Podcasts about collserola

Urban farming is the practice of growing food in cities instead of in rural areas. In this week's episode of Filling the Sink we investigate the legislation surrounding urban food production and find out how community gardening projects are benefitting residents in unexpected ways. Reporter Gigi Giulia visits two of the leading urban farms in Barcelona, ‘The Rooftop Garden' and ‘L'Hort del Mercat,' to understand how these initiatives work and meet some of the people involved. Ferran Urgell, from the Municipal Institute for People with Disabilities in Barcelona, explains the benefits that urban gardening can bring to city dwellers and particularly those suffering from intellectual disabilities and mental health issues. And Robert Strauss, an American living in Barcelona, takes us on a tour of his own thriving rooftop garden, which creatively uses all available space.  Leaving the city behind, we head to ‘La Rural de Collserola,' a cooperative located just outside Barcelona in the Collserola natural park, dedicated to sustainable agriculture, to discover the differences between rural and urban farming and how these two practices can complement each other. Finally, host Beth Cohen examines the environmental impact of urban agriculture and questions the contamination risks involved. This week our Catalan phrase is “Qui té un hort, té un tresor,” which translates as “He who has a garden, has a treasure.” It is a positive expression for those who appreciate gardening and all the rewards it can bring.

Una de les principals l

El Parc Natural de Collserola compta amb una biodiversitat extraordin

Fluent Fiction - Catalan: Snowy Adventures: Lessons in Trust at Parc de Collserola Find the full episode transcript, vocabulary words, and more:fluentfiction.com/ca/episode/2025-01-16-23-34-02-ca Story Transcript:Ca: Escama l'hivern en un matí tranquil al Parc de Collserola, i el bosc és un llenç blanc sota un cel gris.En: Winter scales over a calm morning at the Parc de Collserola, and the forest is a white canvas under a gray sky.Ca: Les passes de Núria, Pau i Laia ressonen suament mentre s'endinsen entre els arbres alts, esquitllant-se sobre la neu fresca.En: The footsteps of Núria, Pau, and Laia softly echo as they delve among the tall trees, skirting over the fresh snow.Ca: Són estudiants de biologia, a la recerca dels elements perfectes per al seu projecte científic.En: They are biology students, in search of the perfect elements for their scientific project.Ca: Núria camina davant, decidida, amb el seu mapa en mà.En: Núria walks ahead, determined, with her map in hand.Ca: És la líder del grup, i desitja més que res que el seu projecte destaqui a la fira de ciència.En: She is the leader of the group, and she wishes more than anything for their project to stand out at the science fair.Ca: Al seu costat, Pau observa el seu voltant, callat però amatent a cada detall.En: Next to her, Pau observes his surroundings, quiet but attentive to every detail.Ca: Darrere d'ells, Laia, amb la cara a sota del gorro de llana, mira amb curiositat el nou entorn.En: Behind them, Laia, her face beneath her wool hat, curiously looks at the new environment.Ca: Tot i el fred, hi ha una mena de pau al seu voltant.En: Despite the cold, there is a certain peace around them.Ca: Els arbres despullats s'alcen com guàrdies silenciosos, mentre les rames resplendeixen amb un fi mantell de gel.En: The bare trees stand like silent guards, while the branches sparkle with a thin veil of ice.Ca: Tot d'una, comença a caure neu més espessa.En: All of a sudden, thicker snow begins to fall.Ca: Les petjades desapareixen ràpidament i el paisatge es converteix en un laberint blanc.En: The footprints quickly disappear, and the landscape becomes a white labyrinth.Ca: Núria s'atura i es gira cap als seus amics.En: Núria stops and turns to her friends.Ca: "Hem de decidir", diu ella amb preocupació.En: "We have to decide," she says with concern.Ca: "Si continuem més enllà, podem trobar mostres increïbles.En: "If we continue further, we might find incredible samples.Ca: Però la nevada pot empitjorar i podríem perdre'ns."En: But the snowfall could worsen, and we could get lost."Ca: Pau mira al voltant, nerviós.En: Pau looks around, nervous.Ca: Sap que el bosc pot ser enganyós.En: He knows the forest can be deceptive.Ca: Però veu la determinació als ulls de Núria.En: But he sees the determination in Núria's eyes.Ca: "Potser podríem tornar una mica", suggereix cautelosament.En: "Maybe we could head back a little," he suggests cautiously.Ca: Però és aleshores quan Laia, que no sol intervenir, aixeca la veu.En: But it's then that Laia, who rarely speaks up, raises her voice.Ca: "Podem fer-ho", diu amb fermesa.En: "We can do it," she says firmly.Ca: "Sé que això és complicat, però si treballem junts, podem trobar una sortida."En: "I know this is complicated, but if we work together, we can find a way out."Ca: Hi ha una confiança tranquil·la en les seves paraules que fa que Núria i Pau li prestin atenció.En: There is a calm confidence in her words that makes Núria and Pau pay attention to her.Ca: Es posen d'acord per seguir endavant, però amb més precaució.En: They agree to move forward, but with more caution.Ca: Les seves botes s'enfonsen profundament a la neu, i el vent fred els glaça les galtes.En: Their boots sink deeply into the snow, and the cold wind freezes their cheeks.Ca: Quan arriben a un clar, són rebuts per un espectacle de bellesa.En: When they reach a clearing, they are greeted by a spectacle of beauty.Ca: Un oceà blanc s'obre sota el cel, ple de possibilitats, però també d'incerteses.En: A white ocean opens under the sky, full of possibilities but also uncertainties.Ca: Durant uns instants, es perden en l'admiració, però el fred els recorda la seva lluita.En: For a few moments, they get lost in admiration, but the cold reminds them of their struggle.Ca: Ara el desafiament és tornar de forma segura.En: Now the challenge is to return safely.Ca: El cel s'encapota més i la neu comença a cobrir massa el camí.En: The sky becomes overcast, and the snow begins to cover the path too much.Ca: És llavors que Pau, amb els seus instints afinats, comença a reconèixer alguns senyals.En: That's when Pau, with his sharpened instincts, begins to recognize some signs.Ca: Petites pistes a la matèria forestal els guien.En: Small hints in the forest matter guide them.Ca: Laia, per la seva part, utilitza el seu sentit de l'orientació i reconeix petites referències que la seva ciutat natal, sempre tan propera al Parc de Collserola, li ha donat.En: Laia, for her part, uses her sense of direction and recognizes small references that her hometown, always so close to the Parc de Collserola, has given her.Ca: Mentre treballen junts, Núria ho veu clar.En: As they work together, Núria sees it clearly.Ca: La força de l'equip està en la combinació de les seves habilitats.En: The strength of the team lies in the combination of their skills.Ca: No es tracta només del lideratge, sinó d'escoltar i aprofitar les contribucions dels altres.En: It's not just about leadership, but about listening and leveraging others' contributions.Ca: Troben el camí de tornada, animats i amb una sensació de triomf.En: They find their way back, encouraged and with a sense of triumph.Ca: Arriben al punt de partida amb les dades que necessiten, i sobre les seves espatlles, el pes del treball ben fet.En: They arrive at the starting point with the data they need, and on their shoulders, the weight of a job well done.Ca: Han après més que biologia; han après a confiar.En: They have learned more than biology; they have learned to trust.Ca: L'hivern de Collserola els ha posat a prova, però ara, saben que junts poden enfrontar qualsevol adversitat.En: The winter of Collserola has tested them, but now, they know that together they can face any adversity. Vocabulary Words:the canvas: el llençthe leader: la líderattentive: amatentthe surroundings: el voltantbare: despullatsthe branches: les ramesthe veil: el mantellthe samples: les mostresdeceptive: enganyóswith determination: amb fermesathe clearing: el clarthe spectacle: l'espectaclethe sea: l'oceàthe uncertainties: les incertesesto struggle: lluitarto overcast: encapotar-sethe instincts: els instintsthe signs: els senyalsto guide: guiarthe references: les referènciesthe hometown: la ciutat natalto leverage: aprofitarthe contributions: les contribucionsthe triumph: el triomfthe data: les dadesthe shoulders: les espatllesthe adversity: l'adversitatto test: posar a provasharpened: afinatsbeneath: a sota

Collserola Pagesa aplega des de 2018 disset pagesos i masies de la serra. Entre les seves activitats destaca la gesti

Hoy tenemos como invitada a Laura Heredia. La conocí poco antes de lanzar el podcast, a través de un clinic con Mario Soriano que se llevó a cabo en el Paddock Activo Collserola, del cual es cofundadora. Un lugar donde los caballos disfrutan de un entorno privilegiado, con la libertad de moverse dentro de manadas equilibradas y con heno a voluntad.Este proyecto marcó el comienzo del camino de Laura, quien descubrió una nueva vocación en el movimiento, tanto del caballo como del jinete. Este interés creciente la llevó a formarse en varias técnicas dedicadas a la biomecánica ecuestre, convirtiéndose en entrenadora de 3 estrellas certificada por el método Train Your Seat.En esta conversación, nos cuenta su recorrido y cómo hoy ayuda a los binomios caballo-jinete a moverse juntos para disfrutar de una equitación más armoniosa.Así que subid el volumen y poneos cómodos para escuchar esta nueva entrevista apasionante.*****Para saber más : Instagram : https://www.instagram.com/lauraheredia_riderbiomechanics/https://www.instagram.com/paddockactivocollserola/Web : https://www.paddockactivocollserola.com/Biblioteca y recursos : Postura y Rendimiento - Gillian HigginsTodos los libros del podcast aquí : https://amzn.to/49MOno4 ***** Únete a la primera red de profesionales del sector ecuestre : https://themodernrider.systeme.io/proecuestretmrPróximo taller para profesionales ecuestres "Crear una Oferta Ecuestre Rentable" - Aprende a diseñar, optimizar y vender tus servicios ecuestres de manera efectiva para garantizar la rentabilidad de tu negocio : https://themodernrider.systeme.io/ofertaecuestre  ***** Sigue a The Modern Rider :https://www.instagram.com/the_modern_rider/https://www.facebook.com/The-Modern-Rider-Podcast-172209469997478 https://www.themodernrider.com/ Inscíbete a la nueva Newsletter especial de The Modern Rider : https://themodernrider.substack.comRecibe las comunicaciones del podcast : https://themodernrider.systeme.io/newsletterContacto : hola@themodernrider.com

Episodio completo disponible el próximo domingo 29 de septiembre...Support the show

The Catalan capital on the Mediterranean coast has always been a city that attracts immigration, whether people come in search of a better job, a better life, or just an adventure. Barcelona inhabitants - old and new -  are also known as people who are always ready to fight for their rights. The latest movie, ‘El 47', tells one of these stories. Set in the late 1970s in the marginalized neighborhood of Torre Baró, on the side of the Collserola mountain range that surrounds the Catalan capital, it centers around Manolo Vital, an immigrant from the southern Spanish region of Extremadura, who came to Barcelona in the 1950s to escape Francoist repression. He and many others bought small plots of land on the outskirts of the city and began building their homes and the neighborhood from the ground up, with little support from local Barcelona authorities. As a result, the residents lacked basic services such as electricity, running water, paved roads, schools, and buses. But one day, Manolo Vital took matters into his own hands. Emma Monrós Rosell joins Lea Beliaeva Bander to talk about the story behind the movie. We also catch up with Marcel Barrena, the director of ‘El 47', as well as leading actors Eduard Fernández, Zoe Bonafonte, and Carlos Cuevas. We also visit Torre Baró and hear from José Antonio Martínez and José Antonio Romero, who explain some of the current challenges facing the neighborhood. The Catalan phrase of the week is “fer més voltes que un rellotge,” similar to the English “to work around the clock”. Get in touch with the podcast team: fillingthesink@acn.cat. 

La m

Si cerquem per internet la masia de Can Borrell la majoria d'entrades que trobarem fan refer

L'escultor Pep Cod

Parlar de salut mental de vegades fa por, és un món estigmatitzat malgrat els esforços socials i institucionals per trencar les barreres que s'hi generen. La Fermina Recio Torija ho sap molt bé, fa anys que s'hi dedica a acompanyar i donar suport a persones malaltes i ho explica amb una mirada càlida, on destaca que s'han acabat les "tuteles" i es respecta l'autonomia i criteri dels pacients. A l'entrevista hem conegut la seva feina a la Fundació Nou Camí, i també altres facetes de la seva vida, com el seu amor per la cuina i per la música i els records d'infantesa a la desapareguda colònia obrera de Santa Creu d'Olèrdola, al mig del parc natural de Collserola. A la secció #donesambhistòria hem recuperat la biografia de Hildegard von Bingen, monja benedictina, abadessa, mística, compositora, escriptora, científica i naturalista alemanya. I sobretot la primera dona de qui es coneix una partitura musical escrita. Per tancar el programa, als #momentsregalats, ens ha recomanat el llibre "Como agua para el chocolate" de Laura Esquivel. Ahh! i us encoratjo a escoltar el programa de Fermina "Quan comença la nit" a Ràdio Molins de Rei (busca'l a la web), amb recomanacions i descobertes musicals on les dones són protagonistes. Més informació a @quancomencalanit Amb Bego Floria podcast recorded with enacast.com

L'arbre m

El asiento es la única ayuda en equitación que no se pude hacer desparecer puesto que si montamos vamos encima del caballo. Pero si hay formas y formas de transmitir ese peso y de comunicarnos con él. En este episodio hablamos con Laura Heredia, ella es Seat Trainer en Collserola donde imparte con regularidad cursos y da clases tanto presenciales como online. La técnica de un buen asiento se puede aprender con imágenes mentales y ejercicios de respiración. Esto puede suponer un auténtico game changer para la relación del binomio. Siempre que la montura ajuste correctamente tanto al caballo como al jinete / amazona. Al final, la ayuda del asiento debería ser la primera a activar cuando queremos pedirle algo al caballo. Si quieres saber más sobre Laura y su trabajo pásate por https://www.paddockactivocollserola.com o por su cuenta de instagram @lauraheredia_riderbiomechanics Y si te gusta lo que hago aquí no dejes de pasarte por @felices_caballos en Instagram y para más información adicional, datos y hechos para coleccionar y divertidos test interactivos que ponen a prueba tus conocimientos. Cada semana inicio en esta plataforma una temática relacionada con el episodio semanal del Podcast Felices Caballos.

La manca d'incivisme al Parc Natural de Collserola, denunciada recentment pels mateixos pagesos de la zona, ha centrat la 'Tert

El Parc Natural de Collserola rep m

Onzena emissió de la dotzena temporada de Per determinar inaugurada per la veu del Quim Morales de l'Ultima Hora de Catalunya Ràdio. Hem conegut de ben aprop a la Roser Capdevila, l'il·lustradora i creadora de les tres bessones que durant anys han acompanyat a molts infants tant en llibre com a TV3. Hem parlat de la seva trajectòria, que va significar creixer de les seves il·lustracions i el pas a la tele. La seva amiga i il·lustradora Pilarin Bayes li ha deixat una pregunta. A la pregunta de convidat a convidat el Tomàs Molina li deixa una pregunta. El Damià Gibernet ens ha parlat dels cabirols que s'estan trobant a Collserola cada vegada més. I a la secció "El Racó del Rodautor" ens acompanya la cantautora Laura Lázaro amb el seu projecte musical per parlar de la seva bona música. I com no, per acabar el programa el Joan Camps porta el seu "Punt i final".

El ve

Els ianomamis de l'Amaz

La última vez que hablamos con la gente de CSRC (Collserola Sport Respecte Ciclisme) la situación en Collserola, cerca de Barcelona, era preocupante. Lo cierto es que no podemos decir que la cosas hayan mejorado. Rafael Martínez, nos cuenta como han ido evolucionando los acontecimientos. Por un lado, uno de los ayuntamientos implicados, Sant Cugat, ya ha comenzado a sancionar a los ciclistas de montaña. Los demás ayuntamientos de la zona ya están desarrollando las normativas necesarias para hacerlo. Por otro lado, el colectivo cilclista, representado por CSRC no se rinde y ha iniciado un contencioso administrativo contra el PEPnat (Plan Especial de Protección del Medio Natural). Sin duda, lo que ocurre allí es importante no solo por como afecta a los ciclistas catalanes y, sobre todo, a los que montan por la zona de Barcelona. Es importante para todos los “bikers” españoles porque si algo hemos aprendido es que muchas administraciones públicas son proclives a la imitación cuando las prohibiciones prosperan con cierto éxito. Pero en nuestra entrevista a Rafael Martínez, no solo hablamos de lo que está pasando sino también en las razones que están detrás de todo el procedimiento. Estamos seguros de muchas de ellas os sorprenderán. ¿Quieres saber más sobre Héroes del Sendero? Tienes toda la información aquí: https://www.mtbpro.es/heroesdelsendero

Sisena emissió de la onzena temporada de Per determinar, del dilluns 27 de Març del 2023. El Marc que ens porta sempre un concurs dedicat al convidat on avui parlem de Barcelona a "El Concurs del Marc". Després entrevistem a l'activista veïnal i infermera Custodia Moreno amb la que parlem de passat, present i futur de Barcelona, la seva trajectòria veïnal i la seva aportació a la ciutat. Vivim un momentàs amb el nostre Trias. El Xavier Trias fa una pregunta a "La pregunta de convidat a convidat". I a la música d'autor ens acompanyen el Gonzalo i el Sergio com a representants el grup de folk pop salmantí The Son of Wood per parlar de la seva bona música. No falta el Damià parlant de la natura i advertint directament desde casa seva al mig de Collserola de l'alt risc d'incendi d'enguany per l'alta sequera. I com no, per acabar el programa el Joan Camps porta el seu "Punt i final".

Una fonda feta a Can Calopa de Dalt, una masia de Collserola amb una vinya i un projecte cooperatiu d'inclusi

Des de l'any 2014 La Rural conrea, ven i distribueix hortalisses i fruita ecològica a Collserola, a tocar de Barcelona. Des de l'any 2019, ho explicàvem en aquest reportatge treballen a Can Ferriol després de guanyar un concurs públic. Aquesta masia es convertirà en l'epicentre de la Rural per desenvolupar activitats i també habitatge pels socis d'aquesta cooperativa agrícola. En aquest programa, el director d'Arrels, Josep Sucarrats, entrevista un dels responsables de La Rural, Alfred Marc, que explica com també, des del 2019, han creat una associació de pagesos de Collserola. Precisament sobre alimentació sostenible i productes de proximitat i qualitat és la secció de la periodista Eva Clausó. Amb el suport del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, explica alguns dels productes més emblemàtics d'aquest territori que van ser protagonistes de la última edició del Barcelona Gastronòmic Fòrum. La tercera temporada d'Ona Pagesa és possible gràcies al suport del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Catalonia has a pig problem. Numbers of Sus scrofa, the Eurasian wild pig, have shot up in recent years and so too has the potential for conflict with humans. Cristina Tomàs White and Guifré Jordan join Lorcan Doherty to discuss the causes, effects, and possible solutions to the spiraling wild boar population. With Anna Sanitjas, head of Forest Ecosystems and Environmental Management at the Catalan government, Jaume Badia, biology PhD researcher at the University of Barcelona, and Ramon Comes, from the Unió de Pagesos farmers union. Plus, we go searching for boar in the Collserola mountains and get the thoughts of residents there. This week's Catalan phrase is 'fer més mal que un porc solt' - to do more damage than a pig on the loose.  

Hoy sentenciamos a través de los libros. El escritor y periodista José Francisco Rodil nos presenta su nueva publicación, "Sentencia". Escuchamos las impresiones habaneras de Juan Girón. Os hablamos de las mejores patatas bravas del mundo, las de Martina, en Albacete. En la sección Buenos humos encendemos un H. Upmann Half Corona. Los Planes nos llevan hasta las afueras de Barcelona, donde poder divertirnos en el Parc Natural de Collserola. Y ponemos buena música, la que nos trae el grupo Sierra Maestra. Todo esto y mucho más, en Pasión Habanos Podcast.

L'expert en rescats ens parla de la perillositat de la muntanya i dels darrers rescats que s'han produït a Catalunya. Esterlich ens dona les claus per practicar senderisme de forma segura i alerta que Collserola i Sant Llorens del Munts són les zones a on es fan més rescats de la comarca. podcast recorded with enacast.com

En este episodio paseamos por la zona más verde de Barcelona. Si quieres disfrutar de unas vistas espectaculares, no te pierdas el nuevo episodio de Aprende español Lost in Barcelona. La mejor manera de viajar desde el lugar que tú elijas.

Un solitario individuo con aspecto de Nicolas Cage, vive en los majestuosos bosques de la Sierra de Collserola, acompañado de una cerdita que le ayuda a buscar y desenterrar suculentos cortometrajes, ocultos en el suelo cubierto de hojarasca; pero un día, rascando con las patas, la cerdita encuentra una puerta a un meta-verso del siglo […]

Un ramat de 10 rucs ja pastura per la finca de Can Dom

Desena emissió de la desena temporada de Per determinar, del dilluns 27 de Juny del 2022. Començem amb el Guillem que ens porta el seu nou concurs “Convidats i saludats” sobre la història del nostre programa on ens porta records sonors del l'actor oan Pera. Després entrevistem al periodista i escriptor Máximo Huerta per parlar de la seva nova novel·la "Adiós, pequeño". Seguidament entrevistem al polític eurodiputat pel PSC Javier López per parlar de la seva trajectòria, i la seva tasca actual com a Eurodiputat. El Pablo Echenique fa una pregunta a "La pregunta de convidat a convidat". A "La natura me la posa dura" que ens porta el Damià, en parla de les guineus i animals de Collserola i fem festa amb el premi del Concurs. I a la música d'autor ens acompanya el Guillem Gràcia amb la seva música amb la que tanquem el programa. I com no, per acabar el programa el Joan Camps porta el seu "Punt i final".

El planeta se encuentra en un momento crítico. El 75% del suelo español está en proceso de desertización, por lo que es imprescindible que cada uno de nosotros aporte su granito de arena para frenar el cambio climático. Con esta premisa tres emprendedores barceloneses de 24 años - Marc Jiménez, Oscar Ratera y Pau Torres - han creado Ecoviu, una aplicación móvil que conecta a personas que comparten la misma inquietud, cuidar el medio ambiente. Con la app también resuelven una problemática actual como es encontrar actividades todos los días del año en las que participar para ayudar al medio ambiente. En definitiva, permite luchar los 365 días al año contra la crisis climática. La plataforma da a conocer las actividades de organizaciones como Espigoladors, ADENC o el Área Metropolitana de Barcelona, a las que los usuarios pueden apuntarse fácilmente. Se busca así modernizar el sector ecológico utilizando tecnología para que más personas conozcan las actividades que están ocurriendo en la lucha contra la crisis climática. En un solo click en el móvil, se puede disponer de un calendario verde con actividades presenciales y online de temáticas sostenibles en todos sus ámbitos como talleres de alimentación responsable, recogidas de plástico en las playas de Barcelona o reforestaciones en Collserola, entre muchas otras iniciativas. El usuario también tiene la oportunidad de colaborar, añadiendo actividades en el calendario de ecoviu fomentando así la comunidad y la implicación conjunta.   Escuchar audio

En portada: Gas a preu de guerra.Geopolítica de canonades. L'aixeta russa del capitalisme global. L'espai Cruïilla explica com l'agricultura arrela a la muntanya de Collserola, a tocar de Barcelona. Repàs de les pel·lícules del cinema soviètic al servei de la identitat ucraïnesa.

En el Parque Natural de Collserola han realizado una prueba piloto de suelta de un rebaño de unas 250 reses en el sotobosque de su vertiente barcelonesa para el mantenimiento de la biodiversidad...

En el Parque Natural de Collserola han realizado una prueba piloto de suelta de un rebaño de unas 250 reses en el sotobosque de su vertiente barcelonesa para el mantenimiento de la biodiversidad...

3 persones han estat posades en guàrdia a vista en l'enquesta sobre l'incendi d'una casa a Sant Llorenç de la salanca on van morir 8 persones. Obertura a la circulació avui de la desviació d'Estagell. Aquest nou tram de la carretera 117 evita passar pel centre del poble. La Plataforma per la Llengua ha enviat una carta als candidats a l'elecció presidencial francesa amb mesures per impulsar el català. Aquest migdia, a Ribesaltes, es presentarà el nou Govern del Consell per la República presidit per Carles Puigdemont. A Barcelona, concretament al bosc de Collserola, des d'ara i fins al juny s'hi pot trobar amb un ramat d'ovelle, es tracta d'un pla pilot de l'Ajuntament barceloní per prevenir incendis. A l'estat francès, ja es poden emplenar les declaracions d'impostos. A Catalunya Nord es podrà fer fins al 8 de juny. A Catalunya, les dones que es diuen Elna no arriben al miler. I la immensa majoria s'ho diuen en record a la Maternitat d'Elna. Natació - Analia Pigrée, la nedadora del club de Canet va acabar segona ahir de la final dels 50m esquena als campionats de França de Llemotges. I sobretot va aconseguir classificar-se per als campionats d'Europa i del món. Rugbi 13- Els Dracs Catalans rebran demà Saint Helens per als quarts de final de la Challenge Cup. El partit començarà a les 15h30, per la retransmissió de Ràdio Arrels connectarem amb l'estadi Gilbert Brutus 20 minuts abans. Rugbi 15 - L'USAP disputarà el seu darrer partit de la fase de grups en la Challenge Cup europea a Treviso jugant contra el Benetton demà a partir de les 16h15.

MeteoMauri, que aquesta setmana porta el Viure de l'Aire Bcn, el projecte d'instal

Can Calopa

Can Calopa

Els Mossos investiguen l'incendi d'ahir a Collserola perqu

L'

"MeteoMauri" ens porta les glaceres dels Pirineus i el canvi clim

La Sílvia viu en un poble petit que no té carrers. L'Andreu és de camp, però actualment viu a Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya. En aquest episodi parlem dels punts forts i els punts febles del fet de viure en zona rural i en zona urbana: tranquil·litat, serveis, contacte social i contacte amb la natura, oportunitats laborals... Què és millor? I vosaltres, sou més rurals o més urbanites? Envieu-nos notes de veu o comentaris escrits a través de les xarxes socials o a podcast@easycatalan.org. Dona'ns suport a través de Patreon (https://www.patreon.com/easycatalan) i podràs descarregar contingut extra i la transcripció de tots els episodis. (La transcripció dels episodis 1, 2 i 3 serà gratuïta per a tothom; a partit d'aleshores, estarà disponible només per als membres de Patreon.) Descarrega la transcripció Obre-la a Transcript Player (https://play.easycatalan.fm/episodes/xbqlps17fd3g8vz) Descarrega-la com a HTML (https://www.dropbox.com/s/xbqlps17fd3g8vz/easycatalanpodcast2_transcript.html?dl=1) Descarrega-la com a PDF (https://www.dropbox.com/s/kxmc43kawac452r/easycatalanpodcast2_transcript.pdf?dl=1) Notes del programa Episodi del podcast d'Easy German sobre el català i la diversitat lingüística (https://www.easygerman.org/podcast/episodes/158) (web del podcast) Easy Languages (https://www.youtube.com/c/learnlanguages/featured) (canal de YouTube) Despoblament i repoblament "Augmenta lleugerament per primer cop la població rural a Catalunya" (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/398905/augmenta-lleugerament-cop-poblacio-rural-catalunya) (nota de premsa del Govern de Catalunya) @repoblem (https://twitter.com/repoblem) (perfil de Twitter) Altres Caçadora de Masies (https://twitter.com/martamasies): reivindica el valor cultural de les masies, les tradicionals cases rurals catalanes (Instagram (https://www.instagram.com/lloret.m.b/) i notícia relacionada (https://www.ccma.cat/324/la-cacadora-de-masies-la-influencer-catalana-que-triomfa-a-les-xarxes-socials/noticia/3076709/)) turismedelleida (https://www.instagram.com/turismedelleida/) (compte d'Instagram de Turisme de Lleida, la capital de Ponent, envoltada de camps d'arbres fruiters i de zones verdes) L'expressió de la setmana 1) fer-la petar ('conversar, entretenir-se enraonant') Exemple: "Sempre que quedo amb les meves amigues és per fer-la petar. Només quedem per parlar." 2) parlar pels descosits ('parlar excessivament, parlar molt') Exemple: "Quan parlo amb la meva àvia per telèfon no hi ha manera d'acabar la conversa, perquè ella parla pels descosits i passa d'un tema a un altre." Easy Catalan recomana Discord (https://www.patreon.com/easycatalan) (pàgina de Patreon) Apparella't (aplicació per a Android (https://play.google.com/store/apps/details?id=com.plataformaperlallengua.apparellat&hl=ca&gl=US) i iPhone (https://apps.apple.com/es/app/apparellat/id1442485050)) Transcripció Introducció Sílvia: [0:13] Hola! Andreu: [0:14] Hola, Sílvia, com estàs? [Bé, i tu?] Molt bé, molt content, que ja som al segon episodi del podcast! Sílvia: [0:20] Sí! Va tenir molt bona rebuda, no? Andreu: [0:23] Jo crec que sí! De fet, hem rebut comentaris per totes les xarxes, no? Sílvia: [0:27] Sí! Sí, sí. He vist que la gent es posava molt contenta. A més a més, hem tingut molts seguidors nous al canal de YouTube, també, o sigui que genial! Andreu: [0:37] Fantàstic! Doncs potser podem llegir alguns comentaris que hem rebut, per exemple a YouTube l'Anthony Thompson diu que li encanta escoltar els podcasts en el seu idioma, l'anglès, i havia buscat un podcast en català, però no n'havia trobat cap, i mira, ara ja en té un. Sílvia: [0:55] Fantàstic, veus? Andreu: [0:56] I... d'altres comentaris? Sílvia: [0:58] Per exemple, a Instagram ens va parlar una noia, la Bela, i ens va dir: "Em va agradar molt el podcast. Seguiu així! Podeu fer episodis sobre coses culturals, d'autoestima, tècniques d'aprendre idiomes ràpidament...". Andreu: [1:12] Bé, sí, ja ho vam dir, no?, en el primer episodi o en el tràiler, que volem parlar precisament de cultura, evidentment, de la cultura dels Països Catalans, però també de l'aprenentatge de llengües, de la llengua catalana... Sílvia: [1:24] Sí. Potser ara aquest temps en què estem vivint, potser és un tema bastant interessant, ara mateix. Andreu: [1:29] I també, a Twitter, l'Spence diu "I subscribed so fast!" ('M'hi he subscrit de seguida!'). Sílvia: [1:33] Això és el que heu de fer tot(s), eh! Andreu: [1:36] Exacte. I, bé, ens han escoltat per tot arreu, Sílvia. Ens han escoltat en llocs de tot l'Estat espanyol: ens han escoltat des de Catalunya, des del País Valencià, el País Basc, Madrid, les Illes Balears, Andalusia, Castella i Lleó i Galícia, de moment. Sílvia: [1:56] Oooh! Molt bé, molt bé! Andreu: [1:59] I de molts països, també. Ens han escoltat des de... vaja, és que moltíssims països: des dels Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, França, Itàlia, Mèxic, Àustria, Rússia, Brasil, Suïssa, perdó, Suècia, Bielorússia, Colòmbia, Japó, les Filipines, Polònia, Canadà, Xile, Curaçao, República Txeca, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Letònia, els Països Baixos, Perú, Corea del Sud, Suïssa, ara sí, Turquia, Uruguai i Veneçuela! Sílvia: [2:28] Renoi, hem (fet) la volta, no? Andreu: [2:33] Sí, sí. És que ens han escoltat per tot el món! Sílvia: [2:35] Ooi... Ara m'ha fet vergonya. Andreu: [2:38] No, vergonya per què? Sílvia: [2:40] No sé. Oh, molt bé, molt bé. Quina il·lusió, no?, que arribem molt lluny! Andreu: [2:48] Sí, sí. I, vaja, que fa tres dies que vam llançar el primer episodi. Sílvia: [2:52] Molt bé. Molt bé, genial, fantàstic. Andreu: [2:56] I, bé, també hem de comentar que aquest és el tercer podcast de la família de podcasts d'Easy Languages, després del d'Easy German i del d'Easy Greek, i també hem de dir que pròximament n'hi haurà més. Sílvia: [3:08] Exacte! Es van animant, (de) mica en mica es va animant tothom a fer podcasts. Andreu: [3:13] Exacte. I, vaja, Sílvia, jo estic content perquè Easy Catalan és com el germà petit d'aquesta família... Sílvia: [3:19] Completament! Andreu: [3:22] Però, vull dir, que estic content perquè tot i ser germà petit, és el tercer d'aquests idiomes de la família d'Easy Languages en fer un podcast, vull dir que això s'ha de celebrar, també. Sílvia: [3:32] Sí, sí, sí. Té molt mèrit, té molt mèrit també que (hi siguem)... Genial! I, Andreu, saps si la gent ha fet servir gaire el Transcript Player? Andreu: [3:41] Doncs sí, penso que sí, vaja, és que aquesta funció no la vam comentar en el tràiler ni en el vídeo perquè aleshores encara no estava incorporada, però sapigueu que teniu la funció de traducció automàtica, de manera que mentre seguiu la transcripció, mentre la llegiu i escolteu el podcast, podeu activar la traducció a tots els idiomes que inclou el Transcric Player, que són moltíssims, són un fotimer de llengües. Sílvia: [4:08] Sí, n'hi ha moltes. Segur que trobeu alguna llengua que parleu. Si no és la vostra materna, segur que hi ha una llengua que parleu. I a més a més, comentar-vos que aquesta transcripció que teniu disponible només serà disponible en els tres primers episodis que fem de podcast. A partir de llavors ja només serà disponible per a les persones que són (membres de Patreon), que són de la comunitat d'Easy Catalan. A més a més, per als (membres de Patreon) hi ha contingut exclusiu. Andreu: [4:36] Correcte. Aquest contingut exclusiu és una estona que gravem extra al final de cada episodi, en què parlem d'altres qüestions, la Sílvia i jo, i aquesta estona extra, doncs, és el que ha dit la Sílvia, només està disponible per als membres de Patreon. Bé, i avui també volíem comentar que avui, dia 13 de març, que és el dia en què gravem aquest episodi, Easy German, en el seu podcast, ha publicat un episodi en què parlen precisament del nostre podcast, de podcast d'Easy Catalan, també parlen de la llengua catalana, d'algunes dades, per exemple de quants parlants té o on es parla aquesta llengua, i també de la diversitat lingüística. Sílvia: [5:14] Oh! Molt bé, molt bé! Andreu: [5:16] I, vaja, també ens hi podeu sentir a la Sílvia i a mi parlant en alemany. Sílvia: [5:19] Després m'ho escoltaré, perquè encara no ho he sentit. Després m'ho escoltaré, a veure què diuen. Segur que és molt interessant. Andreu: [5:29] Home, a veure, sempre fa il·lusió, no?, que parlin del català en un podcast tan important com el d'Easy German, que pel que tinc entès, ara mateix és el podcast número 1 a Alemanya en ensenyament de l'alemany. Sílvia: [5:43] Exacte! Ho dius molt bé. Sí. Andreu: [5:46] Doncs, Sílvia, tenim dos preguntes extra per a tu dels nostres seguidors, o sigui, són persones que volen saber alguna cosa més, encara, sobre tu. No n'hi ha hagut prou amb tot un episodi en què t'entrevistàvem... No, són dos preguntes breus. El primer és el James, que pregunta si sempre has parlat català a casa. Sílvia: [6:08] Sí. Sí, sempre he parlat català. Tant amb els meus avis materns com els meus avis paterns parlava català, i amb els meus pares sempre hem parlat català... Per tant, sí. Andreu: [6:21] Clar, perquè tu, en el primer episodi, deies que les teves llengües maternes són el català i el castellà, no? Aleshores potser el James es pensava que... bé, suposo que s'ha preguntat això per veure si a casa parleu les dos llengües o només una...? Sílvia: [6:35] O sigui, de parlar, les parlem. Però habitualment sempre parlem en català. Vaig comentar que parlava les dues llengües maternes perquè, com la majoria de persones que han nascut aquí, a Catalunya, la llengua catalana i la llengua castellana són les dues llengües en què aprens a l'escola i (en què) pots veure la televisió, pots escoltar la ràdio i hi fas vida conjuntament. Andreu: [7:01] Però si parlem de llengua materna en el sentit de la llengua que t'han ensenyat els pares, en el teu cas és el català, m'imagino. Sílvia: [7:07] El català, exacte. Sí. Andreu: [7:08] Molt bé. I després, un tal "scvila", aquest és el seu nom d'usuari, ens pregunta com vas conèixer i com vas entrar en el món d'Easy Languages. Sílvia: [7:19] Ah! Doncs jo era seguidora d'Easy Languages perquè sempre m'ha semblat un projecte molt interessant i els seguia a les xarxes socials, al Facebook que tenen, i també em mirava de tant en tant vídeos del canal de YouTube d'Easy Languages. I un dia van publicar al Facebook dient que buscaven gent que comencés el projecte amb la seva llengua materna. Això volia dir que si per exemple parlaves, per exemple suahili, i aquesta era la teva llengua materna, doncs volien que tothom s'animés a fer vídeos i a començar diferents llengües que ara mateix no tenien, a Easy Languages. I vaig mirar a veure si hi havia i Easy Catalan, no em sonava que hi haguessin vídeos d'Easy Catalan, però ho vaig mirar, i vaig veure que no n'hi havia, i vaig pensar que potser seria una bona idea fer-ho, i per això va començar tot. Andreu: [8:14] I eres conscient en aquell moment de tot el que arribaria després, o sigui [No!] de tot el que comporta... Perquè, clar, tu això ho vas començar individualment, però ara no ets només tu, sinó que som tot un equip de... vaja, i quants som, ja? Som tu, el Joan, la Paula, perdó, sí, la Paula ho ha estat fins fa poc, la Sophie, el Jack, la Mònica, la Sam i jo. Set persones! Sílvia: [8:37] Sí. I a veure si s'anima més gent, o sigui, com més serem més riurem, vull dir... Sí, sí. A veure! Andreu: [8:46] Mira, relacionat amb el tema de la diversitat lingüística, no?, és a dir, relacionant-ho amb l'episodi d'Easy German, en què parlen del nostre podcast i de la diversitat lingüística, des d'aquí animem a tothom que parli una altra llengua, sigui quina sigui, que no estigui encara present en el projecte d'Easy Languages, a fer el mateix que vas fer tu i a crear un nou canal. A mi m'agradaria molt que hi hagués Easy Occitan o Easy Basque o Easy Galician, per exemple. Sílvia: [9:14] Seria xulíssim. Andreu: [9:16] Ai, seria molt bonic. [Sí.] Doncs això, des d'aquí animem a tothom a fer el mateix pas que va fer la Sílvia, perquè és una manera, també, de conèixer... o sigui, de conèixer molta gent! Sílvia: [9:27] I d'aprendre molt. S'aprèn moltes coses, no només de tècniques de gravació i de com fer els vídeos correctament, sinó també a aprendre moltes altres coses de cultura i llengües. Andreu: [9:41] Bé, i ara passem al tema del dia, i avui tenim una altra novetat que hem de comentar, que és que ja tenim un "jingle" per a les nostres seccions! Sílvia: [9:48] Molt bé! Andreu: [9:51] Així que comencem... El tema del dia Sílvia: [9:58] Oooh! Que xulo! Molt guai! Andreu: [10:01] T'agrada? Sílvia: [10:02] Sí! Sí, m'agrada molt! Andreu: [10:05] Bé, li hem d'agrair, a la Patrícia, la meva companya de feina, que hagi accedit a posar-hi la veu per fer aquest "jingle" fantàstic. Sílvia: [10:12] Que bonic. Moltes gràcies! Andreu: [10:15] Molt bé. Doncs el tema del dia és sobre la vida al camp i la vida a la ciutat, perquè en l'entrevista que et vam fer en el primer episodi, tu vas comentar que vius al camp i... vaja, no ho vam comentar, però jo visc a ciutat, visc a Barcelona, ja des de fa deu anys, més o menys. Sílvia: [10:32] Però abans havies viscut al camp? Andreu: [10:34] Sí. Exacte, o sigui, jo soc de camp. És a dir, aquest capítol, aquest episodi no serà una batalla sobre què és millor, si viure al camp o viure la ciutat, perquè jo visc a ciutat, però soc més partidari de la vida al camp. O sigui, això ja ho vull deixar clar d'entrada, perquè jo soc nascut al camp. Sílvia: [10:54] Així no sé què hem de discutir. Ja ho tenim clar, Andreu! Andreu: [10:59] Doncs apa, passem a L'expressió de la setmana! No, no, però... Vull dir que avui volem parlar d'aquest tema perquè tu vius al camp, jo visc a ciutat i... Vaja, crec que és un tema d'actualitat, també, perquè en els darrers anys, en les darreres dècades, a Catalunya hi havia hagut una tendència al despoblament de les zones rurals. És a dir, cada vegada hi havia més pobles amb població envellida, amb joves que se n'anaven cap a ciutat per trobar feina, no?, perquè allà hi ha més oportunitats laborals, per exemple... Però resulta que en els últims anys aquesta tendència s'ha invertit i, encara que sigui poc, les zones rurals a Catalunya estan guanyant habitants. Aleshores, és un tema d'actualitat, i per exemple a Twitter hi ha un canal, sí, un perfil de Twitter, que es diu Repoblem, us en posarem l'enllaç a les notes del programa perquè el mireu, i és un perfil que es dedica a difondre, per exemple, pobles que tenen negocis que es traspassen o masies, cases, que estan lliures per ser habitades i que estan en bon estat... És a dir, que difonen informació amb l'objectiu de repoblar pobles petits que han perdut habitants durant anys i anys. Sílvia: [12:21] Sí. Aquí, al Berguedà, tenim molts exemples de pobles petits, i és que la majoria de municipis del Berguedà són pobles de menys de 500 habitants i moltes vegades, perquè no es tanqui una escola o perquè el poble tingui més habitants dels que té, es fan iniciatives com les que acabes de dir, com per exemple que el bar del poble, les persones que el portaven fins llavors es jubilen, i busquen llavors una família que se n'hi vulgui anar a viure, i normalment donen més ajudes, si la família, per exemple, ve i ja té fills, perquè llavors no només venen dues persones o una persona a portar el negoci, sinó que també porten els nens, i per tant els nens aniran a l'escola del poble i això voldrà dir que l'escola tindrà un mínim d'alumnes per poder encara mantenir-se oberta. Andreu: [13:12] Sí, jo ho trobo un projecte fantàstic. O sigui, ho trobo... Bé, tots aquests projectes, no?, que difonen les oportunitats de viure en les zones rurals. Doncs per preparar aquest tema he buscat una mica de dades que ens poden ajudar. Per exemple, doncs, quina proporció de la població de Catalunya viu en zones rurals i (quina viu) en zones urbanes, no? Actualment la població de Catalunya quina és, Sílvia? Tu saps la dada? Sílvia: [13:41] Set milions i mig? Andreu: [13:44] Sí. O sigui, últimament hem sentit aquesta dada de set milions i mig, però l'any 2020 ja érem set milions coma set. Sílvia: [13:51] Ah! Així som més! Andreu: [13:54] Exacte. 200.000 persones són moltes persones, és a dir, és més que tota la població de la ciutat de Lleida! Sílvia: [14:01] Sí, sí. Andreu: [14:02] Doncs actualment som més de 7,7 milions de persones i el 90% de la població viu a la zona metropolitana de Barcelona i les comarques costaneres, mentre que el 10% viu a la Catalunya interior. Sílvia: [14:18] El 10% som els bons. No, no, és broma! Andreu: [14:25] Jo no volia dir això, però... Sílvia: [14:26] Tothom és bo, però imagina't tu, aquest 10% que no som a l'àrea metropolitana, els esforços que hem de fer per no viure-hi, no? Perquè, vull dir, tots els avantatges que (té) la gent que (viu) a l'àrea metropolitana, nosaltres no els tenim. Andreu: [14:43] Una altra cosa és el percentatge de població que viu en zones rurals i la que viu en zones urbanes, que aquesta és una altra dada [Ah, d'acord.], d'acord? I és que a Catalunya hi ha 947 municipis, però la població rural és molt poca, perquè la majoria de ciutadans, que són més del 95%, es concentren en 300 municipis de més de 2.000 habitants, i aquests són considerats població urbana. Sílvia: [15:11] Més de 2.000 habitants és població urbana? Andreu: [15:14] Oficialment es considera que a partir de 2.000 habitants és població urbana, i menys de 2.000 habitants població rural, d'acord? [D'acord.] També cal dir que aquesta tendència que s'ha revertit de despoblament es troba sobretot, és a dir, les zones que s'estan repoblant són sobretot Olot, Balaguer, Tàrrega, B[ɛ]rga... B[e]rga, perdó, Berga... Sílvia: [15:39] Ja estava a punt, eh! Ja estava a punt. Andreu: [15:42] ... i Puigcerdà, que això inclou, doncs, la zona on vius tu, no? Sílvia: [15:45] Clar. Exacte, exacte. Andreu: [15:47] Per tant, bones notícies, o males, no ho sé, ja m'ho diràs tu. Sílvia: [15:51] No, no, bones, bones! Sempre és bo. Sempre és bo que vingui gent. Sí, oi tant! Perfecte. Andreu: [15:55] Aleshores, jo et volia preguntar una mica més sobre el lloc on vius tu, si és un poble o no és un poble, és a dir, vius a pagès, vius en un poble de menys de 2.000 habitants...? Sílvia: [16:06] Jo visc a un municipi que no té carrers, o sigui, no és que hi hagi un nucli, un pilot de cases que són juntes i llavors hi ha un carrer que les comunica totes i tots estem allà al mateix punt, sinó que cadascú té una casa, una casa de pagès, i les cases són disseminades. Això vol dir que estan allunyades l'una de l'altra. Els veïns que tinc més pròxims estan, no sé, a un quilòmetre? Mig quilòmetre? Llavors, tenim moltes cases, perquè em sembla que som... habitades, en el municipi, em sembla que en tenim unes 70-80, però no som... no tenim un lloc com una plaça, com si diguéssim, no hi ha una plaça que és el centre del poble i uns carrers amb el típic d'un poble. Sí que tenim, per exemple, un local social, que és com un pavelló en què celebrem les festes, hi ha un poliesportiu al costat, (bé) un poliesportiu, una pista poliesportiva que hi pots anar a jugar a bàsquet i futbol i tennis i hi ha diferents equipaments, però... no és un poble com a la gent normalment es pensa. Andreu: [17:22] D'acord. I, aleshores, tu consideres que viviu a pagès o... és a dir, per tu, "viure a pagès" defineix el lloc on vius, o diries més aviat que vius al camp? Sílvia: [17:34] Jo sempre dic que visc a un poble molt petit. Andreu: [17:37] D'acord. No, t'ho pregunto perquè "viure a pagès" és una manera de dir que vius al camp, no?, però també implica, penso jo, que d'alguna manera la teva família es dedica a la pagesia, no? Sílvia: [17:49] Sí. Sí, hi ha moltes cases, eh, del poble que són cases de pagès, es dediquen a l'agricultura o a la ramaderia i tenen camps o tenen bestiar i es dediquen això, i molta gent de la població treballa d'això, però també hi ha molta gent que viu al municipi, que viu al poble, que es dediquen a coses molt diferents, com per exemple jo, que soc professora d'alemany. Per tant... Andreu: [18:11] Exacte. Per això, que per tu, no diries que vius a pagès, tot i que teniu tres horts, com vas dir, sinó que vius en un poble petit i et dediques a l'ensenyament de l'alemany. [Sí, sí.] D'acord. Sílvia: [18:23] Ara s'ha inventat un terme per designar pobles com el meu, que es diu "micropoble". Però no m'agrada, tampoc. Andreu: [18:32] Ah, no t'agrada? "Poble petit" és més bufó, no? Sílvia: [18:36] És més bonic, no? Vull dir, "micro"... Andreu: [18:39] Doncs ara volem parlar dels avantatges i els inconvenients de viure en un poble petit o... o en una gran ciutat, com és Barcelona, que és on visc jo, no? Aleshores, si vols comencem pels avantatges de viure en un poble. [D'acord.] Quins són, per tu, aquests avantatges? Sílvia: [18:58] Doncs... A veure, el típic és que estem molt tranquils, o sigui, com acabo de dir, tenim els veïns a mig quilòmetre o un quilòmetre de distància. Per tant, la tranquil·litat és absoluta. Jo també vaig viure en una ciutat quan vaig estar estudiant, i tenir el veí a la paret del costat i que miri la tele mentre tu vols dormir, doncs tampoc no és l'ideal. Per tant, la tranquil·litat és important. Andreu: [19:29] Sí. O tenir un veí de baix que és molt fan de la música tecno i fa festes d'aquestes de 24 hores, etc., tampoc és un... Sílvia: [19:40] I no t'hi convida. O sigui, (el) pitjor és que no t'hi convida, no? Andreu: [19:45] Jo crec que ho prefereixo, eh, que no m'hi convidi. Sílvia: [19:47] D'acord, d'acord. Andreu: [19:50] Molt bé. Aleshores, primer avantatge, la tranquil·litat... Què més? Sílvia: [19:56] La qualitat de vida i de l'aire! Vull dir, a Barcelona, per exemple, com a gran ciutat, la qualitat de l'aire sempre és un problema i, per exemple, s'estan fent moltes mesures en contra de la circulació de cotxes, per millorar les zones verdes... I en canvi nosaltres normalment no (tenim) aquest problema. Perquè la qualitat de l'aire i de la vida és molt més saludable. Andreu: [20:25] Sí, totalment. Jo, de fet, des que visc aquí, a Barcelona, que això ho he notat moltíssim, la qualitat de l'aire, o sigui, la contaminació ambiental i acústica, perquè hi ha molt de soroll, també. De fet, jo visc en un carrer que és força transitat, és només d'un carril, però és molt transitat, i si no tanco les finestres, és impossible concentrar-se, aquí. Vull dir, i després la contaminació ambiental, jo he arribat a passar per diferents carrers, o sigui, tapant-me la boca amb algun mocador o alguna cosa perquè hi havia tant de fum, que ho notes en l'aire, saps?, que hi ha molta contaminació. Sílvia: [21:01] Ja, ja, ja. Sí, sí, sí. Andreu: [21:06] I per mi això és un factor superimportant, o sigui, el dia de demà, quan hagi de triar on vull viure, és a dir, si he de canviar de residència, la qualitat pel que fa a contaminació acústica i ambiental, doncs... és un factor molt important. Sílvia: [21:23] Sí. Una altra cosa que no sé si saps, Andreu, és que en els últims anys el fet de fer diferents carreteres, túnels i infraestructures diferents (fa) que la contaminació atmosfèrica de Barcelona se'n vagi cap a la zona d'Osona. [Ostres!] No sé si ho saps [No...]. No? Doncs hi han com uns corrents d'aire que abans no hi eren, pel fet d'aquestes noves infraestructures, o no sabria dir-te ara molt bé la raó exacta, i segons el temps que fa, segons els corrents d'aires que hi ha, la contaminació de Barcelona puja cap a Osona. Per tant, vull dir que, tot i que visquis lluny de la ciutat, de vegades tampoc no te n'escapes, eh. Andreu: [22:06] Ja, ja. Que fort. Vaja, doncs, Osona no serà el lloc on aniré a viure. Sílvia: [22:12] No, a veure, Osona és molt bonic, eh, vull dir, i és molt bo, però clar... Vull dir, la contaminació de les ciutats no només afecta la gent que viu a les ciutats, sinó que també pot perjudicar d'altres zones. Andreu: [22:24] Déu-n'hi-do. Què més? Quins altres avantatges tenim, de viure en zona rural? Sílvia: [22:29] Una cosa és el tema de l'habitatge. Això és un, jo crec, un avantatge i un desavantatge. El desavantatge és que l'oferta de l'habitatge és molt reduïda, no hi ha gaire oferta, no hi ha gaires cases i pisos per poder llogar o comprar, però l'oferta que hi ha és normalment molt més econòmica que a les grans ciutats. [Sí.] Vol dir que per 350 euros pots tenir un pis amb terrassa o jardí, més garatge, de dues habitacions, amb cuina i lavabo, a Berga, per exemple, i per 350 euros a Barcelona potser pots llogar una habitació. Andreu: [23:14] Totalment. Sí, sí, és així, o per exemple jo conec gent que viu en un poble al costat de Lleida, en un poble petit, i que per 500 euros té un dúplex, és a dir, un pis que són dos pisos, amb dos terrasses i pàrquing inclòs, doncs, per 500 euros, no? Clar, això, a Barcelona, no ho tens ni de broma. Sílvia: [23:38] No. (Bé), se'n riurien de tu, jo crec. Andreu: [23:43] Sí. Sí, sí. I a més a més, doncs, tenen la tranquil·litat de viure en un poble, la qualitat de l'aire és més bona, etc., etc., no? Sílvia: [23:51] Sí. Sí. Sí, exacte. Un altre avantatge que hi ha de viure a pagès o en un poble petit és que tens la natura al costat de casa. Vull dir, a les ciutats també hi ha natura, perquè també hi han parcs i hi han... per exemple, Barcelona té Collserola i molts altres parts a dintre de la ciutat mateix, però és diferent. Tenim molta natura i molt llocs on poder anar a fer esport i on poder descobrir indrets que potser no hi havíem estat mai. Andreu: [24:26] Diferent no, és que no té res a veure, perquè sí que aquí, a Barcelona, tenim un parc, que és el parc de Collserola, que és molt gran i s'hi poden fer rutes a peu, en bicicleta... i està molt bé, però, és a dir, t'hi has de desplaçar, no ho tens a tocar com, o sigui, vivint on vius tu és que surts de casa i ja estàs en plena naturalesa, segurament. Sílvia: [24:45] Sí. Sí, sí, sí. Andreu: [24:46] No? Clar, en el meu cas, si vull anar a Collserola he d'agafar un tren o un autobús, primer, i després els parcs que hi ha són més aviat petits, excepte un, que és el parc de la Ciutadella, no? Doncs sí, jo estic totalment d'acord amb això, amb el contacte amb la naturalesa, és superimportant. I et puc confessar una cosa? [Sí, clar!] Jo, quan vaig a Lleida, o sigui, jo soc molt fan del Senyor dels Anells [Ah, molt bé!] i quan torno a Lleida i veig que tot és verd i que es respira aquesta tranquil·litat, saps?, a tot arreu i tal, em sento com un hòbbit que torna la Comarca. T'ho juro, o sigui... Sílvia: [25:28] O sigui, podríem dir que Lleida és com la Nova Zelanda de Catalunya. Andreu: [25:32] Bé, no ho sé, si es pot dir això, perquè no he estat a Nova Zelanda, però és a dir, sí. Sílvia: [25:37] Home, però és el país dels hòbbits, vull dir, és allà on van gravar la pel·lícula! Andreu: [25:42] Ah, per això ho dius! Sí, en aquest sentit, per mi, sí. O sigui... Jo torno a Lleida i em sento com un hòbbit tornant a la Comarca perquè tot és verd, és tranquil, no hi ha tant de trànsit i tanta... No ho sé, no?, tant d'edifici i tanta cosa com hi ha aquí, a Barcelona, a la zona metropolitana, i sí, sí, jo tinc aquesta sensació. Sílvia: [26:06] Sí, sí. És que estic (segura) que per molta gent que viu a una gran ciutat, anar el cap de setmana o els dies que té festa a la natura és un plaer, o sigui és una cosa gairebé que és una obligació, no?, perquè ja no poden més i quan van allà és com un respir. Andreu: [26:23] Algun avantatge més? Sílvia: [26:26] Ah, sí, en tinc molts! [A veure.] Sí. Que, per exemple, si vius a una població petita tens més ajudes econòmiques. Per exemple, si et fas autònom. [Ah sí?] Sí. Si et fas autònom tens, normalment, una ajuda econòmica ja preestablerta, que la té tothom quan comença, però a més a més hi ha una ajuda econòmica si ets jove i si vius a un poble petit. O sigui, són dos avantatges més (als quals) pots accedir si et fas autònom. Per tant, si tu estàs empadronat a un poble petit i et fas autònom, tens una ajuda extra. Andreu: [27:08] Doncs això està molt bé de saber-ho, perquè una altra dada que he trobat abans, mentre feia cerca, és que, clar, ara aquesta tendència del despoblament s'ha invertit i en part hi té a veure el fet que el 99,6% de les llars de Catalunya l'any 2019, o sigui, potser ara ja és el 100%, però l'any 2019 era el 99,6% ja tenien banda ampla, o sigui, tenien bona connexió a internet, saps? Llavors, això facilita també que tu com a treballador, si fas una feina com la teva, o com la meua, com a traductor, doncs pots treballar perfectament com a autònom des de qualsevol o pràcticament qualsevol punt del territori. Sílvia: [27:51] Sí, exacte. Sí, sí que s'està... ara mateix està fent una campanya molt forta de poder fer arribar la fibra òptica a diferents racons, i estan intentant això, que totes les poblacions tinguin accés a internet, i més amb tot el tema del covid, que ara es potencia molt més el teletreball i fer totes les coses a través d'internet. Andreu: [28:15] Més avantatges. Sílvia: [28:17] Un altre avantatge és que, potser, fas més vida a casa, vull dir, potser per moltes persones això no és un avantatge, no?, perquè s'estimen molt més anar a passejar pels carrers o anar a mirar botigues... Andreu: [28:32] En temps de pandèmia em sembla que la gent ja en té prou, d'estar a casa. Sílvia: [28:35] Però, eh!, si ets una persona que t'agrada estar a casa i que disfrutes simplement estant al sofà de casa o fent les teves coses, doncs és una cosa també bona. Andreu: [28:49] I relacionat amb això hi ha un altre avantatge —relativament avantatge, eh?, després ho matiso— que és el fet que tens també més contacte personal amb la gent de l'entorn. [Ah, sí, sí.] És a dir, a Barcelona —a Barcelona o en una ciutat gran— vius envoltat de moltíssima gent, però alhora és molt habitual que no et parlis amb el veí del costat. És a dir, que amb la gent més propera, del barri mateix, no la coneguis, no t'hi parlis, no? En canvi, en un poble es coneix tothom, amb els avantatges i inconvenients que això té. Sílvia: [29:23] Sí, sí. Sí, depèn de com siguin els veïns, no?, vols dir? Andreu: [29:30] Sí. Sí, sí. No, però (és) allò que diuen que en un poble se sap tot... i aquestes coses. Sílvia: [29:36] És veritat, és veritat. Sí, sí, se sap tot. Andreu: [29:39] Molt bé. Pel que fa a les zones urbanes, és a dir, ja ho veiem que de viure en una zona rural hi ha moltes coses bones per dir, però vaja, viure en una zona urbana, doncs també té coses positives, entre d'altres, doncs que tens més oportunitats laborals, més oferta d'habitatge... Sílvia: [29:58] I formativa, també. Andreu: [30:00] Més oferta formativa, exacte, d'universitats i d'escoles professionals. Tens més oferta comercial i d'establiments per cobrir les necessitats diàries, molta més oferta cultural, és a dir, teatre, cinemes, [Molta més.] sales de concerts, biblioteques... És a dir, molta molta oferta cultural. I també tens, o sigui, infraestructura de més qualitat. Amb això em refereixo no només a habitatges, sinó també a edificis singulars, com ara aquí, a Barcelona, tenim la Sagrada Família, el Parc Güell, zones més de negocis, com el barri del 22@... Sílvia: [30:37] El tema de les infraestructures també és molt important, perquè quan vius en una ciutat gran, el fet de recaptar més impostos als habitants fa que les infraestructures, carrers i tot el que s'ha de mantenir de la ciutat també tinguis molta més capacitat de poder-ho arreglar, perquè en moltes zones rurals el que els passa és que potser hi ha hagut alguna desgràcia o alguna catàstrofe natural o hi ha alguna cosa que s'ha espatllat amb el temps i tarden molt més a arreglar-ho perquè no hi han les ajudes o els pressupostos del municipi no donen per poder-ho arreglar, i per tant es tarda molt més. Per tant, sí, sí, o sigui, completament d'acord. Quan vius a una ciutat grossa, el pressupost i les infraestructures són un punt a favor. Andreu: [31:22] Exacte. I aquí, doncs podríem parlar d'un inconvenient del món rural, que és que tens la necessitat de desplaçar-te sempre, sigui per abastir-te de productes o sigui per, en cas d'urgència, doncs haver de desplaçar-te lluny per anar a l'hospital o a un centre d'atenció mèdica, o que els serveis d'emergències triguen més a arribar... No? Sílvia: [31:44] Sí, i també que normalment per anar fins a la feina, per exemple, molta gent s'ha de desplaçar, no?, que pot ser que tardin un quart d'hora, vint minuts o mitja hora amb el cotxe. El que passa és que jo també conec gent que viu, per exemple, a Barcelona i tarda mitja hora a arribar a la feina. Andreu: [32:04] Totalment cert. Sílvia: [32:05] I treballa i viu a la mateixa ciutat. Andreu: [32:08] O més estona, eh? (Hi ha) gent que viu a la zona metropolitana i de casa a la feina té una hora. Sílvia: [32:12] Per això. Llavors, no sé. El tema d'hospital i tot això, sí que tens raó, però per la feina, per anar fins a l'escola o coses així, potser hi ha gent que més o menys és el mateix, eh? Vull dir... Andreu: [32:24] Sí. Hi ha punts d'aquests que hem comentat que són relatius, eh, per exemple això de la privadesa, això que comentàvem ara... Després també el tema de l'aïllament i la soledat, perquè pots viure en un poble molt petit i molt aïllat, però vaja, tenir molt de contacte social amb els pocs veïns que tens, i pots viure en una ciutat molt gran i viure en plena soledat i molt aïllat, no? Per tant, això també és relatiu. Sílvia: [32:50] Sí, sí. O al revés! Vull dir... Hi ha barris de Barcelona que abans eren com un poble i la gent del barri de tota la vida es coneixen i es saluden pel carrer com fem en els pobles petits. Per tant, depèn, depèn. Andreu: [33:05] Sí, sí. Bé, doncs Sílvia, m'agrada molt fer-la petar amb tu sobre aquest tema, però ja anem tard i hem de passar a... L'expressió de la setmana Andreu: [33:18] I en aquest cas, avui l'expressió de la setmana tornen a ser dos expressions i no una, perquè... bé, igual que tu en l'entrevista, doncs, quan jo et vaig demanar una cançó, me'n vas dir 20, doncs a mi m'agrada parlar de més d'una expressió, perquè mira, també soc generós, no? I la primera expressió és "fer-la petar". [Ah, molt bé!] "Fer-la petar". "Fer-la petar" què vol dir? Quan una cosa, per exemple, explota, doncs peta, no? Un petard, quan explota, peta. O "petar" també es pot dir quan... Sí, quan una persona té molt d'estrès acumulat i en un moment determinat explota, doncs també podem dir que peta. Però "fer-la petar", figuradament, vol dir 'xarrar'. És a dir, és una manera col·loquial de dir "parlar", "conversar"... I, doncs, per exemple, això és el que hem fet tu i jo, l'hem fet petar una bona estona sobre, és a dir, sobre el fet de viure al camp o a la ciutat. Sílvia: [34:23] La veritat és que jo tinc unes quantes amigues i ens encanta fer-la petar. Vull dir, sempre que quedem és per fer-la petar. Només quedem per parlar, o sigui, potser també fem altres coses, no?, anem a caminar o ens en anem a dinar juntes, però sobretot, sobretot, per xerrar, per fer-la petar. Andreu: [34:44] Molt bé. Aleshores m'imagino que si només la feu petar, deveu parlar pels descosits. Sílvia: [34:49] Sí. Sí. Algunes més que altres, però sí. Andreu: [34:54] Què vol dir "parlar pels descosits", Sílvia? Sílvia: [34:57] Doncs un descosit és quan a la roba se li ha desfet un fil i, per tant, la costura que tenies a la peça de roba no és completa, sinó que li falta un tros de fil i està foradada. Això és un descosit, és que un tros de la roba està descosida. I "parlar pels descosits" significa que aquesta persona parla molt. De vegades, ni calla. Només fa que parlar i parlar i parlar i parlar, i es diu que parla pels descosits. Parla fins i tot pels descosits de la roba. Andreu: [35:33] Jo la trobo una expressió molt divertida, "parlar pels descosits". Perquè m'imagino algú parlant pel forat d'una samarreta, no?, a través del forat. Sílvia: [35:43] Ara em diràs que no coneixes a ningú que parli pels descosits! Andreu: [35:49] Oi tant! Mira, una persona que parla pels descosits és el James, que és un dels membres de Patreon [Sí, és veritat.] i l'altre dia vaig estar parlant amb ell pel Discord [Ah, molt bé!]. Vam estat xarrant, la vam estar fent petar pel Discord una bona estona, i sí, sí, és una persona que parla pels descosits, i de fet em va explicar que ell es considera de mentalitat més mediterrània que no pas anglesa, perquè ell és anglès, i que això, no?, perquè és molt de xarrar, de fer-la petar, de sortir fora, no?, de fer vida social i tot això. [Molt bé.] Doncs ell parla pels descosits. Easy Catalan recomana Andreu: [36:35] I lligant-ho amb aquesta conversa que vaig tenir amb el James pel Discord, la primera recomanació és això, el nostre canal de Discord, que hi podeu accedir si us feu membres de Patreon. En aquest canal tenim, en aquest espai, tenim canals de veu per poder parlar en directe, com ho estem fent tu i jo ara, Sílvia [Exacte!], també com a videoconferència, i també hi ha canals de xat i reculls de recursos per a continuar aprenent el català, per exemple reculls de diccionaris, reculls de cursos, enllaços... Sílvia: [37:10] Sí, exacte. Us convidem a tots que vingueu al Discord, perquè em vaig emocionar molt, no t'ho vaig comentar l'altre dia, Andreu, però em vaig emocionar molt l'altre dia, que ja érem sis parlant alhora. Vam quedar, vam fer una trobada i estàvem parlant sis persones pel Discord, i vaig pensar: "Mira, mira que bonic, aquí, tots parlant català". No sé, m'agrada molt. Andreu: [37:30] Va estar molt bé. I la segona recomanació és, Sílvia? Sílvia: [37:34] L'Apparella't! No sé si ho coneixeu, però és un programa per trobar una parella lingüística. Tots els que estigueu aprenent català i vulgueu practicar el vostre català amb algú us podeu inscriure a Apparella't, que s'escriu amb doble pe, perquè ve de "app", de l'anglès, d'"aplicació", Apparella't, i allà us buscaran una persona catalanoparlant que serà la vostra parella lingüística i hi podreu parlar "online", o sigui, en línia a través de l'ordinador. Andreu: [38:04] Sí. Més que "us buscaran", la buscareu vosaltres mateixos, perquè funciona igual que les aplicacions per trobar parella sentimental, diguéssim, de "dating". Funciona igual, el que passa que és per a trobar una parella lingüística, d'acord? Aleshores tu, en aquesta aplicació, pots veure diferents perfils i doncs seleccionar aquells amb qui creguis que tens més afinitat. [D'acord.] Doncs ja ho sabeu, per fer-la petar i per parlar pels descosits, teniu el nostre canal de Discord i l'aplicació Apparella't. [Genial!] I ara, ja per acabar, doncs sapigueu que ens podeu escriure per les xarxes socials o ens podeu escriure un correu a podcast@easycatalan.org amb els vostres comentaris, les vostres opinions sobre el tema de la vida al camp o a la ciutat... Sílvia: [38:56] Què sou, què sou? Procamp o prociutat? Heu de dir-ho! Andreu: [38:59] Exacte. Ens ho podeu escriure o també podeu enviar-nos missatges de veu, i així els inclourem en els episodis [Fantàstic!]. Molt bé, doncs això és tot, Sílvia. Crec que ho podem deixar aquí. Sílvia: [39:13] Molt bé. Doncs que vagi molt bé a tothom i ens tornem a sentir d'aquí a una setmana? [Dos setmanes] Dos setmanes, d'acord. Fantàstic [Doncs apa, que vagi bé!]. Molt bé. Adeu. Andreu: [39:22] Adeu adeu.

Arran de la celebraci

Arran del 30

En este programa charlamos con Francesc Llimona, biólogo de la Estación Biológica del Parc Natural de Collserola. Hablamos de sus inicios en la ornitología, de Collserola, de Barcelona, de Somormujos y de muchas cosas más a lo largo de su trayectoria con las aves

El Parque Natural de la Sierra de Collserola es un espacio natural de más de 8.000 hectáreas que se reparte en los términos municipales de hasta siete municipios. Además, se caracteriza por estar en una de las zonas urbanas más pobladas de España. De hecho, es una de las zonas de actividad más queridas y utilizadas por los ciclistas de Barcelona. Ciclistas que ahora ven como la Dirección del Parque les quiere echar de los que han sido sus senderos y caminos habituales. Una dirección que ni siquiera se molesta en negociar con el colectivo ciclista. Las razones dadas y las medidas planteadas son las mismas que encontramos en otros casos y, en especial, en zonas con una gran saturación y presión. Y es que Collserola tiene a su alrededor unas tres millones de personas. El problema es que, una vez más, somos los ciclistas los señalados. Y lo somos con argumentos que no parecen razonables. Para evitar las prohibiciones y las restricciones al ciclismo en Collserola, nació en 2018 Collserola Sport, Respecte i Ciclisme (CSRC) que desde entonces y con la colaboración de IMBA y la Federación Catalana de Ciclismo está intentando dialogar con todas las partes, concienciando y haciendo visible el problema a los ciclistas y presentando alternativas y soluciones. En este podcast hablamos con Xavier Serret, Vicepresidente de Relaciones Institucionales de CSRC, con el que intentamos saber exactamente qué está pasando en Collserola.

CODEX 7x92 La ciudad de los Muchachos. Adentrándonos en los bosques de la sierra de Collserola se hallan aún los restos de lo que fue la vieja casa escuela de la Ciudad de los Muchachos. La también denominada Casa Puig fue un internado de niños supervisado por la Falange española y la iglesia católica. EL control de los internos, según algunos, a través de todo tipo de castigos físicos y psicológicos generó en aquellos niños un clima de terror. –Si me castigan es porque me lo merezco-, dicen que rezaba sobre una de las pizarras de las aulas. Esta noche nos meteremos de lleno en este lugar en tu compañía, porque hay más, hay mucho más. Como siempre…, una visita…, una indagación sobre el terreno. Codex..., más allá del misterio. Si te quieres agenciar una camiseta o sudadera con los logos e imágenes de Codex, ya están a tu disposición en www.latostadora.com/codexmisterio Ensayos y novelas publicadas: CAZADORES DE MISTERIOS. Ediciones Cydonia CAZADORES DE MISTERIOS 2. Editorial Guante Blanco CAZAVAMPIROS. MITO Y REALIDAD. Colección Biblioteca del Misterio de ediciones Oblicuas ENIGMA VALLÉS. Bohodón ediciones ARCA SACRARIUM. Ediciones Atlantis Vías de contacto: codexcontacto@gmail.com facebook oficial: podcast codex más allá del misterio Web: masalladelmisterio.wixsite.com/codex Youtube: Codex Más Allá del Misterio

CODEX 7x92 La ciudad de los Muchachos. Adentrándonos en los bosques de la sierra de Collserola se hallan aún los restos de lo que fue la vieja casa escuela de la Ciudad de los Muchachos. La también denominada Casa Puig fue un internado de niños supervisado por la Falange española y la iglesia católica. EL control de los internos, según algunos, a través de todo tipo de castigos físicos y psicológicos generó en aquellos niños un clima de terror. –Si me castigan es porque me lo merezco-, dicen que rezaba sobre una de las pizarras de las aulas. Esta noche nos meteremos de lleno en este lugar en tu compañía, porque hay más, hay mucho más. Como siempre…, una visita…, una indagación sobre el terreno. Codex..., más allá del misterio. Si te quieres agenciar una camiseta o sudadera con los logos e imágenes de Codex, ya están a tu disposición en www.latostadora.com/codexmisterio Ensayos y novelas publicadas: CAZADORES DE MISTERIOS. Ediciones Cydonia CAZADORES DE MISTERIOS 2. Editorial Guante Blanco CAZAVAMPIROS. MITO Y REALIDAD. Colección Biblioteca del Misterio de ediciones Oblicuas ENIGMA VALLÉS. Bohodón ediciones ARCA SACRARIUM. Ediciones Atlantis Vías de contacto: codexcontacto@gmail.com facebook oficial: podcast codex más allá del misterio Web: masalladelmisterio.wixsite.com/codex Youtube: Codex Más Allá del Misterio

Brito i Picatoste sembla un t

Dos presos de Lleida, Manuel Brito i Javier Picatoste, s'han escapat despr

A l'episodi 3 de Ràdio APIC pugem a Collserola, visitem la Caseta dels Arbres on Àfrica Fanlo ens dóna la benvinguda.

Una policía con problemas de alcoholismo y un periodista caído en desgracia se unen para investigar unos extraños asesinatos aparentemente inconexos. Ivet Portabella es una sargento de policía de cincuenta y ocho años que asiste a los últimos días de su perro, única compañía en una Barcelona inmensa, cuando la muerte de una joven que aparece colgada dentro de una misteriosa esfera de ramas que pende de un árbol en la Serra de la Collserola la lleva a recordar un amor que no fue y una hija que no tuvo. Al mismo tiempo el asesinato de un alto cargo económico de la zona euro alemán en un hotel de lujo con un tatuaje taleguero en la ingle reabre un viejo caso que alguien no quiere remover. En la otra mano de la baraja, Édgar Brossa cae sin remedio al subsuelo social. Tiempo atrás puso en jaque a la bestia editorial con una revista impresa en condiciones precarias icono del descontento cultural de su tiempo. Ahora, golpeado por la mano que mordió y zarandeado por la crisis, se alimenta en un comedor social. Además, un malote con escuela lo busca por toda la ciudad para recordarle que todo puede ir aún peor. A punto de rendirse recibe una llamada. Un viejo amigo de juventud quiere que investigue la desaparición de su hermano...

A MeteoMauri entrevistem el director general de Turisme, farem un sopar maridat amb vi de Collserola, coneixerem l'evoluci

El 14 d'octubre comen

[ESP] Hay una fuente en el Parc Natural de Collserola que dejó de existir durante más de cincuenta años. Estaba sepultada bajo el barro hasta que se reencontró gracias a un caminante. En los años 90 se iniciaron las obras para recuperar toda la zona y ahora, para mi es una de las lugares más especiales y donde más a menudo voy a grabar sonidos. Esta pieza sonora quiere resumir toda esta historia en un poco más de 10 minutos. He combinado hidrófonos y microfonia en ORTF. [ENG] There is a fountain in the Collserola Natural Park that ceased to exist for more than fifty years. It was buried under the mud until it was found thanks to a walker. In the 90s the works began to recover the whole area and now, for me it's one of the most special places I record sounds. This sound piece wants to summarize all this story in a little more than 10 minutes. I have combined hydrophones and microphone in ORTF. [CAT] Hi ha una font al Parc Natural de Collserola que va deixar d'existir durant més d'uns cincuanta anys. Estava sepultada sota del fang fins que es va retrobar gràcies a un caminant. Als anys noranta es van iniciar les obres per recuperar tota la zona i ara, per a mi, és un dels llocs més especials i on més sovint vaig a enregistrar. Aquesta peça sonora vol resumir tota aquesta història en poc més de 10 minuts. He combinat hidròfons i microfonia en ORTF. Espacio sonante intenta facilitar la escucha atenta. Gracias por la visita.

T'agrada passejar per la natura? Comparteix amb nosaltres la teva opinió i les teves experiències.

Hola y bienvenidos, un día más, a Aprender Fotografía – el podcast. Soy Fran Valverde y hoy, por causas excepcionales, no me acompaña Pere Larrègula. Nos ha resultado imposible juntarnos para grabar el programa de hoy, pero no os preocupéis que estará con nosotros en el próximo. Seguimos con los programas especiales edición de verano, en el programa de hoy hablamos de Oriol Alamany. Antes de empezar con el programa, recordaros que podéis encontrar todo nuestro contenido en aprenderfotografía.online, una red social para fotógrafos totalmente gratuita. El principal motivo por el que te recomendamos unirte a la red social es porque vas a aprender fotografía, tendrás acceso a los fotoconsejos, que son píldoras de unos pocos minutos donde vamos tratando varios temas. Cuando te suscribas recibirás un mail con varios videos, conocerás a mucha gente con tus mismos gustos, recibirás feedback de tus trabajos, te enterarás de las quedadas que se organicen y podrás participar en ellas... Dentro de la red social aprenderfotografía.online hemos montado la plataforma de cursos online, con conceptos muy básicos hasta más avanzados. Actualmente tenemos disponibles catorce cursos, de diez lecciones cada uno. La suscripción a los cursos es de 10 euros al mes, da acceso a todo el contenido y se pueden ver tantas veces como se desee. No hay restricciones de contenido ni distintas cuotas. Os podéis dar de baja cuando queráis. Recordaros también que vamos a hacer dos talleres presenciales al año. El próximo será el día 6 y 7 de octubre, sobre fotografía de moda. Es una oportunidad para que aprovechéis y conozcáis Barcelona. Tenéis la posibilidad de asistir un único día por 99 euros cada día, o los dos por 169 euros. Los cursos que están actualmente en la web son: Curso de iniciación a la fotografía digital Curso práctico de iniciación a la fotografía digital Curso de gestión de modelos Curso de iluminación en estudio básico Curso de Adobe Lightroom básico Curso básico de marketing para fotógrafos Curso de cómo montar tu propio estudio fotográfico Curso de flash de zapata Curso de retrato de carácter Curso de Boudoir Curso de desnudo artístico Curso de composición en fotografía Curso de iluminación en Retrato Curso de Iniciación a Photoshop para Fotógrafos   Recordaros también que ya están abiertos los dos canales de Telegram: Canal de Telegram: https://t.me/aprenderfotografia Grupo de Telegram donde podemos conversar con vosotros y entre vosotros. https://t.me/aprenderfotografianoticias Canal de difusión de Telegram donde estaréis informados de todas las novedades de Aprender Fotografía El Podcast, cursos, nuevos podcasts, etc. En éste no podéis interactuar.  Presentación Hoy seguimos con Oriol Alamany, es un fotógrafo español de fauna y naturaleza. Le inspiran los viajes, el mundo natural y los vestigios dejados por otras culturas. Su búsqueda le impulsa a recorrer el mundo. Sus obras muestran situaciones reales vividas en un mundo real. No son imágenes inexistentes oníricas creadas en casa delante de un ordenador. Su fotografía no es meramente documental. Él elige el sujeto, el encuadre, el momento y lo hace suyo. Su obra es su vida. Fran ha podido ir a varios de sus cursos y reafirma que se preocupa mucho por la naturaleza, por sus imágenes, por lo que le gusta a él. Sus comienzos Se licenció en diseño gráfico, compaginaba su trabajo de diseñador ilustrador con el trabajo de fotógrafo. Hoy en día tiene fotografías en National Geographic, la BBC Wild Life, GEO, Lonealy Planet... en periódicos como El País, La Vanguardia... Entre otros, nos gustaría destacar su libro Fotografía en el naturaleza donde te explica el material que necesitas para hacer este tipo de fotografía, cómo utilizar la luz y cómo preparar los encuadres, el viaje... Oriol Alamany ha publicado unos cuantos libros, entre los que están: Fotografía en tus viajes Collserola,

El cor del programa el dediquem al I Cicle de Compositors catalans de teatre musical que organitza la sala Nunart del barri del Guinard

Sebastián Martínez y Xavier Ramos vuelven a traernos una segunda parte sobre un lugar visitado anteriormente. En esta ocasión, Carlos García nos acompañará a esta nueva aventura para descubrir qué o quién es "El caminante" de Collserola. ¿Podrán nuestros amigos cruzar el umbral de aquellas famosas escaleras?

Cristóbal Doñate García nos trae otro programa de investigación post-visita con el análisis de los audios de la visita a Collserola y la investigación de más casos relacionados con los walkie talkies. Además, Daniel Fuente recurre al I Ching, un sistema ancestral en el que los espíritus guías nos dan respuesta a algunas de las preguntas clave para definir el proyecto.

El equipo de Proyecto Misterio se embarca en una nueva aventura cerca, muy cerca de Barcelona. Una noche con dos visitas, La Casa de los Chicos y el Casino de La Arrabasada, se convirtió en tres partes. En pocas ocasiones terminamos tan confundidos como en esta visita a lo desconocido. ¿Quieres descubrir qué pasó? No te lo pierdas.

Iniciamos la segunda temporada desde uno de los enclaves más misteriosos de la ciudad de Barcelona…, en la sierra de Collserola, visitaremos las ruinas del antiguo hotel, casino y parque de atracciones de l'Arrabassada, donde además descubriremos una curiosa caja metálica oculta entre piedras y nos colaremos en la extraña casa de los exorcismos custodiada por un inmenso pentagrama centrado por la testa de un macho cabrío. Kiko Mulder, Juan de Dios Reyes y Sergio Vaqué son... Codex... más allá del misterio Escúchanos en Ivoox, iTunes, Tu Otra Sombra, Radio Edenex, LNDA radio y Canal Misterios Vías de contacto: www.masalladelmisterio.wix.com/codex codexcontacto@gmail.com twitter: @codexmisterio facebook personal: Mulder Reyes Vaqué facebook oficial: podcast codex más allá del misterio