Podcasts about irta

In this episode, I chatted with Dr. Kaitlyn Sadtler, who is pushing the boundaries of biomedical science. Co-hosted with HHMI Gilliam Fellow and ChemE PhD Candidate Sydney Floryanzia, we talk about their groundbreaking research, the twists and turns of their scientific journeys, and the power of collaboration in tackling big challenges.More on Dr. Sadtler, per the NIBIB:Kaitlyn Sadtler, Ph.D. joined NIBIB as an Earl Stadtman Tenure-Track Investigator and Chief of the Section for Immunoengineering in 2019. Prior to her arrival to the NIH, she completed a postdoctoral fellowship at the Massachusetts Institute of Technology with Daniel Anderson, Ph.D. and Robert Langer, Ph.D., focusing on the molecular mechanisms of medical device fibrosis. During her time at MIT, Dr. Sadtler was awarded an NRSA Ruth L Kirschstein Postdoctoral Fellowship, was listed on BioSpace's 10 Life Science Innovators Under 40 To Watch and StemCell Tech's Six Immunologists and Science Communicators to Follow. In 2018, she was named a TED Fellow and delivered a TED talk which was listed as one of the 25 most viewed talks in 2018. She was also elected to the 2019 Forbes 30 Under 30 List in Science, selected as a 2020 TEDMED Research Scholar, and received multiple other awards. Dr. Sadtler received her Ph.D. from the Johns Hopkins University School of Medicine where her thesis research was published in Science magazine, Nature Methods, and others. She was recently featured in the Johns Hopkins Medicine Magazine as an alumna of note. Dr. Sadtler completed her bachelor's degree summa cum laude at the University of Maryland Baltimore County, followed by a postbaccalaureate IRTA at the Laboratory of Cellular and Molecular Immunology at NIAID.

El Director General d’Activitat Econòmica de la Generalitat, Víctor Soria, visita la ciutat de Balaguer. Soria ha mantingut una trobada amb la paera en cap, Lorena González, i altres representants municipals, que li han donat a conèixer el CEI i el polígon industrial Campllong El CEI Balaguer ha acollit una trobada i reunió de treball amb motiu de la ruta de cicloturisme del Sió. Aquesta ruta contempla el riu Sió com a eix vertebrant, té uns setanta-cinc quilòmetres de recorregut, i transcorre per quinze municipis i les comarques de la Segarra, l’Urgell i la Noguera El Govern de la Generalitat ha tret a informació pública l’autorització administrativa, la declaració d’utilitat pública d’1,3 quilòmetres i l’aprovació del projecte d’execució de les instal•lacions de la xarxa de gas natural per al subministrament d’energia a la planta de biogàs als termes de la Sentiu de Sió i de Bellcaire d’Urgell. Des de l’ajuntament de Bellcaire han anunciat que hi presentaran al•legacions Els Bancs dels Aliments celebren la nova llei contra el malbaratament alimentari perquè facilitarà la donació. La normativa facilitarà la feina de les entitats que es dediquen a repartir menjar UP afirma que la modernització del canal d’Urgell no serà competitiva sense la concentració parcel•lària. El sindicat celebra una jornada tècnica per explicar els avantatges de reorganitzar les finques que s’han de modernitzar Un estudi de l’IRTA conclou que la proposta de la CHE de reduir la dotació del canal d’Urgell un 15% és “arriscada” El Col•lectiu Llibertat de Balaguer celebra aquest dissabte set anys cantant a la plaça del Mercadal. Aquest dissabte els acompanyarà el Cor de la Plaça Paeria de Lleida, com sempre a les 11 del matí Agenda Balaguer La Biblioteca Margarida de Montferrat ha cancel•lat la l’espectacle ‘La poesia va a la font’ de Bubulina Teatre, que s’havia programat aquest divendres al vespre en motiu de la celebració del Dia Mundial de la Poesia. D’altra banda Ràdio Balaguer se suma al Dia Mundial de la Poesia amb lectures del taller d’escriptura poètica del Casal Cívic i Comunitari l’Eixample de Balaguer La Llibreria L’Argonauta acull el dissabte la presentació del llibre ‘El contracte. Cruyff, Carabén, Catalunya’ de Ramon M. Piqué També parlarem de la segona edició de Cap Butaca Buida on hi participen la sala La Mercantil i el Teatre Municipal de Balaguer AGENDA COMARCA Montgai es prepara per a una nova edició de la Matança del Porc, una cita imprescindible del calendari gastronòmic i cultural del municipi. Dissabte es farà el mandongo i diumenge el dinar popular Torrelameu celebra aquest dissabte el seu carnaval, amb la rua i el ball de disfresses a la sala Aquest diumenge 23 de març, Os de Balaguer convida a explorar el seu ric patrimoni prehistòric amb “Os de Balaguer, Territori Rupestre” ESPORTS El primer equip del Club Futbol Balaguer rep aquest diumenge al municipal al Singuerlin, un rival complicat. El Juvenil juga dissabte a Vilassar de Mar El Teixidó Associats del Club Bàsquet Balaguer rep aquest dissabte a la tarda al Viladecans, el líder de la categoria. El Q2 Consultors jugarà també dissabte a la pista del Cerdanyola, un rival directe El primer equip del Comtat d’Urgell de futbol sala juga diumenge a El Pont de Vilomara. El Comtat B rep dissabte al Borges i el Balaguer Vedruna va a Cervera. El Comtat femení juga dissabte a Amposta Natural Optics Balaguer, el Club Natació Balaguer i el nedador Lluis Pijuan han formalitzat un conveni de col•laboració per fer suport al nedador amb la seva carrera esportiva durant aquesta temporada Camarasa, juntament amb Sort, tornarà a ser seu aquest cap de setmana de la celebració de la Copa d’Espanya Clàssica i Campionat de Catalunya Sprint de piragüismeDescarregar àudio (51:27 min / 24 MB)

A l'Al Dia Terres de l'Ebre d'avui divendres, 14 de febrer: - Obrim l'Informatiu amb les nostres emissores per conèixer que està marcant l'actualitat de la jornada al territori. - A l'Entrevista del Dia: amb Maria del Mar Català, investigadora de l’IRTA parlem de la I Trobada Internacional de l’Arròs al delta de l’Ebre. - A de Poble en Poble: Imma Brull des de la Cala Ràdio ens apropa a la Gran Festa del Futbol, que tindrà lloc demà a l’Ametlla de Mar. - Setciències amb Nil Ferré: l’oli al llarg de la història. - I tanquem amb la redacció oberta parlant de les activitats del cap de setmana, de cinema, sèries i música amb Núria Caro, Víctor Montecino Valls i Aleyda Baz.

Avui dimecres, 12 de febrer l’IRTA organitza la XVIII Jornada tècnica de l’arròs 2025 a Camarles. L'Ajuntament de Camarles signa un conveni amb la Cooperativa d’Arrossaires del Delta de l’Ebre per a la cessió de l’edifici de l’antiga cooperativa durant els pròxims 50 anys. Deltebre inicia els cursos de francès per millorar la formació lingüística dels professionals del sector turístic del municipi i del nucli de Riumar.

A l'Al Dia Terres de l'Ebre d'avui dilluns, 20 de gener: - Obrim l'Informatiu, amb el repàs a l'actualitat d'avui i també del cap de setmana, a través de les nostres emissores col·laboradores, on el fort vent ha estat el protagonista. - A l'entrevista del Dia: amb Francesc Arasa, alcalde de l’Ampolla. Per recordar aquell 20 de gener de 2020, el temporal Gloria al delta de l'Ebre. Que va obligar les administracions a posar el focus en la fragilitat i el risc de desaparició del delta de l'Ebre. - A de Poble en Poble: Aleyda Baz des de Delta.cat parla amb Enric Gisbert, investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de l’IRTA, sobre l'exemplar de llamprea trobat al litoral de l'Ampolla. - Sector primari: Frank Pérez, director de Serveis Territorial d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat a les Terres de l’Ebre respon sobre diferents temes, al company Francesc Callau de la Cala Ràdio. - Tanquem amb Economia de Butxaca: avui Donald Trump torna a la Casa Blanca amb Txema Cardona des d’Amposta Ràdio.

******Support the channel****** Patreon: https://www.patreon.com/thedissenter PayPal: paypal.me/thedissenter PayPal Subscription 3 Dollars: https://tinyurl.com/ybn6bg9l PayPal Subscription 5 Dollars: https://tinyurl.com/ycmr9gpz PayPal Subscription 10 Dollars: https://tinyurl.com/y9r3fc9m PayPal Subscription 20 Dollars: https://tinyurl.com/y95uvkao   ******Follow me on****** Website: https://www.thedissenter.net/ The Dissenter Goodreads list: https://shorturl.at/7BMoB Facebook: https://www.facebook.com/thedissenteryt/ Twitter: https://twitter.com/TheDissenterYT   This show is sponsored by Enlites, Learning & Development done differently. Check the website here: http://enlites.com/   Dr. Olivia Reilly is a Postdoctoral Fellow in the Hecht Lab at Harvard University. Dr. Reilly earned her B.A. in Animal Behavior and Spanish from Bucknell University. She spent two years in the postbaccalaureate IRTA program in the Laboratory of Brain and Cognition at the National Institute of Mental Health prior to graduate school. Dr. Reilly completed her M.A. and Ph.D. in Cognitive Sciences at Georgia State University where she studied social cognition in nonhuman primates at the Language Research Center. As a postdoctoral fellow in the Hecht Lab, she uses a comparative approach to investigate the neural and hormonal correlates of social cognition and behavior.   In this episode, we talk about social cognition in primates, with a focus on capuchin monkeys. We talk about affiliative behaviors and the role of oxytocin in capuchin monkeys, and we talk specifically about fur-rubbing behavior. We then get into sex differences in the brains of capuchin monkeys, the factors that might play a role in them, and how they compare to sex differences in the brains of humans. We also talk about Dr. Reilly's current projects, involving capuchin monkeys, and also dogs and human children. -- A HUGE THANK YOU TO MY PATRONS/SUPPORTERS: PER HELGE LARSEN, JERRY MULLER, BERNARDO SEIXAS, ADAM KESSEL, MATTHEW WHITINGBIRD, ARNAUD WOLFF, TIM HOLLOSY, HENRIK AHLENIUS, FILIP FORS CONNOLLY, ROBERT WINDHAGER, RUI INACIO, ZOOP, MARCO NEVES, COLIN HOLBROOK, PHIL KAVANAGH, SAMUEL ANDREEFF, FRANCIS FORDE, TIAGO NUNES, FERGAL CUSSEN, HAL HERZOG, NUNO MACHADO, JONATHAN LEIBRANT, JOÃO LINHARES, STANTON T, SAMUEL CORREA, ERIK HAINES, MARK SMITH, JOÃO EIRA, TOM HUMMEL, SARDUS FRANCE, DAVID SLOAN WILSON, YACILA DEZA-ARAUJO, ROMAIN ROCH, DIEGO LONDOÑO CORREA, YANICK PUNTER, CHARLOTTE BLEASE, NICOLE BARBARO, ADAM HUNT, PAWEL OSTASZEWSKI, NELLEKE BAK, GUY MADISON, GARY G HELLMANN, SAIMA AFZAL, ADRIAN JAEGGI, PAULO TOLENTINO, JOÃO BARBOSA, JULIAN PRICE, EDWARD HALL, HEDIN BRØNNER, DOUGLAS FRY, FRANCA BORTOLOTTI, GABRIEL PONS CORTÈS, URSULA LITZCKE, SCOTT, ZACHARY FISH, TIM DUFFY, SUNNY SMITH, JON WISMAN, WILLIAM BUCKNER, PAUL-GEORGE ARNAUD, LUKE GLOWACKI, GEORGIOS THEOPHANOUS, CHRIS WILLIAMSON, PETER WOLOSZYN, DAVID WILLIAMS, DIOGO COSTA, ALEX CHAU, AMAURI MARTÍNEZ, CORALIE CHEVALLIER, BANGALORE ATHEISTS, LARRY D. LEE JR., OLD HERRINGBONE, MICHAEL BAILEY, DAN SPERBER, ROBERT GRESSIS, IGOR N, JEFF MCMAHAN, JAKE ZUEHL, BARNABAS RADICS, MARK CAMPBELL, TOMAS DAUBNER, LUKE NISSEN, KIMBERLY JOHNSON, JESSICA NOWICKI, LINDA BRANDIN, GEORGE CHORIATIS, VALENTIN STEINMANN, PER KRAULIS, ALEXANDER HUBBARD, BR, MASOUD ALIMOHAMMADI, JONAS HERTNER, URSULA GOODENOUGH, DAVID PINSOF, SEAN NELSON, MIKE LAVIGNE, JOS KNECHT, LUCY, MANVIR SINGH, PETRA WEIMANN, CAROLA FEEST, STARRY, MAURO JÚNIOR, 航 豊川, TONY BARRETT, BENJAMIN GELBART, NIKOLAI VISHNEVSKY, STEVEN GANGESTAD, AND TED FARRIS! A SPECIAL THANKS TO MY PRODUCERS, YZAR WEHBE, JIM FRANK, ŁUKASZ STAFINIAK, TOM VANEGDOM, BERNARD HUGUENEY, CURTIS DIXON, BENEDIKT MUELLER, THOMAS TRUMBLE, KATHRINE AND PATRICK TOBIN, JONCARLO MONTENEGRO, AL NICK ORTIZ, NICK GOLDEN, AND CHRISTINE GLASS! AND TO MY EXECUTIVE PRODUCERS, MATTHEW LAVENDER, SERGIU CODREANU, BOGDAN KANIVETS, ROSEY, AND GREGORY HASTINGS!

Avui al Voltant i Girant: -A la primera part de Voltant i Girant ens endinsarem al mar, concretament a les costes de l’Ampolla perquè s’ha trobat recentment un exemplar de llamprea, també conegut com a xuclador. Una espècie en perill d’extinció. Ens contarà més detalls l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de l’IRTA, cap de programa d’Aqüicultura, Enric Gisbert. -A la segona part del programa entrarem a l’escola de ball Olympus, de Deltebre. Coneixerem les diferents opcions de ball que tenim per aprendre i, en general, una mica més esta escola de ball del territori. Ho farem amb qui està al capdavant, Elisabeth Rius.

A la primera part de Voltant i Girant ens endinsarem al mar, concretament a les costes de l’Ampolla perquè s’ha trobat recentment un exemplar de llamprea, també conegut com a xuclador. Una espècie en perill d’extinció. Ens contarà més detalls l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de l’IRTA, cap de programa d’Aqüicultura, Enric Gisbert.

Avui al Voltant i Girant: -A la primera part de Voltant i Girant parlarem del Nadal a l’Ampolla. Esta setmana passada han tingut la dotzena setmana del comerç i este cap de setmana la fireta de Nadal però volem saber quina és l’agenda que tenen preparada per als Nadals pròpiament dit. Ho sabrem amb la regidora de Cultura de l’Ampolla Gemma Caballé. -A la segona part del programa on parlarem de natura, del nostre riu, de l’Ebre. Entrarem dins les seues aigües i veurem què fan 50 nous esturions europeus que han estat alliberats fa pocs dies. Sabrem quin és el projecte que hi ha darrere de tot això amb l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris, de l’IRTA, i cap de programa d’aqüicultura Enric Gisbert.

A la segona part del programa on parlarem de natura, del nostre riu, de l’Ebre. Entrarem dins les seues aigües i veurem què fan 50 nous esturions europeus que han estat alliberats fa pocs dies. Sabrem quin és el projecte que hi ha darrere de tot això amb l’investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris, de l’IRTA, i cap de programa d’aqüicultura Enric Gisbert.

Atslēgas vārds būtu iekļaušana - tā varētu teikt par šī gada Nobela prēmijas laurētu pētījumu ekonomikā, kas izpelnījies komisijas atzinumu un ļauj mums gūt atbildi uz mūžseno jautājumu - kāpēc viena valsts izvirzās vadībā savā ekonomiskajā attīstībā, kamēr citas stagnē un brūk. Kāda valsts maciņam saistība ar cilvēku labsajūtu un valsts institūciju spēju sarunāties un iesaistīt pilsoņus ikdienas dzīvē, par to saruna raidījumā Zināmais nezināmajā. Stāsta Latvijas Universitātes Ekonomikas un sociālo zinātņu fakultātes lektors Mārtiņš Danusēvičs un Latvijas Universitātes Filozofijas un socioloģijas institūta vadošais pētnieks Andris Saulītis. Šā gada Nobela prēmija ekonomikā piešķirta Daronam Adžemoglu, Saimonam Džonsonam un Džeimsam Robinsonam par pētījumiem par labklājības atšķirībām starp valstīm. Šie trīs ekonomisti "ir pierādījuši, cik liela nozīme valsts labklājībā ir sabiedrības institūcijām".

El ple de la Paeria de Balaguer debat avui l’aprovació dos convenis de col·laboració, un amb la Diputació de Lleida per a l’Oficina acelera PIME i un altre amb el Ministeri de l’Interior perquè la ciutat de Balaguer pugui disposar d’un PAD, Puesto de Actualización de Documentación També es debatran quatre modificacions d’ordenances fiscals i se’n proposa una de nova per aplicar un recàrrec del 50 % en l’IBI als propietaris que tinguin quatre habitatges o més i que faci dos anys o més que estan buits Les àrees d’Educació i d’Esports de la Paeria de Balaguer celebren aquest dijous l’activitat ReBICIcla. Es tracta d’una proposta per potenciar l’ús de la bicicleta, en la qual més de tres-centes bicicletes circulen per les principals vies de la ciutat L’ajuntament de Térmens preveu posar en funcionament el centre de serveis la primavera de l’any vinent. Actualment es troba en obres i un cop finalitzin el consistori vol tenir enllestit un conveni per a que es gestioni des del Consell Comarcal Aquest divendres tindrà lloc la presentació del Carnet Jove de la Noguera a Balaguer. La presentació es farà amb una gran festa a les 18:30h a la sala Hype que comptarà amb sortejos i les actuacions de Pau Culleré, Maria Fernàndez i Maria Baró L’IRTA presenta Stellar, una nova varietat de poma primerenca adaptada als climes càlids. La fruita es caracteritza per aguantar altes temperatures mantenint-se cruixent i amb un color roig intens El Teatre Municipal de Balaguer inaugura la temporada el proper diumenge amb l’obra de teatre “Els Buonaparte” El pròxim 8 de novembre el grup Athanàgia publica nou disc “El desig d’esfondrar murs”. Un disc que compta amb la participació de la cantant i trompetista Andrea Motis, entre d’altres Carlitos Miñarro i Xavier Reyes seran els protagonistes aquest diumenge del concert del festival Itinera a Les Ventoses Torna aquest diumenge una nova edició del mercat ‘Els Raconets’ a Ivars de Noguera Les àrees d’Educació i d’Esports de la Paeria de Balaguer celebren aquest dijous l’activitat ReBICIcla. Es tracta d’una proposta per potenciar l’ús de la bicicleta entre els escolars que es va ajornar el passat 17 d’octubre a causa de la pluja Sergi Vázquez i Mónica Malla s’adjudiquen la 23km a la Trail No Límits, celebrada el passat diumenge a Ponts. Pol Jou i Aina Lindgreen van ser els guanyadors de la 12km. Es van entregar també els premis de la Lliga de Curses de Muntanya de la NogueraDescarregar àudio (42:55 min / 20 MB)

Anem al delta de l'Ebre, un espai natural

Herve Poncharal is an emblematic name in the MotoGP™ paddock, being part of the grid for over two decades! The French head honcho opens up about working with rookie sensation Pedro Acosta, the expectations and learnings that came with it, the path that he took with his squad from switching manufacturers to winning for the first time, and his work as the IRTA representative. Hosted on Acast. See acast.com/privacy for more information.

La paera en cap de Balaguer, Lorena González, ha manifestat que són conscients de l’incivisme i del problema dels voluminosos i neteja a la ciutat, “nosaltres també sortim al carrer i rebem les queixes dels veïns” . Lorena ha fet aquestes declaracions en resposta a les critiques per part dels partits a l’oposició Junts per Balaguer denuncia la deixadesa de la ciutat en plena temporada turística. La portaveu del grup, Gemma Trilla, reitera la necessitat de prioritzar la neteja d’una vegada per totes El grup d’ERC també critica en un article d’opinió de Kevin Bruque, president d’ERC a Balaguer, la gestió de l’actual equip de govern de la neteja i dels voluminosos a la ciutat. Kevin Bruque diu que “tota la feina prèvia de conscienciació no haurà servit de res si després des de la Paeria no es fa la feina” Els préstecs hipotecaris per adquirir habitatge augmenten un 15,2% interanual al juny a Catalunya, segons els notaris. El Col•legi Notarial registra 9.718 compravendes d’immobles, que s’encareixen més que al conjunt de l’Estat Facua vol que la prohibició de contractar per telèfon s’ampliï a les telecomunicacions, finances, alarmes i assegurances. La nova regulació que afectarà llum i gas tan sols permetrà tancar acords telefònics si és a iniciativa del client Investigadors de la URV i l’IRTA aconsegueixen produir sucs “més saludables” reaprofitant residus del vi Set companyies lleidatanes formen part de la programació de FiraTàrrega 2024. La companyia de Les Avellanes, Toc de fusta, estrena “Arrels” Agenda 2a Nit de l’Art al Monestir de les Avellanes aquest dissabte dia 24 d’agost. Una nit d’estiu en que el públic podrà interactuar amb els artistes i el seu procés creatiu en els diferents espais patrimonials del monestir Bellmunt d’Urgell omple el calendari d’actes per celebrar la seva festa major del 22 al 26 d’agost I a Preixens celebren de divendres a dilluns la seva festa major Esports El Club Futbol Balaguer perd el seu segon amistós de pretemporada per 0 a 6 contra l’Atlètic Lleida, que disputava ja el cinquè i es va mostrar molt superior El proper 15 de Setembre se celebrarà a Penelles la XII BTT Serra d’Almenara, organitzada pel Club Ciclista Serra d’Almenara amb la col•laboració de l’Ajuntament de PenellesDescarregar àudio (33:40 min / 15 MB)

¿Hola, hola! Hoy nos visita Ariadna Morancho, Ingeniera Matemática en Ciencias de Datos

+Savršen vikend - pol-pozicija, pobeda u sprintu, pobeda u glavnoj trci.+Trka godine na stazi Amerika!+Pedro Acosta i Enea Bastianini na postolju, pad Markeza, nestanak Bagnaie...Link za zvaničnu Fantasy Lap 76 MotoGP ligu za 2024: https://fantasy.motogp.com/leagues/join/4WEEP7HUKod za ligu: 4WEEP7HUPodrška Infinity Lighthouse ekipi!

A pocas semanas de la apertura de la apertura de la Cop28 en Dubái, la ONU advierte que las medidas de reducción de emisiones de gases de efecto invernadero aún son insuficientes para limitar a +1.5°C el aumento de las temperaturas globales. La ganadería es uno de los sectores que tendrá que hacer esfuerzos drásticos para reducir sus emisiones. Producir carne in vitro ofrece perspectivas prometedoras en este sentido. Algunos países ya autorizaron incluso su comercialización. ¿Y si producir carne in vitro fuera la solución para reducir la huella de carbono de la carne? En septiembre pasado, en una carta abierta dirigida a la presidenta de la Comisión Europea, un grupo de científicos llamó a invertir masivamente en la producción de proteínas sostenibles para reducir la huella de carbono del sector de producción de la carne.Actualmente, la ganadería representa más del 14,5% de los gases de efecto invernadero que agravan el calentamiento global, según Naciones Unidas. Los autores de esta carta abierta abogan por una inversión masiva en la carne cultivada que permitiría producir proteínas sin deforestar, sin sacrificio animal, utilizando poca agua y sin emitir las grandes cantidades de metano de los bovinos.Todos conocemos las proteínas de origen vegetal, como las hamburguesas de soja y las leches vegetales, comunes en los supermercados. Pero existen otras opciones -aun en ciernes- como la carne de vacuno o de pollo producida in vitro, cuya comercialización fue autorizada por Estados Unidos en junio pasado.Y aunque les parezca ciencia ficción, sí es posible crear carne sintética, gracias a grandes incubadores. Pero el proceso tecnológico es aún costoso.RFI conversó con Massimo Castellari, científico del Instituto de Investigacion y Tecnología Alimentaria de Cataluña, IRTA coordina investigaciones sobre la producción sostenible de proteínas. Nos explica cómo se produce este tipo de carne y los límites técnicos y de costo que aún enfrentan los científicos para llevar a esta producción a escala industrial.De momento solo dos países autorizan la comercialización de carne sintética: Singapur y EE.UU. El país asiático aprobó en 2020 la venta de un producto creado a partir de células de pollo y que sirve para producir nuggets. Les confesamos que aún no hemos probado esta carne elaborada in vitro, pero una chef francesa, Dominique Crenn anunció que serviría este producto a los clientes de sus restaurante en San Francisco.Entrevista:  Massimo Castellari, investigador IRTA y coordinador de la iniciativa  de IRCA para la producción sostenible de proteínas.

Pusotra balva fizikai - tā par šī gada Nobela komisijas izvēli saka eksperti. Kvantu fizikas eksperimenti, gan lāzeru fizikā, gan ķīmijā. Kas ir šī gada laureātu veikums? Gaismas fizika - vienā gadījumā ar ārkārtīgi īsiem gaismas impulsiem, otrā gadījumā - ar ķīmijas metodēm iegūti gaismu emitējoši nano punkti. Kas tas viss īsti ir? Kāpēc tie ir svarīgi zinātnes atklājumi, šos un citus jautājumus par šī gada Nobela prēmiju ķīmijā skaidro Latvijas Universitātes Fizikas, matemātikas un optomerijas fakultātes profesors un Lāzeru centra vadītājs Mārcis Auziņš un Rīgas Tehniskās universitātes Materiālzinātnes un lietišķās ķīmijas fakultātes profesors Sergejs Gaidukovs. Nobela prēmija ķīmijā šogad piešķirta trim ASV zinātniekiem, kuru pētījumi snieguši būtisku ieguldījumu nanotehnoloģiju attīstībā. Viņu atklājumi ir saistīti ar kvantu punktu pielietošanu zinātnē. Šie punkti ir nanometros mērāmas daļiņas, taču to pusvadītāju spējas jau plaši tiek  izmantotas modernajās tehnoloģijās un medicīnā. Piemēram, tie ir viena no galvenajām sastāvdaļām modernajos ekrānos, kā arī tos izmanto jaunākajās audzēju izņemšanas operācijās. Nobela prēmiju ķīmijā saņems Masačūsetsas Tehnoloģiju institūta profesors Mungi Bavendi, Kolumbijas universitātes profesors Luiss Bruss un ASV strādājošais krievu zinātnieks Aleksejs Jekimovs. Savulaik viņš darbojies Joffes fizikas institūtā Sanktpēterburgā, bet ASV bijis uzņēmuma "Nanocrystals Technology" galvenais zinātnieks. Bavendi ir Parīzē dzimis tunisiešu izcelsmes zinātnieks, kurš bērnībā ar ģimeni emigrēja uz ASV.

Europa ha puesto sobre la mesa la posibilidad de permitir los cultivos modificados genéticamente. La normativa sería bien recibida en laboratorios como el de Montse Martín-Hernández, investigadora IRTA en el Centro de Investigación en Agrigenómica (CRAG), que estudia la resistencia genética de los melones al virus del mosaico del pepino, una enfermedad que afecta a decenas de especies. Sobre el horizonte que dibuja la técnica de edición genética CRISPR conversamos con ella y con el periodista científico Antonio Martínez Ron, que ha trazado en Diccionario del asombro (Crítica) la historia de la ciencia a través de las palabras. CRISPR, por cierto, la acuñó un español.

Europa ha puesto sobre la mesa la posibilidad de permitir los cultivos modificados genéticamente. La normativa sería bien recibida en laboratorios como el de Montse Martín-Hernández, investigadora IRTA en el Centro de Investigación en Agrigenómica (CRAG), que estudia la resistencia genética de los melones al virus del mosaico del pepino, una enfermedad que afecta a decenas de especies. Sobre el horizonte que dibuja la técnica de edición genética CRISPR conversamos con ella y con el periodista científico Antonio Martínez Ron, que ha trazado en Diccionario del asombro (Crítica) la historia de la ciencia a través de las palabras. CRISPR, por cierto, la acuñó un español.

Not a classic, but Misano was the scene of a classic performance and there was plenty of rumbling in the background to keep Adam, David and Neil talking through the first hours of the post-race IRTA test in Italy. Thoughts on the racing, Jorge Martin, Marc Marquez, some words on Mike Trimby and an exclusive interview with Wasserman Media Group's Bob Moore on being an agent and rider manager, particularly with 2023 silly season gathering pace.

Marc Marquez dominated yet another MotoGP weekend in off-track terms as he swept the paddock into a 'will he/won't he?'' frenzy at Misano with four days of speculation over whether he was about to break his factory Honda contract to join brother Alex on one of Gresini's year-old Ducatis for 2024. Then he tested Honda's 2024 bike on Monday and that prospect suddenly seemed a whole lot more realistic. Simon Patterson, Valentin Khorounzhiy and Matt Beer delve into all the drama Marquez created and assess the likelihood of the Gresini move actually happening in the Misano episode of The Race MotoGP Podcast. They explain why their levels of scepticism fluctuated through the weekend, and what the consequences might be for the rest of the Ducati line-up if Marquez made the leap. And our panel makes it pretty clear what outcome they all want to see from this storyline too. Another past champion at a struggling Japanese manufacturer team gets some attention too - Fabio Quartararo may not be leaving Yamaha before 2024, but is he going to spend 2024 trying to get out? The San Marino GP itself is also discussed - with some feisty debate over whether Jorge Martin's flawless domination was actually that impressive given how battered his main rivals were from the Catalan GP. Dani Pedrosa's amazing (but not amazing enough to satisfy one panellist) comeback and Takumi Takahashi's embarrassing one feature as well. And we also pay tribute to IRTA chief Mike Trimby after his sudden death in the middle of the race weekend, and explain just how huge his contribution to modern MotoGP was. Follow The Race on Instagram, Twitter and Facebook Check out our latest videos on YouTube Download our app on iOS or Android Learn more about your ad choices. Visit megaphone.fm/adchoices

On Friday, September 8th, MotoGP announced the passing of Isle of Man resident Mike Trimby. The 74-year-old was the founder and Chief Executive of IRTA, part of the quartet, which, along with Dorna, the FIM and MSMA, control the Motorcycle World Championship Grand Prix series, now more commonly known as MotoGP. In March 2023, Mike was awarded the Royal Automobile Club's prestigious Torrens Trophy. At the time he spoke to Dave Moore about his honour in getting the award and his love of living in the Isle of Man.

Sintonía: "Allemande from Partita for violin solo in d minor, BWV 1004" - Antonio Serrano. "Amâl" (con Natacha Atlas), "Divina tormenta" (con Anna Colom) e "Irta" (con Camille Saglio), extraídas del álbum "Voices" de Matthieu Saglio (ACT Music, 2023) "Kudu" - Erik Truffaz Quartet (extraída del disco "Doni Doni") "Street of Minarets" - Dhafer Youssef (extraída del disco "Street of Minarets") "Les jardins de Ziryab" - Anouar Brahem (extraída del disco "Le voyage de Sahar") Las músicas que no eran del álbum "Voices", fueron seleccionadas y presentadas por Matthieu Saglio desde RNE en Valencia. Muchísimas gracias a Trini Soler por su predisposición y buen hacer. La primera parte de esta entrevista-sesión con Matthieu Saglio, en la que se escucharon hasta 5 cortes de "Voices", se emitió el 16/06/2023; por si quieres repescarlo del servicio de podcasts de Radio 3. Escuchar audio

Alguns estudis recents demostren que els microorganismes de l

Sintonía: "Ressuscite avec les anges" - Matthieu Saglio."Madiba" - "Ponte un alma" (con Susana Baca) - "Elevation" (con Alim Quasimov) - "For The Love That We Feel" (con Nils Landgren) - "Irta". Músicas extraídas de "Voices" (ACT Music/The ACT Company, 2023)"En el medio" de Ousmane Danedjo y "Fallou Gallas" de Diouke, seleccionadas y presentadas por Matthieu Saglio.Todas las músicas compuestas e interpretadas por Matthieu Saglio menos donde se diga lo contrario.Todas las músicas presentadas por Matthieu Saglio desde RNE en Valencia. Muchísimas gracias a Trini Soler por su buen hacer y predisposición.Escuchar audio

Les plagues d’insectes són habituals en els magatzems de grans d’arròs. Actualment, la majoria de solucions a aquest problema passen per l’aplicació de productes fitosanitaris, l’IRTA però ha posat en marxa un projecte d’investigació per promoure el control biològic d’aquestes plagues. En clau de pactes post-electorals, ERC i PSC han signat arribat a un Acord de governabilitat al Consell Comarcal del Baix Ebre per al mandat 2023-2027. Aquest diumenge, l'auditori municipal de Sant Jaume d'Enveja acollirà una nova representació en el marc de les 34es Jornades de Teatre Amateur. En este cas serà el torn de la Cia. Delta Teatre de Deltebre que representarà ‘Tres sogres millor que dos!’

Avui al #Recapte: - Mar Català, investigadora de l’arròs de l’IRTA a l’Estació Experimental de l’Ebre per parlar de com estan evolucionant els diferents estudis al voltant de l’arròs per aconseguir fer front al nou paradigma climatològic. - Neus Bertomeu, directora i col·laboradora del Recapte ens informarà de totes les activitats culturals per als pròxims dies: club de lectura, presentació de llibres i cursos.

A helpful guide to understanding the playlist. Each track represents one of the 22 states that make up Guatemala. In bold you'll find the name of the department (state). These are organized geographically. With the help of a map, you can follow along.  1. Flores Peteneras: In honor of the island of Flores, the capitol of Peten2. Cobanerita: Coban is the capitol of Alta Verapaz; the demonym for the people from Coban is cobanero/cobanera. 3. Puerto Barrios: The title is the name of the capitol of Izabal4. Soy de Zacapa: Translation: I am from Zacapa; a state in the northeastern part of the country 5. Corrido de Chiquimula: in honor of Chiquimula, a state located about 100 miles from Guatemala City 6. Juventud Jutiapense: in honor of the state of Jutiapa7. Cuilapa: the name of the of the capitol for the department of Santa Rosa8. Cumbia Jalapaneca: “jalapaneca” is the demonym for women from the state of Jalapa9. Noviembre en Sanarate: Sanarate is a city in the department of El Progreso 10. Cumbia Salamateca: Salamateca is the demonym for the women of Salama, capitol of the state of Baja Verapaz11. Guatemala: The name of the country as well as the name of one the departments of the country. And believe it or not, you'll also find here the City of Guatemala, which is the capitol city of the country. 12. Sacatepequez: the title of the track is the name of the state Sacatepequez13. Noches de Escuintla: Escuintla, the state known as the "City of Palm Trees." 14. Chimaltenango: both the state and capitol are named alike, Chimaltenango; this state is most commonly referred to as just "Chimal"15. Chichicastenango: a town of the department of Quiche; In Chichicastenango you'll find one of the most colorful open markets (mercado) in the country16. San Miguel Totonicapan: in honor of Saint Michael Archangel, patron of the department of Totonicapan17. Panajachel: not only the name of one of the towns belonging to the state of Solola, but also one of the most visited towns of Guatemala. 18. Mazatenango Lindo: this track is dedicated to Mazatenango, the capitol city of Suchitepequez, a state located in the south west part of Guatemala19. Retalhuleu: the state of Retalhuleu is where you'll also find el Irta, a group of popular amusement parks20.  Luna de Xelaju: in honor of the state of Queztaltenango which is also known as or referred to as Xela (pronunciation in English: shella, in Spanish: shela)21. Concepción Tutuapa: a city in San Marcos, one the departments that borders with Mexico. 22. Canto a Mi Huehuetenango: in honor of Huehuetenango, the name of its department as well as its capitol city. Congratulations, you've traveled through Guatemala via different melodies, now you just have to travel there and listen to the marimba live. https://open.spotify.com/playlist/69TJCysbZt3nZPq41PYPyA?si=77c3a1acd22049dbcvillesistercities@gmail.cominfor@ixtatan.orgGuatecuenta.lc@gmail.com

A l’Al Dia Terres de l’Ebre avui divendres 12 de maig us hem parlat del tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions municipals del 28 de maig i hem fet un recorregut per diferents emissores per veure com s’ha viscut este inici de campanya. A l’entrevista avui hem parlat del projecte Citrusreg per tal d’aconseguir un cultiu eficient i sostenible des del punt de vista hídric, n’hem parlat amb Josep Miquel Fibla, tècnic de l’Irta. A la segona hora, a la secció De Poble en Poble hem abordat la qüestió de l’informe de la UB sobre l’impacte negatiu que el parc eòlic de l’Ametlló tindria sobre els termes municipals de l’Ametlla de Mar i el Perelló, n’hem parlat a la secció De Poble en Poble. I hem tancat el programa amb tertúlia eurovisiva. Demà arriba una nova cita amb el festival d’Eurovisió i i n’hem parlat amb quatre eurofans: Jaume Borja, Roger Font, Víctor Montecino i Enric Roig.

Avui al #Recapte: - Mar Català, investigadora de l’arròs de l’IRTA a l’Estació Experimental de l’Ebre ens parla de com estan evolucionant els diferents estudis al voltant de l’arròs per aconseguir fer front al nou paradigma climatològic. - Francesc Arasa, alcalde l’Ampolla ens explica com es preparen per a les pròximes jornades de l’ostra del Delta, un esdeveniment consolidat i que aplega cada edició a milers de persones de dintre i fora del municipi. - Neus Bertomeu, directora de la biblioteca Delta de l'Ebre, ens porta totes les activitats culturals, programades per a les pròximes setmanes, a Deltebre.

Mar Català, investigadora de l’arròs de l’IRTA a l’Estació Experimental de l’Ebre ens parla de com estan evolucionant els diferents estudis al voltant de l’arròs per aconseguir fer front al nou paradigma climatològic.

A l’Al Dia Terres de l’Ebre d’avui dimecres 5 d’abril més enllà de repassar l'actualitat l nostre territori hem parlat de la situació de la població de nacres al delta de l’Ebre i de les primeres conclusions del projecte Recupera Pinna; n’hem parlat a l’espai de l’Entrevista amb Patrícia Prado, investigadora de l’Irta. A la segona hora, avui a la secció de Poble en Poble, des de Ràdio Tortosa ens han fet balanç de l’activitat de la secció Local de la Creu Roja i a l’espai Identitats, hem conegut Alfredo Garcia, operador nuclear i divulgador científic que acaba d’escriure ‘La geoestrategia de la bombilla’.

En este programa hem parlat moltes vegades de la situació de la nacra al delta de l’Ebre i dels projectes de seguiment i de recuperació que s’estan duent a terme des de l’Irta i des d’altres universitats i institucions científiques a través dels projectes recupera Pina i Life Pinnarca. Des de fa dos anys s’està monitoritzant tota la situació i ara han arribat les primeres conclusions. N’hem parlat amb la investigadora de l’Irta, Patrícia Prado

Avui a l’entrevista ens hem volgut fixar amb un estudi de l’IRTA que ha analitzat les conseqüències de l’assecament dels arrossars durant l’hivern, una mesura que s’ha estès en els darrers anys a tot el Delta amb l'objectiu de frenar l’expansió del caragol poma. N’hem parlat amb Maite Martínez-Eixarch i Néstor Pérez-Méndez, investigadors de l’IRTA.

A l’Al Dia Terres de l’Ebre d’avui divendres 17 de març els hem explicat el cost de l'Estratègia Delta del govern català que avui la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha fixat en 117 milions d’euros fins al 2032. A l’espai de l’entrevista avui hem parlat amb dos investigadors de l’Irta sobre la relació entre les emissions de metà i el cultiu de l’arròs al delta de l’Ebre i les conseqüències, positives i negatives, de l’assecat dels arrossars a causa del caragol poma. A la segona hora, els divendres la secció de Poble en Poble ens porta a l’Ametlla de Mar, avui des de la Cala Ràdio han conversat amb el poeta Àngel Martí, i després hem tingut la tertúlia dels divendres avui amb Ramon Bel, Francesc Miró i Manel Masià.

Maite Martínez-Eixarch, investigadora de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ens parlarà dels avenços que s'estan duent a terme per aconseguir que el cultiu de l'arròs al Delta sigue més sostenible.

Avui al #Recaspte: - Imma Juan, tècnica d'ús públic del Parc Natural del Delta ens presenta el passaport amb descomptes i activitats que promourà la visita als equipaments patrimonials del delta de l’Ebre, molts d'ells desconeguts. - Maite Martínez-Eixarch, investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ens parlarà dels avenços que s’estan duent a terme per aconseguir que el cultiu de l’arròs al Delta sigue més sostenible.

En els darrers anys, les alternatives a la carn -siguin productes plant-based, els que utilitzen la tecnologia de fermentaci

Margarita Fernández, investigadora de l'IRTA, ens parla de l'estudi que estan duent a terme amb la universitat Politècnica sobre els corrents de les badies del delta de l'Ebre. Aquest estudi permetrà poder avançar-se davant situacions crítiques que puguin donar-se en el futur i posin en perill el cultiu de mol·luscs a les badies del Delta.

La paera del PSC, Lorena González, afirma que els empresaris del Polígon Industrial Campllong de Balaguer se senten abandonats i que no entenen que no s’aposti pel polígon. Des del PSC asseguren també que des de l’equip de govern d’ERC no havia la intenció d’aprovar la moció que van presentar per millorar i ampliar la zona industrial de la ciutat en el darrer ple municipal Balaguer acull aquest dimecres el I FÒRUM DEL BIOGÀS DE CATALUNYA que té l’objectiu de fomentar la transició energètica. Les inscripcions s’han tancat amb un total de 150 persones inscrites. Aquest esdeveniment està organitzat pel Clúster de la Bioenergia de Catalunya, en col•laboració amb l’Energy HubLab de Balaguer, un projecte de la Paeria i la Diputació de Lleida— L’Ajuntament de Les Avellanes porta a aprovació en el ple d’aquest dijous el Conveni de col•laboració amb el Departament d’Educació per ampliar l’escola Les Avellanes-ZER Montsec d’aquesta localitat. Els treballs compten amb un pressupost de 160.000 euros i serviran per habilitar una sala polivalent, que també servirà com a menjador, i una aula a la part de dalt del centre per fer-hi classe D’altra banda, Les Avellanes ha substituït a llums led els fanals que creuen la C-12 al seu per aquest nucli. La intenció del consistori és canviar properament les lluminàries de Santa Linya, l’únic nucli del municipi pendent d’aquest canvi— Aquest dilluns al vespre es va fer una concentració a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa de Segre per condemnar l’atac masclista a una veïna. L’alcaldessa llegeix un manifest en què demana “no mirar cap a un altre costat” i “lluitar contra aquesta xacra” L’IPC a l’Estat cau mig punt al novembre i se situa en el 6,8% per la baixada dels carburants i l’electricitat. La inflació es modera per quart mes consecutiu i marca el creixement interanual més baix des del gener L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), amb la participació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat de Lleida (UdL), ha iniciat dos projectes de recerca complementaris per identificar les millors pràctiques agrícoles que permetin incrementar els serveis ecosistèmics del sòl en diferents cultius i condicions climàtiques i agrícoles a Catalunya Més d’un centenar de vins de vint-i-set cellers, al Primer Concurs de vins de la DO Costers del Segre. Els guanyadors es faran públics en un acte de lliurament de premis a Lleida el dijous dia 1 de desembre Saltem i Ballem cerca monitores i monitors per a colles de sardana esportiva. Per aquest motiu s’ha iniciat una campanya per a constituir un grup de monitors especialitzats en conduir colles sardanistes L’IEI inaugurarà al setembre de 2023 una exposició itinerant sobre la figura de Joan Oró dins de la programació de l’Any Oró. Tindrà caràcter itinerant i serà una de les activitats que s’han programat per celebrar el centenari del naixement del científic lleidatà La 25a Fira Artesana d’Àger tindrà un banc vermell en memòria de totes les dones que ha enterrat la violència masclista. L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgués, ha explicat que l’objectiu es conscienciar la població al voltant de les violències masclistes. El certamen torna del 3 al 5 de desembre, i comptarà amb una vintena d’actes i un espectacle inaugural per commemorar el seu quart de segle Doble cara pel femení i pel masculí del Club Bàsquet Balaguer. El Cudós segueix invicte i líder destacat del grup, d’altra banda, un Teixidó molt afectat per les lesions va caure en el seu desplaçament a Tortosa.Descarregar àudio (35:05 min / 16 MB)

La universitat Politècnica i l’IRTA estudien com s’hauria d’actuar davant de possibles episodis de contaminació que afectarien el cultiu de mol·luscos a les badies del delta de l’Ebre. Joan Ferrer es troba més a prop del seu segon títol de campió a la Lliga Nacional de Força. En l’última prova del campionat va aconseguir augmentar la diferència de punts a la classificació general respecte el seu principal rival, Matthew Riddall. El Campionat es decidirà a Deltebre el 28 de gener de 2023.

Nobela prēmija piešķirta zviedru paleoģenētiķim Svantem Pēbo. Viņš pētījis seno cilvēku genomu, nākot klajā ar ļoti interesantiem atzinumiem par neandertāliešiem un Homo Sapiens. Ko zinām par mūsu priekštečiem? Ko esam mantojuši no cilvēkiem, kas šo planētu apdzīvoja cilvēces pirmsākumos? Vai pētot seno cilvēku genomu, varam ko būtisku uzzināt arī par mūsdienu cilvēka fizioloģiju, skaidro antropoloģe Aili Marnica un Rīgas Stradiņa universitātes emeritētā profesore Erika Nagle. 67 gadus vecais Pēbo, kurš ir viens no paleoģenētikas dibinātājiem, sekvencējis neandertālieša genomu un atklājis hominīnus denisoviešus. Pēbo pētījumi arī apliecinājuši, ka gan neandertāliešu, gan denisoviešu gēni sastopami mūsdienu cilvēkos. "Parādot ģenētiskās atšķirības starp visiem pašlaik dzīvojošajiem cilvēkiem un izmirušajiem hominīniem, viņa atklājumi sniedz pamatu pētījumiem par to, kas mūs padara unikālus kā cilvēkus," sacīts Nobela prēmiju komitejas paziņojumā. "Šai senajai gēnu plūsmai līdz mūsdienu cilvēkiem ir fizioloģiska nozīme šodien, piemēram, tā ietekmē to, kā mūsu imūnsistēma reaģē uz infekcijām," norādījusi komiteja. Hominīni ir cilvēkpērtiķu un cilvēka dzimtas cilts, kurā apvienotas visas cilvēku sugas pēc nodalīšanās no tuvākās radniecīgās līnijas – šimpanžu cilts. Vienīgā līdz mūsdienām izdzīvojusī hominīnu suga ir saprātīgais cilvēks. Neseni arheoloģiskie atklājumi par Rīgu tās pirmsākumos Arheologi Vecrīgā, Mārstaļu ielā, uzgājuši unikālas atradnes, to vidū grezma keramika un 600 līdz 800 gadu sena trejžuburu dakša. Kāda izskatījās Rīga laikā, kad šī keramika un darba rīki te tika lietoti un kā tie tik ilgi saglabājušies? Nesen publiskajā telpā izskanēja informācija, ka arheoloģiskās izpētes laikā Vecrīgā, Mārstaļu ielā 6, topošajā Rakstniecības un mūzikas muzeja mājvietā, iepriekš neapbūvētajā iekšpagalmā atrastas labi saglabājušās liecības par Rīgas pirmsākumiem. Pēdējo gadu laikā vairākkārt dzirdēts par atklājumiem Vecrīgas ielās, un sarunas iesākumā vēstures zinātņu doktors, arheologs Artūrs Tomsons uzreiz norāda -  par atradumiem Mārstaļu ielā nevar runāt ārpus tā konteksta, kas par šī kvartāla vēsturi jau noskaidrots agrāk.  2019. un 2020. gadā līdzās Alberta laukumam, vienai no vissenāk apdzīvotajām vietām tagadējās Vecrīgas teritorijā, pētnieki uzdūrušies trim dažādām aizbērtās senās Rīdziņas upītes krasta līnijām Kalēju ielā 64/66. Savukārt pagājušā gada rudens posmā Vecpilsētas ielā 19 pētnieki simboliski kāpuši ārā no upes aizbēruma, šķērsojuši Alberta laukumu un uzgājuši vērtīgus atradumus - daudz dažādu koka detaļu, guļbūvju fragmentus, liecības par amatniecību, par dzelzs un dzintara apstrādi, aproces, piekariņus, kā arī agrās gotikas mākslas priekšmetu - māla figūriņu jeb stilizētu Svēto Dievmāti ar Jēzus bērnu. Šajā vietā dzīvojuši Rīgas pirmiedzīvotāji - lībieši -, un Dievmātes figūriņa liecina, ka tie bijuši jau kristītie lībieši. Par atradumiem Vecpilsētas ielā 19 Zane Lāce-Baltalksne jau iepriekš iepazīstinājusi šī raidījuma sižetā.  Bet šoreiz dodamies vēl mazliet tālāk, uz Mārstaļu ielu 6, un par to, kādus noslēpumus atklājusi šī adrese, turpina Artūrs Tomsons.

L’IRTA, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va presentar ahir els projectes d'investigació que tenen en marxa a les Terres de l'Ebre en el marc de la Taula Institucional de l’IRTA. L’organisme té en marxa una quarantena de projectes als dos centres que hi ha al nostre territori, un a Amposta i l’altre a la Ràpita Este cap de setmana es fa la Trobada de Dones del Baix Ebre amb actes a Camarles i Deltebre. Esta trobada anual de totes les associacions de dones de la comarca es recupera després del període de la pandèmia i ja hi ha inscrites més de 200 persones.

Banku krīzes atsaucas uz sabiedrību visai graujoši, to mums lieliski parāda pēdēja gadsimta notikumi tepat Latvijā un citviet rietumu pasaulē. Šī gada Nobela prēmijas ekonomikā laureāti pētījuši, kā mazināt ekonomisko lejupslīdi banku krīzēs un kādas ir attiecības starp bankām, valsti un sabiedrību. Ar Nobela prēmijas ekonomikā laureātu pētījumu iepazīstina Latvijas Universitātes Biznesa, vadības un ekonomikas fakultātes lektors Mārtiņš Danusēvičs un Latvijas Universitātes Filozofijas un socioloģijas institūta vadošais pētnieks Andris Saulītis. Šā gada Nobela prēmija ekonomikā piešķirta amerikāņiem Benam Bernankem, Daglasam Daimondam un Filipam Dibvigam par banku lomas ekonomikā pētījumiem, pirmdien paziņoja Zviedrijas Karaliskā zinātņu akadēmija. Bernanke, Daimonds un Dibvigs "būtiski uzlabojuši mūsu izpratni par banku lomu ekonomikā, īpaši finanšu krīžu laikā, kā arī par to, kā regulēt finanšu tirgus",  uzsvērusi akadēmija. "Svarīgs secinājums viņu pētījumos ir par to, kāpēc ir vitāli svarīgi izvairīties no banku sabrukuma," norādīts akadēmijas paziņojumā. Latvijas Bankas priekšvēsture Latvijas Banka – Latvijas centrālais finanšu nervs – netika dibināta vienā dienā. Tāpēc, veidojot jaunu zinātnisko izdevumu par godu Latvijas Bankas simtgadei, vēsturniece Ineta Lipša aplūkojusi arī bankas priekšvēsturi, proti, laiku pēc Latvijas valsts dibināšanas līdz oficiālajai bankas dzimšanas dienai 1922. gada 1. novembrī. Un tieši šī priekšvēsture ar karadarbībām izskaidro, kāpēc apstākļi Latvijas Bankas izveidei bija tik sarežģīti. No sākotnējās idejas par privātu akciju banku ar vietējo iedzīvotāju un ārvalstu uzņēmēju iesaisti līdz valsts bankai praktisku apsvērumu dēļ - tāda ir Latvijas Bankas tapšana, un par to plašāk stāsta Ineta Lipša.

Klik un gatavs - līdzīgi kā Lego klucīši, arī ķīmiski elementi var tikt savienoti vienkāršā un ērtā veidā, radot ātras, videi draudzīgas reakcijas. Kas ir "klikšķa ķīmija" un kāda nozīmei šai ķīmijas metodei, skaidro Organiskās sintēzes institūta Fizikāli organiskās ķīmijas laboratorijas vadītājs, Latvijas Universitātes Ķīmijas fakultātes profesors Kristaps Jaudzems un Latvijas Universitātes vadošais pētnieks, ķīmijas doktors Eduards Baķis. Nobela prēmija ķīmijā piešķirta trim zinātniekiem, kas veicinājuši tā sauktās "klikšķa ķīmijas" un bioortogonālās ķīmijas attīstību. Šīs metodes palīdz ātrāk un efektīvāk veidot dažādu molekulu savienojumus, kas it sevišķi noder farmācijas nozarē. Nobela prēmiju saņems amerikāņu zinātnieki Berijs Šārpless (81) un Karolīna Bertoci (55), kā arī Dānijas zinātnieks Mortens Meldāls (68). Šārpless jau otro reizi ir kļuvis par Nobela prēmijas laureātu, jo šādu atzinību viņš saņēma arī 2001. gadā par pētījumiem citā ķīmijas jomā. Šārpless ir tikai piektais Nobela prēmijas laureāts kopš prēmijas izveidošanas, kurš šādu atzinību saņēmis divreiz. Nobela komiteja norāda, ka ķīmiķi jau sen centušies veidot arvien sarežģītākas molekulas, piemēram, farmācijas nozarē tas bieži vien nozīmē dabā sastopamo molekulu mākslīgu radīšanu, lai iegūtu ārstniecībā izmantojamas vielas. Taču šādu molekulu savienojumu radīšana parasti ir laikietilpīga un ļoti dārga. Amerikāņu zinātnieks Šārpless ap 2000. gadu radīja "klikšķa ķīmijas" koncepciju, kas nozīmē ātrāku reakciju norisi un izvairīšanos no nevēlamiem blakusproduktiem. Šī ķīmijas nozare pēta ķīmiskās reakcijas, kurās sarežģīti produkti tiek iegūti, savienojot vienkāršus moduļus. Neilgi pēc tam Šārpless un dāņu zinātnieks Meldāls neatkarīgi viens no otra attīstīja "klikšķa ķīmijas" efektīvāko metodi: vara katalizēto azīda alkīna ciklopievienošanās reakciju. Mūsdienās tā tiek plaši izmantota medikamentu sintezēšanā, DNS izpētē un citās jomās. Amerikāņu zinātniece Bertoci pilnveidoja "klikšķa ķīmijas" metodes un atrada veidu, kā tās izmantot dzīvos organismos. Bertoci izstrādāja bioortogonālās reakcijas, kas notiek organisma šūnās, bet netraucē normālai šūnas darbībai. Šīs metodes tiek izmantotas, lai izstrādātu iedarbīgākas zāles pret vēzi. Vai Dieva esamību var izskaidrot ar matemātiku? Cilvēkam visos laikos ir bijusi nepārvarama dziņa izskaidrot notiekošo. Kopš zinātniskās metodes atklāšanas cilvēce to cenšas darīt ar zinātnes instrumentiem, tostarp matemātiku. Zinātne mums ļauj izskaidrot dabas parādības, slimības un pat krīzes sabiedrībā, bet vai ar to var pierādīt Dieva esamību? Vai cilvēks ir radīts pēc Dieva tēla un līdzības, vai arī cilvēki ir radījuši Dievu pēc sava tēla un vajadzību līdzības? Šis ir fundamentāls jautājums, kas vienā vai otrā veidā savas dzīves laikā jāatrisina katram cilvēkam. Bet, risinot šo jautājumu, iespējams uzdot vēl kādu citu – vai Dieva esamību iespējams izskaitļot ar matemātikas palīdzību? Uz sarunu par šo tematu esmu aicinājusi Vjačeslavu Kaščejevu – Latvijas Universitātes profesoru, kurš zinātnisko grādu kvantu fizikā saņēmis Telavivas universitātē. Arī kvantu fizika ienāks mūsu sarunā par dievišķo, bet vispirms par to, vai ar matemātisko pierādījumu varētu pamatot Dieva esamību. Stāsta Vjačeslavs Kaščejevs. Aizvien vairāk parādoties informācijai par kvantu fiziku, iespējams kādiem cilvēkiem radusies sajūta, ka, lūk, šī beidzot būs atbilde daudziem neizprotamiem jautājumiem. Vai kvantu fizika sniedz lielāku palīdzību, lai atbildētu uz jautājumiem par dievišķo. Viņš norāda, ka šim visam ir arī negatīva piekrāsa, jo, izplatot sabiedrībā nepārbaudītus faktus par to, ko zinātnieki patiešām dara, cilvēkiem var rasties priekšstats, ka Dievu var aizstāt ar zinātni. Tajā pašā laikā kvantu fizikā ir daudz valdzinošā, jo, no vienas puses, kvantu pasaule darbojas pēc matemātiski precīzi izteiktiem likumiem, bet, no otras puses, izaicina mūsu veselo saprātu, jo jebkurā vietā un veidā matemātikas likumiem iespējami izņēmumi. Neizdibināmi ir Kunga ceļi, un sākotnēji neizdibināmais dzen uz priekšu matemātiķi paplašināt robežas. Ilgas pēc bezgalīgā, pēc kaut kā lielāka par tevi pašu, un bezgalība kā tiekšanās process matemātikā meklēt atbildes. Mūžība kristīgajā pasaulē, un mūžība, kam varam pieskarties, ceļojot matemātikas pasaulē. Tās ir līdzības, kas vieno, ko nevajag uztvert burtiski, taču šīs paralēles palīdz apjaust, ka Dievs atklājas arī matemātikā, un matemātikā nepieciešamā racionalitāte ļauj mums ar saprāta devu lasīt kristīgu tekstu.

Nobela prēmija šogad izceļ un sumina fantastiskos atklājumus kvantu pasaulē. Raidījumā skaidrojam, kā šie fundamentālie pētījumi mainījuši ne tikai fiziķu ikdienu, bet visu sabiedrību un kāds varētu būt kvantu nākotnes pielietojums. Par kvantu pasaules pielietojumu dažādās dzīves nozarēs stāsta Latvijas Universitātes Fizikas, matemātikas un optometrijas fakultātes profesors un Lāzeru centra vadītājs Mārcis Auziņš Nobela prēmija fizikā 2022. gadā piešķirta Alēnam Aspektam no Francijas, Džonam Klauseram no ASV un austrietim Antonam Ceilingeram par atklājumiem kvantu mehānikas jomā. Kvantu mehānika ir fizikas apakšnozare, kas pēta procesus, kuros mazas daļiņas – atomi un molekulas – mijiedarbojas savā starpā un ar ārējo starojumu, piemēram, gaismu. Zinātnieku trijotne tika pagodināta "par eksperimentiem ar savērptiem fotoniem, atklājot Bela nevienlīdzības pārkāpumu un atklājumiem kvantu informācijas zinātnē", teikts žūrijas paziņojumā. Kā pavēstīja Nobela komiteja, "viņu darbs ir pavēris ceļu jaunai tehnoloģijai, kas balstīta uz kvantu informāciju". Šā gada balvu ieguvušie zinātnieki ir radījuši vairākas metodes un rīkus, kuri ļauj gūt praktisku labumu no kvantu fizikas. Pateicoties zinātnieku darbam, nākotnē būs iespējams veidot labākus datorus, veikt precīzākus mērījumus, kā arī veidot kvantu datortīklus, kuri atšķirībā no mūsdienu tīkliem būs pilnībā aizsargāti no uzlaušanas. Latvijā ir noķerta pirmā dabā dzīvojošā magnetotaktiskā baktērija Tas nu ir noticis! Latvijā ir noķerta pirmā dabā dzīvojošā magnetotaktiskā baktērija. Šāda priecīga vēsts pirms dažām dienām nonāca sociālajos un interneta medijos. Pētījumi par magnetotaktisko baktēriju notiek visā pasaulē, taču Latvijā, ja arī kādam šo baktēriju līdz šim izdevies atrast, publikāciju ar datiem nav. Uz sarunu esmu aicinājusi Māru Šmiti - Latvijas Universitātes Fizikas, matemātikas un optometrijas fakultātes Magnētisku mīkstu materiālu laboratorijas doktorantūras studenti. Māra ir viena no jaunajām zinātniecēm, kurai izdevies tikt pie veiksmīgā atraduma. Sarunas laikā viņa uzsver, ka viņa un tāpat viņas kolēģi ir fiziķi, nevis biologi, bet vienlaikus ir skaidrs, ka šis ir starpdisciplinārs pētījums. Bioloģisks materiāls - dzīvas baktēriju šūnas - tiek iegūtas, lai pētītu, kā tās reaģē uz dažādiem magnētiskajiem laukiem. Savukārt iegūtie dati tālāk noder medicīnā. Par neparasto vienšūnas organismu - magnetotaktisko baktēriju - plašāk stāsta Māra Šmite.

La comarca de la Noguera congela totes les taxes per al 2023 excepte la de la recollida d’escombraries que s’incrementarà 6,20 euros per adaptar-la a l’augment del cànon de residus de la Generalitat La taxa aprovada en el ple del Consell Comarcal de la Noguera celebrat aquest dijous passarà de 59,10 euros per tona de residus a l’abocador a 65,30 D’altra banda, el Consell ha aprovat un conveni amb el Departament d’Igualtats i Feminismes de la Generalitat per a l’impuls de les polítiques de promoció de la igualtat per al període 2022-2025 —La Paeria de Balaguer realitza treballs de manteniment i millora del paviment del pàrquing públic del carrer Dr Fleming. Les obres s’acabaran durant els propers dies i el pàrquing reobrirà la setmana vinent Els pressupostos de l’Estat preveuen invertir gairebé 81 MEUR l’any 2023 a les comarques de Lleida. Les principals partides es destinen a actuacions en carreteres i a la xarxa ferroviària—Els cultius de regadiu de Lleida han necessitat un 14% més d’aigua aquest any que la mitjana dels darrers cinc anys. Ho han calculat investigadors de l’IRTA a partir de dades meteorològiques i de satèl•lit. La causa és les onades de calor i la falta de pluges El Govern aixeca finalment la prohibició de les cremes agrícoles—Aquest passat dimecres va tenir lloc l’acte de Cloenda del Projecte Singulars “Som Joves”. Projecte adreçat a joves de 16 a 29 anys amb l’objectiu de acompanyar-los en el procés de recerca de feina i la millora de l’ocupabilitat, per aconseguir la seva inserció al mercat laboral El programa ha comptat amb la participació de 52 joves, dels quals, 44 han fet formació. Un total de 27 joves han trobat feina en empreses del territori durant la seva participació al programa La comarca de la Noguera vol constituir una associació LGBTQ+ i per aquest motiu organitza una trobada d’aquesta comunitat aquest divendres 7 d’octubre a les 8 del vespre i a la Sala d’actes del Consell Comarcal Avui divendres continuen els actes del Correllengua a Balaguer. A les 8 del vespre a la sala d’actes de la Paeria tindrà lloc un debat “Cap a on va el català?” amb els experts Josep M. Virgili (popular twittaire), Àngels Folch i Dolors Requena, membres de Koiné i del Cercle Vallcorba. Serà .Dissabte se celebraran els actes centrals amb una marxa de torxes, un sopar popular i l’actuació del grup Julivert La sala La Mercantil i Films en off presenten aquest dissabte 8 d’octubre el Primer Festival de Curtmetratges Internacionals de Balaguer La gala, on es projectaran els curts seleccionats, començarà a les 7 de la tarda i estarà conduïda per l’actor Marc Ribera i el públic assistent podrà votar el millor curtmetratge de cada secció Aquest cap de setmana continuen a Balaguer les activitats organitzades en el marc del FORMA. Espais d’art contemporani. Per dissabte hi ha prevista la presentació del llibre El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici del jo, de Teresa Ibars. A la tarda l’artista Marta Bisbal durà a terme una performance al Xalet Montiu a partir de la pròpia història de l’edifici Catalunya celebra les Jornades Europees de Patrimoni amb prop de 500 activitats a gairebé 200 municipis A Balaguer s’han organitzat dues rutes pel patrimoni. Dissabte dia 8 a càrrec de Viu l’Oest i diumenge dia 9 organitzada per l’Oficina de Turisme de Balaguer. Diversos municipis de la comarca també se sumen a la celebració aquest cap de setmana de les Jornades Europees de Patrimoni Aquest divendres es representarà a la sala 1 d’Octubre de Ponts l’obra de teatre Adreça Desconeguda, de Kressmann Taylor, amb Francesc Vilalta i Jesús Agelet. La colla i agrupació sardanista La Flama Catalana de Bellcaire d’Urgell celebra aquest any el seu 50è aniversari, i aquest dissabte posarà punt i final a la celebració amb una gran festa. Diumenge tindrà lloc la històrica Festa Major del Castell del Remei El XXIV Festival ORGUES DE PONENT I DEL PIRINEU 2022 farà parada aquest diumenge al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Aquest diumenge el primer equip del Club Futbol Balaguer s’entrena davant de l’afició en el campionat de lliga. Ho farà rebent un rival fort, el Rubí. El juvenil viatjarà al camp del Tàrrega El Teixidó Associat del Club Bàsquet Balaguer juga aquest dissabte a la tarda a la pista de La Selva, cuer de la categoria El Comtat d’Urgell rep dissabte al 1r d’Octubre als Huracans de la Selva del Camp La 5a GERBTRAIL es disputarà aquest dissabte amb dues distàncies i a més, comptarà amb la presència a la modalitat de 10 km de Núria Picas Aquest dissabte es celebrarà a Àger La Montsec Ultra Trail, la Marató del Montsec i la Mitja Marató del Montsec, que són curses competitives que transcorren per camins i senders de muntanya en distàncies des de 21 a 85 kmDescarregar àudio (53:57 min / 25 MB)

La Generalitat subvencionarà amb 1,5 milions d’euros l’empresa TVITEC per consolidar Catalunya en la producció del vidre curvat. És un dels objectius que la firma ha plantejat aquest divendres en la Taula per a l’ocupació i la reindustrialització de la Noguera presidida pel delegat del Govern, Bernat Solé La Paeria de Balaguer ha tret a licitació les obres d’arranjament del camí de l’Horta d’Amunt”. El projecte compta amb un pressupost de 58.000 euros i les empreses tenen temps de presentar les seves ofertes fins el dia 6 d’octubre D’altra banda, la Paeria ha adquirit una nova màquina escombradora. Es tracta d’una màquina petita perquè la intenció és que presti servei, sobretot, a la zona del centre històric La ciutat de Balaguer ha participat aquest divendres en el CoworkFest, el 1r festival Coworking de Catalunya. Ho ha fet a través del CEI en una jornada que ha servit, precisament, per donar a conèixer aquesta modalitat de treball així com l’espai de coworking del viver d’empreses als potencials usuaris Balaguer ja ho té tot a punt per celebrar aquest divendres i dissabte La Murga, la primera mostra de música local. La iniciativa pretén donar empenta i promocionar la cultura musical així com ser un punt de trobada d’artistes, promotors i amants de la música i en total hi participaran 27 grups de Balaguer o amb la majoria de components de la ciutat. Els dos espais escollits per la comissió de la “La Murga” per celebrar l’esdeveniment són el pati de l’Escola de Música i el pavelló Molí de l’Esquerrà. Aquest divendres a la tarda es donarà el tret de sortida amb l’actuació del grup “Jazz Mates” i l’acte inaugural amb una xerrada a càrrec de la “Casa de la Música de Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran”. Lleida perd inversió pública en els darrers anys segons s’ha donat a conèixer aquest dijous durant la presentació d’un estudi encarregat per la Cambra de Comerç de Lleida La meitat de les pimes catalanes es troben en “risc de viabilitat” per l’encariment de l’energia, segons Pimec La Diputació de Lleida subvencionarà prop d’un centenar d’actuacions de recuperació de patrimoni local amb 2,5 milions de l’IEI. Davant l’allau de peticions per a projectes de restauració i remodelació de patrimoni i incorporant els romanents de l’exercici 2021 per fer front al finançament dels 94 projectes presentats Es redueix fins a un 20% la producció de panís per hectàrea a Ponent per culpa de les onades de calor de l’estiu. Arrenca la campanya de recol•lecció amb un bon preu de mercat a 330 euros la tona a causa de la guerra a Ucraïna L’IRTA presenta un nou portaempelt d’ametller que aconsegueix una alta eficiència productiva amb menys aigua. ‘Intensia’ està adaptat als camps intensius i superintensius de sòls mediterranis i és tolerant a la sequera La Generalitat alerta que els episodis de pluges seran cada cop més freqüents, violents i impredictibles. El Meteocat modernitzarà els radars per millorar la previsió i Protecció Civil demana seguir les recomanacions Neix la Fundació Castell del Remei per posar en valor el patrimoni de la finca vitivinícola. Entre els reptes del projecte destaca la voluntat d’esdevenir un punt clau en la modernització del reg de l’Urgell. La Fundació Castell del Remei neix amb una dotació pressupostària inicial de 30.000 euros i preveu anar sumant aportacions econòmiques a mesura que es vagi consolidant en la seva activitat La Confraria balaguerina ha encarregat un nou tro a la prestigiosa empresa “Taller de Arte Salmerón” de Ciudad Real; aquest serà l’encarregat de processionar la talla barroca del Crucificat que actualment es pot adorar a l’Església del Miracle i que forma part del patrimoni de la confraria. La gironina Marta Gubau i la mollerussenca Mariona Visa presenten aquest divendres a les 19.30 h a la Biblioteca Margarida Montferrat de Balaguer el seu llibre ‘Tenim un cor per a tu’ Aquest dissabte a les 12 del migdia a la Sala Lucilla Atilia del Castell del remei es farà la presentació del llibre Boires, de Noemí Fabregat Rodríguez. L’acte comptarà amb la participació de l’autora i degustació de vins del celler. A Albesa es pot veure aquest mes la mostra “Escriptors, amics del fotògraf Antònio Galeote”. L’obra és una selecció de fotografies realitzades per l’autor a diversos escriptors catalans Tartareu recupera el dinar de germanor al tradicional Aplec de Sant Miquel, que es celebrarà aquest diumenge El Club Futbol Balaguer afronta aquest dissabte l’últim partit de la pretemporada en que visitarà el camp del Cambrils, equip també de Primera Catalana. Es disputarà a ¾ de 7 de la tarda Els primers equips del Club Bàsquet Balaguer inicien aquest cap de setmana la temporada regular. El masculí visitarà dissabte la pista del Reus Ploms, i les fèmines rebran al 1r d’octubre al Martinenc El Rugby Inef Lleida oferirà aquest dissabte 24 de setembre un entrenament a Balaguer obert a joves des dels 12 i fins als 18 anys que vulguin provar aquest esport La Generalitat distingeix els mèrits de 141 esportistes, equips i clubs de Lleida que van excel•lir durant l’any 2021. L’acte, celebrat a l’Auditori Municipal Enric Granados de Lleida Dels 115 guardons individuals, 74 han correspost a esportistes masculins i 41, a femenins. Pertanyen a 59 clubs i entitats, 43 dels quals del mateix territori de Lleida, i s’inclouen en 25 disciplines esportives o federacions La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, de la Generalitat de Catalunya endega la campanya de la SETMANA EUROPEA DE L’ESPORT, una iniciativa promoguda per la Comissió Europea que es celebra simultàniament a tota Europa entre el 23 i el 30 de setembreDescarregar àudio (45:55 min / 21 MB)

　8月20日、2022年MotoGP第13戦オーストリアGP開催中のオーストリアのレッドブル・リンクでプレスカンファレンスが開かれ、2023年シーズンからMotoGPクラスでスプリントレースを実施するとアナウンスされた。　プレスカンファレンスにはカルメロ・エスペレータ（ドルナスポーツ）、ホルヘ・ビエガス（FIM）、エルベ・ポンシャラル（IRTA）が出席し、来シーズンからのスプリントレースを導入することを正式に発表した。

Sin lugar a dudas cuando hablamos de bienestar animal, los países de la unión europea son nuestro mayor referente. En los últimos 20 años se han dado diferentes cambios en la forma de crianza de los cerdos, ya sea por cambios a nivel legislativo o por cambios producto de la nueva mentalidad de los consumidores, quienes en la actualidad se preocupan por conocer bajo qué condiciones han sido criados los animales que consumen. La implementación de las prácticas de bienestar animal en los sistemas de producción porcino ha demostrado tener un impacto positivo sobre la salud de los animales, al reducir el estrés o problemas como los brotes de caudofagia, aumentando así la rentabilidad de los sistemas productivos. Lo que vas a aprender: Legislación base para el bienestar animal en la unión europea. Últimos avances en bienestar animal. Castración quirúrgica: ¿viable o no? ¿Qué debemos saber sobre los brotes de caudofagia y cómo afrontarlos? Nuestra invitada: La Dra. Emma Fàbrega es veterinaria y cursó un master en Comportamiento Animal Aplicado y Bienestar Animal. Desde el año 2011 es diplomada del European College of Animal Welfare and Behaviour Medicine. Tras terminar su doctorado en bienestar animal en 2002, se incorporó como investigadora en el subprograma de bienestar animal del IRTA. Ha trabajado en proyectos europeos Welfare Quality®, Q-PorkChains, SABRE, Alcasde, IMPRO, ALL-SMART-PIGS, ECO-FCE. También ha coordinado dos proyectos de financiación nacional, uno sobre alternativas a la castración quirúrgica en porcino y otro sobre las implicaciones de la alimentación de precisión en el bienestar animal. Es miembro del Comité de ética del IRTA. Ha publicado más de 30 artículos en revistas científicas. Las líneas de investigación en las cuales trabaja actualmente se basan fundamentalmente en los indicadores para evaluar el bienestar animal en condiciones de granja, y los factores de manejo y alojamiento que influyen el bienestar. *CerdoCast solo es posible gracias al apoyo de empresas innovadoras como: -PROVIMI (https://www.provimiargentina.com.ar/) -TROUW NUTRITION (https://www.trouwnutritionlatam.com/e...) - NOVUS (https://www.novusint.com/es-AR/) - BIODEVAS (https://biodevas.es/)

Aquest dilluns al Recapte parlem de la campanya "distreta" i dels resultats en el control de mosquits adults en els espais naturals del delta de l'Ebre amb Raül Escosa, director tècnic del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE). I, a la segona part del programa Patricia Prado, investigadora de L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ens parla de l’estudi que estan duent a terme sobre com els pops poden ajudar a combatre l’expansió del cranc blau al delta de l’Ebre.

Avui, al Recapte, Patricia Prado, investigadora de L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ens parla de l'estudi que estan duent a terme sobre com els pops poden ajudar a combatre l'expansió del cranc blau al delta de l'Ebre. I, a la segona part del programa ens acompanya Manel Escurriola, quarta generació familiar al capdavant de Casa Nicanor, un negoci que ha sabut adaptar-se als canvis i prova d'això és que avui dia continua sent un dels restaurants més importants a Deltebre.

Avui, al Recapte, Patricia Prado, investigadora de L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ens parla de l'estudi que estan duent a terme sobre com els pops poden ajudar a combatre l'expansió del cranc blau al delta de l'Ebre.

Estoy redactando este comentario en México, después de unos brillantes días en el congreso OPORMEX. Primera versión de este evento luego de la unificación de la gremialidad porcícola en un solo organismo, en palabras del presidente de la citada organización, Heriberto Hernández Cárdenas, esto ha permitido que el sector continúe creciendo aún ante las crisis que han venido azotando la economía a nivel global. Un resumen de las principales conclusiones las dio su presidente, el Sr. Heriberto Hernández: Lograr la unidad gremial es un imperativo para la ganadería global y mexicana. Se debe dejar atrás el pasado para consolidar la unidad que permita tener una sola visión y estrategia para el sector. La pandemia con todas sus consecuencias, sacó lo mejor de cada uno, así se logró mantener la producción y superar todas las dificultades que se presentaron. Los desafíos que afectan a las empresas de gran escala también afectan al pequeño productor, por eso es clave abrirles los brazos e invitarles a que se unan a través de la asociatividad gremial. Algunos de los grandes desafíos son: cambiar la visión empresarial, capacitar a las personas, impulsar la integración vertical y avanzar en la cadena de producción. Es necesario lograr una excelente comunicación con los consumidores, difundiendo que la carne cerdo es una proteína de excelente calidad que aporta energía y ha sido detonador de bienestar para la sociedad por siglos. Hay que comunicar el fuerte compromiso de las granjas con el medio ambiente, la sustentabilidad y el bienestar animal. Es de resaltar el aporte del sector a la economía nacional, como una fuente de empleos y bienestar para la sociedad. Por otra parte, algunos de los hitos más importantes del congreso fueron la firma de dos convenios; el primero, uno de cooperación entre el Instituto Mexicano de Porcicultura y el IRTA , el cual tiene como objetivo el intercambio de conocimiento; el segundo, el convenio con el Consejo de la Comunicación de las Empresas (CCE) para adelantar una campaña de difusión hacia el consumidor, llevando el mensaje del impacto positivo que genera la porcicultura. Adicionalmente, Maria del Refugio Camarena Jauregui, presidente de la comisión de Ganadería de la Cámara de Diputados, espera presentar ante la entidad que preside una propuesta para conmemorar cada 15 de marzo el Día Nacional de la Porcicultura. Les comparto un video resumen con algunas imágenes del evento. A tu lado en la visión estratégico del mercado porcino, Reinaldo Cubillos.

Slēgtais šokolādes veikals un krodziņš, kurš aizvēries pandēmijas dēļ; zaļi papagaiļi un skats no „čurājošā puisīša” redzes viedokļa – arī tāda var būt Brisele, ja tajā dzīvo un strādā ilgu laiku, ja to sajūt un tajā ieklausās ārpus Eiroparlamenta gaiteņiem un tūristu ceļvežiem. „Briseles pastkartes” ir Ģirta Salmgrieža pirmā grāmata, viņš bijis žurnālists līdz 2007. gadam, bet kopš tā laika strādā Eiropas Parlamentā. Pasaule, kura aizvērās, bet tagad ir pusatvērta, fiksēta „Briseles pastkartēs”, tekstu papildina Edvarda Vārdauņa fotogrāfijas, izdevusi „Laika Grāmata”. Sarunu ar Ģirtu Salmgriezi klausies arī raidījumā Kultūras rondo: Raidījumu atbalsta

Žurnālists Ģirts Salmgriezis ilgus gadus ir strādājis dažādos medijos, kopš 2007. gada viņš strādā Eiropas Parlamentā, ir sarakstījis grāmatu „Briseles pastkartes”. Grāmata ir arī viņa sajūtu fiksācija aizvērtā un pusatvērtā pasaulē. Saruna ar Ģirtu Salmgriezi par Briseli un Auci, drukātā vārda burvību, pandēmijas un ģeopolitiskās situācijas radīto neziņas sajūtu, izjūtu kokteili un uzticēšanos profesionāļiem, veidojot „Briseles pastkaršu” izdevumu. "Tas sākās gandrīz pirms diviem gadiem, kad mūsu ierastās dzīves reāli pārtrūka. Es sāku atkal rakstīt," stāstu par grāmatas tapšanu sāk Ģirts Salmgriezis. Pēc žurnālista gaitu noslēguma darbā Eiropas Parlamentā Briselē teksti vairāk saistīti ar darbu, ar likumdošanu.  "Tad vienā brīdī izdomāju, ka jāsāk vairāk rakstīt," turpina Ģirts Salmgriezis. "Situācija bija tāda, ka draugi man uzdāvināja iespēju izgatavot sev tīkamas smaržas vienā laboratorijā Briselē. Izdarīju. Biju sajūsmināts par procesu, kā tas notika. Laikam jau ir tā, ka vairākiem rakstniekiem ir nepieciešamas bohēmas naktis, dārgi franču vīni, labi cigāri, man, lai sāktu rakstīt, pietika iesmaržoties ar labām smaržām. Nejauši šo piedzīvojumu ieklabināju "sejas grāmatā" jeb "Facebook" un tā aizsākās šī rakstīšana katru nedēļu." Cilvēki mudināja uzrakstīto likt grāmatā un ja jau "Facebook" saka, tā arī ir jādara. Fragmentus no „Briseles pastkartēm” varēs dzirdēt raidījumā Radio mazā lasītava.  

In this episode of the IJGC podcast, Editor-in-Chief Dr. Pedro Ramirez, is joined by Dr. Gloria Salvo and Dr. Rene Pareja to discuss IRTA: Open vs MIS Radical Trachelectomy. Dr. Salvo was trained as a gynecologist in Hospital Italiano de Buenos Aires, Argentina and works as a Clinical Reviewer/Data Abstractor of the Neuroendocrine Cervical Tumor Registry (NeCTuR) at MD Anderson Cancer Center. She has published several articles in cervical cancer including sentinel lymph node mapping and fertility-sparing surgery, neuroendocrine cervical carcinomas, and is the first author of the IRTA Study. Highlights -In this multicenter retrospective study, we found no difference in the 4.5-year DFS rates between open radical trachelectomy and minimally invasive radical trachelectomy in patients with tumors up to 2 cm, even after adjusting for potential confounding variables because of unbalanced groups. -There was no difference in the OS rates or recurrence rates between the open surgery and MIS groups. -Risk factors for relapse were more common in the open surgery group, but oncologic outcomes were similar for the open and minimally invasive approaches.

Avui els volem parlar de la Pinna nobilis; el que tots coneixem com la Nacra... Un mol·lusc que es troba en perill crític d'extinció i que actualment la seua població s'ha reduït a uns quants exemplars al delta de l'Ebre i al Mar Menor.

Mūsu planētas klimats ir sarežģīta sistēma, kas ilgu laiku cilvēcei šķitusi haotiska un grūti saprotama, kur nu vēl prognozējama. Taču Nobela prēmija fizikā 2021. gadā piešķirta trim zinātniekiem, kuru veikums palīdzējis ne tikai izprast, kā veidojas klimats uz mūsu planētas, bet arī devis iespēju prognozēt klimata tālāko gaitu un pat noteikt, kā cilvēce maina to. Nobela prēmiju saņems ASV dzīvojošais japāņu zinātnieks Sjukuro Manabe (90), Vācijas zinātnieks Klauss Haselmans (89) un Itālijas fiziķis Džordžo Parizi (73). Par viņu veikumu raidījumā Zināmais nezināmajā stāsta klimatoloģe Latvijas vides ģeoloģijas un meteoroloģijas centra Klimata un skaitliskās modelēšanas nodaļas datu analītiķe-eksperte Dace Gaile. Pašlaik pasaulē notiekošās klimata pārmaiņas liecina, ka dzīvot tā, kā esam dzīvojuši līdz šim, vairs nevar. To daudzkārt arīi atgādina šobrīd tik aktuālajā ANO Klimata konferencē Glazgovā. Bet, kas jau paveikts, lai fosilajā industrijā strādājošiem dotu jaunas iespējas, ja reiz vēlamies atteikties no oglēm un naftas, un kādas jaunas tendences nodarbinātībā kopumā iezīmē klimata pārmaiņas? Šobrīd lielas cerības tiek liktas uz Skotijā, Glāzgovā notiekošo ANO klimata konferenci, kurā valstīm visā pasaulē vajadzētu vienoties par tālākiem soļiem planētas saglabāšanā. Konferences saistībā publiski ir izskanējusi arī skepse, ka nekas nemainīsies. Savukārt lielās ekonomikas dūži mēģina nezaudēt pozīcijas, dažkārt pat manipulē ar datiem un cilvēkiem, lai aizstāvētu, piemēram, naftas industrijas intereses. Mans sarunu biedrs - Latvijas Universitātes Ģeogrāfijas un Zemes zinātņu fakultātes pētnieks, biedrības “Zaļā brīvība” vadītājs Jānis Brizga - norāda, ka valstīm būtu jādara daudz vairāk nekā līdz šim iesniegtās nacionālās apņemšanās. Konference Glāzgovā tad parādītu, vai spējam izdarīt vairāk, bet šajā stāstā būs jāņem vērā vairāki faktori. Piemēram, kurš finansēs jaunattīstības valstis, kas nav vainojamas klimata pārmaiņās, taču to dēļ ļoti cieš, piemēram, mazo salu valstis. Cits faktors - vai un kā būtu iespējams pārkvalificēt fosilajā industrijā strādājošos cilvēkus, lai tie nepaliktu bez darba? Šis ir jautājums, ko viena klimata konference visticamāk neatrisinās, taču par to valstis jau sākušas domāt un par to būs jādomā aizvien vairāk. Tematu turpina Jānis Brizga.

Laura Penman is the new Executive Director for the Indiana Retired Teachers Association (IRTA). She joins us on this episode to introduce herself and talk a little about how the IRTA advocates for IASP members and all retirees!

Greg's Garage Pod with Co-Host Jason Pridmore - A motorcycle racing Pod about MotoGP, MotoAmerica, and World Superbike, Pro Motocross, American Flat Track, Supercross, and more. In this episode, Co-Hosts Greg White and Jason Pridmore talk:  Battle of the Olds - Greg and Jason are together with a live studio audience at Chuckwalla Valley Raceway. How is Greg doing on track? Let's just say that it is not pretty.  ARAI Helmets News - WorldSBK tests, Davies tests positive for COVD-19, AFT completes it's first two rounds of the season, Daytona 200 results, and a chat with the winner Brandon Paasch.  Supercross - Results and a chat about Daytona. SX Fantasy - JP slides and GDub continues his string of garbage.  Join us! Link here: https://pulpmxfantasy.com/leagues/gregsgaragepodcast MotoGP - MotoGP in Qatar with more test days. Miller breaks the lap record and Ducati snags the top speed record, too. The boys talk about who was good, who was not so good and more.  Next Week Tease -  MotoGP Qatar Test with Moto2 & Moto3, Supercross Arlington 2&3, Fantasy, and more.  Race Calendar - Supercross in Arlington 3, and more.  Bye, Bye 

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Epíleg) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 10) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Ambientació sonora de l'album d'Edu Comelles, "Línea pedra paisatge solc" Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

El destete siempre fue y será uno de los momentos más desafiantes de la producción porcina. Las genéticas modernas de alta prolificidad y la reducción del uso de antimicrobianos hacen que está etapa se vuelva cada vez más critica. ¿Podemos hacer algo que ayude a los lechones al momento del destete? El Dr. David Solà Oriol, investigador del IRTA, nos habla sobre los desafíos que se avecinan y las estrategias de manejo y nutricional que podemos implementar para superarlos.

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 9) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 8) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 7) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 6) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 5) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 4) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 3) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Descripción de El viatge d'Irta: La casa. (Capítol 2) Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Irta ha fugit amb el seu germà gran de la presó a l'aire lliure en què havien quedat atrapats. Lluny de tot, la casa que troben mig oculta al bosc és la seua màxima esperança per continuar vius. De seguida, però, apareixen les preguntes: ¿de qui és?, ¿hi podran entrar?, ¿què són eixos sorolls que se senten entre els arbres?, ¿i aquella cinta blanca?... Inspirada en els clàssics del gènere, però també amb la influència clara de les pel·lícules i sèries que dibuixen un futur distòpic i perillós, El viatge d'Irta: la casa es pot definir com una sensible novel·la d'aventures on el valor, la fraternitat i l'aprenentatge es donen la mà. Enllaç a la web del llibre: www.laiapineda.net

Al Dia Terres de l'Ebre és un magazín informatiu realitzat conjuntament amb 7 emissores municipals: Ràdio Joventut, Ràdio Móra La Nova, La Plana Ràdio, Ràdio Delta, La Cala Ràdio, Amposta Ràdio i Ràdio Tortosa. Es tracta l'actualitat de les Terres de l'Ebre de manera propera i acurada. Cada dia, també, es realitzen entrevistes d'actualitat. Avui, Leonor Bertomeu ha entrevistat a José Miguel Campos, Delegat institucional de l’IRTA a les Terres de l’Ebre.

2020.gadā Nobela Miera prēmija piešķirta Pasaules pārtikas programmai (WFP) par tās centieniem cīnīties ar badu un uzlabot apstākļus mieram konfliktu zonās. Kāda ir šī apbalvojuma nozīme? Kā vērtēt ANO Pārtikas programmas ieguldījumu bada mazināšanā un cik aktuāla ir pārtikas pieejamības problēma mūsdienās, analizē sociālantropoloģe, Latvijas Universitātes Ekonomikas un vadības fakultātes pētniece Agnese Cimdiņa. Pērn ANO Pasaules pārtikas programma palīdzēja teju 100 miljoniem cilvēku 88 valstīs un prognozes liecina, ka Covid-19 izraisītā pandēmija bada riskam pakļauto cilvēku skaitu tikai palielinās. "Darbs, ko dara šī Pasaules pārtikas programma ir ārkārtīgi sarežģīts un grūts. Tas faktiski ir nenovērtējams. Ar šīs programmas palīdzību ir izglābti miljoniem cilvēku un tas joprojām turpinās. Un diemžēl šāda programmā ir nepieciešama," vērtē Agnese Cimdiņa. Programma ir dibināts 1961.gadā ar mērķi veidot organizāciju, kas krīzes laikā var organizēt un koordinēt tūlītēju pārtikas palīdzību. "Daudziem arī tagad šī programma saistās ar baltām lidmašīnām ar attēliem, kas lido un met ārā pārtiku. Tā tas sākotnēji ir daudz bijis. Par laimi mūsdienās tas nenotiek tik bieži un organizācijai jānodarbojas ar ļoti sarežģītu loģistiku, lai saprastu, kam, ko un kādā veidā nogādāt," norāda Agnese Cimdiņa. Cimdiņa min, ka pārtikas programmas ir arī pretrunīgi vērtētas organizācijas vēsturē. Viens šāds piemērs ir bada laiki Etiopijā 80.gados, kur ANO Pārtikas programma plaši iesaistījās. Šajā laikā Etiopiju piemeklēja pamatīgs sausums, bet pārtikas krīzei valstī bija arī politiski  iemesli. Toreizējo diktatoru vēlāk apsūdzēja par bada izmantošanu kā masu iznīcināšanas ieroci pret iedzīvotājiem. "Pasaules pārtikas programma palīdzēja cilvēkiem, bet tika uzdoti jautājumi, vai šī humānā operācija nemaskēja politiskos iemeslus," atzīst Agnese Cimdiņa. "Tas, kāpēc kāds ik pa laikam kritiski izsakās par šo programmu, ir tas, ka šī programma jau tikai ārstē simptomus, tā neārstē bada cēloņus, jo bada cēloņi parasti ir politiski un cilvēku radīti. Mūsdienās arī klimata pārmaiņu radīti. Te ir šis pretrunīgums. Bet arī šis pretrunīgums neliek domāt, ka šī Nobela miera prēmija nebūtu godam nopelnīta. Darbs, ko šī organizācija dara, ir milzīgs," bilst Agnese Cimdiņa. Kopienā balstīti pakalpojumi sniedz ieguldījumu sociālās atstumtības un vientulības mazināšanā Sociālā atstumtība un vientulība ir parādība, kas jau labu laiku skar lielu daļu sabiedrības, īpaši seniorus. Taču, īstenojot konkrētai ģeogrāfiskai vietai piesaistītas, uz sabiedrību vērstas idejas, pozitīvas pārmaiņas var piedzīvot ne tikai seniori vien. Kopienā balstītas iniciatīvas ir vārdu salikums, ko varam attiecināt uz dažādu paaudžu satikšanos un lietderīgu laika pavadīšanu, un tās var kliedēt ne tikai vientulību senioriem, bet arī risināt ekonomiskās problēmas jauniešiem. Par to, kas ir kopienā balstītas iniciatīvas un kādus labās prakses piemērus redzam gan Latvijā, gan citās ziemeļvalstīs, iepazīstina Ziemeļvalstu Ministru padomes biroja Latvijā padomniece sociālās labklājības un pilsoniskās sabiedrības jautājumos Daina Mežecka. Pateicoties gan labākai veselības aprūpes sistēmai, gan tehnoloģiju radītajām iespējām, mūsdienās mēs dzīvojam arvien ilgāk. Saskaņā ar iedzīvotāju prognozēm no 2020. līdz 2060. gadam Ziemeļvalstu reģionā 65 gadus vecu un vecāku cilvēku īpatsvars pieaugs no aptuveni 20 līdz 26 procentiem, un attiecībā uz 80 gadus veciem un vecākiem cilvēkiem īpatsvars augs no aptuveni četriem līdz astoņiem procentiem. Līdz ar to dažādos līmeņos svarīgi domāt un runāt par cieņpilnām vecumdienām, lai seniori nejustos vientuļi un atstumti. Pētījumi arī uzrādījuši, ka vientulība ir veselībai divreiz bīstamāka par aptaukošanos un tikpat bīstama kā alkoholisms vai 15 cigarešu smēķēšana dienā. Kā vienots risinājums attiecībā uz dažādu paaudžu iesaisti vairākās Ziemeļvalstīs darbojas kopienā balstīti pakalpojumi jeb iniciatīvas. Kā stāsta Daina Mežecka, tad šādas iniciatīvas ir labi aizmirsta veco zināšanu atjaunošana par to, kā agrāk vairākas ģimenes dzīvoja kopā, vecākie guva iespaidus caur jaunāko paaudzi, savukārt jaunākie saņēma uzmanību no vecākajiem. Tas ir būtiski arī šobrīd. Kopienā balstītas iniciatīvas dizaina kategorijā ir lietotāja vajadzību apzināšana un izpēte. Ziemeļvalstīs tiek projektētas daudzdzīvokļu mājas, kurās ir koplietošanas telpas, un šādas iniciatīvas piemērs līdz 20. novembrim darba dienās aplūkojams izstādē “Ziemeļu ilgtspējīgās pilsētas” Latvijas Arhitektūras muzejā. Šādās daudzdzīvokļu mājās nevienam netiek atņemta privātā telpa un neviens ar varu netiek piespiests koplietošanai, taču tiek radīta fiziska telpa, satikšanās vieta, kas ietekmē mūsu ikdienas pašsajūtu.  

Nobela prēmija medicīnā šogad piešķirta ASV virusologiem Hārvijam Alteram un Čārlzam Raisam, kā arī viņu britu kolēģim Maiklam Hotonam par viņu ieguldījumu C hepatīta pētniecībā. C hepatīts ir vīruss, par kuru, pateicoties šiem pētniekiem, mēs zinām gana daudz, lai ar to varētu sadzīvot un ārstēt. Ko šis atklājums nozīmē un kādas iespējas pavēra bīstamā vīrusa ārstniecībā, kopā ar pašmāju pētniekiem skaidrojam raidījumā Zināmais nezināmajā. Tāpat lūkojam, kāda šobrīd ir situācija ar C hepatīta izplatību un ārstēšanu Latvijā. Stāsta Latvijas Universitātes asociētā profesore un Rīgas Austrumu klīniskās slimnīcas (RAKUS) Latvijas Infektoloģijas centra Aknu slimību nodaļas vadītāja Ieva Tolmane un Rīgas Stradiņa Universitātes Infektoloģijas katedras docente, (RAKUS) stacionāra "Gaiļezers" ambulatorās nodaļas ārste-infektoloģe, hepatoloģe Sniedze Laivacuma. Arī ieskats vīrusu rašanās procesā Pirmais vīruss, ko pasaulē atklāja bija Tabakas mozaīkas vīruss,  to uzgāja uz tabakas augu lapām pagājušā gadsimta 30. gados. Nerunāsim par šī brīža  daudzinātāko vīrusu, bet palūkosimies uz tiem plašāk, kā vīrusi rodas, kādi tie izskatās un kā funkcionē. Stāsta Latvijas Biomedicīnas pētījumu un studiju centra vadošais pētnieks Kaspars Tārs.

Turpināim iepazīstināt ar pētījumiem un zinātniekiem, kas pavisam nesen izpelnījušies Nobela komisijas augstāko novērtējumu un ieguvuši prestižo Nobela prēmiju. Tāpēc ķīmija un DNS pētījumi raidījuma Zināmais nezinamajā uzmanības lokā. Šogad Nobela prēmija ķīmijā piešķirta franču zinātniecei Emanuelai Šarpentjē un viņas kolēģei no ASV Dženiferai Dudnai par gēnu rediģēšanas tehnoloģiju, kas pazīstama kā "CRISPR-Cas9" jeb DNS "šķēres". Ko šis atklājums nozīmē, kāda ir bijusi tā nozīme zinātnes attīstībā un vai šīs "šķēres" izmanto arī Latvijā, skaidro Latvijas Biomedicīnas un studiju centra direktors, molekulārās bioloģijas profesors Latvijas Universitātē Jānis Kloviņš. Uz šī gada Nobela prēmiju ķīmijā attiecināmais atklājums bijis sens zinātnieku sapnis, un aizmetņi sapņa realizācijai veidojušies vēl pagājušā gadsimta 80. gados. Skaidrojam, kādos veidos vispār iespējams rediģēt organismu ģenētisko materiālu un vai pasaules zinātniskās norises atbalsojas arī Latvijas pētniecībā. Par genoma rediģēšanas iespējām un to, kas šajā sakarā tiek veikts Latvijas zinātnieku lokā, stāstīja Latvijas Universitātes Bioloģijas fakultātes asociētais profesors, kā arī Eiropas Pārtikas nekaitīguma iestādes ģenētiski modificēto organismu paneļa eksperts Nils Rostoks. Nils Rostoks atzīst, ka genoma jeb gēnu rediģēšana patiešām bija sapnis, lai veiktu kādas genoma izmaiņas. Rediģēšanu var izdarīt ar dažādām metodēm, tostarp ar 2020. gada Nobela prēmiju ķīmijā saistīto CRISPR-Cas sistēmu. Pirms nododamies tālākajam stāstam, vērtīgi paturēt prātā jēdzienus “nukleotīds” un “nukleāze”. Ar nukleotīdu saprotam nukleīnskābju, proti, DNS un RNS elementārposmu, kas daudzkārt atkārtojas un veido polimērus, savukārt nukleāzes būtu specifiski proteīni jeb enzīmi, kas šķeļ DNS. Pirmie eksperimenti ar genoma rediģēšanu bija pavisam vienkārši, tos uzsāka ap 2012./2013. gadu, un drīz rediģēšanu sāka veikt augu, dzīvnieku un cilvēku audu kultūru pētījumos. Tagad metode uzskatāma par izmantojamu gēnu terapijā pieaugušam cilvēkam ģenētisku saslimšanu gadījumā, tiesa gan ne tuvāko gadu laikā, bet gan 20-30 gadu laikā, kad būs izvērtēti visi riski. Bet augu selekcijā šī metode jau tiek plaši izmantota.  

Šī gada Nobela prēmija fizikā piešķirta zinātniekiem Rodžeram Penrouzam, Reinhardam Gencelam un Andreai Gezai par melno caurumu pētījumiem. Ko nozīmē šis atklājums? Vai apbalvojums ir pelnīts? Cik daudz zinām par melnajiem caurumiem un kāds no šīm zināšanām labums, diskutējam raidījumā Zināmais nezināmajā ar Latvijas fiziķiem: Latvijas Universitātes Fizikas, matemātiks un optometrijas fakultātes profesoriem Mārci Auziņu un Vjačeslavu Kaščejevu. Vjačeslavs Kaščejevs skaidro, ka viens no Nobela prēmijas komitejas kritērijiem, ko meklē laureātos ir - fundamentāli atklājumi, kas paplašina mūsu zināšanu robežas. "Šī gada prēmija ir vairāk no šī žanra," atzīst Vjačeslavs Kaščejevs. Vērtējot šī gada laureātus, Mārcis Auziņš norāda, ka tie ir divi neatkarīgi pētījumi, ko veicis Rodžers un Reinhards Gencels un Andrea Geza. "Tas, ka Rodžers Penrouzs ir dabūjis Nobela prēmiju, daudziem ir ļoti negaidīti, jo Nobela komiteja vismaz manā sapratnē un sajūtā ir konservatīva. Cilvēki, kuriem ir daudz traku ideju, un Rodžeram Penrouzam vienmēr ir bijis daudz traku ideju, nenonāk Nobela komitejas uzmanības lokā," atzīst Mārcis Auziņš. "Tas, ko viņš izdarīja un par ko saņēma prēmiju, ir 1965. gadā veikts pētījums Birbekas koledžā." "Viņam patīk vizuāli domāt nevis formulās, lai arī viņš pēc izglītības ir matemātiķis un patiesībā ļoti matemātisks fiziķis. Darbā, par kuru viņš saņēma Nobela prēmiju, nav nevienas formulas, ir viena diezgan izvērsta bilde, ar roku zīmēta, kurā viņš ir vizuāli domājis," turpina Mārcis Auziņš. "Pateicoties Penrousam fiziķi sāka melnos caurumus uztvert nopietni, nevis kā kaut kādu ekstrēmu kuriozu vai kaut kādu iespējami matemātisku dīvainību," norāda Vjačeslavs Kaščejevs.

La junta general del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre, el COPATE ha aprovat una modificació de crèdit de 100.000 euros per tal d’ ampliar els tractaments contra el mosquit en espais naturals del delta de l'Ebre i fer front a la complicada campanya d’enguany. Es comprarà 1.000 kg més del producte bacteriològic BTI que s'utilitza per combatre les larves de mosquit i l'objectiu és tractar 2.000 hectàrees d'espais naturals addicionals a les previstes inicialment. Fins al mes de juliol, ja s'ha tractat al Delta una superfície de 3.250 hectàrees d'espais naturals i la previsió del COPATE és superar les 5.000 hectàrees, assolint un màxim històric. La introducció de vegetació autòctona als marges de terra que separen els arrossars del delta de l’Ebre pot resultar ser una eina útil en la lluita contra les plagues de l’arròs. Un estudi de l’IRTA, en marc del projecte Origin finançat per la multinacional Kellog’s, ha constatat que la presència de plantes, atrau més quantitat d’insectes que ajuden a reduir les plagues de l’arròs, a més de contribuir també a evitar l’erosió dels marges i a reduir els tractaments contra la vegetació que hi prolifera. L’Ajuntament de Deltebre ha informat este cap de setmana de dos nous positius per Covid 19 al municipi. Este mes de juliol s’han donat ja 8 positius per prova PCR a Deltebre i des de l’Ajuntament s’ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva per a evitar la propagació de la pandèmia i seguir les recomanacions de rentat de mans, ús de mascareta i distància social.

　7月10日、FIM（国際モーターサイクリズム連盟）、IRTA（国際ロードレーシングチーム連盟）、MotoGPを統括するドルナスポーツは、延期されていたロードレース世界選手権MotoGPのアメリカズGPの開催を中止すると発表した。　現在アメリカでは新型コロナウイルスの感染者が300万人を超しているとジョンズ・ホプキンス大学が感染者情報をまとめたウェブサイト『COVID-19 Dashboard』で公開されている。

This week, Last On The Brakes brings you a walk through the world according to legendary man-about-paddock Herve Poncharal, who talked to us over the phone from where he’s locked down in France. The head of Tech 3 and the president of IRTA, Poncharal’s life has been intertwined with the sport for decades and he’s been plenty more than just the boss during his tenure – including driver, cook, tyre man and more! An in-depth conversation with one of MotoGP™’s biggest personalities, there’s plenty to keep you entertained this week, including but not limited to: How did Tech 3 start? Who are the best riders he’s worked with? What even is IRTA? Are there any positives to be found in the current situation? Take it away, Herve… See acast.com/privacy for privacy and opt-out information.

How amazing would it be to regrow diseased or missing body parts? I am hopeful it will happen someday, but science is not quite there yet. What is more realistic short-term is to teach your body how to heal faster, and that's precisely what Dr. Kaitlyn Sadtler-- an immunologist by trade and former postdoctoral fellow at MIT who’s been selected as one of Forbes 30 Under 30 in science-- is working on. More specifically, her potentially groundbreaking research is focused on how the immune system can regenerate functional tissue. So think of a scar that fully heals itself, leaving that previously wounded area as if nothing happened. Amazing right? It certainly sounds like science fiction but the process of getting to a major breakthrough like this is brutal. Think, lots of failures, dead ends and questions that lead to other questions. It takes something extraordinary to stick with it and in the process of struggle, lies the possibility of breakthroughs. Tune in to learn about what it takes to lead groundbreaking discoveries: What is takes to produce a breakthrough What it's like to be a woman in science How to be with failure What the path to success looks like Connect with Dr. Kaitlyn Sadtler: Linkedin Twitter Website TED Talk   Dr. Kaitlyn Sadtler's biography: Kaitlyn Sadtler, Ph.D. joined NIBIB as an Earl Stadtman Tenure-Track Investigator and Chief of the Section for Immunoengineering in 2019. Prior to her arrival to the NIH, she completed a postdoctoral fellowship at the Massachusetts Institute of Technology with Daniel Anderson, Ph.D. and Robert Langer, Ph.D., focusing on the molecular mechanisms of medical device fibrosis. During her time at MIT, Dr. Sadtler was awarded an NRSA Ruth L Kirschstein Postdoctoral Fellowship, was listed on BioSpace’s 10 Life Science Innovators Under 40 To Watch and StemCell Tech’s Six Immunologists and Science Communicators to Follow. In 2018, she was named a TED Fellow and delivered a TED talk which was listed as one of the 25 most viewed talks in 2018. She was also elected to the 2019 Forbes 30 Under 30 List in Science, selected as a 2020 TEDMED Research Scholar, and received multiple other awards. Dr. Sadtler received her Ph.D. from the Johns Hopkins University School of Medicine where her thesis research was published in Science magazine, Nature Methods, and others. She was recently featured in the Johns Hopkins Medicine Magazine as an alumna of note. Dr. Sadtler completed her bachelor’s degree summa cum laude at the University of Maryland Baltimore County, followed by a postbaccalaureate IRTA at the Laboratory of Cellular and Molecular Immunology at NIAID. * * * Full Transcription: Dr. Kaitlyn Sadtler: If we can understand how the good materials work, then we can engineer further toward really promoting tissue regeneration. Tanya: That’s Dr. Kaitlyn Sadtler, an immunologist by trade and former postdoctoral fellow at MIT who’s been selected as one of Forbes 30 Under 30 in science for her groundbreaking research around how the immune system can regenerate functional tissue. In her TED Talk titled “How We Could Teach Our Bodies to Heal Faster,” she shares details on her research findings, which resonated with millions. More recently, Dr. Kaitlyn Sadtler was hired by the National Institutes of Health to lead her own lab and pursue scientific breakthroughs in her field. You have a very interesting segue into the sciences and laboratory space and academia, really. You started off as a veterinarian technician. How was that experience like? Dr. Kaitlyn Sadtler: I had, really, a great opportunity growing up. I grew up about three miles away from a veterinary clinic back in rural Maryland, and I actually started working there when I was in high school. At the beginning of that, as opposed to what you think of with veterinary technicians drawing blood, things like that,

Šā gada Nobela prēmija ekonomikā piešķirta trim amerikāņu zinātniekiem par pētījumiem, kas veicinājuši nabadzības mazināšanu pasaulē. Prēmijas laureāti ir Abhidžits Banerdžī un Estere Diflo no Masačūsetsas Tehnoloģiju institūta un Maikls Krēmers no Hārvarda universitātes. Ko tieši pētnieki secinājuši un kā šos atklājumus varēs iedzīvināt praksē, raidījumā Zināmais nezināmajā skaidro Latvijas Universitātes profesors, Biznesa, vadības un ekonomikas fakultātes dekāns Gundars Bērziņš un ekonomikas antropologs Andris Šuvajevs. "Pētījums pēc būtības ir par to, kā veidot valsts atbalsta politiku, konkrēti izmantojot eksperimentālās metodes nabadzības mazināšanai. Tas iekļaujas jaunā, bet  strauji augošas ekonomikas pētījumu jomā, kā attīstības ekonomika, kur pamatā ir tieši eksperimentālā pieeja," skaidro Gundars Bērziņš. "Tas nozīmē, mēģinām izvairīties no intuīcijas lēmumu pieņemšanā. (..) Šie pētnieki pēc būtības pasaka labi, ka ir iespēja pārbaudīt vispirms eksperimentāli un tikai tad, ja strādā, tad ieviešam, ja nestrādā, netērējam valsts resursus," turpina Bērziņš. Bērziņš arī stāsta, ka otra lieta, ko faktiski šie pētnieki arī pierādīja, ka lielus, sarežģītus jautājumus mēs kā cilvēki negribam risināt, jo mēs īsti nesaprotam, kā risināt nabadzības problēmu kopumā. Tā ir tik sarežģīta un pretrunīga. Sakarā ar to, ka mēs īsti nezinām, kā risināt, mēs atliekam šīs problēmas risināšanu. "Domāju, ka viņiem prēmija tika piešķirta tieši par to, kā sadalīt sarežģītu, grūti risināmu problēmu mazākās problēmās un kā pārbaudīt, vai šis katrs mazākais risinājums strādā," uzskata Bērziņš. Andris Šuvajevs ir skeptiski noskaņots. "Šis risinājums nav nekas oriģināls savā ziņā, tas nav arī nekas ģeniāls. Līdz ar to jautājums par to, kāpēc šajā brīdī mēs to esam atzinuši par kaut ko tādu īpašu," norāda Andris Šuvajevs. "Es gan uzreiz vēlos teikt, ja mēs runājam par Nobela prēmiju ekonomikā, manās acīs šai prēmijai ir ļoti maza vērtība." "No vienas puses, es izturos ļoti skeptiski pret šiem konkrētajiem saņēmējiem, no otras puses, ir skaidrs, ka šie ideāli, kas cilvēkiem ir, un iespējams, šiem balvas laureātiem ir ideāli mazināt nabadzību pasaulē, un viņi to vēlas darīt pēc vislabākās sirdsapziņas," atzīst Andris Šuvajevs. Viņš norāda, ka ir skeptisks par to, ka eksperimentējam ar nabadzīgiem cilvēkiem, kā mainīt viņu dzīvi. "Pirmām kārtām, ja mēs vēlamies mazināt nabadzību, mums, nevis jābrauc pie pie pie nabadzīgiem cilvēkiem un jāmēģina saprast to, kā viņi dzīvo, bet mēs varētu eksperimentēt ar bagātajiem cilvēkiem, varētu eksperimentēt uz to, ka, piemēram, viņi izvairās no nodokļu maksāšanas un mēs mēģinātu mēģinātu eksperimentēt ar dažādiem veidiem, kā to novērst. Es domāju, tas būtu pētījums ar daudz lielāku pievienoto sociālo vērtību, nekā esošais," uzskata Andris Šuvajevs. Nabagmājas Latvijā 20.gadsimta pirmajā pusē „Kuldīgas apriņķa vecākais, apmeklējot pagastu nespējnieku patversmes, devis norādījumus pagasta vecākam kopā ar rajona ārstu 2 reizes mēnesi apmeklēt nespējnieku patversmes, pārbaudīt nespējnieku veselību, uzturu, tīrību, uzklausīt sūdzības u. t. t. Tāpat palielināt uztura normas, apgādāt veļu, izgāzēt telpas, lai atbrīvotos no blaktīm un citiem inzektiem un citādi uz labot patversmes apstākļus,” tā par apstākļiem Kuldīgas nabagmājās rakstīja 1940. gada janvārī laikrakstā  „Strādnieks”. No tā var secināt, ka pagājuša gadsimta pirmajā pusē, cilvēkiem mūža nogalē - invalīdiem un tiem, kas bija palikuši bez apgādniekiem, dzīve nespējnieku patversmēs bija ļoti pieticīga. Skatot vēl senākus laikus redzam, ka pirmie trūkumcietēji, par kuriem sāka rūpēties valstiskā līmenī, bija Pirmā pasaules karā cietušie. Protams, ka  pabalsts bija visai niecīgs, bet ar to varēja izdzīvot. Līdz Pirmajam pasaules karam rūpes par trūkumcietējiem gūlās uz pagastu draudžu pleciem, un arī muižnieki bija tie, kuri rūpējās par savas muižas  nespējniekiem. Vairāk par to stāsta  vēsturnieks LU  Vēstures un filozofijas fakultātes asociētais profesors Raimonds Cerūzis.  

Turpinot sarunu par šī gada Nobela prēmiju laureātiem, pievēršamies ķīmijai, kur prestižais apbalvojums piešķirts trīs zinātniekiem par nopelniem litija jonu bateriju izstrādē. Šī gada Nobela prēmiju ķīmijā ieguva Džons Gudinafs no ASV, Stenlijs Vaitingems no Lielbritānijas un Akira Josino no Japānas. 97 gadus vecais Gudinafs turklāt kļuvis par vecāko cilvēku, kurš jebkad ieguvis Nobela prēmiju. Var teikt, ka šis ir atklājums, kura nozīmi šodien izjūt teju ikviens iedzīvotājs. Ko šis atklājums nozīmē zinātnes vēsturē un kādi izaicinājumi bateriju pētniecībā ir aktuāli mūsdienās, raidījumā Zināmais nezināmajā vērtē Latvijas Universitātes Cietvielu fizikas institūta pētnieks Gints Kučinskis, kurš pats strādā pie bateriju materiālu izstrādes, un Rīgas Stradiņa universitātes Cilvēka fizioloģijas un bioķīmijas katedras vadošā pētniece Agnese Brangule, kurā ir iedziļinājusies Nobela prēmijas laureātu dzīvēs un devumā. Gints Kučinskis atzīst, ka balva par litija jonu bateriju izstrādi ir savā ziņā pārsteigums, bet tajā pašā laikā likumsakarīgi, ņemot vērā, cik daudz bateriju tehnoloģijas šodien izmantojam. Lielākais pārsteigums bija – kāpēc tieši tagad? "Tajā pašā laikā var teikt, ka esam nonākuši līdz posmam, ka elektroautomašīnas tiek plānotas masveida ražošanā, un tas varētu būt viens no motivatoriem Nobela prēmiju par bateriju izstrādi piešķirt tieši šogad," vērtē Gints Kučinskis.  Katrs no šiem kungiem devis ievērojamu ieguldījumu, lai baterijas visi komponenti strādātu Agnese Brangule bilst, ka negaidījusi, ka Nobela prēmija būs par to, kas ietekmē katra cilvēka dzīvi. Klausies arī stāstu par Nobela prēmijas laureātiem fizikā 2019.gadā. Izcili ķīmijas zinātnieki no Latvijas Līdz šim vienīgais Nobela prēmijas ieguvējs no Latvijas ir vācbaltiešu ķīmiķis Rīgas Politehnikuma (tagad — Rīgas Tehniskās universitātes) profesors Vilhelms Ostvalds, vairākas reizes šai balvai tik nominēts viņa skolnieks, tā paša Rīga Politehnikuma direktors, vācbaltietis Pauls Valdens. Taču ir mums arī citi izcili ķīmiķi, kuri Latvijā ir dzimuši studējuši un strādājuši un kuru devums ķīmijas zinātnē ir novērtēts pasaulē. Par viņiem stāsta pedagoģijas vēstures pētniece Alīda Zigmunde, RTU Vēstures pētniecības un zinātnisko publikāciju nodaļas vadītāja. Viņa sāk ar tiem laikiem, kas pirms 100 gadiem tika dibināta Latvijas Universitāte, kur Ķīmijas fakultātes mācībspēki turpina jau Rīgas Politehniskā Institūta iedibinātās tradīcijas un iesāktos virzienus.

Šonedēļ tiek paziņoti prestižās Nobela prēmijas ieguvēji dažādās nominācijās. Šī gada Nobela prēmija fizikā piešķirta trim zinātniekiem par atklājumiem kosmoloģijā, kas sniedz "jaunu sapratni par Visuma struktūru un vēsturi", paziņojusi Zviedrijas Zinātņu akadēmija. Pusi balvas saņems Džeimss Pīblss, kuram ir Kanādas un ASV dubultpilsonība, bet otru pusi Šveices astronomi Mišels Majors un Didjē Kelozs. Džeimss Pīblss balvu saņems par “teorētiskiem atklājumiem, kas veicinājuši mūsu sapratni par to, kā Visums attīstījās pēc Lielā sprādziena". Savukārt Mišels Majors un Didjē Kelozs ar atklājumu, kas veikts jau tālajā 1995. gadā. Pētnieki atklāja pirmo eksoplanētu, kas riņķo ap Saules tipa zvaigzni. Raidījumā Zināmais nezināmajā ar šī gada laureātiem un viņu pētījumiem iepazīstina Latvijas Universitātes Astronomijas institūta pētnieks Ilgonis Vilks. Pa tālruni uzsklausām Latvijas Universitātes Fizikas un matemātikas institūta pētnieku fizikas doktoru astrofizikā Dmitriju Docenko. Dmitrijs Docenko skaidro, ka Nobela prēmija Džeimsam Pīblam ir apliecinājums viņa mūža darbam fizikālās kosmoloģijas izveidei un attīstīšanai. Turklāt  šī ir jau ceturtā balva pēdējo 10 gadu laikā, kas piešķirta astrofizikā "Var redzēt, ka kosmoloģija un astrofizika attīstās ļoti ātri, un kaut gan tas ir diezgan šaurs lauciņš no fizikas, atklājumu, kas maina mūsu priekšstatu par  fiziku, visumu un mums pašiem, ir daudz. Šis ir zelta laikmets astrofizikā," vērtē Docenko. „Tiem, kuri konstatēja savos datos šīs planētas klātbūtni. Par to, vai šīs planētas var redzēt, ir vēl jārunā,” par Mišela Majora un Didjē Keloza atklājumu stāsta Ilgonis Vilks. Eksoplanētas ir jebkura planēta ārpus Saules sistēmas. "Mani arī tvitera lietotāji, Vjačeslavs Kašķejevs tajā skaitā, devuši ar tādu virsuzdevumu popularizēt jēdzienu citplanēta, kuru ieviesa astronoms Andrejs Alksnis. Un kas ir tāds jauks, mīlīgs, latviski skanošā citplanēta – planētas pie citām zvaigznēm, pat ne obligāti pie zvaigznēm. Dažos atsevišķos gadījumos planētu vispār brīvi klejot kosmosā un nebūtu saistīti ar zvaigzni, bet lielākā daļa no tām 4118 ir atklāts pie zvaigznēm. Un daļa pie Saulei līdzīgām zvaigznēm," stāsta Vilks.   Kur paliek elektrisko zušu radītā elektrība? Zinātnieki  ir atklājuši jaunu elektrisko zušu sugu, kura izdala daudz spēcīgāku elektrisko lādiņu, nekā līdz šim zināmie viņu radinieki, kuru elektriskā lādiņa spriegums ir ap 600 voltiem. Kā šie dzīvnieki rada elektrību, cik patiesībā tā ir jaudīga un kā vēl dzīvajā dabā tiek likta lietā  elektriskais spēks, par stāsta Tukuma Raiņa ģimnāzijas fizikas skolotājs un Latvijas Universitātes Starpnozaru izglītības inovāciju centra eksperts Valdis Zuters. Elektriskie zuši, kuri patiesībā nemaz nav zuši, jo pēc taksonomijas pieder pie karpām, tā teikt – karpzuši, tātad šos ūdensdzīvniekus  daba ir apveltījusi ar spēju radīt elektrisko strāvu un nesen atklātā zušu suga ir daudz jaudīgāka par līdz šim zināmajiem elektriskajiem peldoņiem. Gan elektriskie zuši, gan citi viņu elektrizētie radinieki, piemēram, rajas šo elektrību izmanto ne tikai, lai uzbruktu vai aizsargātos, bet arī lai izpētītu tuvāko apkaimi. Elektriskie lādiņi  veidojas minēto dzīvnieku muskuļos un nervu galos;  nervu impulsi izraisa muskuļu saraušanos un tajā brīdī notiek elektriskā izlāde. Jautāts, vai nākotnē šo  zušu elektrību varētu izmantot  kā alternatīvo enerģiju, viņš atbild noraidoši, jo radītā enerģija nav tik liela.

www.BeyondMoney.net www.BeyondMoneyPodcast.com beyondmoneypodcast@gmail.com   In this episode, we speak with John Attridge, CEO of BBX-UK and Ireland, a reciprocal trade community which is part of the BBX network of trade exchanges that spans 14 countries and together services more than 90,000 customers. BBX is one of the scores of commercial trade exchanges operating around the world today that provide their businesses customers with a way of trading with each other without the need to use conventional money. They do this by maintaining a ledger of member accounts on which credits from sales offset debits from purchases in a process called credit clearing. Together, the scores of trade exchanges operating around the world enable moneyless trades worth several billions of dollars annually. You can learn more about BBX by visiting their website at https://bbxuk.com/ This interview with John Attridge was recorded August 28, 2019.    

Executive Director Tom Mellish talks with Sudi Naraine, Midwest Regional Vice President with AMBA - which provides many benefits to IRTA members. In this episode, Tom and Sudi talk about supplemental Medicare insurance coverage.

Executive Director Tom Mellish talks with Sudi Naraine, Midwest Regional Vice President with AMBA - which provides many benefits to IRTA members. In this episode, Tom and Sudi talk about supplemental Medicare insurance coverage.

Executive Director Tom Mellish talks with Sudi Naraine, Midwest Regional Vice President with AMBA - which provides many benefits to IRTA members. In this episode, Tom and Sudi talk about a roadmap for insurance.

Executive Director Tom Mellish talks with Sudi Naraine, Midwest Regional Vice President with AMBA - which provides many benefits to IRTA members. In this episode, Tom and Sudi talk about a roadmap for insurance.

www.BeyondMoney.net www.BeyondMoneyPodcast.com beyondmoneypodcast@gmail.com   In this episode, we explore the evolution of the commercial trade exchange industry, which over the past 50 years has proven the workability of credit clearing as a way of doing business without the need for money payment.   Ron Whitney, who has long been at the center of this industry, shares his knowledge and insights about its current challenges, prospects, and opportunities, including a description of the benefits of trade exchange membership and the increasing use of Universal Currency (UC) to enable purchases and sales over an extended trade exchange network.   Ron Whitney is the President and CEO of IRTA, the International Reciprocal Trade Association, which is the premier trade association of, and advocate for, the commercial trade exchange industry. Prior to assuming the leadership of IRTA in 2007, Ron founded and ran his own exchange for 15 years, and during his twelve year tenure as head of IRTA, Ron has managed to build up the association membership from 32 to about 100 today. Ron also has a BA from George Washington University and a JD from the Delaware Law School of Widener University.   Often referred to as “barter exchanges,” the scores of commercial trade exchanges operating around the world today provide their member businesses with a way of trading with each other without the need to use conventional money. They do this by maintaining a ledger of member accounts on which credits from sales offset debits from purchases in a process called “credit clearing.” Together, the scores of trade exchanges operating around the world enable moneyless trades worth several billions of dollars annually.   A wide range of educational resources pertinent to the commercial trade exchange industry, and moneyless exchange generally, can be found at https://www.irta.com/library/ Ron Whitney can be found online at www.irta.com ron@irta.com This interview with Ron Whitney was recorded July 27, 2019.

I denne episode af Transformator ser vi i de korte nyheder blandt andet på elbiler, der belaster det norske elnet, på betalt forskning, og på hvordan ny forskning kan give bedre flyvinger. I temaet ser vi på det veterinære beredskab, som fremover ikke længere skal varetages af DTU, men af et samarbejde mellem KU og Statens Serum Institut. En del af aftalen betyder, at forsøg med større dyr skal ske på forskningsinstitutionen IRTA i Barcelona. Vært: Anders Høeg-Nissen Medvirkende: Magnus Bredsdorff og Hanne Kokkegård Links: Leder: Lad universiteterne tjene penge på – men ikke tjene – landbruget Elbiler overbelaster det norske elnet Minister: Bæredygtighed kan få plads i bygningsreglementet Dansk forskning: Sådan beregnes den perfekte flyvinge Professor forudser flere nobelpriser baseret på elektronmikroskopi DTU kritiserer: Vitale danske dyreforsøg flytter til Spanien

Enhanced Video PodcastAired date: 9/9/2008 3:30:00 PM Eastern Time

Enhanced Audio PodcastAired date: 9/9/2008 3:30:00 PM Eastern Time

Enhanced Video PodcastAired date: 2/5/2008 2:00:00 PM Eastern Time

Enhanced Audio PodcastAired date: 2/5/2008 2:00:00 PM Eastern Time