Podcasts about jaume plensa

Comenzamos con el turista musical, que hoy vuelve de su recorrido por las fuentes del mundo para presentar a los artistas Towkio, Chance The Rapper, Lido y Eryn Allen Kane con su tema 'Heaven Only Knows'. Los conoció durante su estancia en Chicago donde ha visitado la Crown Fountain del escultor Jaume Plensa. Después, el violinista Necko Vidal explica las características y da ejemplos de las mejores zarzuelas de nuestro país. A las ocho recibimos una clase magistral de cultura valenciana con el cantante y trombonista Tacho, que ha hecho la canción para las Fallas 2025, encargada por la Diputació de Valencia.Escuchar audio

Agapito Maestre nos trae su columna cultural de los viernes.

In this episode of The Art Career, Emily travels to Galerie Lelong & Co in Chelsea to sit down with gallerist Mary Sabbatino. Mary Sabbatino is Vice President and Partner of Galerie Lelong & Co., New York. She was appointed director of the New York location of Galerie Lelong & Co. in 1991 and became a gallery partner in 2007. In 2021, she was awarded the prestigious Chevalier de L'Ordre des Arts et des Lettres (Knight of the Order of Arts and Letters) from the Government of France. Championing a diverse roster of contemporary artists from throughout the world, the gallery has pioneered the community both in presenting a balanced roster of male and female artists, and artists from the Global South. Contributing to the overarching contemporary art scene, she served on the boards of ArtTable and the Executive Board of the Art Dealers' Association of America, during which she initiated and co-authored the ADAA's first code of ethics. Sabbatino served on the Selection Committee for Art Basel Miami Beach (2013-2020), the Art Basel Joint Selection Committee, and is a founding member of the Council for the Elizabeth Sackler Center for Feminist Art at the Brooklyn Museum, New York. In 2020, along with colleagues from international galleries, she initiated the platforms Galleries Curate and SOUTH SOUTH. In addition to fostering the careers and legacies of the gallery's artists, Sabbatino co-curated Art from Brazil in New York (1995) which presented the first solo exhibitions of the region's most vital figures—Waltercio Caldas, Cildo Meireles, Hélio Oiticica, Mira Schendel, and Tunga—and curated Juan Downey: Video Installations and Drawings (1995), at the Museo Bellas Artes, Santiago, Chile. The gallery is proud to have represented leading contemporary artists and estates for over twenty years, including Petah Coyne, Andy Goldsworthy, Jane Hammond, Alfredo Jaar, Cildo Meireles, the Estate of Ana Mendieta, Jaume Plensa, Kate Shepherd, the Estate of Nancy Spero, Ursula von Rydingsvard, and Krzysztof Wodiczko.About Galerie Lelong & CoSince 1991, Galerie Lelong & Co., New York, has championed a diverse roster of contemporary artists from throughout the world. Led by Mary Sabbatino, Vice President and Partner, the gallery has pioneered the community both in presenting a balanced roster of male and female artists, and artists from the Global South. The gallery's programming is noted for its political acuity and museum-quality exhibitions that include contemporary sculpture and installations, as well as its work with artists to help develop large-scale public art commissions beyond the gallery's walls. In tandem with the gallery's artists who present works that examine the human condition and collective consciousness, Galerie Lelong & Co. demonstrates its commitment to social justice and good citizenship through charitable initiatives and collaborations. Galerie Lelong & Co. is a member of the Art Dealers' Association of America, the most esteemed organization of art galleries in the United States.Free Resource for Artists!Want expert guidance on building your art career? Download Navigating the Art World: A Comprehensive Guide for Artists—a free resource covering essential industry insights, practical tips, and more. Get it here:⁠⁠ Download Now⁠⁠Links: ⁠⁠theartcareer.com⁠⁠Follow Galerie Lelong & Co: https://www.instagram.com/galerielelong/?hl=enFollow Mary Sabbatino: ⁠https://www.instagram.com/mary_sabbatino/?hl=enFollow us: ⁠⁠@theartcareer⁠⁠Host: ⁠⁠@emilymcelwreath_art⁠⁠Production + Creative Direction ⁠⁠@soniaruscoe⁠⁠Editing: ⁠⁠@benjamin.galloway⁠⁠ Join our community for exclusive updates, artist resources, and behind-the-scenes content! Sign up at ⁠⁠theartcareer.com⁠⁠ Never miss an episode! Subscribe & leave us a review on ⁠⁠Apple Podcasts⁠⁠ & ⁠⁠Spotify⁠⁠

Edición de La Ventana a las 16h del jueves 6 de marzo.Madrid acoge hasta el próximo domingo la 44ª edición de Arco, la feria internacional de arte contemporáneo, un evento clave para el sector que reúne a artistas de renombre de todo el mundo. Uno de los protagonistas de esta edición es el escultor catalán Jaume Plensa, quien presenta en el stand del diario 'El País' su obra 'Entre sueños V3.0'. Este conjunto de esculturas, compuesto por ocho cabezas de alabastro con los ojos cerrados, invitan a la reflexión sobre la inmigración y sus implicaciones en la sociedad contemporánea. Hablamos en 'La Ventana' con el artista. Felicitamos al pianista James Rhodes y le invitamos a responder el clásico test de preguntas. 

Madrid acoge hasta el próximo domingo la 44ª edición de Arco, la feria internacional de arte contemporáneo, un evento clave para el sector que reúne a artistas de renombre de todo el mundo. Uno de los protagonistas de esta edición es el escultor catalán Jaume Plensa, quien presenta en el stand del diario 'El País' su obra 'Entre sueños V3.0'. Este conjunto de esculturas, compuesto por ocho cabezas de alabastro con los ojos cerrados, invitan a la reflexión sobre la inmigración y sus implicaciones en la sociedad contemporánea. Hablamos en 'La Ventana' con el artista. 

Agapito Maestre nos trae su columna cultural de los viernes.

Hoy me acompaña Marga Viza i Boltas, directora de experiencias culturales y expositivas en la Fundació Catalunya La Pedrera, para hablar del programa de exposiciones de La Pedrera. La Casa Milà, conocida popularmente como La Pedrera, es uno de los edificios más emblemáticos de Antoni Gaudí y de Barcelona. Desde hace unos años, también se ha convertido en la sede de grandes exposiciones de máxima excelencia y con artistas de renombre internacional. Han presentado una gran retrospectiva de Antonio López, una íntima exposición sobre Jaume Plensa así como una exposición sobre la cerámica en la obra de Miquel Barceló. Marga nos explica por qué decidieron apostar por crear grandes exposiciones y cómo las programan. Hablamos sobre la exposición actual "Arte en piedra", que pone de relieve la obra en piedra de los escultores más destacados del siglo XX. También comentamos el concepto de "experiencia expositiva" creando propuestas culturales que van más allá de las exposiciones y La Pedrera, estableciendo colaboraciones con las principales instituciones culturales del país.​

Espacio Fundación Telefónica presenta la exposición ‘Jaume Plensa. Materia Interior', una reflexión sobre la condición humana. Una muestra de 15 obras que se adentran en temas recurrentes de su universo artístico como la identidad, la fragilidad de la condición humana, lo efímero, la espiritualidad, el silencio, la comunicación o el lenguaje.

Hablamos con Natalia Litvinova, ganadora del premio Lumen de novela 2024, de su infancia en Bielorrusia y su migración a Argentina. De Argentina se vino a España Florencia del Campo, que ha volcado en una novela su búsqueda de una casa en nuestro país. Matisse y Jaume Plensa protagonizan las exposiciones de arte y Antonio Banderas estrena musical

Espacio Fundación Telefónica presenta la exposición ‘Jaume Plensa. Materia Interior', una reflexión sobre la condición humana. Una muestra de 15 obras que se adentran en temas recurrentes de su universo artístico como la identidad, la fragilidad de la condición humana, lo efímero, la espiritualidad, el silencio, la comunicación o el lenguaje.

Atsoupé, artiste peintre, est l'invitée du 16ème épisode de Femmes artistes / Artistes femmes. Je l'ai rencontrée en juillet dernier, dans son atelier à Montrouge, en région parisienne, un petit atelier en fond de cour baigné de soleil. La joie de vivre émanait de son visage. Nous étions entourées de ses visages, pour la plupart plus grands que nature. Des visages aux regards francs, parfois sombres, ornés de matières et de couleurs.Après, une enfance africaine, témoin d'atrocités, Atsoupé poursuit sa scolarité en France. Victime à l'adolescence d'un accident grave, elle découvre la peinture, tout en réapprenant à marcher. Ce faisant, elle réapprivoise sa mémoire, partiellement effacée. L'art d'Atsoupé, « brut » de prime abord, se développe, s'enrichit et s'épanouit au contact des autres, durant ses années aux Beaux-Arts de Paris. Aujourd'hui jeune maman, Atsoupé vit entre Paris et la Bourgogne, auprès de son compagnon, artiste peintre également.Nous avons parlé de la peinture comme révélateur de souvenirs (et d'avenir), des rêves (ce qu'ils lui inspirent), de sa maternité, de sa manière de créer, si spontanée, de ses envies de peindre « radicalement », de peindre rien et tout en même temps, du sacré et de l'éphémère, de bleu, de rouge, de liberté, et de mouvement. Liberté de peindre n'importe où, n'importe quand. De ne peindre que des visages, mais en mettant tout dedans, l'océan, la pluie, le soleil, le jour. Et la nuit, aussi.Pendant cet entretien, nous avons aussi évoqué :Les artistes qui inspirent son travail :Pina Bausch, Cy Twombly, Jaume Plensa, Anish Kapoor et sa performance Leviathan, à l'occasion de Monumenta 2011 au Grand Palais à Paris.Références littérairesLes tisseurs de silence par Philippe Filliot et Soizic Michelot, Éditions Les heures brèves (2024)L'oeil le plus bleu de Toni Morrison Oeuvre décrite en intro de l'épisode : Visage noir sur fond jaune (2023) Encre et pastel sur papier 76 x 57 cmSes prochaines expositions :Salon Also Known As Africa (AKAA) avec la galerie Anne de Villepoix, du 18 au 20 octobre 2024Exposition collective Africains Everywhere (Région Centre-Val de Loire) du 19 au 20 octobre, du 15 au 27 octobre et du 1er au 3 novembre 2024Pour suivre Atsoupé : sa page Instagram @atsoupe et le site internet de sa galerie Anne de Villepoix  https://www.annedevillepoix.com/atsoupePour soutenir le podcast : suivre, commenter, étoiler ! Et se rendre sur ma page Tipee : https://en.tipeee.com/artistes-femmes-le-podcast ainsi que sur la page instagram du podcast @artistesfemmeslepodcast.Femmes artistes / Artistes femmes est un podcast entièrement indépendant créé et produit par Ada Kafel. Ada Kafel est artiste peintre, art-thérapeute et maman d'un petit garçon de 6 ans. On peut voir son travail sur sa page instagram @a_felka.Musique :Nocturne No. 8 in D-Flat Major, Op. 27 No. 2 de Frederic Chopin par Maria Joao PiresHébergé par Ausha. Visitez ausha.co/politique-de-confidentialite pour plus d'informations.

Jonathan Racionero, concejal de TLP en Valladolid, valora la renuncia de Jaume Plensa al proyecto del puente de Poniente

Jesús Julio Carnero, alcalde de Valladolid, valora la renuncia de Jaume Plensa al proyecto del puente de Poniente

Radio Nacional de España celebra su edición XXXIV de los Premios 'El Ojo Crítico' en el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, galardones con los que el programa cultural reconoce los jóvenes que están marcando el panorama cultural de nuestro país.Esta gala presentada por Laura Barrachina y Rubén Nevado ha contado con la presencia del escultor Jaume Plensa, galardonado con el Premio Especial a toda su trayectoria que ha sido entregado por el ministro de Cultura, Ernest Urtasun. Jaume Plensa ha recogido su segundo Premio 'El Ojo Crítico', 30 años después del primero, cuando lo recibió en 1990 como futura promesa de las artes plásticas. Junto a él, los jóvenes talentos premiados en esta edición: Greta García (Teatro), César Sebastián (Cómic), Mario Bermúdez (Danza), Eva Fàbregas (Artes visuales), Bruna Cusí (Cine), Brais Lamela (Narrativa), Laura Rodríguez (Poesía), Roberto González-Monjas, galardonado en Música Clásica, que no ha podido asistir y María José Llergo (Música Moderna), quien ha abierto y cerrado esta edición con una actuación musical.Escuchar audio

El próximo 16 de mayo el artista catalán recibirá el Premio El Ojo Crítico Especial 2023. Un galardón que toma el testigo del que recibió en su día, en aquel lejano 1989, en la categoría de Artes Plásticas. Esta distinción especial llega precedida por la exposición Site-specific inaugurada el pasado 18 de abril en la Chiesa di San Gallo y que se ha adelantado al comienzo oficial de la Bienal de Arte de Venecia. También por la presentación oficial de “Iris”, una escultura monumental que toma su nombre de la mensajera de los dioses griegos, encargada de distribuir las noticias en el mundo. Una obra única creada especialmente para Telefónica, con motivo de la conmemoración de su centenario, y que Jaume Plensa ha construido a partir de letras y símbolos de ocho alfabetos diferentes que recrean la capacidad de comunicarnos a pesar de nuestra diversidad.De lo que ha ocurrido en estos más de 30 años, su forma de crear, lo que le inspira y lo que han dado de sí estos últimos proyectos, charlamos con el escultor catalán. Escuchar audio

Desde el estudio del escultor, de Jaume Plensa, recordamos su Premio Ojo Crítico de Artes Plásticas de 1989 y repasamos la obra del Premio Ojo Crítico Especial 2023.Por llenar de belleza nuestros paisajes cotidianos. Jaume Plensa es uno de nuestros artistas más internacionales con obras tan emblemáticas en espacios públicos como Julia en Madrid o la Crown Fountain de Chicago que transforman, mejoran y marcan la vida en la ciudad. El artista catalán canaliza su interés por el misterio del ser humano a través de unas esculturas que abrazan al espectador, pero además ha colaborado en proyectos operísticos como Macbeth y siempre tiene un ojo en la poesía, tan influyente en su obra. Jaume Plensa ha dejado su impronta en la historia del arte español desde que en 1990 recibió el primer premio El Ojo Crítico de artes plásticas. Más de treinta años después aquel joven talento se ha convertido en una referencia indiscutible y una de las figuras más solidas del arte español, por eso queremos reconocerle con este premio Especial a toda su trayectoria felizmente aún fértil.Escuchar audio

Faster Gun blev 15 år gammal. Men i en stad som vill stå på de svagas sida, är de offentliga påminnelserna om vad som hände på Umedalens sjukhus få, konstaterar Mårten Arndtzén. Lyssna på alla avsnitt i Sveriges Radio Play. ESSÄ: Detta är en text där skribenten reflekterar över ett ämne eller ett verk. Åsikter som uttrycks är skribentens egna.Listan är på fjorton rader och skriven på linjerat papper. En stycke kappa, fyra par byxor, tre stycken nattlinnen, ett par skor och så vidare. Och längst ned: daterad den 27 januari 1947. Umedalens sjukhus.Ett par veckor tidigare hade flickan som skrevs in tillsammans med de här sakerna firat sin elvaårsdag på Margarethahemmet för bildbara, fallandesjuka barn i Knivsta. Hon hette Gun Dagny Arndtzén och var min pappas storasyster. En av fyra, faktiskt, vilket anges som ett av skälen för ”intagning å anstalt” i det läkarutlåtande som bifogas ansökan till Margarethahemmet, sommaren 1944.”Föräldrar småbrukare med egen stuga, ett rum och kök. Svårigheter under dessa omständigheter att ha patienten hemma” står det. Men någon misär var det inte frågan om. I en social utredning som görs i slutet av 1940-talet konstateras att hemmet är rent och snyggt, barnen bra klädda och föräldrarna duktiga och skötsamma. ”Ej tattarsläkt”.Men Guns anfall var periodvis både frekventa och allvarliga, och på den här tiden betraktades epilepsi som en mentalsjukdom - insania epileptica. Möjligen hade hon också vissa sociala svårigheter, även om hennes storasyster Karin inte alls kände igen att Gun skulle varit ”elak mot kamraterna”, som det står i utlåtandet, när jag tog upp saken med henne för några år sedan.Hur patienten påverkades av att bli hämtad med bil och, ensam, körd de sextiosex milen från Storseleby i Västerbottens inland till Margarethahemmet i Uppland vet vi inget om. Hon var åtta år och ingenting tyder på att hon någonsin återsåg någon i sin familj. Men det var det första hon bad om, när hon några år senare överfördes till Umedalens mentalsjukhus i Umeå: ”Ville till sitt hem, då hon ändå var så nära hemma”, som det står i journalen.Jag var i ungefär samma ålder som Gun när jag kom till Umeå, drygt tre decennier senare. 1980 flyttade min familj från Västerbottens inland till residensstaden vid kusten, precis som många andra gjort och skulle göra. 80-talet var en expansiv period, inte minst för kulturlivet här. Nästan 20 år före Richard Florida lanserade Åke E. Andersson, professor i regionalekonomi vid Umeå universitet, begrepp som ”Den kreativa regionen” och ”K-samhället”, där kommunikationer, kunskap, konst och kreativitet stod för nycklarna till framtiden. Politiken lystrade.1987 utvidgades universitetet med en konsthögskola och jag skrev in mig på A-kusen i idéhistoria, utan en tanke på vad det skulle leda till för slags försörjning. Så bortglömda var redan de knappa omständigheter som hade tvingat mina farföräldrar att sätta ett av sina barn på anstalt.Umeås kulturliv kännetecknades, och gör det fortfarande tror jag, av progressivitet och kanske en viss präktighet. I vilken annan svensk småstad var 90-talspunkarna både veganer och nykterister? Umeandan manifesterar sig i den offentliga utsmyckningen också: 2019 fick Umeå Sveriges första kommunala #metoo-monument, när Camilla Akrakas metallicröda puma placerades på Rådhustorget mitt i stan, vrålande mot himlen. Ett stenkast från Knutte Westers mer stillsamma bronsskulptur på busstorget, föreställande två barnhemsbarn i Riga, en pojke och en flicka, försjunkna i sig själva och någonting vagt fågelformat de håller i sina kupade händer.Där står Umeå: på de utsattas och bortglömdas sida. Eller?Flickan i Westers skulptur ser ut att vara i samma ålder som faster Gun var när hon dog, hösten 1951. Drygt tre och ett halvt år tillbringade hon på Umedalens sjukhus, och någon rolig tid var det inte av journalen att döma. När jag läser den ser jag sköterskor i stärkta uniformer som snörper på munnen framför mig. De epileptiska anfallen upphör så gott som helt men Gun mår inte bra på sjukhuset och ligger det mesta av tiden på den heloroliga avdelningen.Det här är under de år Umedalen blir ledande i landet på att utföra lobotomier: efterkrigstidens progressiva men experimentella, psykiatriska kirurgi, belönad med Nobelpriset 1949. Ingreppets tydligaste effekt var att patienterna blev mer lättskötta, vilket ibland också var det uttryckliga motivet för det. Majoriteten av dem som lobotomerades var kvinnor, och ingrepp förekom på både epileptiker och barn. Drygt 7 procent avled under eller till följd av operation. 1951 utfördes 162 lobotomier på Umedalen.Men inte på Gun, som i stället avled till följd av akut lunginflammation. Vilket hon 1951 faktiskt var ensam i Sverige om att dö av, som kvinna i åldersgruppen 15–19, enligt Statistiska Centralbyrån. Någon av de stränga sköterskorna kanske glömde att stänga ett salsfönster? Vad vet jag. Faster Gun blev 15 år gammal.Mentalsjukhuset stängdes i slutet av 1980-talet, men jag minns den kusliga laddning som svävade över Umedalen, namnet och platsen. Det hade ingenting med Gun att göra: eftersom familjen inte talade om henne, blev jag inte medveten om att hon funnits förrän långt senare. Men det var bland annat för att tvätta bort dårhusstämpeln som en skulpturpark började anläggas här på 90-talet. I dag står ett fyrtiotal permanenta skulpturer här, några av internationella stjärnor som Louise Bourgeois, Anish Kapoor och Jaume Plensa.Men trots att samtidskonsten länge älskat att gräva i det förflutna, och gärna just där den står, så påminner bara något enstaka verk i parken uttryckligen om den vård som bedrevs här, och inte ett enda om lobotomierna och deras offer. Det hade nog stått i strid med parkens syfte att – i K-samhällets anda – öka områdets attraktivitet för barnfamiljer och företag. Kanske är människor som lider av schizofreni, och som utgjorde majoriteten av de som lobotomerades här, inte en tillräckligt röststark eller politiskt intressant grupp för att motivera ett minnesmärke? Det skiljer dem visserligen inte från Vipeholmsanstaltens så kallat ”sinnesslöa” patienter - som har tillägnats såväl en uppmärksammad gobeläng av Ann Böttcher som en minnessten på Norra Kyrkogården i Lund. ”Var resan stormig huru skön är hamnen” står det på den.Min farfar blev inte särskilt gammal, men farmor överlevde Gun med ett drygt halvsekel. Faster Karin, som var varmt religiös, berättade för mig om en händelse som möjligen var ett tidigt tecken på den demens som skulle prägla de sista åren i hennes mammas liv. Det var så att hon började gå runt och leta, öppna garderober och titta bakom dörrar, som om hon tappat bort någonting. Men vad? Det kunde hon inte säga. Till slut tog Karin mod till sig och frågade rakt ut om det var Gun mamma sökte efter? Ja. Det var det. Men hon är i Himlen nu, sa Karin. Är det så? Då är det bra, sa farmor och slutade leta. Mårten Arndtzén

Parlem amb l'artista Jaume Plensa, despr

"MeteoMauri" amb un tema de circularitat total d'aquells que ens apassionen. Quin

Ens acompanya Eva Franch, directora art

Jaume Plensa dirigeix l'

Arconada habla de El peor vecino del mundo, Ayanta de la obra París 1940 y Encarna a las exposiciones de Jaume Plensa y Juan Genovés.

El rector Carlos Andradas y el escultor Jaume Plensa visitan el programa de Julia en la Onda para contarnos más sobre la Universidad Internacional Menéndez Pelayo, que este año cumple su 90 aniversario.

Jaume Plensa is an internationally celebrated artist, whose colossal sculptures enhance the landscape in locations from Japan to Germany, from the United States to Reunion. Born in Barcelona in 1955, he has become known for creating work that aims to build bridges and foster communication between people and nations, principally via his enormous portrait sculptures with closed eyes, which exude an air of peaceful meditation in contrast to their size, and his linguistically-playful pieces formed of letters from different world alphabets. As a new exhibition of his work opens at Yorkshire Sculpture Park in the North of the UK, Danielle talks with him to find out more about the lofty aims behind his work.

"Cada rostre és un lloc" es pot veure al nou espai d'exposicions temporals fins al 6 de juny Més informació

'De ûntdekking fan Fryslân' giet oer de fraach wêrom't, hoe't en wêr't Friezen sykje nei har eigen identiteit. Bert Looper en Bart Kingma reizgje lâns plakken út de Fryske skiednis. It lêste diel, diel 5, hat as titel in fraach krigen: 'Is this Friesland?' De wrâld feroaret, kultuer is yn beweging. Wat is der te sizzen oer de identiteit fan it Fryslân fan no? Looper begjint yn it Fries Film Archief en komt dan by de fontein fan Jaume Plensa yn Ljouwert, dy't symboal stiet foar 'beweging'. Sjoch ek nei de FryslânDOK 'De ûntdekking fan Fryslân' út 2021 (diel 1 en diel 2).

Jaume Plensa, escultor de estatuas tan emblemáticas como "Julia", actualmente en la Plaza de Colón de Madrid o de Water's Soul en New Jersey,  es uno de los mayores pensadores de nuestro tiempo. Durante esta conversación ha charlado con Àngels Barceló sobre la importancia del arte, el valor del silencio y la calma y la trascendencia que debe dotarse a los lugares públicos, los espacios naturales en los que convive la verdadera democracia.   

Jaume Plensa inagura a Manhattan. I el quadre de Banksy destruït, subastat per 21 milions d'euros

“Journées Internationales du Film sur l'Art 2021” édition n°14à l'auditorium du musée du Louvre – programmation en ligne, Parisdu 22 au 31 janvier 2021Extrait du communiqué de presse :Directrice de la médiation et de la programmation culturelle : Dominique de Font-RéaulxResponsable de la programmation cinéma : Pascale RaynaudProduction : Laurent Fournier, Yukiko Kamijima et Valentine GayDans le contexte particulier de ce mois de janvier 2021, les JIFA se réinventent en ligne avec une édition inédite gratuite du 22 au 31 janvier sur le site du musée du Louvre où les films seront visibles 10 jours à partir de la mise en ligne au jour et à l'heure indiqués dans la programmation* sur le site du Louvre: HYPERLINK « http://www.louvre.fr/films » www.louvre.fr/filmsLe teaser de la 14ème édition des JIFA : https://www.youtube.com/watch?v=etxhY-V3vig&feature=youtu.beLes JIFA poursuivent leur exploration des rapports entre le cinéma et les autres arts à travers le questionnement du processus créatif et du rôle de l'art dans nos sociétés.Cette 14e édition reçoit le réalisateur Alain Jaubert, dont la célèbre collection « Palettes » a fêté récemment ses 30 ans. La seconde partie du programme propose une sélection de films récents et des échanges avec leurs réalisateurs.La programmation de la 14ème édition :Rendez-vous avec Alain Jaubert – Films et rencontresAlain Jaubert a été marin avant d'être journaliste scientifique à La Recherche et au Nouvel Observateur puis chroniqueur de musique classique à Libération. De 1990 à 1993, il a produit le magazine Les Arts et de nombreuses émissions pour Océaniques sur France 3, tout en enseignant à l'Ensad (École nationale supérieure des arts décoratifs). Écrivain, il a publié de nombreuses nouvelles, plusieurs essais sur les images (en particulier celles des pouvoirs totalitaires), la peinture, Casanova ou Turner. Aux Éditions Gallimard, il a publié deux essais, Palettes et Lumière de l'image, et deux romans, Val Paradis, récompensé par la bourse Goncourt du premier roman en 2005, et Une nuit à Pompéi, en 2008. D'autres romans suivront, en alternance avec des essais. Réalisateur de nombreux films documentaires pour l'INA et France 3, il est l'auteur de la collection « Palettes » produite et diffusée entre 1989 et 2003 sur Arte et dans le monde entier. Dans cette célèbre série de cinquante documentaires qui ont marqué l'histoire du film sur l'art, il prend le contrepied du discours classique et questionne non plus l'histoire d'un peintre ou d'un courant artistique, mais celle d'un tableau. Il nous fait l'honneur de l'avant-première de son nouveau film, Le Subtil Oiseleur, Foucault de Vélasquez à Picasso, d'une master classe et d'une rencontre autour du thème « L'art de survivre » en partenariat avec la Maison des écrivains et de la littérature.# Vendredi 22 janvier à 18h30 – Avant-premièreFilm présenté par Alain Jaubert et Dominique de Font- Réaulx, conservatrice et directrice de la Médiation et de la Programmation culturelle du Louvre.Le subtil oiseleur, Foucault de Vélasquez à PicassoFr., 2020, 60 min – Éditions Montparnasse À l'origine projet de film rédigé par Michel Foucault en 1970 et resté inédit, le nouvel opus d'Alain Jaubert porte sur la série de 58 variations peintes en 1957 par Pablo Picasso autour des Ménines de Vélasquez (musée Picasso de Barcelone).# Samedi 23 janvier à 15hProjections présentées par Alain Jaubert et Dominique Le Brun, écrivain de marine, suivies d'un échange et d'une lecture de textes par Serpentine Teyssier (Dante, Jules Verne, Defoe, Poe, Melville, Conrad, Stevenson…).« L'ART DE SURVIVRE » Géricault, « Le Radeau de la Méduse ». La Beauté du désastreFr., 2002, 30 min (collection « Palettes ») Palette Production, Arte France, musée du LouvreHokusaï, « La Vague ». La Menace suspendueFr., 1999, 30 min (collection « Palettes ») Palette Production, BnF – Bibliothèque Nationale de France, RMN – Réunion des Musées Nationaux, La Sept ARTEEn partenariat avec la Maison des écrivains et de la littérature dans le cadre des rencontres Enjeux « Survivre » – Extension du domaine des Enjeux.# Dimanche 24 janvier à 15hProjection suivie d'une master classe avec Alain Jaubert animée par Dominique Païni, historien et théoricien du cinéma.Giacomo CasanovaFr., 1998, 100 minOn Line Productions, La Sept ARTE Retour sur la vie et l'oeuvre du philosophe libertin. Personnage fondamental du 18e siècle, Casanova est sans doute celui qui incarne le mieux l'esprit et l'art de vivre de l'époque.JIFA : Sélection 2021 – La correspondance des artsLes JIFA proposent un choix de films récents dont la facture et le propos échappent aux codes du documentaire classique. Cette année, la sélection interroge « la correspondance des arts » et la façon dont une force créatrice unique, l'art, se diversifie dans des langages artistiques divers : peinture, littérature, danse, dessin, sculpture, vitrail et cinéma. Les projections sont suivies de rencontres avec les cinéastes.# Mercredi 27 janvier à 18h30J'ai aimé vivre làFr., 2019, réal. Régis Sauder, 89 min. ShellacDepuis l'Axe majeur à Cergy, on domine toute l'Île-de-France. Annie Ernaux y a écrit l'essentiel de son oeuvre, peuplée des récits de ceux qu'elle observe et de son histoire intime.# Jeudi 28 janvier à 12h30Matisse, le tailleur de lumièreFr., 2019, réal. Isabelle Bony, 52 min. Docs du Nord, Grand Lille TVÀ l'âge de 78 ans et durant les six dernières années de sa vie, Henri Matisse consacre beaucoup de temps et d'énergie à une partie encore peu connue de son oeuvre : le vitrail.# Jeudi 28 janvier à 18h30CunninghamFr., All., É.-U., 2019, réal. Alla Kovgan, 93 min, 3D. Arsam InternationalTourné en 3D avec les derniers danseurs de la compagnie du chorégraphe américain Merce Cunningham, le film reprend 14 des principaux ballets d'une carrière riche de 180 créations.# Vendredi 29 janvier à 15hJosepFr., 2020, réal. Aurel, 74 min, animation. France 3 Cinéma, Les Films d'Ici, UpsideFévrier 1939. Dans un camp, deux hommes séparés par les barbelés se lient d'amitié. L'un est gendarme, l'autre est Josep Bartoli (1910-1995), combattant antifranquiste et dessinateur.# Vendredi 29 janvier à 18h30 – En présence de Jaume Plensa.Jaume Plensa. Can you hear me ?Esp., 2020, réal. Pedro Ballesteros, 75 min, VOSTF. Plensa Studio BarcelonaÀ l'occasion de la création et de l'installation de son œuvre Voices à New York, le documentaire revient sur le parcours et l'oeuvre du sculpteur catalan Jaume Plensa.# Samedi 30 janvier à 15hAubrun, l'absolue peintureFr., 2019, réal. Frédéric Pajak, 57 min. Zadig Productions, Caravel ProductionDisparu en 2009, le peintre François Aubrun n'a eu de cessede contempler et de peindre le basculement du ciel dans labrume, depuis son atelier, fenêtres ouvertes sur Sainte-Victoire.# Samedi 30 janvier à 17h – En présence de Ulrike Ottinger.Paris calligrammesAll., Fr., 2019, réal. Ulrike Ottinger, 129 min, récit dit par Fanny Ardant. Idéale AudienceUn portrait en images du Paris des années 1960 à travers les souvenirs de la cinéaste Ulrike Ottinger, qui y vécut alors qu'elle était une jeune artiste plasticienne.# Dimanche 31 janvier à 15hFilm précédé de Écho de la peinture. Paolo Uccello de Pauline Lafille (2020, 11 min).La Tentation du réel, l'Agneau mystique des frères Van EyckFr., Belg., 2019, réal. Jérôme Laffont et Joachim Thôme, 66 min. Les Productions du Verger, Supermouche ProductionsÀ travers un dispositif de projection original et les éclairages d'éminents spécialistes (dont David Hockney), le documentaire explore ce chef-d'oeuvre emblématique des primitifs flamands – objet d'une importante restauration.# Dimanche 31 janvier à 17h – Avant-premièreProjection suivie d'un échange entre Christian Tran et Michel Ciment, critique de cinéma et journaliste.Le Manège de YankelFr., 2020, réal. Christian Tran, 60 min. ArtisJacques Kikoïne, dit Yankel, nous invite à partager son histoire d'artiste-peintre, de voyageur, d'amoureux de la vie et de l'art. Un hommage à cet artiste disparu en avril 2020, à l'aube de ses 100 ans. Voir Acast.com/privacy pour les informations sur la vie privée et l'opt-out.

Si no fuera porque unas nos arruinan y otras nos matan, las ideas de la  Comunidad de Madrid nos tendrían en diversión continua a los empadronados en la Villa y Corte. Este 18 de diciembre de 2020 la presidenta Isabel Díaz Ayuso ha plantado un árbol de acero inoxidable, que tiene siete metros de alto y un peso de 6 toneladas. Lo que no nos han explicado es su coste. A los madrileños que todos los días aguardan turno en las llamadas colas del hambre para que les den una bolsa con comida, seguramente les haría más felices que ese dinero se hubiera empleado en mejorarles el menú, en vez de entregárselo al perpetrador del arboricidio, Jaume Plensa...

Entrevista al director del nuevo documental sobre el artista Jaume Plensa.

Diu Jaume Plensa que l'escultura

In the latest episode of Real Estate for Breakfast, host Phil Coover is joined by living Chicago real estate legend Bob Wislow. Phil and Bob discuss the properties managed and developed by Parkside Realty throughout Chicago, including the ground-up development of Fulton East – a 12 story commercial building including 5,000 square feet of retail, 3 levels of enclosed parking and 8 stories of office space. The top is crowned with an 8,000 square feet outdoor space. Fulton East is the nation’s first office building designed to deliver health-focused operating solutions for the post-COVID-19 business environment, and is receiving national publicity and attention. Each of the 10,605 square foot floor plans enable flexible, custom planning options to accommodate safe social distancing. State-of-the-art wellness features include a hands-free elevator system and air and surface disinfection systems housed within a beautiful glass and steel grid exterior design that fits the historic district where the property is located. Bob Wislow is chairman and CEO of Parkside Realty, Inc. In 1978, Bob Wislow and Camille Julmy founded U.S. Equities Realty which they, together with Nancy Pacher, grew to be Chicago’s largest, privately-owned commercial real estate services firm. U.S. Equities has been responsible for a number of major projects including the development of the Harold Washington Library Center, Spertus Institute of Jewish Studies, Center For Care & Discovery and Comer Children’s Hospital at the University of Chicago, Poetry Foundation and John Stroger Hospital for Cook County; co-development of One Financial Place , Grand Plaza and The Cook County Hospital Headquarters and Clinic Building; and the redevelopments of the John Hancock Center, Willis Tower, 20 North Michigan, and 840 N. Michigan in Chicago; as well as overseeing the development of Compuware’s Headquarters in Detroit, Bank Boston’s Headquarters in both Argentina and Brazil, 618 S. Main in Ann Arbor, and in partnership with Clayco Centene’s Headquarters in St. Louis.In Spring 1999, U.S. Equities was retained by Millennium Park Inc., (the group representing the Park’s private donors) to oversee the design, engineering, fabrication and construction of Frank Gehry's Pritzker Pavilion and BP Bridge, Anish Kapoor’s monumental Cloud Gate sculpture and Jaume Plensa’s Crown Fountain. In addition to development and project management services the firm provided tenant representation, asset and property management, leasing, real estate consulting, and financial and investment services. Its Chicago headquarters, directly across from Millennium Park, housed original works of art, including paintings, prints and sculpture by over 150 artists. Through its annual Artist in Residence program, the company commissioned artists to create original, limited edition books related to the cities where the firm did projects. After nearly four decades of success in Chicago, Wislow and his partners merged their firm into CBRE, the world's largest commercial real estate services firm, in the summer of 2014. At the time, U.S. Equities leased and managed 17 million square feet of Chicago property, including Willis Tower, 2.5 million square feet of office and retail space along Michigan Avenue, Union Station, Metra Market, and six Illinois tollway oases. The successfully merger brought more than 400 U.S. Equities employees under the CBRE flag. In August 2019, after five successful years with CBRE, that includes projects like the World’s largest Starbucks Roastery on Michigan Avenue, Wislow and Julmy formed a new, boutique real estate venture called Parkside Realty Inc. The real estate veterans will maintain their portfolio and develop new projects, such as Fulton East, a 12-story, 90,000-square-foot office and retail building under construction at 215 N. Peoria Street, in the heart of Chicago’s Fulton Market.A native Chicagoan, Wislow is known by friends as a dedicated heli-skier, road biker and fly fisherman, an avid arts supporter and longtime dedicated steward for civic engagement in Chicago. He has, or is serving, on the boards of many organizations and institutions, including the Chicago Public Library Foundation, Rush University Medical Center, Civic Committee, Museum of Contemporary Photography, Civic Consulting Alliance, CHICAGO Symphony Orchestra, Columbia College, North Central College and the Chicago Chamber of Commerce. Wislow has been honored with the Urban Land Institute (ULI) Lifetime Achievement Award, the NAIOP Chicago Award for Excellence, and the Chicago Architecture Foundation (CAF) Legacy Award. For more information on the Fulton East project, visit https://fulton-east.com/.

entrem al taller de l'artista i escultor Jaume Plensa

Sara Sandström och Stefan Andersson har tillsammans med sin personal byggt upp Galleri Andersson Sandström. Galleriet startade i Umeå och idag finns verksamheten både i Umeå och Stockholm. Hur gick det till när galleriet fick möjlighet att representera några av vår samtids mest välkända konstnärer som exempelvis Jaume Plensa och Tony Cragg? Dessutom kommer vi in på hur skulptursatsningarna i Umedalen och Kungliga Djurgården startade och har utvecklats efter hand. 

El Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona y el CaixaForum acogen su primera muestra conjunta, la exposición Arte, dos puntos. Más de 400 obras de 125 artistas entre los que encontramos a Eduardo Chillida, Marcel Duchamp, Jeff Wall, Jaume Plensa o Richard Hamilton, componen un itinerario ligado a la ciudad de Barcelona. La organización del MACBA y la Fundación "la Caixa" ofrecen visitas comentadas para todos los públicos, incluyendo actividades para personas mayores, familias y personas con dificultades visuales y auditivas.

Episode 33: Love George Carlin? Inspired by art? Heard the music of Brett Dennen? Know anything about Dubstep? (If you