anything.  Glenn: You know, I think part of it is a feeling of satisfaction that I get. You know when we syndicated deals, when we bring investors together, when we take that money that they've trusted us with and we apply it to the apartment complex and we do what we said we were going to do. We renovate the office and we raise the rents. And then, down the road, you step back and you look at the community and I go, "Wow! This actually looks better than it did when we buy it." And then it feels better and our delinquencies are going down. It's almost like your baby. It's like your kid, your little offspring. Like I'm so proud of this community.  And then you sell that and you give all the investors back their money and they call you on the phone, "Glenn, dude, I'm so happy. You actually did what you said you were gonna do and did better than we expected." To be honest with you, I get so much satisfaction out of that and I like making other people money, you know. And when that happens, they don't mind sharing the profits with me. And now, I'm making money so it's not always about the money, but it's about doing what you said you were going to do and doing it well and kind of being the best in the industry. Not all deals have gone has planned, not all deals have been successful and those are tough pills to swallow but I think, for the most part, my greatest in my career is seeing the magic that we work and executing the plan, I love that. And then there is one other if you don't mind me sharing? James: Sure, absolutely. Glenn: There's a gentleman that was a maintenance guy that would come and talk about if you spend this, you know, I think we need more rent. If you fix this over here and you know, I mean really, I wouldn't do anything on the one bedrooms because we have so many of them we can't even random, you know, but we can make a lot more than that. I took that maintenance guy and I said, "Have you ever thought about being a property manager?" He's like, "No way, there's no way; that's the last job I want."  I'm like, "But you think like a property manager."  And this is just a deal here at Austin that I was managing as a fee manager and I convinced him; I said, "Dude, you could do this."             And he did. He got out of his comfort zone and we moved him from outside to inside and he was the same way. He was so effective, I love the way he processed. And his name is Louis and Louis was a very good manager. He had a wife and a child and he was later moonlighting for a company for Best Buy, you know, he was working in the evenings and on weekends and stuff to make ends meet for his family. And we were at lunch one time, talking and I saw what he had done for the community. The occupancy went up, it had stabilized and he was right. We were making more money on the two bedrooms and I told Louis, I said, "Louis, why don't you quit? How much are you making at Best Buy a month?"  He said, "I get an extra eight or nine hundred dollars a month by working kind of part-time, on the weekends." And I said, "If you were able to just devote more time to the community, do you think you can make it more money?" He said, "I just can't afford to not."  So I told him, I said, "Let me raise your pay by a thousand dollars a month if you quit that job."   And I said, "Then, you could be a better husband. You could be a better father to your kid and you won't be so stressed. You don't have to work every single weekend because you're going to get burned out, you're going to get sick and then you're eventually going to quit."  And he's a grown man, he just started crying. Right there at lunch, it was kind of uncomfortable. He's like, "Why would you do that for me?"  I said, "Because I see in you great things, Louis."  And I said, "You should be a better dad and a better father to your child. If you're gone all the time, you're going to look back and you're going to say it wasn't worth it."  So the community had benefited so much from this guy, it could afford to give him a $12,000 a year raise and it would have zero effect on the properties bottom line because he had increased in a while. And he stood up with tears in his eyes and he's like, "I'm gonna go give notice."  I said, "And I'm gonna raise your pay this afternoon." And he gave me a big hug, and we've been friends ever since. He's very successful. But that was a proud moment where I identified that it's not always just about the money. It's also about being a good dad, a good husband and have less stress in your life. And sometimes we could take real estate and make dreams happen for people. Now, that was a good moment in my life. You know, it wasn't that long ago.  James: It's very fulfilling when you impact people's life. I mean you can make money in many ways. Glenn: That's right. James: You make a few million dollars and then you forget about it and you give it to investors and you forget about it. But when you impact someone it follows you throughout your life and you remember that's a big impact, you can't really put a monetary value. Glenn: Yeah. James:  And I've had REIT investors who when I paid them back through refi, they were like happy, "Oh, okay. I really needed this money and you gave it to me." It was just like a mind-blowing thing to me because I didn't really think that they really need that money. I mean, some people just invest hundreds of thousands of dollars and we give, you know, a hundred thousand back to them. They are like, "Wow! It's like I needed this money and you gave it to me. I'm so happy." So yeah, it's very fulfilling. Glenn: Fulfilling, yeah. That's neat. Yeah.  James: So do you have any secret sauce for your success? Glenn: Do the right thing, in the right place at the right time, little bit of luck. I do a lot of praying, help from above and just do the right thing. You know, I mean, I've gone through business relationship changes with business partners because we're not always aligned with doing the right thing and I say if you really want to be successful, just always do the right thing and what comes around goes around. James: Yeah. Yeah. I mean, I think one thing that I want to share with the audience is that I know about you and another buyer which is part of our same masterminds when you had details of that property which had a chiller system when it was down like one or two weeks before closing. And you had a choice whether you want to disclose it to the buyer or not and you made the choice of disclosing it, which is I think it's absolutely, the right thing to do. [47:15unintelligible]  Glenn: Not only did I disclose it, James, I also bought the buyer a new Chiller.  James: Absolutely. Glenn: He was already passed his due diligence, he was closing on it. He couldn't come back and re-trade me, his earnest money was more than a chiller so I could have just said it is what it is. I could have put a bandaid on it. But this is a small world we live in. And I've had business partners that have said, "Well, actually you don't have to tell them that kind of stuff." And inside my heart, I think I do. So I bought the guy a new chiller and he heard about that and he picked up the phone and he called me directly.  A lot of times the buyers and the sellers don't always talk to each other because they have brokers that represent them and then they have attorneys that work stuff out. But he called me on the phone. He's like, "I just want to say, thank you."  And I said, "You're welcome."  And I said, "You know, it's a small world and I know how I would feel if the roles were reversed."  And I was buying an apartment complex and I got stuck with a pretty big bill and somebody had knowledge of it because that actually happened to me. I bought Oaks Creek up in Dallas, a 280 unit deal and after due diligence and even after you know, we should have caught it but we didn't, there was a couple of buildings that had questionable foundation issues and my Engineers didn't catch me with my contractors.  Later I found out that the owner knew about it, the seller and I said, "Why didn't you tell me I could have just budgeted for it and fix it? Now, I've got to figure out how to scramble to pay for it because it's not on my rehab budget." He said, "Gosh, I just didn't feel like it was you know, I didn't want to tell you because I don't want you to re-trade me."  I'm like, "Yeah, I wouldn't have re-traded you. I just wish you'd have told me because I could have raised a little extra money to fix it." Anyway, just what comes around goes around. Secret Sauce, do the right thing. You also have to analyze your numbers. With 30 years of experience, when I come across deals today, I will jump in and I will verify rents, I'll verify rehab, I'll look at how we're going to finance it and some sponsors like me or you, we don't do this but some people do and they just convince themselves that it's still a good deal even though the numbers don't say so or like, "Oh, my guts telling me that we're gonna make a ton of money." "Uuuh, I don't know, man. The comps suggest that you're not."  And like, "Well, the taxes aren't really going to go up that high." I'm like, "Yeah, it's going to go up pretty [49:54inaudible]  and so the insurance."  So people convince themselves that you know, not to listen to reality. Well, Secret Sauce, listen to reality, be honest with yourself. Listen, the numbers don't lie. You might lie to yourself but the numbers aren't gonna lie to you if you do your homework.  James: It's so hard nowadays, I think for newbies, especially, who want to get started. I mean, they've been looking for deals for many, many months, sometimes years and they feel so frustrated because the market is good and everybody's a champion. A bull market, everybody's making money. Like I need to get jumping in to buy something. And even though they find the numbers are not really strong, I mean, you have to make a lot of aggressive assumptions. And then, they just go ahead and do it. It's very hard for them. I can understand that but it is what it is. I mean, real estate is not forgiving in a downturn.  We have been in an upturn for the past nine years and a lot of mistakes has been [50:52inaudible] Glenn: Well, here's a little Golden Nugget for our current environment. So interest rates are down. I believe they were kind of reaching the top. Everybody talks about that. Well, one way to mitigate your risk is when you buy a deal in today's market and here's what I'm doing is I actually raise extra money for my investors for a rainy day fund. It's not applied to anything whatsoever. It's just going to sit in the checking account as an emergency. Well, you know, you kind of have to pay some preferred return sometimes or a return to investors for all that extra money, but I'm doing that in my own personal acquisitions just so that I don't ever have to go back into a cash call to an investor and I know things will come up that I can't foresee and the market is gonna take a couple bumps. Well, I'm preparing for that now so, FYI. James: Got it. Very good tips over there. What is the advice for newbies who want to be like you? Glenn: Yeah. Be better than me. I think it's important for people that want to get in the industry to actually latch on and become friends with and partner with somebody that's done it before. It doesn't mean you have to form a company together and you don't have to be long-term, but at least do one deal with somebody who's done it over and over again. You're going to learn so much just by having a mentor friend on one transaction. And once you've been through a full cycle or something with somebody holding your hand and don't be afraid about giving up some of your money to that person or the profits, you know, you will get much more out of the education and the experience and then you can go do it on your own without those people after you've done it once or twice.  Some people like to just jump in and say I can do this. That's my advice, I would do that. James: Got it. Got it. This is a very exciting and inspiring advice. Let me go to one last question before I let you go, Glen. Why do you do what you are doing on a daily basis?  Glenn: Oh, man. It doesn't feel like work James. I kind of work and I look the deals and I just love it. I mean, it doesn't feel like work and I could have been a hospital administrator that feel like work. I didn't want to do that for the rest of my life. For some reason, I'm just attracted to this and I get to pick and choose who I do business with. I get to can pick and choose which brokers I like to do business with. I get to put together a team of people that I like to do business with. Not just people in the office but partners that I do business with; investors, lenders, I get to pick all that and you can do business with whoever you want to do business with and you can be kind of in control of your own destiny and it's fun. That's why I do what I do, James.  James: Awesome. Awesome. Glenn:  My question is James, why do you do what you do?   James: I that a real question? Glenn: Yeah, It's a real question. James:  Actually, no one has ever asked me that question when I ask that question but that's a really good question. I do what I do because I'm trying to make a big impact in the world.  So real estate is just a tool for me. I mean, basically, my reason would be how I impact. I mean, I love impacting other people's life. I mean, you say it, you made an impact to those employees lives and we make, as real estate entrepreneurs, we make impacts into many people's lives, into the communities lives, into our employees' lives. We also give a lot of donations out. And how do I impact orphans, kids who are orphans in the third world country and we pay a lot of money for their education and all that. So impacting their lives and it gives you fulfillment. I mean that's why I do what I do.  Glenn: I love it. I love it. You ask me hard questions. I get asked you one at the very end. You want to make a difference in the world, I think it's awesome.  James: Yeah, yeah. As I said you can make money and you can forget about how much you made after a few years but impacting people's lives, when you really see that you've touched someone's life in a big way that comes with you until you die so that's important. Glenn: James, you're a good man.  James: Thank you. Glenn: You're putting together some cool deals, you're writing a book and you invite people like me to come on your show and share our story and I just think you're a pretty cool guy, man. Thank you. James: Thank you. Yeah, why not tell our audience and listeners, how to get hold of you, how to get in touch with you.  Glenn: Oh, yeah. Yeah. So my phone number... James: You're really gonna give your phone number? Glenn: Yeah. 5 1 2 9 3 7 5 9 6 4 and I have an email address glenn@obsidiancapitalco.com  And you can also go to the website, we're there too.  James: Thank you very much, Glenn, for being on the show and sharing all your awesome tips. We have so much value in terms of property management, in terms of your personal thought process and that's what I want to get out of the podcast because sometimes, as I said, it's not only making money it's also what's behind the person. That's why I do this podcast.  Glenn: To make a difference in the world. Thanks, James. James: Exactly. Thank you very much. Talk to you soon.  Glenn: Ok.  James: Bye.

This is Part 2 of the 3rd American Allegories episode, "The Oxymoronic Paradox of Taxes" --- so if need be, that episode is in the archive for refreshing. In this episode, Aldous & Spencer get a little more philosophical & abstract in their approach to economics. They look for deeper underlying issues & ask if there are some better structures that would help more equitably distribute labor's fruits & profits. Where Part 1 may have been heavy on oxymoron, part 2 maybe more paradoxical. What do you think?

"Uuuh… ya te cayó el chahuiztle"

"Uuuh… se lo apañó"

The Morfars er tilbage. Vi snakker Tim Burton, Netflix Serien "13 Reasons Why" og Fargo seriens 3. sæson. Og som en lille bonus bliver denne uges afsnit lukket på en mere uventet måde end vi plejer... Uuuh... glæd dig.

A mini episode, Taylor records his first solo podcast ,and explains why in the first few minutes - regular episodes will resume later this week, so never you fret.  Taffy will be back.