Podcast appearances and mentions of Son jarocho

"The field recording of the "Día de los muertos" consist mainly of murmur and low crowd sounds, some laughter and children shouting. To combine this with the celebrations that go along with the Day of the Dead I was listening to various traditional music that is typically played. That included rancheras, cumbias, Son Jarocho etc. I then found the quite well known traditional song "La Sandunga", which has its roots in the state of Oaxaca. Dating back to the 19th century I included that melody into my track, with the original field recording weaving in and out to that tune. "I wanted at least parts of the field recording to be recognizable to keep that live feeling of the special place and event. These are processed into more eery sounds until the rhythm starts and that also appear in the middle and the end. So the whole thing tries to combine that silent respect, remembering of the dear ones who passed, and a bit of superstition and gloomy feelings that surrounds death - and the celebration of life at the same time. "Between verse and chorus there's a more modern and "funky" interlude. It should reflect that tradition and modern world can meet and find a way together. "On a personal level, death is something that is not that far away and abstract any longer, as it used to be in younger years (being almost 60 years old). Dear family members and friends have passed away, and it seems that time is becoming more valuable day by day. Death is something that is dealt with on a very personal level here in Germany, and it is not really part of our culture. So with this track I also bow to the Mexican culture that reveales this part of our existence, gives death a respectful place in society, and yet at the same time creates a celebration of life on the "Día de los muertos". "Many sounds were created from the original sample - the ambient and percussive sounds, and some of the melodic sounds. To connect this to the sounds that may be heard in Mexico, when the traditional live bands are playing, I added a (slightly distorted) guitar, a viola and brass as virtual instruments to the track. Melodies were recorded with very little editing. It is supposed not to be 100 % perfect and to have that somewhat lo-fi sound. That way the song may keep the live atmosphere of the field recording. "The track was created in Cubase 14 Pro. Sounds were processed and sampled using Audacity, Battery 4, Native Instruments Form/Guitar Rig 7, Dawesome Myth, Dawesome Love. The "real" instruments were Native Instruments Strummed Acoustic and Session Horns, and Expressive E Arche Viola." Aztec danzantes in front of Basilica for Romeria reimagined by zenbytes. ——————— This sound is part of the Sonic Heritage project, exploring the sounds of the world's most famous sights. Find out more and explore the whole project: https://www.citiesandmemory.com/heritage

Germán Martínez Aceves nos invita a disfrutar una emisión en compañía de Ramón Gutiérrez, líder de Son de Madera y uno de los más grandes exponentes del Son Jarocho.

Con el objetivo de preservar la tradición y con la participación de quince agrupaciones, se llevará a cabo la XXVII edición del Festival de Son Jarocho de Chinameca, el próximo 6 de diciembre, en el marco de las fiestas religiosas en aquel municipio del sur de Veracruz. Al respecto, platicamos con el músico Benito Cortés Pádua, fundador y organizador de este festival.

¡Pau está aprendiendo a tocar son jarocho! Y está muy emocionada con esto. Si nunca has escuchado acerca de este tipo de música, en este podcast vas a aprender un poco de lo que forma parte de esta tradición de México. Easy Spanish Community Al unirte a la comunidad de Easy Spanish puedes llevar tu experiencia de aprendizaje al siguiente nivel. Los miembros de nuestra Podcast Membership reciben: Vocab Helper: El vocabulario más importante de cada minuto del podcast directamente en la pantalla de tu celular Interactive transcript: Una transcripción interactiva donde podrás leer y escuchar el podcast al mismo tiempo, con una función de traducción en tiempo real Exclusive aftershow: Después de cada episodio, Pau y José discuten un poquito más sobre el tema desde un punto de vista un poco más personal. Discord community: Acceso a la comunidad en Discord de Easy Spanish, donde puedes hablar con los miembros de nuestro equipo y otras personas que, como tú, se encuentran en la aventura de aprender nuestro idioma Extra content for our YouTube episodes: Hojas de ejercicios, listas de vocabulario y transcripciones de todos nuestros episodios de YouTube. Si todavía no eres miembro de la comunidad de Easy Spanish, puedes unirte en easy-spanish.org/community (https://www.easy-spanish.org/community) Envíanos un mensaje de audio ¡Ya puedes enviarnos mensajes de audio para que los escuchemos en el podcast! Para hacerlo tienes que ir a easyspanish.fm (https://www.easyspanish.fm) y dar clic en el botón amarillo que aparecerá a la derecha de la página. Special Guest: Carla.

Sin Privilegios - Machismo en el Son Jarocho by Radiotelevisión de Veracruz

In the 1990s, Eugene Rodriguez wanted to help his teenage students learn Son Jarocho, a regional folk music style from Mexico. So he organized a weeks-long road trip from the Bay Area to Veracruz where that genre of music originates. That is one of the memorable experiences Rodriguez has had as founder of Los Cenzontles, a music group and nonprofit organization based in San Pablo. Hundreds of East Bay young people, mostly of Mexican descent, have come through the organization's music, dance, and art classes that center traditional folk music from Mexico. Rodriguez chronicles his work celebrating folk music and using it to empower young people in his new memoir, “Bird of Four Hundred Voices: A Mexican American Memoir of Music and Belonging.” We'll talk with Rodriguez, who will join us in studio with other musicians from Los Cenzontles for a live performance.

"El fandango es metáfora de la vida real" Que Siempre Sí y sus integrantes: Instagram: https://www.instagram.com/que_siempre_si/ Facebook: https://www.facebook.com/quesiempresison Anna Arismendez: Instagram: https://www.instagram.com/ana_la_texana/ Facebook: https://www.facebook.com/asarismendez Stephanie Delgado: Instagram: https://www.instagram.com/fa.fefifofu/ Facebook: https://www.facebook.com/stephanie.delgadof X (Twitter): https://twitter.com/fa_fefifofu?lang=es Spotify: https://open.spotify.com/intl-es/artist/2rBdnMW3CVHvtK8nzX3lPK?si=bSCikq83Q7ygtDjXd2NJ8Q Mariel H. Rojo: Instagram: https://www.instagram.com/mariel.marimbel/ Facebook: https://www.facebook.com/mariel.henryrojo Alejandra Paniagua: Instagram: https://www.instagram.com/alejandrapaniaguamx/ Facebook: https://www.facebook.com/ale.paniagua.5 Las entrevistas previas con Stephanie, y Joel Cruz: https://youtu.be/qYfq2H0rRYM?si=ZDxlYm4UPaVEaxrV https://youtu.be/hs0bp6ixoWI?si=wWQi79NJKEIm5KXl

Son Jarocho is a traditional Mexican musical genre with a strong presence in the state of Veracruz. Its origin dates back to the colonial period, when musical elements from Spanish, indigenous, and African cultures were mixed. The instrumentation of Son Jarocho includes jaranas (small guitars), harps, and the sound of zapateado (rhythmic foot tapping). In this case, the sound presents a group of Mexicans in Barcelona who meet regularly to celebrate a fandango. A fandango is a party centered around Son Jarocho where people dance, play instruments, and recite verses. This group aims to reclaim Son Jarocho as an important part of Mexican popular music, which is often overshadowed by mariachi, the genre most associated with Mexico internationally. Celebrating a fandango abroad has a special meaning for Mexicans living outside of their country. It becomes a way to claim their cultural roots and share them with others. In the author's case, Son Jarocho has allowed her to discover a new facet of her culture, especially as a migrant. Listening to this musical genre has made her appreciate Mexican culture even more and has strengthened her ties to it, despite the physical distance. Son Jarocho is an example of the cultural richness of Mexico. Its presence in other countries through fandangos organized by the Mexican community is a way to keep traditions alive and connect with cultural identity despite the distance. Recorded in Barcelona by Malinalli García Melchor. Part of the Migration Sounds project, the world's first collection of the sounds of human migration.  For more information and to explore the project, see https://www.citiesandmemory.com/migration

"This composition is informed by the specific ontology of sound as being itinerant, displaced, dislodged and fleeting. Sound is always ripped from its source to travel away from one body to another, and from one place to the other. It vibrates and makes others to vibrate with it. It moves and in doing so absorbs the conditions of its environment, brushes against surfaces, bodies and other sounds. It remains tied to its original context yet creates a space of relation that leads to new connections. Sound in this context is therefore a spatio-temporal event charged with history, culture and relations. "The source recording itself is uprooted and displaced. It is ripped from its origins; first as the sound of displaced bodies articulating a certain rupture from home, and second as a material ripped from its physical origin by the very act of recording and reshaped by the subjectivity of the microphone and the ears that were pointing it. The subject of the recording itself is also a complex musical weave that entails histories of colonialization, indigenous cultures, and multiple lands. To add to this complexity, Spain being the location of this recording is a return to a distant origine. As one end of the Son Jarocho thread, as the echo of a distant past, “a faded facsimile of the original sound”. Thus, the central theme of migration, its ecology, bidirectionality, intrinsic homelessness and double consciousness are all at the very fabric of this source recording. "With these notions in mind, I began by positioning myself with respect the source recording. I examined my personal relation to Mexico as the cultural source and the broader context of this recording. Being a diaspora myself, ripped from home and displaced, I had a very subjective and a rather complex relation with this recording. It resonated with my continuous longing to reconnect with my own homeland but also renewed my deep appreciation for the culture and the people of Mexico that I am also away from. So, for me being distant from a land beyond reach and a desire to reconnect with it is a theme that this recording embodies at many levels. "Imagining the ritual captured in this recording as a call for home, OutReached is an answer to this call. It stretches this call beyond its acoustic limits across the ocean all the way back “home”. A home that is reimagined through my non-Mexican ears. Through my felt knowledge and sensorial memories and field recordings of Mexico as well as through my own lived history of migration. Except for the source recoding itself, all other sounds and field recordings used in this composition were recorded in different parts of Mexico. Even the impulse response of a rather large exhibition chamber in Mexico was used for the convolution reverb! "Trusting that these sounds were fundamentally bound by their cultural context and common origins, my process of composition was anchored in an agentive and organizational listening to reveal these sounds' common stories. This enabled the sounds to speak for themselves and for the relations they embody to emerge as the musical experience; some due to my intervention as a composer and some beyond my comprehension of the materials and their intrinsic relations. I listened for serendipitous moments of coming together, be it harmonic, rhythmic, textural, spatial, etc. and reimagined a home for the fragments of the source recording to meander across. These far away fragments consist of the unprocessed source recording, its granular swishes as well as the voice in the source recording and the rest of the recording separated from each other via AI tools to add yet another level of rupture while allowing for more compositional freedom."  Jarocho folk music reimagined by Saadi Daftari. Part of the Migration Sounds project, the world's first collection of the sounds of human migration.  For more information and to explore the project, see https://www.citiesandmemory.com/migration

Documental Radiofónico

Documental Radiofónico

Today, we're joined by Janet Johns, Artistic Director, and Ruby Vasquez, Assistant Artistic Director from the Esperanza Del Valle Baile Folkorico in Santa Cruz County. They're excited to announce the First International Folklorico and Music Conference, taking place in Santa Cruz County from August 15th to 25th. During our conversation, we'll delve into the conference's history and the meaningful relationship they've built with the University of Veracruz.Esperanza del Valle and Cabrillo College are hosting the Ballet Folklórico del Puerto de Veracruz de la Universidad Veracruzana who will be teaching at the Folklorico Dance and Music Conference.CONFERENCE LOGISTICSThe conference will take place August 15-25, 2024. All interested youth, adult dancers and musicians are welcome.DANCE CLASSES: Beginning, intermediate and experienced level dance classes of Son Jarocho del Puerto de Veracruz and Boca del RioMASTER CLASSES: Classes in Son Jarocho of Tlacotalpan and Veracruz for professional dancers and folklorico directorsMUSIC CLASSES: Nematatlín musicians will offer classes in jarana and versada Jarocha (voice/lyrics)FANDANGO/TODOS BAILAN SU SON: An opportunity for all conference participants to perform dances learned for thecommunity.GALA THEATER PERFORMANCES: Ballet Folklórico del Puerto de Veracruz de la Universidad Veracruzana and Nematatlinwill present "ROSTROS DE MÉXICO" at the Mello Center and "RAÍCES DEL PUEBLO" at the Crocker Theater. For More Information and Registration: esperanzadelvalle.org

Las Cafeteras is a band out of East LA that met while doing community organizing. They began playing at the Eastside Cafe, where they discovered Son Jarocho, traditional Afro-Mexican music from Veracruz. They quickly began to adapt the music to their realities fusing it with hip hop, rock, ska, and spoken word. They are known for their politically charged lyrics, speaking out against injustices within the immigrant community and their experiences as Chicanos in East LA. On today's How I Made It, we sat down with members of the group to discuss how they got started, and their work to tell and preserve brown stories. This episode originally aired in November 2020.

La fiesta de La Candelaria en Tlacotalpan se caracteriza por el fandango y el encuentro de jaraneros. Esta semana, Germán Martínez Aceves nos comparte discos de Son Jarocho en conmemoración a esta festividad.

We have finally reached the last episode of the sixth season! As the holidays arrived we decided to end the year with a bang by celebrating with our audience with one more live event! With the blessing of our sponsor Maker's Mark and recorded live at the always cool Gibson Showroom, we ordered one last round and interviewed one of the most beloved bands in Los Angeles, the magnificent Las Cafeteras! In a casual and fun conversation with band founders Hector and Denise, we learned about how they started, their relentless way of life and the meaning behind their music. From Afro-Mexican to Americana, from Soul to Son Jarocho, from Roots to Rock and Hip-Hop and from Pili & Raúl to you... Las Cafeteras take folk music to the future!

En esta emisión Doña Mago toma rumbo a la colonia Atlas para llegar al Mercado Rancho Blanco, si lo buscas en google te encontrarás las fotos que ella tomó, como en cada mercado que ha visitado. En este espacio que describe con frondosa apariencia sus comerciantes nos sorprenden con su creatividad para promover sus ventas. El Dr. Arturo Camacho nos lleva de feria por Zapotlán y nos completa con la historia de las Fiestas de Octubre en su sección Abarrotes y Ultramarinos. Canto de Cenzontles nos presta su más reciente episodio que habla el lenguaje del maíz. Le pusimos un poco del disco de Natalia Lafourcade Un Canto por México, que además de obtener un Grammy, produjo los fondos para apoyar la construcción del Nuevo Centro de Documentación del Son Jarocho que dirige Ricardo Perry comandante de Los Cojolites. Epa! Conducción: Margarita Mariscal Güereña. Colaborador y asesor de contenidos: Dr. Arturo Camacho. Contenidos Adicionales: Canto de Cenzóntles (Boca de Polen A.C.) Producción: Gilberto Domínguez. Sistema Jalisciense de Radio y Televisión. Visita: www.jaliscoradio.com

En esta emisión Doña Mago toma rumbo a la colonia Atlas para llegar al Mercado Rancho Blanco, si lo buscas en google te encontrarás las fotos que ella tomó, como en cada mercado que ha visitado. En este espacio que describe con frondosa apariencia sus comerciantes nos sorprenden con su creatividad para promover sus ventas. El Dr. Arturo Camacho nos lleva de feria por Zapotlán y nos completa con la historia de las Fiestas de Octubre en su sección Abarrotes y Ultramarinos. Canto de Cenzontles nos presta su más reciente episodio que habla el lenguaje del maíz. Le pusimos un poco del disco de Natalia Lafourcade Un Canto por México, que además de obtener un Grammy, produjo los fondos para apoyar la construcción del Nuevo Centro de Documentación del Son Jarocho que dirige Ricardo Perry comandante de Los Cojolites. Epa! Conducción: Margarita Mariscal Güereña. Colaborador y asesor de contenidos: Dr. Arturo Camacho. Contenidos Adicionales: Canto de Cenzóntles (Boca de Polen A.C.) Producción: Gilberto Domínguez. Sistema Jalisciense de Radio y Televisión. Visita: www.jaliscoradio.com

En Onda Radial - Son Jarocho by Radiotelevisión de Veracruz

Bakotunes welcomes Quetzal Flores of the groundbreaking LA band Quetzal! Join us on a musical journey as we explore the birth of this groundbreaking band in 90s era Los Angeles through fascinating recollections, music and how cultural and political movements played a crucial role in the evolution of the band's artistry.  Flores also details how the traditional music of Son Jarocho from Veracruz, Mexico, was rescued from modernity and how it helped reshape the Southern California music scene. Co-led under the musical direction of Flores and powerhouse vocalist Martha Gonzalez the group also won a Grammy award for their critically acclaimed album "Imaginaries" in 2013.Our interview also touches on the challenges faced by the band in the music industry, and how they managed to maintain their musical authenticity despite industry pressures. Finally, we reflect on the band's 30 years of making music and art in the City of Angels – PLUS a preview of the band's 30th anniversary celebration happening Saturday, August 19th, 2023 at La Plaza de Cultura y Artes in DTLA! / Official Websites: https://quetzalela.com / http://www.quetzalflores.com/This episode features the following Quetzal music/sound clips: -“Tragafuegos” (Fire Breathers)-“55th Grammy Awards, 2013” Red Carpet interview-“Chicana Skies”-“Los Pollos” (artist: Son de Madera)-“The Social Relevance of Public Art”-“Planta de Los Pies” (Soles)-“Justice Never Dies”-“La Guia” (The Guide)-“El Rio” (The River)-“Witness"Sponsored by Chain Cohn Clark - Kern County's leading accident, injury, and workers' compensation law firm. Subscribe to Bakotunes at all podcast outlets and follow our socials!Instagram / Twitter / More LinksContact: mattomunoz@gmail.com

Ya pueden escuchar nuestro último programa de Raíces Nómades! Nos introducimos en el mundo del Son Jarocho de la mano del mexicano Marcos Antonio Hernández, músico , jaranero, poeta, y fundador del grupo Tacumba son Jarocho. Conversaremos acerca de este género de la música popular veracruzana, sus orígenes, su arte y sus fiestas.También nos contará de sus proyectos para la difusión de esta expresión cultural por las tierras europeas.

This episode is also available as a blog post: https://thecitylife.org/2022/11/10/flushing-town-hall-celebrates-12th-annual-ny-son-jarocho-festival-with-mexican-band-cana-dulce-y-cana-brava/ --- Send in a voice message: https://anchor.fm/citylifeorg/message Support this podcast: https://anchor.fm/citylifeorg/support

Every year since 2008, musicians, singers and dancers gather on both sides of the fence of the US-Mexico border between San Diego and Tijuana. They get together to celebrate life, unity and brotherhood through the music and dance of Son Jarocho, a traditional music style from Veracruz. Betto Arcos reports from last month's event for our latest Road Trip.

GHOSTLY LABOR: A DANCE FILM was the winner of BEST FILM at the WILDsound Film Festival. “Ghostly Labor: A Dance Film” explores the history of labor in the US–Mexico borderlands through Tap Dance, Mexican Zapateado, Son Jarocho, Afro Caribbean movement, and live music. This work brings together polyrhythmic movement and an original score to look at the (ongoing) years of systemic exploitation of labor while highlighting the power and joy of collective resistance. Based on farmworker interviews in California, this excerpt honors the sacred hands that feed us and was filmed on a farm with support from Ayudando Latinos a Soñar (ALAS), a non-profit advocacy organization for farmworkers in Half Moon Bay, CA. A full-length dance theater production of Ghostly Labor will premiere in 2023. Project Links: http://lamezclasf.net/ https://facebook.com/lamezclasf You can sign up for the 7 day free trial at www.wildsound.ca (available on your streaming services and APPS). There is a DAILY film festival to watch, plus a selection of award winning films on the platform. Then it's only $3.99 per month. Subscribe to the podcast: https://twitter.com/wildsoundpod https://twitter.com/wildsoundpod https://www.facebook.com/wildsoundpod

Una producción radiofónica que pone de manifiesto la importancia de la música regional veracruzana en el contexto histórico y artístico del estado de Veracruz y de México.

Las Cafeteras are a band out of East LA that met while doing community organizing. They began playing at the Eastside Cafe, where they discovered Son Jarocho, traditional Afro-Mexican music from Veracruz. They quickly began to adapt the music to their realities fusing it with hip hop, rock, ska, and spoken word. They are known for their politically charged lyrics, speaking out against injustices within the immigrant community and their experiences as Chicanos in East LA. For this “How I Made It” segment, we sat down with members of the group to discuss how they got started, and their work to tell and preserve brown stories. This story originally aired on November 10, 2020.

Mexican musician Krishnasol Jiménez is an expert in baroque guitar and lute, and historical performance practice. He studied in his native Mexico City, as well as in Spain and Switzerland. Krishnasol Jiménez talked with Suzanne about his career in music, including his collaboration with singer Maria Cristina Kiehr and bassist Roberto Koch on a program that combines music by Spanish baroque composers Santiago de Murcia and Gaspar Sanz with Son Jarocho, present-day folk music from Veracruz in South Mexico. He also shared the story of how he was allowed perform and record on an extraordinary and rare instrument.

Mexican musician Krishnasol Jiménez is an expert in baroque guitar and lute, and historical performance practice. He studied in his native Mexico City, as well as in Spain and Switzerland. Krishnasol Jiménez talked with Suzanne about his career in music, including his collaboration with singer Maria Cristina Kiehr and bassist Roberto Koch on a program that combines music by Spanish baroque composers Santiago de Murcia and Gaspar Sanz with Son Jarocho, present-day folk music from Veracruz in South Mexico. He also shared the story of how he was allowed perform and record on an extraordinary and rare instrument.

#cotorreochido con el jaranero y cantante de son Jarocho Cesar Castro quien nos cuenta el inicio de su interes por la musica y como descubrio el son jarocho para convertirse en un musico "de maceta" y tocar con Grupo Mono Blanco. Tambien platicamos de los instrumentos (jaranas, requintos, leonas, tarimas) la armonia y el dialogo musical que se utiliza para declarar los sones que se van a tocar.Cesar transmite en vivo y regularmente por sus canales de Facebook y YouTube:https://www.youtube.com/c/CESARCASTROJarochelohttps://www.facebook.com/CentroInformativoDeSonJarochohttps://www.facebook.com/RadioJarochelo

Saludos! 9 de sept 2021

Saludos!   Agost0 26, 2021

Son con Punk? Lo has escuchado? No te pierdas de este episodio con Chuy Sandoval, Ana Zarina Palafox, Elisa T. Hernández y César Castro JAROCHELO!

Bienvenidos a Radio Orquestando Armonía: ¡Hola! Soy Berenice Carrasco psicóloga del programa Orquestando Armonía, te presento este podcast: La comida y el son jarocho... ¿Quieres saber más? ... Bienvenido... escucha la cápsula completa. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

Bienvenidos a Radio Orquestando Armonía: ¡Hola! Soy Berenice Carrasco psicóloga del programa Orquestando Armonía, te presento este podcast: El amor y el son jarocho... ¿Quieres saber más? ... Bienvenido... escucha la cápsula completa. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

Bienvenidos a Radio Orquestando Armonía: ¡Hola! Soy Berenice Carrasco psicóloga del programa Orquestando Armonía, te presento este podcast: Versos y décimas en el son jarocho... ¿Quieres saber más? ... Bienvenido... escucha la cápsula completa. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

Natalia Lafourcade es minuciosa en todo lo que hace. Siempre pone alma y corazón. Tras ganarse un Latin Grammy y un Grammy por el primer volumen, ahora presenta “Un Canto por México Vol. 2”, una colección de temas tradicionales - boleros, rancheras - de su país, México, pero también de Latinoamérica. Además, versiona temas de su propio repertorio convirtiéndolos en nuevos clásicos. Lo hace con la participación de artistas como Rubén Blades, Caetano Veloso y Silvana Estrada y más de 50 músicos. En esta obra, Natalia Lafourcade acerca el pasado con el futuro, reivindica lo suyo, lo hace relevante y con un propósito altruista: recaudar fondos para el Centro de Documentación del Son Jarocho en Veracruz. Es música que no tiene nada que ver con las tendencias pero todo que ver con lo eterno; y ella logra hacerlo nuevo y llegarle a la gente. Natalia Lafourcade ha alcanzando el estatus de Young Legend en mi panteón LATINXTRANSFER y cuyo spirit animal bien podría ser una chicharra (cigarra) pues “nacen de debajo de la tierra y se revientan cantando, se mueren cantando,” como me explicó maravillada en este episodio.

Bailarina y músico, esta pareja ha sido una parte de la historia de las músicas tradicionales mexicanas en la área de Los Ángeles ¡durante más de medio siglo! Los entrevistamos en un episodio doble. RESUMEN DE FUENTES DE INVESTIGACIÓN La gran mayoría de las fuentes sobre la historia de la música mexicana en el s.XX en Los Ángeles son anglófonas. Para no presentar dos bibliografías muy desiguales, las hemos combinado aquí en un solo documento. Mariachi & Son jarocho in LA & at UCLA Alexandro Hernández, “The Son Jarocho and Fandango Amidst Struggle and Social Movements:Migratory Transformation and Reinterpretation of the Son Jarocho in La Nueva España, México, and the United States. “ PhD Dissertation, UCLA. 2014 Loza, Steven. Barrio Rhythm: Mexican American Music in Los Angeles. Vol. 517. University of Illinois Press, 1993.   ----------------- "From Veracruz to Los Angeles: The Reinterpretation of the" Son Jarocho"." Latin American Music Review/Revista de Música Latinoamericana 13.2 (1992): 179-194. Maureen Russell, “Highlights from the Ethnomusicology Archive: Music of Mexico Ensemble.” Nov. 2012 https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble) ----------------------“Special Guest: Dr. Robert Saxe and the Music of Mexico Ensemble, 1964” -- Ethnomusicology Review https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964 (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964) Salazar, Lauryn Camille. "From Fiesta to Festival: Mariachi Music in California and the Southwestern United States." PhD diss., UCLA, 2011. https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512 (https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512) El Ballet Folklórico“Emilio Pulido Interview, 1999) -- USC Digital Library http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1 (http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1) “A History of Mexican Folklórico in Southern California” -- The Dance History Project of Southern California http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/ (http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/) “Grupo Folklorico de UCLA” -- gfdeUCLA.com https://www.gfdeucla.com (https://www.gfdeucla.com) “The Role of Folklorico and Danzantes Unidos in the Chican@ Movement” -- Eve Marie Delfin https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9 (https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9) El MestizajeSe ha escrito (y discutido) muchísimo en torno a este tema; ni siquiera una bibliografía representativa esté al alcance de este documento. Ofrecemos nomás un par de fuentes clásicas, en las cuales se desarrollaba la idea de la identidad nacional mexicana como mestiza. José Vasconcelos. La Raza Cósmica. Misión de la raza iberoamericana. Notas de viajes a la América del Sur. (1925) Madrid, Spain : Aguilar, 1966. Bilingual edition: Cosmic race: a bilingual edition. Translated and annotated by Didier T. Jaén  Baltimore, Maryland : Johns Hopkins University Press, 1997 Octavio Paz. El laberinto de la soledad. (1950) ed. por Anthony Stanton. Manchester University Press/ Palgrave, 2008. English translation: The labyrinth of solitude: life and thought in Mexico, by Octavio Paz. Translated by Lysander Kemp. New York : Grove Press, 1961.

A dancer and a musician, this couple has been a part of the history of Mexican traditional musics in the LA area for more than half a century! We interview them in a double episode. SUMMARY OF RESEARCH SOURCES The great majority of sources about twentieth-century Mexican music in Los Angeles are in English. In order not to present two very different-sized bibliographies, we have combined them here into a single document. Mariachi & Son jarocho in LA & at UCLAAlexandro Hernández, “The Son Jarocho and Fandango Amidst Struggle and Social Movements:Migratory Transformation and Reinterpretation of the Son Jarocho in La Nueva España, México, and the United States. “ PhD Dissertation, UCLA. 2014 Loza, Steven. Barrio Rhythm: Mexican American Music in Los Angeles. Vol. 517. University of Illinois Press, 1993.   ----------------- "From Veracruz to Los Angeles: The Reinterpretation of the" Son Jarocho"." Latin American Music Review/Revista de Música Latinoamericana 13.2 (1992): 179-194. Maureen Russell, “Highlights from the Ethnomusicology Archive: Music of Mexico Ensemble.” Nov. 2012 https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble) ----------------------“Special Guest: Dr. Robert Saxe and the Music of Mexico Ensemble, 1964” -- Ethnomusicology Review https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964 (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964) Salazar, Lauryn Camille. "From Fiesta to Festival: Mariachi Music in California and the Southwestern United States." PhD diss., UCLA, 2011. https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512 (https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512) El Ballet Folklórico“Emilio Pulido Interview, 1999) -- USC Digital Library http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1 (http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1) “A History of Mexican Folklórico in Southern California” -- The Dance History Project of Southern California http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/ (http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/) “Grupo Folklorico de UCLA” -- gfdeUCLA.com https://www.gfdeucla.com (https://www.gfdeucla.com) “The Role of Folklorico and Danzantes Unidos in the Chican@ Movement” -- Eve Marie Delfin https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9 (https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9) El MestizajeA great deal has been written (and debated) around this theme; even a representative bibliography is not within the scope of this document. We offer here just a couple of classic sources, in which the idea of Mexican national identity as a “mixture” was developed. José Vasconcelos. La Raza Cósmica. Misión de la raza iberoamericana. Notas de viajes a la América del Sur. (1925) Madrid, Spain : Aguilar, 1966. Bilingual edition: Cosmic race: a bilingual edition. Translated and annotated by Didier T. Jaén  Baltimore, Maryland : Johns Hopkins University Press, 1997 Octavio Paz. t El laberinto de la soledad. (1950) ed. por Anthony Stanton. Manchester University Press/ Palgrave, 2008. English translation: The labyrinth of solitude: life and thought in Mexico, by Octavio Paz. Translated by Lysander Kemp. New York : Grove Press, 1961.

Natalia Lafourcade regresa con "Un canto por México, vol. 2", el disco que da continuación a su proyecto que en 2020 ganó el Latin Grammy a "álbum del año". En esta edición, Lafourcade cuenta con colaboraciones de la talla de Jorge Drexler, Mon Laferte, Rubén Blades entre otros. Conversamos con la ganadora del Grammy sobre estas segunda parte, la cual también beneficia al Centro de Documentación del Son Jarocho en Jatiplán, Morelos.  Support the show: http://cnne.com/zonapop Para conocer sobre cómo CNN protege la privacidad de su audiencia, visite CNN.com/privacidad

Bailarina y músico, esta pareja ha sido una parte de la historia de las músicas tradicionales mexicanas en la área de Los Ángeles ¡durante más de medio siglo! Los entrevistamos en un episodio doble. La gran mayoría de las fuentes sobre la historia de la música mexicana en el s. XX en Los Ángeles son anglófonas. Para no presentar dos bibliografías muy desiguales, las hemos combinado aquí en un solo documento. The great majority of sources about twentieth-century Mexican music in Los Angeles are in English. In order not to present two very different-sized bibliographies, we have combined them here into a single document. Mariachi & Son jarocho in LA & at UCLAAlexandro Hernández, “The Son Jarocho and Fandango Amidst Struggle and Social Movements:Migratory Transformation and Reinterpretation of the Son Jarocho in La Nueva España, México, and the United States. “ PhD Dissertation, UCLA. 2014 Maureen Russell, “Highlights from the Ethnomusicology Archive: Music of Mexico Ensemble.” Nov. 2012 https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble)  ----------------------“Special Guest: Dr. Robert Saxe and the Music of Mexico Ensemble, 1964” -- Ethnomusicology Review https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964 (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964)  Salazar, Lauryn Camille. "From Fiesta to Festival: Mariachi Music in California and the Southwestern United States." PhD diss., UCLA, 2011. https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512 (https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512)  El Ballet Folklórico“Emilio Pulido Interview, 1999) -- USC Digital Library  http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1 (http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1) “A History of Mexican Folklórico in Southern California” -- The Dance History Project of Southern California http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/ (http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/)  “Grupo Folklorico de UCLA” -- gfdeUCLA.com https://www.gfdeucla.com (https://www.gfdeucla.com)  “The Role of Folklorico and Danzantes Unidos in the Chican@ Movement” -- Eve Marie Delfin https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9 (https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9)  El MestizajeSe ha escrito (y discutido) muchísimo en torno a este tema; ni siquiera una bibliografía representativa esté al alcance de este documento. Ofrecemos nomás un par de fuentes clásicas, en las cuales se desarrollaba la idea de la identidad nacional mexicana como mestiza. A great deal has been written (and debated) around this theme; even a representative bibliography is not within the scope of this document. We offer here just a couple of classic sources, in which the idea of Mexican national identity as a “mixture” was developed. José Vasconcelos. La Raza Cósmica. Misión de la raza iberoamericana. Notas de viajes a la América del Sur. (1925) Madrid, Spain : Aguilar, 1966. Bilingual edition: Cosmic race: a bilingual edition. Translated and annotated by Didier T. Jaén  Baltimore, Maryland : Johns Hopkins University Press, 1997 Octavio Paz. El laberinto de la soledad. (1950) ed. por Anthony Stanton. Manchester University Press/ Palgrave, 2008. English translation: The labyrinth of solitude: life and thought in Mexico, by Octavio Paz. Translated by Lysander Kemp. New York : Grove Press, 1961.

A dancer and a musician, this couple has been a part of the history of Mexican traditional musics in the LA area for more than half a century! We interview them in a double episode. Mariachi & Son jarocho in LA & at UCLA Alexandro Hernández, “The Son Jarocho and Fandango Amidst Struggle and Social Movements:Migratory Transformation and Reinterpretation of the Son Jarocho in La Nueva España, México, and the United States. “ PhD Dissertation, UCLA. 2014 Maureen Russell, “Highlights from the Ethnomusicology Archive: Music of Mexico Ensemble.” Nov. 2012 https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/highlights-ethnomusicology-archive-music-mexico-ensemble)  ----------------------“Special Guest: Dr. Robert Saxe and the Music of Mexico Ensemble, 1964” -- Ethnomusicology Review https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964 (https://ethnomusicologyreview.ucla.edu/content/special-guest-dr-robert-saxe-and-music-mexico-ensemble-1964)  Salazar, Lauryn Camille. "From Fiesta to Festival: Mariachi Music in California and the Southwestern United States." PhD diss., UCLA, 2011. https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512 (https://www.proquest.com/docview/919079833?accountid=14512)  El Ballet Folklórico “Emilio Pulido Interview, 1999) -- USC Digital Library  http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1 (http://digitallibrary.usc.edu/digital/collection/p15799coll105/id/1589/rec/1) “A History of Mexican Folklórico in Southern California” -- The Dance History Project of Southern California http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/ (http://www.dancehistoryproject.org/articles/culture-and-context/world-arts-culture-context/a-history-of-mexican-folorico-in-southern-california/)  “Grupo Folklorico de UCLA” -- gfdeUCLA.com https://www.gfdeucla.com (https://www.gfdeucla.com)  “The Role of Folklorico and Danzantes Unidos in the Chican@ Movement” -- Eve Marie Delfin https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9 (https://escholarship.org/uc/item/6mw0n3x9)  El Mestizaje Se ha escrito (y discutido) muchísimo en torno a este tema; una bibliografía completa no está al alcance de este documento. Ofrecemos nomás un par de fuentes clásicas, en las cuales se desarrollaba la idea de la identidad nacional mexicana como mestiza.

Hoy tenemos un episodio para inspirarse y activarse, porque nos acompañan desde Los Ángeles, California, los talentosos Héctor y Denise de Las Cafeteras, quienes vienen a regalarnos anécdotas, música, y una conversación llena de mucha conciencia y justicia.Dicen que para saber quien eres, debes explorar tu historia, el pasado, todo aquello que vino antes de ti, y qué mejor ejemplo para hablarnos de esto que Las Cafeteras, un grupo musical de Chicanos de Los Ángeles, California que con su música, respetando tradiciones y promoviendo la innovación, se han dedicado a construir puentes y a la vez elevar y conectar a su gente a movimientos de justicia social. Las Cafeteras son un mundo donde caben muchos mundos y culturas, son inspiración para luchar por el cambio positivo que muchos anhelamos.  Y para contagiarnos de esa energía...Recibimos a Héctor Flores y Denise Carlos de Las Cafeteras con sus cinco lenguajes: Inglés, Español, Spanglish, Justicia y Amor. Entren que caben 100: En este episodio caben Las Cafeteras, Héctor Flores, Denise Carlos, Mexican Institute of Sound, La Perla, El Dusty, Núria Net, Gabriel Ríos, Devendra Banhart, The Notwist, Juana Molina, Degruvme, Scarub, Kimsly, La Mera Candelaria, José Cano, QVLN, Sergio Mendoza, Sa-Roc, Mega Ran, Boog Brown, Sendai Mike ...50 parados, 50 de pie.Enlaces:Nuestro website: http://tangentepodcast.com/Nuestras redes:IG: https://www.instagram.com/tangentepodcast/Facebook:  https://www.facebook.com/tangentepodcastTwitter: https://twitter.com/TangentePodcastLos especiales de este episodio:Mexican Institute of Sound (Feat. La Perla) - El Antídoto [El Dusty Remix]:  https://youtu.be/ULXsnbIQ104Gabriel Ríos - La Torre (Feat. Devendra Banhart): https://youtu.be/w84wPHumsiAThe Notwist: Al Sur (Feat. Juana Molina): https://youtu.be/NjdfZxc926E Algunos detalles que mencionamos durante la entrevista con Las Cafeteras:Las Cafeteras en Instagram: https://www.instagram.com/lascafeterasEl bandcamp con toda la música de Las Cafeteras: https://lascafeteras.bandcamp.com/Las Cafeteras, Degruvme - LONG TIME COMING (Ft. Scarub, Kimsly, Stephani 'La Mera' Candelaria): https://youtu.be/hmWn0lk0fLsLas Cafeteras - Georgia On My Mind con QVLN y Sergio Mendoza: https://youtu.be/br8c3YvIVS4Las Cafeteras - If I Was President (Remix) feat. Sa-Roc, QVLN, Mega Ran, Boog Brown: https://youtu.be/1bxHX1KNNo4Para que disfruten y se pongan al día, el playlist en Spotify: El Soundtrack de TanGente:https://open.spotify.com/user/reflautas/playlist/5kiHR1IAqC2WSVi777TCCm?si=2qNcDqEMQ-26MYhXiRhg5wEl Playlist con la música de todos nuestros invitados: TanGente VIPhttps://open.spotify.com/playlist/3LKc3BtweAc5t0Vs2weyxt?si=806f6c715e464366

Basman Derawi, physiotherapist at the ministry of health in Gaza, and writer and poet for the We Are Not Numbers project, tells us about how the healthcare system in Gaza is faring during the unrelenting assault by Israeli armed forces, how the attacks on infrastructure have seriously affected the capacity of hospitals to provide proper care and compromised supply chains necessary to get essential supplies. Miko Peled, human rights activist and author, talks to us about how the situation is unfolding in the West Bank after the assault on Gaza ignited protests there, which may include a general strike by Palestinians. We also talk about the recent shift in public opinion which has become more sympathetic to the Palestinian cause while the official line still remains pro-Israel, and whether there will be any pressure on policy makers by the public. Jenny Brown, author of “Birth Strike: The Hidden Fight Over Women's Work” and “Without Apology: The Abortion Struggle Now,” and an organizer with National Women’s Liberation, talks to us about the Supreme Court considering a case from Mississipi that bans abortions after 15 weeks of pregnancy, how abortion rights are are constantly being chipped away at, and what it would take to strengthen protections for women’s reproductive rights.Brandon Sutton, host of the Discourse Podcast, joins us in a conversation about right-wing journalists and how they cover Black Lives Matter protests, the controversy over live-streams of protests after Glenn Greenwald responded to an article by The Intercept, and how protesters should also have the right to protect themselves from misrepresentation by certain media. We also talk about the Washington Post reporting that the far right is becoming more diverse and the merits of this analysis.Alfredo Castro, community organizer based in Washington, DC, fighting for a path to citizenship for all 11 million immigrants, and member of the musical group Son La Lucha, talks to us about how music and political struggle go together through the sound of the Son Jarocho, its long history of community building, and how engaging in political action is just more fun with music.

Bienvenidos a Radio Orquestando Armonía: ¡Hola! Soy Berenice Carrasco psicóloga del programa Orquestando Armonía, te presento este podcast: El baile en el son jarocho... ¿Quieres saber más sobre el son jarocho tradicional? ... Bienvenido... escucha la cápsula completa. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

Bienvenidos a Radio Orquestando Armonía: ¡Hola! Soy Berenice Carrasco psicóloga del programa Orquestando Armonía, te presento este podcast: Instrumentos del son jarocho tradicional... ¿quieres saber más sobre esta tradición? ... Bienvenido ... escucha la cápsula completa. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

Este #Viernes en nuestro programa semanal para las frecuencias de #LaRadioDeMorelos Yoshi Rivero presenta música de dos agrupaciones con mezcla de géneros que nos pondrá a bailar Lost Fusión y los herederos del Son Jarocho a cargo de Los Chocloks. Acompáñanos 19:00hrs

¡Hola! Soy Arely Alondra. Bienvenido a la tercera temporada. En este episodio platicaremos acerca de la poesía presente en el Son Jarocho, como las décimas y letras de sones. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

Bienvenidos a Radio Orquestando Armonía: ¡Hola! Soy Berenice Carrasco psicóloga del programa Orquestando Armonía, te presento este podcast: Son Jarocho Tradicional ... ¿quieres saber más sobre esta música? ... Bienvenido ... escucha la cápsula completa. No olvides compartir con el hashtag #LoescucheenRadioOA Visita nuestras redes sociales Facebook: Orquestando Armonía Instagram: @orquestadeboca Twitter: @orquestadeboca Escúchanos en: Spotify Apple podcast --- Send in a voice message: https://anchor.fm/radioorquestandoarmonia/message

L'Ana ens va enviar una nota de veu des de Mèxic i ens va fer tanta il·lusió que vam decidir convidar-la a parlar amb nosaltres. En aquest episodi ens parla de la música tradicional de l'estat de Veracruz i també de com va aprendre el català: la música, els estudis, l'amor, els viatges, les festes populars, el menjar... Per a l'Ana, la llengua va ser una porta d'entrada a la cultura catalana, i ara diu que no es pot imaginar la seva vida sense el català. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/3brj5u6o9ffdvf7) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/3brj5u6o9ffdvf7/easycatalanpodcast3_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/3brj5u6o9ffdvf7/easycatalanpodcast3_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Música Disc Per al meu amic (https://www.youtube.com/watch?v=v9q393RHDtM&list=PLTDZWZuI44CCh6OWA-L7PhnmatJrGEiJS), de Joan Manuel Serrat (YouTube) Son jarocho (https://en.wikipedia.org/wiki/Son_jarocho) (Wikipedia) Grup musical El Costumbre (Facebook (https://www.facebook.com/el.costumbre.oficial) i canal de YouTube (https://www.youtube.com/channel/UCJkacW2qcDWthqqie4_qncQ)) La Patum de Berga Article de la Viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Patum_de_Berga) Lloc web oficial (http://www.lapatum.cat/) Vídeo de YouTube (https://www.youtube.com/watch?v=zTIoYQ9vXJc&ab_channel=Patum) Menjar Mel i mató (http://deplatenplat.gastronomicament.cat/2014/07/mel-i-mato.html) (blog De plat en plat) Fuet o espetec (https://ca.wikipedia.org/wiki/Fuet) (Viquipèdia) Calçots (https://www.youtube.com/watch?v=AeATtNCUN5E) (YouTube) L'expressió de la setmana 1) ésser bufar i fer ampolles ('ésser senzill, fàcil') Exemple: "L'examen ha estat bufar i fer ampolles, no calia estudiar per aprovar-lo." - Vídeo 9 frases fetes explicades per youtubers catalans (https://www.youtube.com/watch?v=c-onVRMP-mE&t=2s) (canal de YouTube d'Easy Catalan) 2) tenir la mà trencada (en alguna cosa) ('tenir molta pràctica en alguna cosa') Exemple: "A casa, els pastissos sempre els fa el pare; hi té la mà trencada." Easy Catalan recomana Sèrie Merlí (https://www.ccma.cat/tv3/merli/primera-temporada/fitxa/127201/) (TV3) Orfeó Català de Mèxic (Viquipèdia (https://es.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_Catal%C3%A0_de_M%C3%A8xic), Instagram (https://www.instagram.com/orfeocatalademexic/) i Facebook (https://www.facebook.com/OrfeoCatalaMexic/)) Transcripció Introducció Andreu: [0:12] Hola hola! Sílvia: [0:13] Hola, Andreu, què tal? Andreu: [0:15] Hola, Sílvia! Molt bé, com estàs? Sílvia: [0:17] Bé. Ja es nota la primavera, oi? Andreu: [0:19] Sí, però a mi això del canvi d'hora la veritat és que em desestructura mentalment, eh. Sílvia: [0:24] Home, però ara molt millor, perquè a les tardes hi ha molt més sol, podem anar a passejar després d'haver anat a treballar i tot! Andreu: [0:30] Hi estic d'acord, el que passa (és) que sort que tu ho portes millor que jo, això del canvi d'hora, perquè si no, no ens hauríem trobat a la mateixa hora. Sílvia: [0:39] Sí, hi ha hagut un petit problema amb això del canvi d'hora, però... solucionat! Andreu: [0:45] Molt bé. Primer de tot volíem comentar que ja som a punt d'arribar a 30 membres a Patreon. Sílvia: [0:51] Estic supercontenta! Andreu: [0:52] Això què vol dir, Sílvia? Sílvia: [0:55] Doncs això significa que ja estic preparant els exercicis per al pròxim vídeo. El vídeo és el de ioga, hem fet un vídeo sobre ioga i les parts del cos, i aquest vídeo segurament ja tindrà els exercicis disponibles per a tots els nostres mecenes. Andreu: [1:11] Exacte, perquè ara mateix, avui, 28 de març, que és el dia en què gravem, tenim 29 membres a Patreon i segurament quan es publiqui, doncs ja serem 30 o més, i doncs, començarem a publicar exercicis a partir d'aleshores per a cada vídeo nou. [Exacte.] I com seran, aquests exercicis? Sílvia: [1:28] Doncs hem fet un format molt visual, molt bonic, el format l'ha fet el Joan amb l'ajuda de l'equip d'Easy Italian, que els hem d'agrair que ens hagin passat el format que fan servir ells, l'hem modificat una mica i els exercicis seran molt variats. Hi haurà exercicis que seran de contestar les preguntes del vídeo, o sigui hi haurà per exemple cinc preguntes de cinc moments concrets el vídeo que s'hauran de contestar, o hi haurà mots encreuats, hi haurà un exercici de vocabulari, hi trobareu unes taules de vocabulari amb les paraules en català i les paraules en anglès al costat. Per tant, genial per a tots aquells que esteu aprenent la llengua. Andreu: [2:05] Seran molt útils per als aprenents. [Segur!] Bé, hem rebut alguns comentaris sobre l'últim episodi, en què vam parlar de la vida al camp i la vida a la ciutat. Per exemple, hem rebut un missatge de correu electrònic d'una noia que, bé, és la meva germana i que ens diu: "Ara fa 11 anys que estic independitzada, amb parella i una filla de cinc anys, soc molt feliç i visc en un poble als afores de la ciutat. Visc tranquil•la però no apartada de tot. És un lloc tranquil però social. Ho tinc tot a dos passes: l'escola, el supermercat, el centre d'atenció mèdica, el parc, el camp, també, el bar i els amics, i a la nit només se sent algun grill o algun gat del carrer". Sílvia: [2:46] També és una privilegiada, eh, la teva germana. Viu molt bé. [Sí.] Molt bé. Andreu: [2:51] Sí, sí. I vaja, diu: "La ciutat no m'agrada. Hi ha massa cotxes i massa gent". Sílvia: [2:56] Molt bé. Ens ha arribat també un comentari per Twitter (d')un noi que es diu Mitchell, i posa: "M'encanta el vostre podcast! M'ajuda moltíssim a aprendre la llengua i les vostres conversacions són molt divertides i interessants. Sempre estaré esperant el proper episodi. Una salutació des del Canadà". Andreu: [3:16] Uau! Que bé, moltes gràcies, Mitchell, pel missatge. Sílvia: [3:20] Ens fan molta il•lusió tots els missatges que ens envieu. Andreu: [3:23] La veritat és que ens estan escoltant molt des de l'altra banda de l'Atlàntic. Sílvia: [3:28] Ah, sí? Des del Canadà, sobretot? Andreu: [3:31] Des del Canadà, des dels Estats Units, però també des de Mèxic. Per exemple, vam rebre aquest missatge: Nota de veu Ana Pajarito: [3:38] Hola, Andreu, hola, Sílvia! Com esteu? Doncs només volia felicitar-vos, perquè he estat escoltant el (vostre) podcast d'Easy Catalan en ràdio i la veritat és que m'ha agradat molt. Jo em dic Ana, visc a Ciutat de Mèxic, porto uns anys estudiant el català, la veritat és (que és) una llengua que m'agrada moltíssim i soc una persona apassionada de la cultura catalana també. I re, que us vagi molt bé i de debò que us felicito molt, perquè heu fet una feina molt gran i jo crec que compartir tot això de la cultura, del menjar, de moltes coses que ens pot oferir la cultura catalana, per mi és com un regal supergran. Una abraçada forta i molts petons macos. Adeu! Andreu: [4:23] L'Ana, des de Ciutat de Mèxic, ens ha escrit aquest missatge i ens ha fet molta il•lusió, perquè és la primera persona que ens envia una nota de veu i que ens explica una mica la seva història, i l'hem convidat en aquest episodi per fer-la petar una estona amb nosaltres. Hola, Ana, bon dia! Ana: [4:38] Hola, bon dia! Com esteu? Sílvia: [4:40] Com estàs, Ana? Ana: [4:41] Molt bé! Aquí és una mica d'hora, són del 8.30 h del matí. Andreu: [4:49] T'hem fet matinar. Ana: [4:51] Una miqueta, però molt bé. En diumenge és una mica més difícil, però tot bé, tot bé! Andreu: [4:56] Escolta, Ana, tenim ganes de coneixe't. A veure, presenta't una mica. Qui ets? On vius? Bé, ja ho sabem, a Ciutat de Mèxic. A què et dediques? Estudies, treballes...? Ana: [5:06] Soc una filla de la Ciutat de Mèxic, visc al centre, gairebé al centre de la ciutat, (bé), centre-sud, visc en un barri que es diu Narvarte, tinc 30 anys i la propera setmana (en) faré 31. Sílvia: [5:22] Oooh, felicitats! Ana: [5:23] Moltes gràcies! Sí, sí, sí, ja 31. I (bé), visc amb el meu marit, una gossa, un gat i soc professora, ara mateix, d'universitat. Treballo a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la UNAM, a la Facultat de Filosofia, i també faig classes d'idiomes, principalment d'anglès i una mica de francès i català. Sílvia: [5:48] Molt bé. Andreu: [5:49] Caram, molt bé! Aleshores ets professora de filosofia? Ana: [5:55] No, soc professora de Gestió Cultural, específicament d'una assignatura que es diu Patrimoni Cultural, i em dedico a tot això de la preservació, conservació i difusió de la cultura. Andreu: [6:08] Uau! Carai, molt bé! Doncs, a veure, al teu perfil d'Instagram tu et presentes així, diu: "Hi, I'm Ana Pajarito. I love eating tacos, drinking tea, speaking Catalan and playing Son Jarocho". "Jarocho", ho dic bé? Ana: [6:23] Sí, sí, sí, "jarocho". Andreu: [6:24] Molt bé, doncs abans d'entrar en la història del català, explica'ns això del son jarocho. Què és? Ana: [6:30] Jo des (que) tenia cinc anys, més o menys, els meus pares ens van ficar a nosaltres, a la meva germana i a mi, a una escola que és una escola superimportant aquí, a Mèxic. És una escola que és única (a l')Amèrica Llatina, que es dedica a la difusió de la música tradicional mexicana i es diu Ollin Yoliztli, i aquesta escola fa classes a nens de tots els gèneres que hi ha de música tradicional, i un d'ells és la música veracruzana, la música de l'estat de Veracruz. Es divideix en dues parts: al nord s'hi toca la música huasteca i a la part sud de l'estat s'hi toca el son jarocho. Llavors, té les seves especificitats, perquè té com uns instruments especials, els instruments són endèmics de la zona, són molt diferents a altres instruments del món, i té una sonoritat molt especial, el son jarocho. Llavors, per nosaltres ha sigut un regal tota la infància aprendre aquestes cançons, i hem fet un grup de música tradicional, i doncs, (bé), ara, amb la pandèmia, no toquem, però portem ja més de 10 anys fent música d'aquest tipus. Sílvia: [7:47] Però llavors, (en) el grup que teniu de música, tu cantes o toques un instrument? Ana: [7:53] Toquem, cantem, ballem les cançons que fem i... fem de tot, una mica. Toquem diferents instruments. Sí, sí, sí, jo toco el mosquito jarocho, que és la filla petita de tota la família de les jaranas, que són els instruments amb què es toca el son jarocho, i toco també la quijada de burro, que és un instrument una mica complex i estrany, perquè és una quijada de burro, realment, i... És una mandíbula de burro, de ruc! Andreu: [8:26] Uau! Us podem veure en algun lloc, a YouTube o a través d'internet, us podem veure? Ana: [8:32] Sí, i tant! Tenim una pàgina de Facebook, que és El Costumbre, si poseu "El Costumbre Oficial" sortirà segurament el nostre perfil, i tenim un canal de YouTube on hem pujat un parell de vídeos, que la veritat és que ja portem una mica sense pujar res, pel tema de la pandèmia i per coses, però sí que tenim uns vídeos, per si voleu veure'ns. Andreu: [8:54] I tant, i tant! Hi donarem una ullada i deixarem els enllaços també a les notes del programa perquè la resta d'oients ho puguin veure també. Ana: [9:03] Moltes gràcies per la difusió. Sílvia: [9:04] I, Ana, què ho fa que parles català? Ana: [9:07] Doncs jo crec que (fa) gairebé uns 8 anys que parlo català. Vaig començar... No, jo crec que ja (en) són 10. Vaig començar el 2011-2012 a parlar català, a aprendre català, realment. Vaig començar amb l'interès (des que) tenia jo crec que uns 15 anys, uns 14 anys, perquè principalment va sorgir la idea perquè al meu pare li agradava molt el Serrat, (bé), li agrada encara, el Serrat, i tenia uns discos d'aquest grans, com es diuen? D'acetat o...? [De vinil.] De vinil, de vinil! I (d'aquests discos n'hi) ha un que es diu "Per al meu amic", i a mi sempre m'havia intrigat aquest nom, i vaig pensar que era un nom molt interessant, però no entenia què volia dir, i llavors vaig (investigar) una mica i vaig descobrir que era una llengua que es deia "català". I (d'aleshores ençà), la veritat és que m'he ficat molt en la música, he començat a entendre una mica les cançons, i quan vaig començar la universitat, vam tenir la sort que a la meva universitat donaven classes de català, i m'hi vaig inscriure. Llavors, vaig cursar la universitat al mateix temps que feia classes de català. Sílvia: [10:24] És molt curiós, perquè molts aprenents de català comencen per la música. Andreu: [10:30] Una noia que és membre de Patreon d'Easy Catalan, la Brianna, ella també ho explica, que va començar per la música, o que com a mínim la música li ha servit moltíssim per a aprendre la llengua. Carai, molt bé! Quina és, la universitat aquesta en què vas fer els cursos de català? Ana: [10:44] És el CELE, que és el Centre de Llengües Estrangeres, que ara s'ha canviat a l'Escola de Lingüística, perquè l'han fet com una mica més gran, i de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, de la UNAM, amb el professor Carles Bondia, que vull saludar-lo, si (em sent), perquè ha sigut un superprofessor. Andreu: [11:04] Molt bé! Veiem també, en el teu perfil d'Instagram, que tens alguna relació amb la ciutat de Barcelona. Entenc que hi has estat algun cop, no? Ana: [11:14] Sí, sí, sí. La veritat és que tot va ser... O sigui, per mi el català m'ha canviat la vida. Jo crec que, de debò, o sigui, no podria dir-ho d'una altra manera. Ha sigut, jo crec que gràcies o principalment al català, que he aconseguit moltes coses. La primera és ehm... Jo tenia moltes ganes d'anar a Barcelona a viure (i a mesura que les classes avançaven) jo veia moltes coses de la cultura, i com que estava superficada en el tema del patrimoni, el professor ens donava coses de cultura popular... I cada vegada jo tenia moltes moltes més ganes de viure l'experiència, llavors vaig (sol•licitar) una beca de màster i, (bé), vaig enviar una carta a la Universitat de Barcelona, em vaig treure una certificació de llengua i (bé), vaig aconseguir que em donessin una beca. Sílvia: [12:07] Uuuh, molt bé! Ana: [12:08] Sí, sí, sí, la veritat és que ha sigut com un somni. I justament a les classes del màster vaig conèixer un noi, que és ara el meu marit, que es diu Xavi, i ell sempre sempre que parlem de la nostra història i com vam començar, la veritat és que sempre diu que (el) va sorprendre molt, la primera classe que vam (fer) al màster, que teníem unes classes en català, perquè a la UB moltes classes són... gairebé totes les classes són en català, que a mi m'encanta, vaig començar a parlar català i com que sabia que era de Mèxic, es va sorprendre. Va ser molt emocionant i ell, doncs es va enamorar de mi. Sí, sí. Sí, sí, sí. Va ser una mica perquè li va fer molta curiositat aquesta idea que jo parlés català sense que haver viscut mai a Catalunya. Andreu: [13:00] Carai, quina història més bonica! Sílvia: [13:01] Que bonic, eh! Molt bé. Andreu: [13:03] I ara viu amb tu a Mèxic? Ana: [13:05] Sí, sí, sí, ha vingut amb mi. Vam estar un parell d'anys estudiant el màster, ens vam graduar, i jo havia de tornar, perquè clar, jo no podia quedar-me, (havia de) tornar per temes de la beca i perquè volia treballar una mica també aquí, al meu país, i ell va decidir de venir amb mi a provar sort, i la veritat és que li va molt bé aquí, gaudeix molt del menjar... Al principi li va costar una mica adaptar-se, perquè és una ciutat de 21 milions d'habitants, i doncs ell a més és d'un poble, és d'un poble no (gaire) petit, però... No és de Barcelona centre, és d'un poble que es diu Piera, a l'Anoia. Sílvia: [13:45] Ah, Piera! Sí, sí. Ana: [13:46] Sí, sí. I llavors va ser un canvi brutal per ell, però li agrada. Sílvia: [13:49] Home, normal! Ana: [13:51] Ja portem més de 3 anys, ens vam casar i ara molt bé, molt bé. Sílvia: [13:57] Que bonic, quina història tan bonica! Ana: [13:59] Sí, sí, la veritat... Andreu: [14:01] És que, de fet, han sortit els dos elements que se solen sentir més entre la gent que aprèn el català des de fora: un és la música i l'altre és l'amor. Sílvia: [14:09] Sí, hi ha molta gent que la seva parella és catalana i llavors aprenen el català. Sí, sí. Andreu: [14:13] Carai! Llavors, Ana, pel que has dit, tu quan vas arribar a Barcelona ja tenies una base de català o ja el parlaves, no? Ana: [14:21] Sí, jo crec que ja el parlava, perquè ja portava gairebé tres anys a Mèxic, i no sé si va ser sort, però la veritat és que tenia molts companys a la classe de català molt compromesos, o sigui, érem aquests... nosaltres diem "ñoños", però aquests, ai, no sé com (és) la paraula, molt molt estudiosos, que ens agradava fer recerca, ens agradava exposar a classe... Llavors, ens vam forçar una mica a avançar més ràpid (en) la llengua, llavors el primer any nosaltres ja... A més, que teníem classe tots els dies, o sigui, tots els dies teníem classe de 7 a 9 del matí, i fèiem molta feina de casa, també. Llavors, jo sentia que jo ja tenia un nivell gran, avançat, de català, vaig treure'm el B2, quan vaig arribar a Barcelona, no, al Ramon Llull, a l'Institut Ramon Llull, i jo vaig arribar allà amb un B2. Llavors, jo crec que sí, que ja parlava bé, entenia perfectament tot, potser l'accent era una mica més diferent, perquè portava l'accent dels meus companys, o sigui parlava, fins aquell moment, només havia parlat amb mexicans parlant català, i el professor. Andreu: [15:36] O sigui, perdona, llavors, els teus companys, també, aquests que éreu aplicats, diguem, els companys "ñoños", que dius tu, éreu tots mexicans i parlàveu en català entre vosaltres? Ana: [15:47] Sí. Sí, ens obligàvem a parlar en català entre nosaltres, perquè érem una mica (estranys), perquè també és una llengua que no s'estudia gaire a l'Institut de Llengües, la majoria són d'anglès, de francès, italià... I llavors érem com uns set nois i noies que no teníem (ningú més amb qui parlar), llavors era com un... entre nosaltres parlem en català tot el temps. Llavors, sortíem a fer birres o qualsevol cosa i ens forçàvem a parlar català. Sí, sí, sí. Però amb els nostres accents. Sílvia: [16:16] Però és que això és un goig, eh! Andreu: [16:18] És molt fort! O sigui, no hi havia cap catalanoparlant nadiu entre vosaltres i vosaltres parlàveu en català? Ana: [16:23] I tant! [Uau!] Sí, sí, i ens emprenyàvem si no dèiem bé les coses, i llavors ens sentíem allí corregint-nos entre nosaltres, sense ser catalans ni haver estat a Catalunya. Un parell, però la veritat és que sí. Andreu: [16:35] Que fort! Escolta, un aplaudiment! Molt bé. Sílvia: [16:39] Molt bé! Uau... Fantàstic! Tan de bo tothom que aprengués una llengua ho fes d'aquesta manera, eh, perquè segur segur que vau aprendre molt molt ràpid. Ana: [16:52] Sí, sí, sí. Vèiem pel•lis, molt molts recursos, també, ens van ajudar a avançar. Andreu: [16:57] Ara parlarem d'aquest recursos. Abans, per això, et volia preguntar també si a part de Barcelona, doncs si coneixes altres territoris, altres zones de parla catalana...? Si has estat altres llocs, vaja. Ana: [17:09] De parla catalana, sí, sí, sí. (Bé), jo em considero a mi, i una de les coses que més m'agrada al món són els viatges. Els viatges m'han fet créixer molt i sempre han sigut una part de la meva vida. De fet, aquí a Mèxic (s'acostuma) molt que quan fas 15 anys, no sé si vosaltres sabeu de les festes de 15 anys mexicanes, però són aquestes festes supergrans (en què) la família gasta moltíssims diners per fer unes festes amb tota la família, i es fan amb aquests vestits superflorits i colorats... i no sé, és una tradició que està molt enraila... [Arrelada.] Arrelada, exactament, i justament jo no volia aquesta festa. Jo, des del primer moment, jo els hi vaig als meus pares que... els hi vaig dir que volia anar de viatge. Llavors tenia 14 anys i va ser la primera que vaig sortir del país, i vaig anar a uns països europeus. Principalment, vaig anar a França, a Bèlgica, a Anglaterra i a Itàlia. I llavors vaig tornar amb unes ganes de tornar a Europa i conèixer altres països, i (des que) tenia 14 anys he tractat de fer un viatge almenys una vegada l'any, i ho he mantingut. I de parla catalana, jo crec que he anat a Balears. a Mallorca, he anat al País Valencià, a Andorra, a Perpinyà i... (Bé), vaig fer unes pràctiques als Pirineus, llavors vaig conèixer allí una mica... pobles dels Pirineus entre França i Catalunya, però sí, jo crec que aquests països. Sílvia: [18:57] Uau, fantàstic! Andreu: [18:59] Que guai! Sílvia: [19:00] Has estat gairebé a tot arreu, eh! Ana: [19:03] M'ha (faltat la) Cerdanya. Encara la tinc pendent. Sílvia: [19:08] La pròxima vegada. Ana: [19:10] Sí, la pròxima vegada, sí, sí, sí. Sílvia: [19:12] I com ho fas per practicar el català des de Mèxic? O sigui, només amb el teu xicot, o també fas servir altres recursos? Ana: [19:20] La veritat és que jo crec que (hi) ha hagut un canvi en l'aprenentatge del meu català i també la fluïdesa, que jo crec que ara tinc, des que vaig tornar de Barcelona, perquè evidentment, estar exposada a una comunitat catalanoparlant nativa, llavors, m'ha fet aprendre noves paraules, i vaig avançar molt en el tema d'accentuació, de vocabulari, i vaig fer molts amics. Això m'ha ajudat molt, que vaig fer molts amics al màster i altres àmbits a Barcelona, amb la família del meu xicot, també, i llavors quan vam tornar jo ja portava una llengua com molt més, diguem-ne, avançada, però aquí em va començar a fer falta aquesta pràctica. Llavors, vam fer una regla, amb el Xavi, que a casa es parla català. [Molt bé!] Hem tractat de mantenir-la, a vegades és difícil, però entre nosaltres, a casa i amb el mòbil, si ens truquem pel mòbil o ell està treballant o qualsevol cosa, tractem de parlar en català tot el temps que sigui possible. I òbviament amb amics de Mèxic, que no el parlen, la veritat és que tractem de... normal, castellà, castellà de Mèxic, i ens ha ajudat, aquesta regla, eh, que a casa estiguem practicant el català i a fora, normal, amb la família, el castellà de sempre. Sílvia: [20:49] Una pregunta, Ana. Tu dius que a casa sempre parleu català, però jo he sentit que algunes parelles que decideixen parlar el català, per exemple, a casa, però per a un dels membres de la parella no és la seva llengua materna, quan es barallen, quan es discuteixen... Quan es barallen, quan es discuteixen, o sigui, quan no s'entenen en algun moment, normalment la persona que no té (el català com a llengua materna) passa a la seva llengua materna, que pot ser el castellà o l'anglès o la llengua que sigui. En aquest cas, que espero que no us discutiu gaire sovint, et mantens al català o canvies el castellà? Ana: [21:28] No, canvio. Quan estic emprenyada, sí, sí, sí, sí, quan estic enfadada o quan ens barallem, sí, sí, automàticament em surt la mexicana que soc i dic totes les coses que haig de dir en mexicà, sí, sí, perquè tenim a més un castellà molt particular, i sí, sí. I també quan tinc cap problema de fer comptes, per exemple, o coses de diners, em costa molt fer-les en català, o sigui, passo immediatament al castellà, perquè sí, sí que per a barallar(-me i pels) comptes... Sí, sí, sí. Sempre passo al castellà. Andreu: [22:09] Ana, jo et volia preguntar també per què t'agrada el català, o què t'agrada especialment del català. Ana: [22:14] Okay. És una pregunta difícil, Andreu. Doncs... Jo crec que... Per què m'agrada el català? Ara mateix, perquè no em puc imaginar la meva vida sense el català. Andreu: [22:28] Oooh! Ana: [22:30] He compartit moltes experiències, moltes vivències, molts viatges amb gent, amics catalans, i me'n recordo, (d')aquests viatges, parlant en català o coses que m'han dit que han sigut en català i les tinc com molt estimades, i també perquè jo crec que és una eina meravellosa per conèixer més una cultura. Jo crec que les llengües sempre t'obriran les portes a conèixer més la gent, a entrar en contextos que potser sense parlar-la seria una mica més difícil. Un exemple: jo sempre havia volgut anar a la Patum, a la Patum de Berga. Jo veia els vídeos i deia "Uau, no pot ser, què és això?!" i em feia molta il•lusió, i una vegada em va tocar a classe de català aquí, a Mèxic, exposar sobre què era la Patum i totes aquestes músiques i festes i correfocs i gegants... i em va tocar que el 2014, em sembla, o el 2015, vam anar a la Patum i un amic que viu a Berga ens va dir que si volíem després anar a fer birres a casa seva, i vam començar a conèixer els seus amics, que eren com supercatalans de la zona i no parlava ningú en castellà, no?, i cada vegada que se m'apropaven, com que tractaven de parlar-me en castellà, encara que els costava, eh, perquè estan molt acostumats a parlar català, llavors era com molt curiós, perquè no m'imaginava que a la gent li costés parlar el castellà, i sí, sí (que els costa, perquè no hi estan acostumats). Llavors, la barreja que feien de català i castellà... Jo els deia "No, no, no" i sempre els tractava de respondre en català i se sorprenien molt. Llavors van començar a convidar-me més i de cop començàvem a anar a altres pobles, i jo sento que m'hi vaig integrar molt bé, justament perquè parlava, o sigui, m'ha ajudat molt a parlar i va ser un compartir molt, no?, i també em preguntaven molt, la gent començava a (tenir curiositat) de per què parles català i si realment tens un accent (estrany), però també entens bé... I jo crec que sí, sí, sí, ha sigut com la possibilitat de socialitzar en àmbits que mai m'havia imaginat, no? a un poble petit del Pirineu o amb els amics de Berga o, no sé, no m'imaginava jo, la mexicana, parlant amb gent, i sí, sí, sí que m'emocionava molt. Llavors, sí, ha sigut per mi la porta per la cultura catalana. Sílvia: [25:10] [Uau!] Molt bé, Ana. Doncs, Ana, segur que estàvem totes dues a la Patum, o sigui, jo hi era segur. I tu també, o sigui que perquè no ens coneixíem, perquè si no... Ana: [25:20] Sí??? Doncs potser que entre tanta gent ens hem, en algun moment, creuat, no? Sílvia: [25:26] Segur, segur! Ana: [25:29] [Que bo!] Que guai! Andreu: [25:31] Que bo! Carai, Ana, quines històries més boniques. I llavors, clar, o sigui, dius, ha sigut per tu una eina per introduir-te en la cultura directament, no?, com una porta directa cap a la cultura catalana. La llengua, no?, el català. Llavors, també el volia preguntar: què t'agrada de la cultura catalana? Ana: [25:46] M'agrada molt la música. De fet, el meu treball final de màster va ser de música popular catalana, música tradicional. I m'agraden molt les festes tradicionals, en específic m'agraden els correfocs, i vaig tenir l'oportunitat de fer unes pràctiques al Centre Artesà Tradicionàrius, el CAT, que (bé), vull enviar una salutació a tots els del CAT, que la veritat és que m'han ajudat molt a entendre una mica més aquest món de la cultura popular. I sí, sí, sí, jo crec que és la música, principalment. I per altra banda, el menjar. Oi, sí, sí, sí. Jo estic enamorada de les postres, la veritat. M'encanta la mel i mató. No puc viure sense la mel i mató, i cada vegada que podem anar-hi sempre arribo a casa de la meva sogra i és com, podem comprar mel i mató, sisplau? O ja (en) tenen, ja saben que arribo i (en) tenen ja a la nevera. Això, el fuet, (bé), els embotits, l'espetec... Ai, no, no, no, m'encanta això, de debò. Malauradament només (ho) puc tastar quan hi vaig, però sí, sí, sí, el menjar és una cosa superdeliciosa. Andreu: [27:03] I els calçots, t'agraden? Ana: [27:05] Sí, sí, m'agraden molt! I de fet l'última vegada que vaig anar-hi em vaig emportar un parell de llaunes de salsa romesco aquí, per a casa. Andreu: [27:15] Molt bé. I per últim, també com a mexicana, quina opinió tens dels catalans en general, o si creus que hi ha diferències importants de manera de ser, de manera de fer, entre mexicans a catalans? Ana: [27:28] Jo crec que... que sí. Jo crec que sí. Puc dir que potser són persones que són molt amables, la veritat, però també crec que és una cultura una mica més seva, o sigui, per a ells, no? Una mica més tancada en el sentit que nosaltres, (bé), des de la meva perspectiva, nosaltres a Mèxic som molt de braços oberts amb qualsevol gent, no?, ens encanta... De fet, per això jo crec que som un destí turístic, perquè la gent és molt... càlida, no? I som molt d'interessar-nos molt pels altres, i a vegades som massa invasius, potser invasius, perquè ens encanta com ficar-nos (en) la vida de la gent, perquè som molt molt curiosos, i jo crec que els catalans són una mica més reservats, i això (em) va costar una mica, perquè jo soc molt d'abraçar, de tocar, de ser com... (Doncs) sí, sí, sí, no sé, com molt més, amb una manera corporal diferent de demostrar l'interès, (l'afecte) i així, i sí (que) sentia que hi havia com aquesta, al principi, aquesta barrera de "Aviam, ens acabem de conèixer la setmana passada, per què m'estàs tractant de donar una abraçada", no?, i això em costava, perquè jo soc molt expressiva i això és molt cultural d'aquí, i a poc a poc me'n vaig adonar, que una vegada que tanques aquesta com barrera de "Sí, sí, ens coneixem, però...", comences tu a apropar-te a la gent, la gent et rep amb molta més seguretat i de cop ja estàs en una relació d'amistat o coneixes gent i comences a fer bona, o sigui, parlar, xerrar guai, no?, però al principi jo crec que sí que és una mica més difícil tancar aquesta barrera (del) "no ens coneixem", i també crec que si tu no t'interesses una mica per la cultura i comences a buscar aquestes coses en comú, costa una mica entrar a l'àmbit i a la vida, diguem-ne, catalana. Per mi ha sigut així; per això dic que la llengua m'ha ajudat molt, perquè jo crec que no hauria tingut aquesta rebuda si no hagués sigut perquè he tractat jo de comunicar-me i d'entrar una mica en l'àmbit per interès meu, no? Jo crec que sí (que) és una mica diferent. No dic que sigui dolent ni res, simplement que sí (que) tenim maneres de comunicar-nos... Andreu: [30:00] Diferents. Ana: [30:01] Sí, diferents. Exactament, exactament. Andreu: [30:04] Sí, ja ho diuen, hi ha el tòpic aquest, no?, que diu que els catalans som més de mantenir les distàncies o més reservats... [Jo crec que sí.] L'expressió de la setmana Andreu: [30:15] Bé, Ana, t'hem demanat que pensessis en una expressió o una frase feta que t'agradi especialment i doncs... endavant, pots parlar d'una frase feta que t'agradi i en posarem algun exemple d'ús. Ana: [30:28] Doncs una frase que m'agrada molt, una frase feta és "bufar i fer ampolles". Això vol dir que, (bé), depèn com la utilitzis, però és que no és una cosa fàcil o que és una cosa fàcil, no? [Exacte. Sí.] M'explico: estic estudiant per un examen i alguna persona em diu "Per què estudies?" i jo li respondré "Perquè l'examen no serà bufar i fer ampolles", o sigui, serà un examen difícil, que s'ha d'estudiar per aprovar-lo, no? O, en l'altre sentit, si ja sé fer alguna cosa o ja tinc la mà trencada... (N')he ficat una altra! Per alguna altra cosa, (doncs) dic "Per mi, fer pastissos és bufar i fer ampolles", o sigui, que estic superacostumada a fer-los i no tinc cap problema a cuinar un pastís perfectament, no? Sílvia: [31:20] Exacte, exacte. Tenim un vídeo en el nostre canal de YouTube (en què) parlem sobre les frases fetes, i una d'elles és "bufar i fer ampolles". Per tant, si voleu veure una descripció més gràfica d'aquesta frase, la trobareu al nostre canal de YouTube. Andreu: [31:35] Sí, posarem l'enllaç del vídeo en les notes del programa, també, i jo volia dir, sobre aquesta frase, que un dia vaig llegir que ve de l'ofici vidrier, o sigui, els professionals del vidre, que el treball més simple que feien era fer ampolles, i llavors, bufar i fer ampolles, per a ells, doncs era la cosa més senzilla de fer. Ana: [31:55] Interessant. No ho sabia. Andreu: [31:59] Bé, aquesta seria la frase feta de l'Ana, i "tenir la mà trencada en alguna cosa", que també l'has deixat anar. Què vol dir, "tenir la mà trencada"? Ana: [32:08] És com tenir una superexperiència en fer això, que ja t'has fet un expert en una cosa, no? [Exacte.] Andreu: [32:16] Sí, quan quan una cosa la saps fer molt bé, hi tens la mà trencada. I per tant, o sigui, allò per a tu és bufar i fer ampolles. [Exacte.] Easy Catalan recomana Andreu: [32:32] Em sembla que tens també una recomanació preparada. [Sí.] Oi, Ana? [Sí. Sí, sí, sí.] Ana: [32:37] Sí. Jo us volia recomanar, a totes les persones que ens escolten, que hi ha una sèrie que es diu "Merlí", em sembla que és a TV3, i és una sèrie que m'agrada molt perquè a Mèxic ha tingut molt impacte. De fet, els meus amics que no parlen català han començat a interessar-se pel català perquè, per aquesta sèrie. És una història d'un professor de filosofia que fa classes a un batxillerat i, una mica, jo crec que la gràcia i l'interès d'aquesta sèrie és que (planteja) temes filosòfics i ètics amb una manera d'explicar-los molt divertida i amb una història que té a veure amb tots els personatges. Llavors, us recomano molt la sèrie de "Merlí". Andreu: [33:26] Molt bé. Jo l'he vista i també la recomano. O sigui, és una sèrie molt bona i, vaja, és que ha arribat a tot arreu. Al final, com que està publicada a Netflix, si no m'equivoco, ha arribat a tot el món. Sílvia: [33:39] Sí. I fins i tot ara ja han fet la segona part. Ana: [33:41] De debò? [Sí!] Ah, això no ho sabia! Andreu: [33:44] Sí, exacte, han fet una... un "spin-off", es diu? [Sí.] Doncs sí, sí, en què el protagonista ja no està al batxillerat, sinó que està a la universitat. Ana: [33:53] Oh... (Doncs) la veuré, la veure. Gràcies! Andreu: [33:58] Sí, l'has de veure. Molt bé, i em penso que la Sílvia té una altra recomanació, també. Sílvia: [34:02] Sí, avui portem una recomanació de Mèxic. Hi ha un orfeó català a Mèxic que estan molt presents a Facebook, sobretot, i organitzen cicles de cinema, activitats, classes per a aprendre català, fan concursos literaris, fan un munt de coses, un pilot d'activitats pensades per a tothom que parli català, que vulgui aprendre català, que sigui de Mèxic, però ara, en temps de pandèmia, estan fent totes aquestes activitats "online"; per tant, s'hi pot apuntar qualsevol persona del món. I a més a més, (perquè no hi hagi) complicacions amb el fus horari, quan fan una activitat "online", posen totes les hores, posen l'hora que serà a Europa, l'hora que serà a diferents països. No tots, però uns quants. Per tant, si entreu a l'Orfeó Català de Mèxic, tant al seu web com al Facebook, us assabentareu de totes les activitats i podreu participar-hi. Andreu: [34:59] Això dels fusos horaris, de la informació horària, està molt bé per a persones com jo, que sempre ens fem un embolic. Sílvia: [35:05] Hi ha molta gent. Andreu: [35:06] Fantàstic, Sílvia. Doncs posarem aquesta informació també a les notes del programa perquè hi pugueu donar una ullada, i amb això acabarem l'episodi d'avui. Moltes gràcies, Ana, ens ha encantat sentir la teva història amb el català. La veritat és que és preciosa (l'experiència) que has tingut amb la llengua, com t'ha servit la llengua per a introduir-te en la cultura catalana i conèixer gent i visitar el país i tot això, la veritat és que... Moltes gràcies per compartir la teva història amb nosaltres. Sílvia: [35:35] Moltes gràcies, Ana. [Moltes gràcies a vosaltres!] De veritat, ha sigut molt bonic tenir-te aquí i poder sentir la teva història. [Sí.] Ana: [35:41] Moltes gràcies per l'espai i l'oportunitat i per la feina que feu, que la veritat és que ens inspira a tots a seguir en aquesta idea d'aprendre català. Andreu: [35:52] Molt bé, doncs moltes gràcies, Ana. I seguim en contacte! I bé, per últim volíem recordar que aquest és l'últim episodi en què la transcripció està disponible de manera gratuïta i a partir d'ara només ho estarà per als membres de Patreon. Si us voleu fer membres de Patreon, heu de visitar el web https://www.patreon.com/easycatalan, i allà hi teniu tota la informació. I per últim també volíem anunciar que properament, al mes d'abril, farem un altre directe a YouTube, en què farem un Kahoot, això és com un joc de preguntes. [Sí.] Serà temàtic de llengua i llengües, o sigui, hi haurà preguntes sobre la llengua catalana, però també sobre llengües de tot el món. Us animem a participar-hi i estigueu atents perquè ho anunciarem ben aviat. Sílvia: [36:40] Exacte! Ho publicarem a totes les xarxes socials i també al YouTube. Andreu: [36:44] Exacte. Doncs amb això acabem. Una abraçada, Ana, moltes gràcies i fins aviat! Ana: [36:51] Una abraçada! Fins aviat! Sílvia: [36:52] Que vagi molt bé! [Adeu, que vagi bé!] Andreu: [36:55] Adéu adéu

Bruno de La Cuenca es un músico oriundo de Tuxtepec, Oaxaca pero veracruzano por adopción, y en este capítulo podremos conocer su trabajo en el Son Jarocho y sus distintas mezclas con otros géneros, además de sus composiciones y colaboraciones con otros músicos y agrupaciones.

Les venimos manejando este pedazo de capítulo con ondas sonoras para arrancar vibrando y bailando el 2021. Estuvimos cotorreando, cheleando y compartiendo grandes rolas con Osiel Rodríguez (Guitarrista de Los Aguas Aguas, Director, Productor). Los Aguas Aguas son una Orquesta Fusión Originaria de Xalapa, Veracruz. Reggae, Son Jarocho, Cumbia, Funk, Jazz y demás sonidos para bailar. Una sesión tranquila y tropical. El Lado B tiene alto contenido en Reggae y también es bastante cumbiero. Canciones infalibles para cerrar el mes en fin de semana. Nos tomamos el tiempo y también unas cuantas chelas. Ni Cumbia Ni Bossa, es Shuffle Wey. Instagram: @osiel_rod / @losaguasaguas YouTube: @losaguasaguas —————————————————————— DALE FOLLOW EN: Spotify: @ponshufflewey Instagram: @dan.bojorges / @ponshufflewey Facebook: @ponshufflewey #LosAguasAguas #Siempre #TranquiloYTropical #PonShuffleWey --- Send in a voice message: https://podcasters.spotify.com/pod/show/ponshufflewey/message

EVOLUTION est un podcast sur l’histoire d’un courant ou d’un genre musical. Cette saison 3 est consacrée aux musiques latino-américaines et caribbéennes. Ce 4ème épisode s'intéresse aux musiques nées en Amérique qui sont restées fortement marquées par l'influence espagnole. C'est un voyage au Paraguay, au Venezuela et au Mexique qui vous attend ! Plus d'infos : www.babugartez.com Tracklist :  01. Frankie Knuckles – The Whistle Song (E.K. 12’’ mix) [Virgin, 1991] 02. Ennio Morricone – Ave Maria Guarani [Virgin, 1986] 03. Los 3 Paraguayos – India [Marfer, 1969] 04. José Gregorio Lopez – Catira [Inedit, 2007] 05. Francisco Montoya – Pajarillo de mi Tierra [Discos Cachilapo, 2018] 06. Tlen Huicani – El Cascabel [1988] 07. Vicente Fernandez – Volver, Volver [Columbia, 1967] 08. Paz Flores & Federico Montalvo – La Cucaracha [Bluebird, 1934] 09. La Furia Norteña – El Rey de los Capos [BV Corridos Prohibidos, 2008] 10. Grupo Exterminador – El Dia Que Me Muera [Fonovisa, 2000] 11. Chavela Vargas – La Zandunga [Orfeon, 1977] 12. Chavela Vargas – La Llorona [RCA Victor, 1961 13. Alejandra Robles – San Pedro Hermoso [Fonarte, 2011] (39:18)

Imaginations in peacebuilding and the arts are seen as almost a universal good. This podcast episode adds complexity, exploring how imaginations of a “modern” Mexico led to indigenous persecution and how imaginations of fame and prestige may be destructive to relationship. In contrast, Martha Gonzalez of Grammy-nominated Quetzal, explores liberatory imaginations of community, belonging, and women’s testimonio within the fully embodied, communal practice of Fandango and Son Jarocho. Exploring indigenous relationality, Fandango Fronterizo, and Chicana feminist scholarship, this conversation opens new perspectives of activism.

Las Cafeteras are a band out of East LA that met while doing community organizing. They began playing at the Eastside Cafe, where they discovered Son Jarocho, traditional Afro-Mexican music from Veracruz. They quickly began to adapt the music to their realities fusing it with hip hop, rock, ska, and spoken word. They are known for their politically charged lyrics, speaking out against injustices within the immigrant community and their experiences as chicanos in East LA. On today’s “How I Made It”, we sat down with members of the group to discuss how they got started, and their work to tell and preserve brown stories.

On this episode, Rosie interviews her friend Nathalie, of the Son Jarocho band named Son Sin Fronteras. She talks about her band, the music, and the larger movement they are apart of. They also discuss immigration, deportations, stolen land, imagining a better future, and much more. --- Support this podcast: https://anchor.fm/rethinkingwithrosie/support

Augusto Monterroso y Son del Hato de la famiilia Utrera engalanan con su arte el episodio de estas bolas. Además Alejandro Gonzalez nos trae otra Historia de Migrantes, acompañando con su colaboración al Periquetecuento de Jorge Orendain. Un episodio lleno de miradas y literatura y deseos de feliz cumpleaños. Préstele sus oidos tantito a Producciones Gárgaras y disfrute un rato de solaz y entretenimiento boludo.

Parte de la venta de “Un canto por México” será destinado a la reconstrucción del Centro de Documentación del Son Jarocho.

RADIO NEPANTLA: Este episodio cuenta la historia de Xilomen Herrera. Ella y su familia son parte de Conjunto Hueyapan, una grupo de son jarocho mexicano fundado en 1973 por Fermín Herrera, el padre de Xilomen. Producción y edición: Beverly Valenzuela-Herrera y Ashley Flores-Preciado. Si quieres leer la transcripción de este episodio, visita: elnuevosol.net/2020/05/xilomen-herrera/ --- Send in a voice message: https://anchor.fm/elnuevosol/message

The Mexican folk music of Veracruz is a pathway not just to her own cultural and familial roots, Natalia Lafourcade says, but also offers a balm for these times.

La cantautora mexicana Natalia Lafourcade regresa a Zona Pop CNN para hablarnos de su más reciente producción discográfica “Un canto por México Vol. 1”, un disco benéfico con el que recolecta fondos para la reconstrucción del Centro de Documentación del Son Jarocho en Veracruz, destruido por el terremoto de 2017 en México. Lafourcade también recuerda la primera vez que se subió a un escenario de niña y la canción que interpretó, y habla sobre “Mi religión”, la canción de amor que le compuso a la música. Support the show.

Ryan and episode co-host Franca Muller-Paz (Conjunto Bruja) sit down virtually with Hector Flores from Los Angeles-based Son Jarocho fusion band Las Cafeteras to chat music, culture and both guests' work on the Bernie Sanders campaign.

Son Jarocho! Influenciado directamente de la música Barroca española; también, de la música tradicional africana e indígena del caribe de la época Colonial. En este episodio hablamos de fandangos, su historia, los instrumentos que tradicionalmente se tocan en el son Jarochito, y más. Un estilo musical de México, principalmente extendido por el estado de Veracruz. Invitada del corte musical: Frida Canti.

LRC 01-28-20 SURJ, PR Update, SF Son Jarocho Fest by Cronicas de la Raza

Ethereal pop music sung in Cornish, Son Jarocho music with an East L.A twist, and the singer and guitarist from Icelandic post-rock band Sigur Rós.

En el episodio de esta semana, Armando, Edith y Yukari recuerdan como vivían la tradición de las tradiciones veracruzanas, La Rama, como era salir a cantar por las calles y cómo le hacían para conseguir más dinero: yendo a cantarle a los borrachos de las cantinas. También platican sobre las posadas y las fiestas navideñas a las que iban primero con la familia y luego con los amigos, siempre con el Son Jarocho de fondo, los villancicos y otros talentos.

Play is a rich site for cultivating creativity, empathy, voice, and finding out who we are. Sonia De Los Santos is an award-winning Children's music artist who models the essence of play, creativity, joy, and voice through her music. In this episode, we explore her music, listening to sounds of Cumbia and Son Jarocho, while simultaneously exploring her lyrics and empowering outreach to children. If play is the heart-space of creativity, imagination, and empathy, then musical play is the work of musical peacebuilding.

Mon. 8/19 7p: This episode will introduce us to the music & educational collective called Las Brujas Jaraneras. This group practices and performs "Son Jarocho" music that is traditional to Veracruz, Mexico. The music collective talks about their educational philosophy and community outreach efforts. Members of Las Brujas Jaraneras in the show: Natalia Toscano Geese Fly Moi Santos Isaiah Romo Host: Froilan Orozco Producer: Rafael Martinez

Temp (II) Este es el segundo programa, con referencia a tumbas, lápidas y cementerios. Oiremos historias reales vividas en primera persona. Por ejemplo, Jorge León, quien descansó sentado en una… y le ocurrió algo que jamás olvidará. Desde Honduras, Gerson Meza, director y presentador del programa Cuentos y Leyendas de Terror nos ha dejado una entrevista que hizo a Jesús, un enterrador, o panteonero, como dicen en su tierra. Titulado en su canal, Dicen que los muertos salen en el panteón del pueblo. Desde la Cripta de Ángel, dramatizaré la segunda parte de su relato. El encuentro con el espíritu de un niño, hará que la historia de un giro sobrecogedor. Campo Santo, Necrópolis o Cementerio. Viajaremos por la historia, por países, conoceremos costumbres atávicas, algunas tan extrañas como pintorescas. África, Europa, América, Asia o Australia, no importa el continente… todos tienen cultos ancestrales y mágicos. Los cementerios se llevaban a las afueras de la ciudad, para evitar infecciones y sobre todo, porque no querían saber nada de muerte, menos aún de apariciones fantasmales. En la Edad Media, lo hacían lejos, muy lejos de las Iglesias y Catedrales. Santos o mártires, todos lejos. Pero ocurrió en Arrás, Francia un milagro que cambió la historia. Desde entonces, en Santiago de Compostela, donde se encontraron los supuestos huesos del Apóstol, hoy se ha convertido en una capital, visitada por miles y miles de peregrinos. En Transilvania, norte de Rumania, se encuentra, El Cementerio Alegre de Sapanta. Viajaremos a, Cementerio de Highgate, Londres, de estilo gótico, se dice que los fantasmas y vampiros, pasean en la noche. Entre sus enterrados se encuentran, Malcolm MacLaren, manager del grupo punk, Sex Pistols, George Michael el famoso cantante, Douglas Adams, Actor o Karl Marx, filósofo y economista. También veremos el cementerio de las prostitutas. Cross Bones o Huesos Cruzados. Volveremos a Père-Lachaise, París, Francia. Hablamos de Jim Morrison, Viktor Nois, Oscar Wilde, María Callas, Moliere, Frédéric Chopin, Edith Piaf, quien a pesar de su odio, cantaba para los nazis. La tumba de Abelardo y Heloise, Historia, que conmovió a Josefina, esposa de Napoleón. En México, sobre todo 1 y 2 de Noviembre, se veneran a sus antepasados de forma especial. En este país, está el de Xcaret. En Estados Unidos, El Cementerio de Stull… el llamado, La Entrada al Infierno, en Kansas, EEUU. Dicen que esa puerta se abre, en Halloween, cuando los muertos visitan a los vivos, y en Equinoccio de Primavera. Brujas, Ahorcados, Demonios, Sectas… de todo se cuenta, en el Pueblo del Gran Secreto. AGRADECIMIENTOS: - Geson Meza, del Programa, Cuentos y Leyendas de Terror - Ángel. Visítalo en YouTube. La Cripta de Ángel - Jorge León HAZTE MECENAS. A día de hoy, aunque no lo creas, me cuesta el dinero LLDLL. Me gustaría invertir más tiempo en este Podcast. Me gustaría que creciéramos…dedicarle todo mi tiempo… Me gustaría tener mejor equipo de sonido y poder yo donar a las páginas que me dejan la música y los bancos de sonido. Muchos me habláis de Contratos de Radio, pero la realidad es otra…ellos están en otra cosa o simplemente ni me conocen. Una cuota mensual al mes, la que puedas y obtendrás ventajas. Recuerda, que lo primero que hacen para el olvido…siempre fue quemar libros… No dejes que la Cultura Muera… No dejes que nuestra Biblioteca Arda. CONTACTA: MAIL- llamadadelaluna@gmail.com TWITTER- @llamadadelaluna FACEBOOK- La Llamada De La Luna MUSICA POR ORDEN DE APARICION: ARUM, WOODEN LEGS, CHANT GREGORIEN, LELITA LARIOARA, IVAN TREGUB, AKASHIC RECORDS, CHOPIN, EDITH PIAF, ASTERIA, SON JAROCHO, LOBO LOCO, LILA DOWNS, JASON SHAW, LASLOW1988, RAFAEL KRUX, EX ANIMO, GHOST B.C, MAGO DE OZ

Y yo estuve enrachado con los podcast durante estas vacaciones de invierno 2018!! Tocamos música de SonTrack, Ryszard Ziwi, Mono Blanco de nuevo (escuchen por qué) y echamos mucho rollo. Lo siento pero hacía mucho que no grabábamos un podcast y ya hacía falta! Espero que lo disfruten y no olviden comentar y unirse al grupo Facebook "Noticiero de Son Jarocho"! César Castro JAROCHELO

Hear @Martha Gonzalez from Entre Mujeres, Majo Montijo direct from PR y mucha musica

Hear from: Musican Lupita Ye from Mexico who plays cumbia y mas! Ingrid Encalada a month from Denver who was in a sanctuary church for six months and was able to receive a temporary stay. Maria de la Rosa on Son Jarocho and a beautiful event at La PeNa!

Latina Theory Episode 10 Playlist "African Twist" - Eddie Palmieri "Mala Suerte Con El 13" - Calle 13 y La Mala Rodriguez "La Bamba" - Son Jarocho "Who Be Lovin' Me" - Santigold featuring I LOVE MAKONNEN "Resurreccion"- Actitud Maria Marta El Tiburon- Proyecto Uno Hasta Siempre Comandante -Malamanya #SinVerguenza #CTUL #Guerreras

Las Cafeteras create a vibrant musical fusion with a unique East LA sound and a community-focused activist message. Their Afro-Mexican rhythms, diverse instruments & inspiring lyrics about love & the fight for justice is infectious.  They remix  traditional Son Jarocho sounds with Afro-Caribbeanmarimbol and cajón beats, poetry in English and Spanglish, and instruments like jarana,requinto, a donkey jawbone and the Tarima. Just back from their most recent tour, they join Music FridayLive! this Friday just before their big homecoming show at the famous El Rey Theater is Los Angeles. We are delighted to talk with them on Music Friday Live. Jill Jack is a consummate force on stage, powering through country, rock,  folk and blues, leading the band and making friends with the audience.  There is nothing like a Jill Jack’s performance – you get all of her – her, high range voice, her high-octane music, her blinding smile and lots of conversation.  She has played with Bob Seger,  Emmylou Harris, Chris Issak, Loretta Lynn and many other greats.  She is playing the West Coast this week, headlining a show in Los Angeles at the famous Molly Malone's.   And she is active in her Detgroit community and even in Haiti making lives bvetter.Jill Jacks is on tour, on point and on fire, and we so happy she will be on Music FridayLive! 

LAS CAFETERAS combines the vibrant energy of Son Jarocho music with an edgy LA-alternative sound & political message. Their pounding Afro-Mexican rhythms, stomping zapateado dancing, & uplifting lyrics tell stories of everyday people searching for love & fighting for justice in the concrete jungle. This alt-son group re-mixes traditional sounds, adding Afro-Carribean marimbol, Native American drum & flute, cajon, hip hop, English & Spanglish to Jarocho instruments like jarana & requinto guitars, donkey jaw-bone, & the tarima (stomp box). FULLSET are quickly becoming one of the most well known bands in the Irish music scene today. In October 2011 they were honored by being announced as the winners of the RT�/RAAP Breakthrough Annual Music Bursary Award. As well as this, in 2012 FullSet were honoured to receive "Best New Group Award" from well respected Irish American News as well as "Best Newcomer" in Bill Margeson's Live Ireland Awards. All accomplished young musicians in their own right, FullSet create a stunning and unique sound that is full of energy and innovation, whilst all the time remaining true to their traditional roots. The band's latest is 'Notes After Dark'.

The LA/NYC-based rock band OWL - Chris Wyse (vocals/bass), Jason Achilles Mezilis (guitar), Dan Dinsmore (drums) - releases its third album, Things You Can’t See this week on Overit Records. The melodic hard rock band built around former Cult bass and electric stand-up bass player Wyse is now on tour and packing clubs from New York’ BB King’s Blues Club To Hollywood’s legendary Whiskey A Go Go. Wyse and Mezilis join us and brings the new EP to preview on Music FridayLive! Las Cafeteras' vibrant musical fusion with a unique East LA sound and a community  sings with a focused political message. Their Afro-Mexican rhythms, zapateado & inspiring lyrics love & the fight for justice, remixing  traditional Son Jarocho sounds with Afro-Caribbean marimbol and cajón, poetry in English and Spanglish, and instruments like jarana, requinto, a donkey jawbone and the Tarima. Currently on break from their most recent tour, they join Music FridayLive! This Friday.

Sep. 11, 2014. The Alliance for California Traditional Arts curates a presentation of some of the key master artists and their apprentices from Northern and Southern California who are deeply integrated into the transnational cultural phenomenon of son Jarocho. During the 1970s this folk musical style from southern Veracruz, Mexico, underwent a revitalization. The central traditional social gathering, the fandango, was reinvigorated, widely popularizing the complex of music, song, dance and poetry that are all part of this tradition. The revitalization ultimately spread beyond the region, becoming a popular manner for Mexican communities to gather. In the early 1990s, fandangos began spreading to Northern California and, by 2000, people throughout California were learning to play instruments, create verses and learn dances in order to participate in the fandango gatherings. For transcript, captions, and more information, visit http://www.loc.gov/today/cyberlc/feature_wdesc.php?rec=6561

-0:00: Intro-1:30: Slim Moon talks about his career transition from punk rock godfather to Unitarian minister.-9:15: Horse Feathers break out with an energetic new record.-20:45: Ursula Le Guin tears into the publishing industry at the National Book Awards-24:45: Margaret Atwood reflects on writing women in fiction after second wave feminism.-35:30: Las Cafeteras conducts a clinic at Portland State fusing politics with Son Jarocho sounds.-40:05: David Ackerman gets on the bad side of Charles Mingus...then back on his good side again.-47:40: The Oregon Jewish Museum exhibits Shirley Gittelsohn's paintings in a celebration of her life’s work.

Berkeley drafts cell phone health warnings, local author recalls his childhood in pre-war Afghanistan, electrifying the Son Jarocho, and local musician Lyrics Born.

Here incredible live Son Jarocho and get introduced to new artists as DJ and musicologist Juan Data walks us through some new summer tracks.

After their guest cancelled, the Fleamarketeers decided to go get some tacos and beers before recording their 37th (in a row?) show. DJ Juan Data and Pedrogas reunite with Eva who was missing on their previous episode and use the opportunity to catch up about the latest news in the Latin Alternative music scene and reflect over the evolution of this joke that's gone to far called a podcast. Also discussed in this episode: Outside Lands festival turning its back on the Latino audience, Anthony Weiner and the paradigm shift in web-cam flashing acceptance, people having babies, the Son Jarocho festival of SF and plenty more randomness, as usual.

Grupo Xoxocapaa y Román Güemes presentan con guitarras, jaranas y violín, la canción popular huasteca: Xochipitzahuak.

Canción El Toro Zacamandú, del Grupo musical de son jarocho Yacatecuhtli

Canción Las Poblanas, del Grupo musical de son jarocho Yacatecuhtli

Canción Pájaro, del Grupo musical de son jarocho Yacatecuhtli

Canción El Cascabel, del Grupo musical de son jarocho Yacatecuhtli

Grupo musical de son jarocho Yacatecuhtli; contiene entrevistas; entre sus instrumentos se destaca la quijada de burro

La música de Veracruz, el son jarocho y sus inicios; instrumentos musicales. La influencia directa de Veracruz en Estados Unidos, en películas y sus nuevas versiones. La migración y la provincia de dónde van las personas. El reto de la migración, sus causas y el petróleo.